dissabte, 11 de març del 2017

Com serà la societat del futur? Escenaris segons l'IPCC


(http://www.zerohedge.com/news/2016-07-07/whats-starting-now-will-overturn-entire-system-complete-collapse-everything)

Benvolgudes lectores,
En aquest post us vull fer un petit recull del que s’ha publicat pel que fa a l’impacte socio-economic del canvi climàtic en el darrer any. La literatura científica en aquest tema és nombrosa però, pel que fa als interessos d’aquest bloc, i més concretament pel lligam entre canvi climàtic i energia, em centraré en algunes publicacions de l’any passat que crec poden ser d’interès pel que fa a com, des de l’àmbit científic i tècnic, es veu la possible evolució futura de la nostra societat globalitzada.
Per algú que arribi de nou a aquest bloc i/o per les lectores que no estiguin molt al corrent del tema, començaré per conceptes bàsics que, alguna vegada, ja he comentat en aquest bloc, per exemple quan he parlat del projecte de llei del canvi climàtic aCatalunya.

L’organització mundial de referència en el Canvi Climàtic és el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GICC o IPCC, per les seves sigles en anglès) que el·labora informes periòdics recopilant estudis científico-tècnics i assessora els governs. L’IPCC fa prediccions seguint el que anomena escenaris. Els escenaris són esbossos de situacions futures que es construeixen assumint determinades hipòtesis. Per construir aquests escenaris els científics utilitzen els models d’evolució climàtica o models climàtics. Aquests escenaris es basen en la física associada a uns indicadors atmosfèrics de concentracions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH o GHG, també per les seves sigles en anglès). Així, segons com siguin les emissions futures ens porten a uns canvis o altres en el comportament del clima del planeta. El que s’ha intentat en els darrers anys i en concret amb la cimera de Paris (COP21) és arribar a acords dels estats a nivell mundial per veure de reduïr aquestes emissions en el futur i, per tant, de no arribar a escenaris gaire diferents de la situació actual pel que fa a la temperatura promig de la Terra (i d’altres factors ambientals com el nivell del mar promig o canvis pluviomètrics). Aquests intents de reducció d’emissions no han estat molt efectius, prova d’això és que les emissions no han parat de crèixer. Com moltes sabreu, l’increment d’emissions es degut, entre d’altres coses, a que la nostra societat necessita cremar combustibles fóssils per funcionar.

Doncs bé, les prediccions o escenaris futurs de l’IPCC s’han anat publicant en diferents informes, el més recent dels quals és del 2014, l’anomenat AR5. Aquest informe té una vessant física on es fan prediccions basades en models climàtics sobre les concentracions futures (no emissions) de GEH. Aquestes prediccions s’agrupen en quatre grans escenaris per a l’any 2100: RCP2.6, RCP4.5, RCP6 i RCP8.5. Les sigles RCP venen de l’anglès Camins de Concentració Radiativa (Radiative Concentration Pathways), és a dir és la diferència entre la radiació del Sol que absorveix la Terra i la que torna a re-emetre a l’espai. Les quantitats de radiació afegida a la d'èpoques pre-industrials que proposen cadascun dels RCPs són creixents i representen +2.6, +4.5, +6.0, and +8.5 W/m2 respectivament. Aquests forçaments radiatius van associades a temperatures creixents mitjanes de la Terra per a l’any 2050 o a l’any 2100:




2046-2065 2081-2100
Escenari Promig i rang probable en ºC Promig i rang probable en ºC
RCP2.6 1.0 (0.4 a 1.6) 1.0 (0.3 a 1.7)
RCP4.5 1.4 (0.9 a 2.0) 1.8 (1.1 a 2.6)
RCP6.0 1.3 (0.8 a 1.8) 2.2 (1.4 a 3.1)
RCP8.5 2.0 (1.4 a 2.6) 3.7 (2.6 a 4.8)



També en l’AR5 es fan prediccions sobre els impactes mediambientals de les diferents evolucions futures del clima a la Terra en cadascun dels RCPs (escenaris radiatius) esmentats abans.

Recentment, a l’octubre del 2016, s’han publicat les dades de les prediccions socio-econòmiques associades als escenaris radiatius (RCPs). En aquestes prediccions s’hi han considerat variables com: l’evolució de la població mundial, l’organizació social, el consum energètic, el nivell econòmic, etc.  Les prediccions s’han fet també basades en escenaris, s’han utilitzat el que es coneix com Models d'Avaluació Integrada (MAI o IAM per les sigles en anglès) i s'han donat evolucions fins al 2100. Els IAM integren diferents àrees d’anàlisi i pretenen donar doncs una visió de conjunt pel que fa a l’evolució de l’ecologia, el clima i els aspectes humans (socio-econòmics i polítics). Els escenaris que fan aquestes prediccions s’anomenen Camins compartits socio-econòmics (CCS o SSP de les sigles en anglès de Shared Socioeconomic Pathways). Doncs bé, s’han obtingut 5 escenaris tipus segons l’evolució futura de les variables ambientals i socio-econòmiques. Cal remarcar que aquests SSPs són diferents dels RCP (o escenaris radiatius): en els RCPs només es parlava de nivell de concentració de GEH i per tant d’estimacions de l’evolució de la temperatura promig de la Terra o d’altres variables físico-químiques o biològiques. En aquests ‘nous’ escenaris s’entra a analitzar què pot passar en l’estructura socio-econòmica mundial i en l’evolució del mediambient i l’organització política. Anem a descriure breument cadascun dels 5 SSPs. Per aquesta descripció em basaré en l’article de Rihai et al. (2017).

