Aquest post vol ser una reflexió sobre
algunes implicacions de caire emocional enfront de l'Oil Crash. No
pretenc aquí fer cap estudi profund ni parlar com un entès en
psicologia, donat que sóc llec en la matèria, només donar-vos
algunes informacions relacionades amb les reaccions típiques de
l'audiència en les xerrades quan expliques el problema que tenim a
sobre, per tant aquest post vol ser una reflexió sobre aquestes
reaccions. Vull que quedi clar que no estic fent cap crítica a res
ni a ningú, si algú ha anat experimentant o passant per aquests
punts és qui ara escriu, per això en faig aquest post, dit això,
comencem.
Primer, actitud del funcionari
ideològic: crec en això però en la meva vida no incorporo
conseqüentment el que penso. Sigui per limitacions en la situació
econòmica, en la familiar o senzillament perquè pensem que tot i
que el problema es greu, tenim temps per anar adaptant-nos-hi sense
fer, de moment, res que impliqui un canvi en el BAU en el nostre dia
a dia. Aquí també hi cap, doncs, el fet de parlar del tema però no
actuar. Ja no queda temps per parlar només, cal actuar. Actuar no
vol dir fugir al camp, ho he dit moltes vegades, vol dir, abans que res,
canvi d'actitud.
Segon, actitud 'de dalt a baix': la
meva contribució no té impacte a nivell global, per tant no val la
pena que la faci. Cal canviar el tipus de pensament de global a
local, la globalització ha implicat l'acord tàcit de que hi ha unes
'forces' a nivell mundial que són les que dirigeixen i determinen, a
nivell local, el dia a dia. Res més lluny de la realitat. Hi ha una
tendència a nivell global a la degradació i tenim un comportament
social après. Part de la feina que tenim per endavant és (com ja
comentava un lector fa poc en el darrer post) sobre tot, psicològica.
I cal valorar sobre tot les petites accions, no oblidem que som en un
sistema complex i, com ja sabem, petits canvis efectuats en moments
crítics (i ara n'estem travessant un) poden conduir a resultats molt
allunyats del que la tendència o l'evolució del sistema ens faria
pensar en un bon començament. Canviar el pensament globalitzat és
precisament pensar en que la meva acció té un impacte en el meu
entorn immediat i aquest és realment el fet important i allò que no
ens diu la globalització. Estaria molt bé si amb el meu consum
responsable pogués canviar el BAU de les multinacionals, segurament
no ho faré, però, realment és tant important? Pensar en local és
pensar per que, ara que puc intentaré consumir local i ecològic,
per exemple, això afectarà a la meva salut, i pertant, donarà més
resistència al meu cos quan, durant el Crash, no tingui a l'abast
una dieta tant variada. En fi, podria estendre'm amb d'altres
exemples, però això s'allargaria molt.
Tercer: Cal tenir clar que haurem de
canviar, sigui per voluntat pròpia i abans de que ens veiem
condicionats per l'entorn (proactivament) o sigui per que les
condicions socioeconòmiques ens hi obliguin (reactivament). Per
tant, i com ja he comentat en d'altres posts, la finestra
d'oportunitat passa per ser proactius. I ser proactius és veure les
dificultats a nivell psicològic i a nivell material. A nivell
psicològic implica començar a preparar-nos per un entorn més
agressiu, més violent i més insegur en general. Implica canviar
també, i sobre tot, la nostra manera de funcionar socialment. I aquí
ve el darrer punt.
Quart: D'entrada i en relació amb el
punt anterior, hem de deixar de confiar en que les estructures
administratives d'alt nivell ens solucionaran els problemes en un
futur. Quan abans comencem a canviar aquest patró mental que, hores
d'ara, ens forcen a acceptar (i en el futur encara serà més fort el
paper de la propaganda en aquest sentit) tindrem més avantatge sobre
les possibles reaccions i frustracions de la gent que no ha fet
aquest canvi abans. Això vol dir també començar a canviar
l'actitud confiada de classe mitjana benestant i segura en la que
estem immergits i, a la qual, estem habituats des de la nostra
infantesa, per començar a veure com funcionaríem en un entorn més
proper a com funcionen les classes que ara considerem 'excloses
socialment'. És a dir, i com deia el mestre Yoda: 'You must unlearn
all you have learned' ('Has de desaprendre tot el que has après'). Evidentment no ho hem de desaprendre tot, només la manera de
funcionar en societat actualment: deixar de ser relaxats, confiats i
crèduls per ser atents, desconfiats i astuts, per convertir-nos, al
cap i a la fi, en supervivents.
Salutacions,
SZD
