dimarts, 4 de setembre del 2012

Oil Crash: cap a una societat més violenta? (part II)

(http://www.gamespot.com/mafia/images/user/Po8M70sg7hqc5B_kkg/)

Benvolguts/des lectors/es,
Com a continuació del post anterior, en el que parlava de la violència social comentaré quina és la perspectiva de l'altre tipus de violència que podem patir en una societat en col·lapse: la deguda a la delinqüència. Per donar un esbós d'aquest aspecte em referiré a l'informe d'aquest any de la Oficina de les Nacions Unides sobre les Drogues i el Crim (UNODC). Aquest informe intenta respondre, bàsicament, a la pregunta: hi ha alguna influència de l'economia d'una certa àrea o regió en el crim en aquesta regió o àrea? O dit, d'una altra manera, els períodes de crisi econòmica tenen influència en els nivells detectats de criminalitat? La resposta de l'estudi és contundent: tot i que no es demostra que hi hagi una relació causa-efecte, hi ha indicis, tant visuals (mirant l'evolució de les dades) com estadístics, de que sí que hi ha una relació entre els canvis en els factors econòmics i canvis en la delinqüència, portant a pics de crim en els períodes de crisi. Aquests resultats són consistents amb la teoria de la motivació criminal, la qual suggereix que l'estrès econòmic pot augmentar l'incentiu perquè els individus s'involucrin en conductes il·lícites. Per tant, les dades disponibles no donen suport a la teoria de l'oportunitat delictiva, la qual diu que disminuir els nivells de producció i consum pot reduir alguns tipus de delictes, com els delictes contra la propietat, a través de la generació d'un menor nombre d'objectius potencials del crim.
 
Per altra banda, l'interès general i el que li dóna més contundència a aquest estudi, és que s'han aplegat dades procedents de diferents àrees i en diferents estats i ciutats (en total 15 països), anant per això, més enllà dels estudis més usuals en aquesta temàtica que es solen reduir a zones concretes. L'informe, a més d'extreure conclusions visuals, proposa un model predictiu estadístic (utilitzant un model ARIMA). A partir d'aquest model es pot veure com evolucionarà la delinqüència a partir de les variables econòmiques.

Les principals conclusions a les que arriba l'informe doncs, són:
  • en vuit dels països analitzats els canvis econòmics venen associats a canvis clars en la delinqüència
  • en període de crisi (2008/2009) apareix un increment del robatori amb violència, tot i que en segons quin context l'homicidi i el robatori de vehicles també incrementa
  • el model estadístic dona un cert retràs (que va, en mitjana, de mig mes a quatre mesos) en l'efecte de la situació econòmica sobre els nivells de delinqüència
  • l'estudi dóna un model amb el que fer prediccions tres mesos per endavant, utilitzant informació de les tendències passades de delinqüència i de canvis en les variables econòmiques

Vist l'informe, podem extreure'n dues conseqüències:
a) Que, efectivament, la crisi i el seu agreujament portarà associada més delinqüència, en particular pel que fa als robatoris i a l'increment de la violència en aquests.
b) Que si això és públic (vostès i jo ho podem veure en aquest informe) doncs com sempre, les elits de poder també ho saben i per tant ja n'estaran prenent bona nota per protegir-se (per alguna cosa s'esta incrementant el nombre de policies i, ja a Grècia, el negoci de la seguretat privada és dels pocs que va endavant). Per tant, com ja havia comentat en un altre post, les classes dirigents i les elits de poder responen a la situació de crisi (i eventual Crash) amb més BAU: més repressió, més control i per tant, al cap i a la fi, més violència per contenir la inestabilitat social i l'augment de la criminalitat.

En fi, que ja veiem que el panorama no és molt engrescador. Però és que per altra banda i, com no podia ser d'altra manera degut a la corrupció, en aquesta crisi el crim organitzat (les màfies) fa l'agost (gràcies AMT per l'article). Segons les afirmacions d'Antonio Maria Costa, director de l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte “a l'any 2009 els guanys provinents d'organitzacions criminals eren l'únic capital líquid d'inversió que tenien alguns bancs durant la crisi". Per altra banda segons paraules de Roberto Saviano a La Repubblica: "Per tant, és possible determinar el moment precís en que les organitzacions criminals italianes, russes, els Balcans, japonesos, africans, indis, s'han convertit en crítiques per a l'economia mundial, és a dir: La segona meitat del 2008, quan la manca liquiditat s'ha convertit en el principal problema en el sistema bancari ".

Per posar un exemple, hi ha el cas de la institució financera HSBC sospitosa de blanquejar diner dels càrtels de droga mexicans. La part final de l'article del NYT és particularment interessant, quan diu que també s'investiguen altres entitats financeres. O sigui, que al final, tothom s'apunta a 'la festa de la rentadora'.

(http://www.nytimes.com/2012/08/25/business/us-said-to-investigate-money-laundering-at-hsbc.html?_r=2&pagewanted=1&hpw&adxnnlx=1346335278-8OlWDnlcvEOr9a2p3KRgyQ)

En fi, ja veiem de què va la cosa pel que fa als moviments i les relacions banca-estat-crim. Res que no poguéssim sospitar abans. Però és que ara, com es diu col·loquialment, 'els números canten', vostès amables lectors faran bé d'extreure les conclusions més adients i prendre les mesures que creguin convenients.
Salutacions,
SZD