(https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDSHdbh-S8QL5OTzNshDQXOaLXxbcv-ElJ8CnyJpRRAY25nC7rQssf8n-PvMHMnHSVCYQu_rBqoORmMqcsvhsYpfCfZsPgBU4PPE4a8gMIpJq88HN1YpF9mhsUdLkB-0tb_XAV5kAVs3KU/s1600/eat_earth_0.png)
Benvolguts/des lectors/es,
Avui desenvoluparé una idea important per entendre perquè és
molt difícil que es doni la transició generalitzada i suau d'un món, com l'actual,
amb energia abundant, a un altre on aquesta energia ha disminuït
considerablement fins a nivells anteriors a la revolució industrial.
En un altre post ja vaig donar una raó, més aviat psicològica, de
perquè hi ha d'haver un cert grau de col·lapse per tal que la gent
'reaccioni' i faci alguna cosa per evitar un desastre col·lectiu. El
concepte que vull explicar aquí el va introduir en Tainter al llibre
que ja he citat unes quantes vegades, però en essència, sota una
altra formulació, a l'ecologia ja estava enunciat abans.
L'anomenada llei dels retorns decreixents es basa en dues
variables: energia i complexitat.
Sense energia una societat no pot existir. Aquí entenem
com energia disponible socialment no només aquella que ens permet
construir màquines i fer-les funcionar, desplaçar-nos o fabricar
substàncies de qualsevol tipus, sinó també com allò que, a través
de l'alimentació, permet als humans existir. Només cal recordar que,
quan es parla d'alimentació es fan servir les calories (una mesura
d'energia) per avaluar la quantitats de menjar per dia necessària
per tenir una vida activa saludable.
Per altre costat tenim la complexitat d'una societat.
Aquesta s'entén, generalment, com un conjunt de conceptes com la
seva mida, el nombre i distinció de les seves parts, la varietat de
funcions socials especialitzades que incorpora, el nombre de
personalitats socials distintes i la varietat de mecanismes existents
per organitzar aquestes personalitats i funcionar com un tot de forma
coherent. Quines característiques té doncs una societat complexa?
Doncs, per citar-ne algunes: té un alt grau d'estratificació i
diferenciació social; molta especialització ocupacional i
econòmica, tant pel que fa als individus, com als grups o
territoris; un alt grau de centralització, és a dir una gran
regulació i integració dels diversos grups econòmics i polítics
per les elits, una gran inversió en aquells elements que defineixen
'civilització' (com pot ser arquitectura monumental, literatura i
art, etc.), grans fluxos d'informació entre individus, entre grups
polítics i econòmics i entre centre i perifèria, una gran
integració de territoris en grans unitats polítiques, etc. Suposo
que podem trobar en la societat actual globalitzada totes aquestes
característiques.
Un cop entenem què és la complexitat a nivell social podem veure
que el col·lapse d'una societat és, senzillament, la pèrdua
sobtada d'un nivell establert (és a dir, que duri més de tres
generacions) de complexitat socio-política. Com de sobtat (o ràpid)
cal que sigui aquesta pèrdua de complexitat per parlar de col·lapse?
Doncs diríem que aquesta pèrdua de complexitat no pot estendre's
fins més enllà de tres generacions.
Doncs bé, la llei dels retorns decreixents diu que
l'evolució d'una societat passa per un increment de l'ús de
l'energia, que es transforma en un creixement de la complexitat.
Aquest creixement de complexitat porta a que els retorns de
l'energia invertida en obtenir-ne, cada cop siguin més petits,
quedant cada cop doncs, menys marge d'energia sobrant (els anomenats
retorns marginals) per invertir en més complexitat. Alerta! No és
una relació causa efecte: energia crea complexitat, sinó una
relació d'interacció mútua, energia i complexitat van juntes:
disponibilitat d'energia es pot traduir en més complexitat que al
seu torn ajuda a tenir més energia total que, amb el temps implicarà
menys energia sobrant útil per a la societat. Un cop arribat al
límit en que el retorn marginal és zero (és a dir l'energia
sobrant per invertir en més complexitat), qualsevol petita
pertorbació (això pot ser, un canvi en condicions mediambientals o
inestabilitat social, per dir-ne algunes) portarà al col·lapse, és
a dir, a la disminució sobtada de complexitat d'aquesta societat.
