Benvolguts/des lectors/es,
Avui desenvoluparé una idea important per entendre perquè és molt difícil que es doni la transició generalitzada i suau d'un món, com l'actual, amb energia abundant, a un altre on aquesta energia ha disminuït considerablement fins a nivells anteriors a la revolució industrial. En un altre post ja vaig donar una raó, més aviat psicològica, de perquè hi ha d'haver un cert grau de col·lapse per tal que la gent 'reaccioni' i faci alguna cosa per evitar un desastre col·lectiu. El concepte que vull explicar aquí el va introduir en Tainter al llibre que ja he citat unes quantes vegades, però en essència, sota una altra formulació, a l'ecologia ja estava enunciat abans.
L'anomenada llei dels retorns decreixents es basa en dues variables: energia i complexitat.
Sense energia una societat no pot existir. Aquí entenem com energia disponible socialment no només aquella que ens permet construir màquines i fer-les funcionar, desplaçar-nos o fabricar substàncies de qualsevol tipus, sinó també com allò que, a través de l'alimentació, permet als humans existir. Només cal recordar que, quan es parla d'alimentació es fan servir les calories (una mesura d'energia) per avaluar la quantitats de menjar per dia necessària per tenir una vida activa saludable.
Per altre costat tenim la complexitat d'una societat. Aquesta s'entén, generalment, com un conjunt de conceptes com la seva mida, el nombre i distinció de les seves parts, la varietat de funcions socials especialitzades que incorpora, el nombre de personalitats socials distintes i la varietat de mecanismes existents per organitzar aquestes personalitats i funcionar com un tot de forma coherent. Quines característiques té doncs una societat complexa? Doncs, per citar-ne algunes: té un alt grau d'estratificació i diferenciació social; molta especialització ocupacional i econòmica, tant pel que fa als individus, com als grups o territoris; un alt grau de centralització, és a dir una gran regulació i integració dels diversos grups econòmics i polítics per les elits, una gran inversió en aquells elements que defineixen 'civilització' (com pot ser arquitectura monumental, literatura i art, etc.), grans fluxos d'informació entre individus, entre grups polítics i econòmics i entre centre i perifèria, una gran integració de territoris en grans unitats polítiques, etc. Suposo que podem trobar en la societat actual globalitzada totes aquestes característiques.
Un cop entenem què és la complexitat a nivell social podem veure que el col·lapse d'una societat és, senzillament, la pèrdua sobtada d'un nivell establert (és a dir, que duri més de tres generacions) de complexitat socio-política. Com de sobtat (o ràpid) cal que sigui aquesta pèrdua de complexitat per parlar de col·lapse? Doncs diríem que aquesta pèrdua de complexitat no pot estendre's fins més enllà de tres generacions.
Doncs bé, la llei dels retorns decreixents diu que l'evolució d'una societat passa per un increment de l'ús de l'energia, que es transforma en un creixement de la complexitat. Aquest creixement de complexitat porta a que els retorns de l'energia invertida en obtenir-ne, cada cop siguin més petits, quedant cada cop doncs, menys marge d'energia sobrant (els anomenats retorns marginals) per invertir en més complexitat. Alerta! No és una relació causa efecte: energia crea complexitat, sinó una relació d'interacció mútua, energia i complexitat van juntes: disponibilitat d'energia es pot traduir en més complexitat que al seu torn ajuda a tenir més energia total que, amb el temps implicarà menys energia sobrant útil per a la societat. Un cop arribat al límit en que el retorn marginal és zero (és a dir l'energia sobrant per invertir en més complexitat), qualsevol petita pertorbació (això pot ser, un canvi en condicions mediambientals o inestabilitat social, per dir-ne algunes) portarà al col·lapse, és a dir, a la disminució sobtada de complexitat d'aquesta societat.