1) SSP1: Sostenibilitat. El món canvia cap a un camí més sostenible, integrant el desenvolupament  amb el respecte dels límits ambientals. La gestió dels béns comuns globals millora: cooperació efectiva en tots els nivells i sectors. Hi ha un creixement de la població baix: les inversions en educació i salut provoquen una transició demogràfica accelerada. Aquests factors es produeixen per un canvi d'enfocament: es canvia el paradigma del creixement econòmic pel paradigma del benestar humà. Això va acompanyat d’una reducció de la desigualtat i una millora de l'eficiència d’ús dels recursos (menys consum d’energia i altres recursos materials). Per tant, el consum s'orienta al baix creixement material i baixa intensitat energètica.

2) SSP2: El camí del mig. En aquest escenari es segueixen les tendències històriques, per tant, es mantenen els patrons socials, econòmics i tecnològics. Així doncs, el desenvolupament i creixement dels ingressos es segueixen produint de forma desigual (geogràficament i social). Hi ha avenços lents en la consecució d'objectius de desenvolupament sostenible tot i que els avenços tecnològics procedeixen sense interrupció. Com a conseqüència el medi ambient experimenta una degradació continuada. Per altra banda, la dependència dels combustibles fòssils disminueix lentament: No hi ha reticència a utilitzar els recursos fòssils no convencionals. Hi ha un creixement moderat de la població.

3) SSP3: Rivalitat Regional. En aquest escenari hi ha cada cop més interès en la identitat nacional i, per tant, creix la preocupació en la seguretat regional. Així, es centren els esforços cada cop més en qüestions regionals, deixant de banda objectius que requereixen col·laboració global. En aquest sentit s’afebleixen cada cop més les institucions globals sent aquestes ineficaces per afrontar els reptes ambientals. Les polítiques s'orienten cap a la seguretat: es posen doncs obstacles al comerç internacional o inter-regional, en particular en l'energia, els recursos i l'agricultura i en aconseguir seguretat alimentària i energètica dins de la pròpia regió. Aquestes polítiques porten, en general, cap a formes autoritàries de govern. Dins d'aquest marc socio-polític hi ha un desenvolupament econòmic lent, un consum alt de materies primeres i persisteixen o empitjoren les desigualtats socials. Hi ha una forta degradació ambiental i la població mundial es reparteix de forma desigual: baixa població en els països industrialitzats i alta en els països en vies de desenvolupament.


4) SSP4: Desigualtat. Hi ha inversions altament desiguals en capital humà, juntament amb l'augment de les desigualtats en les oportunitats econòmiques i el poder polític. En aquest escenari hi ha un gran augment de les desigualtats i l'estratificació social entre i dins dels països. Apareix una bretxa entre la societat connectada internacionalment i les societats de baixos ingressos. El poder es concentra en una petita elit política i empresarial. El creixement econòmic és moderat i es degrada la cohesió social. El sistema energètic es diversifica degut a un subministrament incert: la incertesa en els mercats de combustibles fòssils condueix a la falta d'inversió en nous recursos. Hi ha, per tant, inversions en combustibles intensius en carboni i en fonts d'energia de baix carboni. Les polítiques ambientals se centren en qüestions locals al voltant de les àrees d'ingressos mitjans i alts.

5) SSP5: Creixement ràpid. Impulsat per l'èxit econòmic de les economies industrialitzades i emergents, el món cada vegada té més fe en els mercats competitius, la innovació i les societats de participació per produir un ràpid progrés tecnològic i el desenvolupament del capital humà com el camí cap al desenvolupament sostenible. És un escenari alimentat per energia que prové de combustibles fòssils. Es mantenen els mercats globals integrats. Hi ha fortes inversions en salut, educació, i institucions per millorar el capital humà i social. Explotació dels abundants recursos de combustibles fòssils i l'adopció de recursos i energia intensius en els estils de vida a tot el món. Hi ha un ràpid creixement de l'economia mundial. S’empra poc esforç global en abordar els impactes ambientals locals. Hi ha una població mundial baixa amb alta mobilitat.






Tot seguit us faig alguns comentaris breus sobre els escenaris aquí exposats. El que més crida l’atenció en tots aquests escenaris és que no es té en compte per res l’efecte de la limitació dels recursos. S’assumeix que les polítiques que es duguin a terme per deixar els combustibles fòssils enrere ho faran per fer front als riscos futurs del Canvi Climàtic o, senzillament, per la constatació immediata dels seus efectes. Una prova d’això és l’escenari SSP5, on es parla de creixement basat en una economia fòssil.
Per altra banda, el que és interessant d’aquests mateixos escenaris (particularment el SSP3 i el SSP4) és que parlen, sense dir-ho explícitament, de col·lapse social ‘de facto’. Per tant, aquests estudis venen a reafirmar el que ja hem dit manta vegades en aquest i d’altres blocs: els governants saben el que hi ha i quins riscos futurs existeixen, és el gruix de la població la que roman inconscient del greu perill que ens amenaça. I hi insisteixo: en aquests anàlisis no es té en compte l’efecte del Peak Oil. Parlar d’això serà, però, materia d’un altre post.
Salutacions,
SZD