El Col·lapse de l'Agricultura

(http://www.pixmania.com/es/es/561645/art/playmobil/6715-el-granjero-y-su-tra.html)
 
Benvolguts/des lectors/es,
En aquest post proposo parlar d'un tema que surt de manera tangencial en les xerrades sobre Oil Crash i que, també en algun post, he mencionat. I és que, no ens n'adonem prou, però l'agricultura és la base de la nostra societat (de fet la base de gairebé qualsevol societat, exceptuant, és clar, les caçadores-recolectores). Les dades i idees en que em basaré en aquest post les podeu trobar en el fantàstic llibre 'Eating Fossil Fuels'  i en l'article, ja un clàssic, de M. Giampietro i D. Pimentel i també el de Pimentel i Giampietro tots dos publicats a l'any 1994. Crec que el tecno-optimisme actual ens ha portat a assumir com un fet natural que la producció agrícola en els països industrialitzats era una obvietat garantida, i hem permès que la globalització no només desplacés la producció industrial cap a països anomenats 'en vies de desenvolupament' sinó que el que s'ha fet és globalitzar l'agricultura. Aquesta globalització ha comportat dos aspectes especialment nocius pels temps futurs immediats: la producció intensiva de monocultius i, com una de les conseqüències importants pel que fa al consum de combustibles fòssils, la intensificació del transport de productes a llargues distàncies.
Tot plegat es pot condensar en el que D.A. Pfeiffer anomena 'el fracàs de la Revolució Verda'. Aquest fracàs es manifesta en quatre punts principals: Increment del consum energètic en l'agricultura, no s'aconsegueix acabar amb la fam al món i s'incrementa la degradació del sòl i la degradació de l'aigua dolça. Aquests punts ens porten a un risc elevat de col·lapse en l'agricultura. Anem a veure els quatre efectes:

Hi ha hagut un increment del consum energètic, multiplicant-se per quatre, mentre que les collites només han incrementat multiplicant-se per tres. Això s'ha traduït en que l'expansió de l'agricultura (intensiva i industrial) s'ha apropiat d'un 40% de la capacitat fotosintètica total del planeta, per tant, la resta de la biosfera es veu obligada a funcionar amb el que li queda. Per altra banda la producció de gra mundial entre 1950 i 1984 va incrementar en un 250% això és un increment brutal d'energia comestible per consum humà. Però aquest increment no ha vingut d'un increment de la llum del sol sinó a costa d'incrementar el consum energètic mitjançant combustibles fòssils (fertilitzants i pesticides). La revolució verda va desviar una part del flux d'energia total societari cap a l'agricultura, convertint-lo unes 50 vegades més gran que el flux d'energia que existia amb l'agricultura tradicional.

Tot i aquest increment brutal en la producció agrícola no s'ha aconseguit acabar amb la fam al món. Bàsicament perquè l'agricultura industrial (i la intensiva) no ha vingut acompanyada de polítiques socials i no ho ha fet perquè són incompatibles amb la mateixa agricultura industrial per les seves pràctiques. Per tant, més enllà de solucionar el problema, l'ha ajornat, amplificant-lo.

L'agricultura intensiva i la industrial produeixen, per les seves pràctiques i la seva metodologia, una progressiva degradació del sòl cultivable. Aquesta degradació es pot resumir en tres factors: erosió del sòl, pèrdua de fertilitat (per l'esgotament de nutrients i altres minerals) i l'increment de la urbanització, que redueix el sòl cultivable i, per tant, reforça l'ús de l'agricultura intensiva. S'estima que cada any 10 milions d'hectàries (Ha) de sòl cultibable són abandonades per la degradació del sòl.

Hi ha una progressiva degradació de l'aigua dolça. Els cultius irrigats mundials van arribar al seu màxim al 1978 (amb 0.48 Ha per persona), des de llavors aquesta superfície no ha fet més que disminuir, ja al 2004 havia baixat un 10%. Pel que fa a l'aigua necessària pel cultiu s'estima que en mitjana es necessiten 1000 tones d'aigua per produir una tona de gra. La progressiva salinització del sòl i l'esgotament dels aqüífers, a més de la competència de les grans urbs per l'abastiment d'aigua dolça, posen també interrogants en el desenvolupament d'aquest model agrícola. A més l'aigua d'escorrentia agrícola, per un costat, provoca problemes d'eutrofització en llacs, rius, estuaris i mars. Per l'altre, els pesticides contaminen aqüífers que acaben sent font d'aigua de boca pels habitants de pobles i ciutats. Com exemple: la US Environmental Protection Agency, va trobar 98 tipus diferents de pesticides (incloent el DDT) en l'aigua del subsòl en 40 estats (dels EUA) contaminant per tant, l'aigua de boca de més de 10 milions de residents.