Per altra banda, si recordem el concepte de la TRE (Taxa de Retorn Energètic), dèiem que la TRE decreix amb el temps, és a dir, independentment de la societat o el recurs que analitzem, l'energia útil per a una societat, necessàriament, disminuirà amb el temps. Per tant, ambdós conceptes estan relacionats i són complementaris. La llei dels retorns marginals decreixents és coherent amb la TRE, però ens dóna més informació, perquè ens indica quin és l'efecte sobre la societat de tenir una font d'energia que pugui créixer amb el temps. La física, en particular la termodinàmica, ens ensenya que, l'explotació de qualsevol recurs natural finit està sotmès a una evolució temporal decreixent pel que fa a l'energia neta disponible. La història ens diu que la manera que té qualsevol societat de gestionar un recurs és mitjançant l'increment de complexitat, cosa que la portarà també, necessàriament, a una disponibilitat cada cop més petita d'energia útil sobrant. És a dir, tenim doncs dos lleis d'evolució, per un costat la física, per l'altre la social. Un concepte necessari, el de la TRE: encara que la societat no es fes més complexa, la física (en particular el segon principi de la termodinàmica) la portaria a tenir, amb el temps, menys energia disponible. I un altre, de social, aquesta energia s'utilitza per produir més complexitat (i créixer). Aquestes dues lleis es sumen per portar a un descens encara més brusc que si tinguéssim només el descens físic. Arribats a aquest punt podrem entendre què és en realitat el col·lapse: una adaptació del sistema complex que és la societat, a una situació d'escassetat d'energia útil per aquesta. Un cop la complexitat es redueix, queda més energia per seguir funcionant amb allò que encara queda.
Cal dir, a més, que és molt difícil que, espontàniament, cap sistema complex perdi complexitat sense que canviïn les condicions que el mantenen. Això doncs ens porta a pensar que el col·lapse és inevitable, com ja he dit altres vegades, i que és possible que en el costat dret de la corba de Hubbert es doni una retroalimentació destructiva d'aquest descens en complexitat i de la baixada de la TRE.
Tenint en compte doncs la llei dels retorns marginals decreixents podem entendre alguns dels aspectes i problemes que anem patint en aquesta crisi: des del malbaratament de recursos fins a la creixent pol·lució. Per aquest motiu veig altament improbable un canvi social espontani cap a una societat més eficient i més en equilibri amb els recursos minvants que la mantenen. És a dir, quan per alguns fòrums a internet es fa la pregunta de perquè la gent no reacciona, s'explica el fet de l'efecte dels mitjans de masses sobre la població: la manipulació de la informació, controlada pels lobbies de poder econòmic etc. Aquesta manipulació sovint utilitza mitjans subtils, alguns d'ells explicats abastament, com el de la saturació d'informació cap a l'espectador. No nego aquest paper, el que cal comprendre però és que aquests mecanismes, aquestes dinàmiques, formen part d'una societat complexa maldant per seguir mantenint aquest nivell de complexitat. I, el que cal comprendre realment és que, per tot el que acabo d'introduir en el post, la 'resignació' o 'frustració' de la gent actualment, és difícil que porti a un canvi global cap al decreixement espontani, perquè això és una auto-regulació en pèrdua de complexitat de la societat. Com he dit benvolguts/des lectors/es aquesta disminució de complexitat, no es dóna en un sistema complex, cal que canviïn les condicions que el mantenen.
Finalment, comentar el que ens ensenya la història, comenta en Tainter (tal com vaig explicar en un altre post) que en l'època de col·lapse de l'Imperi Romà d'occident, la reacció dels emperadors per evitar la descomposició va ser insistir en el BAU: més exèrcit i més centralització del poder per poder mantenir l'Imperi. Això va fer que quan arribés la descomposició ho fes més ràpidament i traumàtica. Sembla ser que les autoritats actuals segueixen una dinàmica semblant. Caldrà doncs estar preparats per quan les dues forces que ens porten al col·lapse (física, és a dir, TRE i social, retorn marginal zero) es sumin i s'alimentin mútuament.
Salutacions,
SZD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada