(http://gelohealthcare.com/wp-content/uploads/2014/11/vegetarian-balanced-dietvegetarian-and-vegan-diet--health-and-disease-prevention---what-ior5uthe.jpg)
Benvolguts/des lectors/es,
Aquest post el vull dedicar a parlar
del treball del darrer premi Ramon Margalef, en David Tilman, els
treballs d'aquest científic tot i que no estan relacionats
directament amb el Peak Oil, si que ho estan amb com la societat
industrial actual està deteriorant el medi ambient i quines són les
projeccions de futur si seguim amb l'actual tendència. Partint de les conclusions d'aquest treball en faré alguna extensió pensada, com sempre, per fomentar la discussió i a la reflexió, cal dir per endavant que exposo una deducció personal i que no pretenc que ningú s'ho prengui malament, el que expresso és, senzillament, una percepció personal totalment discutible.
El professor Tilman, en el seu darrer treball, relaciona la dieta de diferents països amb l'impacte ambiental i la salut. En particular es fixa en la diabetis tipus II, certs tipus
de càncer, malalties cardíaques i d'altres malalties d'alta taxa de
mortalitat natural. Considera quatre tipus de dieta: vegetariana (no total: consum de proteïna animal un cop al mes),
mediterrània, amb consum de peix i omnívora, escrites aquí en ordre creixent de
consum en quantitat de proteïna d'origen animal. Segons els seus estudis, la
dieta Mediterrànea és la que té una estadística més baixa global de
patir aquestes malalties, mentre que dietes amb alt consum de
proteïna animal n'incrementen el risc. Un punt interessant és que
relaciona els ingressos per càpita amb el tipus de dieta així, a
més ingressos, més consum de proteïna d'origen animal i, per tant, més risc de patir les malalties abans mencionades. Per exemple, s'observa que en
països (com la Xina) en els quals hi ha hagut un increment del poder adquisitiu,
la dieta ha anat canviant a mesura que els ingressos han pujat, tendint a un consum més gran de carn i, per tant, a pujar el
percentatge de malalties com el càncer, la diabetis o les malalties
cardíaques. El que s'observa també és que en països amb rendes
mitjanes més altes incrementa el consum de productes processats que
aporten calories anomenades 'buides' és a dir amb un contingut
nutricional menys equilibrat: greixos, sucres, olis i farines
refinades i alcohol. Finalment, amb el nivell econòmic incrementa
la demanda calòrica, cosa que porta a un increment de l'índex de massa corporal que en casos extrems contribueix a l'obesitat.
Un altre punt interessant és la
relació entre la dieta i les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle,
bàsicament CO2: les emissions per gram de proteïna d'origen animal
(carn de rumiant) respecte a les d'origen vegetal (llegums) són 250
vegades més grans, o vist d'una altra manera, vint racions de
vegetals impliquen menys emissions de CO2 que una ració de vedella.
Fins aquí el que reporta ens dóna la
quantificació d'un concepte que la població amb una certa
informació té assumit: la dieta condiciona la salut. El que no es
té tant clar és que la dieta condiciona i afecta fortament el medi
ambient i que, a més, el nivell econòmic condiciona la dieta i, per
tant, també la salut i el medi ambient. Però és que tot i que
l'article no ho comenta, les emissions de CO2 equivalents es poden
utilitzar com una mesura molt grollera de l'energia utilitzada per
produir aquest aliment. Així doncs podríem dir que (sense comptar
el transport) la carn i productes d'origen animal són més intensius
en l'ús d'energia que els d'origen vegetal.
A partir d'aquí l'autor fa una
previsió pel futur (en la qual no suposa l'existència present ni
futura del Peak Oil ni de l'Oil Crash). Com sempre, cal emfatitzar
que quan un científic fa previsions no té una bola de vidre i, per
tant, són suggerències del que pot passar si continuem com fins ara.
Una de les més interessants és que si es segueix amb la tendència
actual podem tenir problemes de seguretat alimentària a nivell global tan aviat com al 2050, tant pel que fa a la producció d'aliment com a l'ús i necessitat de terra cultivable i desforestació.
Aquests problemes es podrien gestionar favorablement, si hi hagués, a nivell global
una transició a un tipus diferent de dieta, sobre tot en els països
amb nivells de renda elevats.
La dieta vegetariana és l'opció que
suposa una previsió millor: tot i l'increment de població previst,
un canvi a dieta vegetariana suposaria una reducció tant de les
emissions de CO2 com de l'ús de terra cultivable. I tot això sense
tenir en compte el cost del transport en la distribució d'aliments i
l'escassetat energètica futura pel que fa a l'ús intensiu de
fertilitzants i pesticides necessaris en l'actual agricultura
industrial.
Ja veiem doncs que, des d'aquest punt de vista cal,
també, un canvi de paradigma i aquest canvi cal que es produeixi des
de baix cap dalt: de la consciència i actitud individual cap a la
col·lectiva.
Tenint en compte aquest estudi, en el
qual, en base a uns fets s'esbossen unes prediccions, podem veure cap
a on ens aboca un escenari de reducció sobtada de l'energia
disponible per càpita: cap a un canvi de dieta. És a dir, si no som
capaços de canviar pro-activament aquest impacte de l'alimentació en
el medi i la nostra dependència dels combustibles fòssils, la
reducció d'energia disponible ens obligarà a fer-ho. Al cap i a la
fi, és una altra manera d'enfocar el problema que es planteja al
llibre 'Nosaltres els detritívors'. Com ja he comentat algunes
vegades, la qüestió no és si decreixerem o no, o si serem o no vegetarians, la qüestió
és com arribarem a ser-ho: si ho fem de forma pro-activa, és
possible que aquest vegetarianisme tingui components més
equilibrades (pel que fa l'accés de nutrients) si ho fem de forma
desordenada, reactiva i/o caòtica, potser que tinguem un
vegetarianisme com el que actualment pateixen 1000 milions d'humans
(amb dietes inadequades i problemes de seguretat alimentària).
Salutacions,
SZD