Per altra banda, si recordem el concepte de la TRE (Taxa de Retorn
Energètic), dèiem que la TRE decreix amb el temps, és a dir,
independentment de la societat o el recurs que analitzem, l'energia
útil per a una societat, necessàriament, disminuirà amb el temps.
Per tant, ambdós conceptes estan relacionats i són complementaris.
La llei dels retorns marginals decreixents és coherent amb la TRE,
però ens dóna més informació, perquè ens indica quin és
l'efecte sobre la societat de tenir una font d'energia que pugui
créixer amb el temps. La física, en particular la termodinàmica,
ens ensenya que, l'explotació de qualsevol recurs natural finit està
sotmès a una evolució temporal decreixent pel que fa a l'energia
neta disponible. La història ens diu que la manera que té qualsevol
societat de gestionar un recurs és mitjançant l'increment de
complexitat, cosa que la portarà també, necessàriament, a una
disponibilitat cada cop més petita d'energia útil sobrant. És a
dir, tenim doncs dos lleis d'evolució, per un costat la física,
per l'altre la social. Un concepte necessari, el de la TRE:
encara que la societat no es fes més complexa, la física (en
particular el segon principi de la termodinàmica) la portaria a
tenir, amb el temps, menys energia disponible. I un altre, de social, aquesta energia s'utilitza per produir més complexitat (i créixer).
Aquestes dues lleis es sumen per portar a un descens encara més
brusc que si tinguéssim només el descens físic. Arribats a aquest
punt podrem entendre què és en realitat el col·lapse: una
adaptació del sistema complex que és la societat, a una situació
d'escassetat d'energia útil per aquesta. Un cop la complexitat es
redueix, queda més energia per seguir funcionant amb allò que
encara queda.
Cal dir, a més, que és molt difícil que, espontàniament, cap
sistema complex perdi complexitat sense que canviïn les condicions
que el mantenen. Això doncs ens porta a pensar que el col·lapse és
inevitable, com ja he dit altres vegades, i que és possible que en
el costat dret de la corba de Hubbert es doni una retroalimentació
destructiva d'aquest descens en complexitat i de la baixada de la
TRE.
Tenint en compte doncs la llei dels retorns marginals decreixents
podem entendre alguns dels aspectes i problemes que anem patint en
aquesta crisi: des del malbaratament de recursos fins a la creixent
pol·lució. Per aquest motiu veig altament improbable un canvi
social espontani cap a una societat més eficient i
més en equilibri amb els recursos minvants que la mantenen. És a
dir, quan per alguns fòrums a internet es fa la pregunta de perquè
la gent no reacciona, s'explica el fet de l'efecte dels mitjans de
masses sobre la població: la manipulació de la informació,
controlada pels lobbies de poder econòmic etc. Aquesta manipulació
sovint utilitza mitjans subtils, alguns d'ells explicats abastament,
com el de la saturació d'informació cap a l'espectador. No nego
aquest paper, el que cal comprendre però és que aquests mecanismes,
aquestes dinàmiques, formen part d'una societat complexa maldant per seguir
mantenint aquest nivell de complexitat. I, el que cal comprendre
realment és que, per tot el que acabo d'introduir en el post, la
'resignació' o 'frustració' de la gent actualment, és difícil que
porti a un canvi global cap al decreixement espontani, perquè això és una
auto-regulació en pèrdua de complexitat de la societat. Com he
dit benvolguts/des lectors/es aquesta disminució de complexitat, no
es dóna en un sistema complex, cal que canviïn les condicions que
el mantenen.
Finalment,
comentar el que ens ensenya la història, comenta en Tainter (tal com vaig explicar en un altre post) que en l'època de col·lapse de
l'Imperi Romà d'occident, la reacció dels emperadors per evitar la
descomposició va ser insistir en el BAU: més exèrcit i més
centralització del poder per poder mantenir l'Imperi. Això va fer
que quan arribés la descomposició ho fes més ràpidament i
traumàtica. Sembla ser que les autoritats actuals segueixen una
dinàmica semblant. Caldrà doncs estar preparats per quan les dues
forces que ens porten al col·lapse (física, és a dir, TRE i
social, retorn marginal zero) es sumin i s'alimentin mútuament.
Salutacions,
SZD