Així doncs, amb aquest cop d'ull a la situació actual, podem entendre el perquè tenim un risc elevat de col·lapse quan el flux d'energia cap a l'agricultura no pugui augmentar perquè amb l'ús actual, només mantenint el flux no n'hi ha prou per salvar l'actual model. Només resta apuntar que alguns estudis suggereixen que sense l'aportació actual dels combustibles fòssils a l'agricultura, la població mundial que es pot sostenir és de dos mil milions de persones... Què hi podem fer? Això ja queda per un altre post.
Salutacions,
SZD

Aire condicionat

(http://www.canetdemar.cat/document.php?id=5590)



Benvolguts/des lectors/es,
Sent aquest un bloc sobre energia, feia temps que pensava que caldria fer alguna entrada sobre usos i hàbits pel que fa a l'ús de l'energia a les llars i locals públics. Ara que som a l'estiu és més que necessari anar amb compte amb l'aire condicionat. Per això us convido a llegir un post convidat de'n Ramon Busquets al qual agraeixo el temps i l'esforç d'escriure'l.

ELS HOMES NO SOM UN TERMÒMETRE

Us proposo un experiment científic a l'abast de tothom.

Sobretot, no ho feu sense la presència d'un adult.

-Agafeu tres palanganes de mida semblant (hi heu de ficar una ma)

-Ompliu la primera fins a dalt amb aigua freda de l'aixeta, com més freda millor (si voleu hi podeu afegir glaçons)

-Ompliu la segona fins a dalt amb aigua calenta ( intenteu no superar els 40º C, que hi heu de ficar la ma!!)

-Ompliu la tercera amb la meitat de la primera i la meitat de la segona.

-Col·loqueu-les: La freda a l'esquerra, la tèbia al mig, i la calenta a la dreta.

OK, ja esteu preparats.

-Fiqueu la ma dreta a la palangana dreta, estarà calenta ( si no sou daltònics )

-Fiqueu la ma esquerra a la palangana esquerra, estarà freda ( sou daltònics?)

-Manteniu-les-hi 10 segons ( temps de comptar fins a 10 o 20, segons la frisança)

-Fiqueu-les simultàniament (al mateix temps) a la palangana del mig ( tant se val que sigueu daltònics, o era dislèxics?).

CONCLUSIÓ:

Les mans tenen “sensacions” diferents malgrat estar submergides en un bany tèrmic uniforme ( la palangana d'aigua òbviament no està freda i calenta a l'hora ).

Definitivament no som termòmetres. En realitat només distingim diferències de temperatura, per tant per estar còmodes només cal estar més frescos que l'ambient a l'estiu, i més calents que l'ambient a l'hivern ( naturalment entre uns límits.)

A Espanya, el RITE (Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios) regula les temperatures de disseny dels sistemes de climatització dels edificis en funció de les condicions termo higièniques i d'eficiència energètica.

La norma en vigor estableix uns límits de 21º-23º C de màxima a l'hivern, i 24º-26ºC de mínima a l'estiu. Sense tenir en compte la temperatura ambient.

Si proposéssim que aquestes temperatures de confort depenguessin de la temperatura ambient aconseguiríem:

-Estalvi energètic a l'estiu i a l'hivern, donat que l'energia que perd o guanya un edifici és proporcional al gradient (diferència) de temperatures.

-Estalvi sanitari, ja que diferències acusades de temperatura amb l'exterior afavoreixen l'aparició de trastorns de salut (grip, refredats, irritacions, al·lèrgies...)

Tot això amb una despesa pública mínima, ja que només requereix una reforma normativa sense més infraestructura.( en el fons calefacció i aire condicionat només hauran de funcionar menys).

Si algun dels lectors pot influir en la redacció de normatives nacionals li prego que tingui en compte aquestes senzilles consideracions:

Tmax hivern: 17ºC

Tmax hivern zones especialment fredes 15ºC

(suplirem el dèficit amb vestimenta, tal com fem a la primavera o tardor)

Tmin estiu 30ºC ( hi podem posar uns ventiladors)

En tot cas, una diferència màxima de cinc graus cèlsius amb l'exterior.

El que és incomprensible és que en plena recessió econòmica i amb un augment anunciat del 5% de la tarifa elèctrica en ple mes de juliol, (i el ple Peak-Tot!!) una de les recomanacions de la conselleria de salut ( A Catalunya Radio per ser més exactes) sigui passar un MÍNIM de dues hores al dia en un ambient amb aire condicionat, perquè les temperatures fregaran els 35ºC !!

Moltes gràcies.

Ramon Busquets

PD: Els homes no som termòmetres fa referència al gènere Homo, no als humans masculins (Poseu-hi @ si voleu).

Teories de la conspiració, Oil Crash i el mercat del temps

(http://www.carlesarola.com/mercat_de_tarragona.htm) -->
Advertència al lector/a: aquest post és altament especulatiu.
Comencem desmuntant el mite de les teories de la conspiració. En un món com el que vivim tenim una societat que, com tots sabem, és força complexa. Les relacions econòmiques i polítiques entre individus, col·lectius, nacions i estats, presenten aspectes que van més enllà de la linealitat estricta (és a dir, efecte directament proporcional a una causa). Si ens mirem el món des d'aquesta perspectiva, veurem que el fet de pensar que hi ha una elit dirigent que controla l'avenir de la humanitat rere un escenari on els poders públics, els caps d'estat i els grans actors econòmics són titelles en mans d'aquests poders ocults, és una idea que, per dir-ho d'una manera suau, peca de sobre-simplificació. Atenció, amb això no estic dient que no hi hagi poders i elits influents en el món globalitzat en el que vivim, no. Però el marge d'actuació i el seu efecte a llarg termini acaben topant amb la 'complexitat del sistema' i, ja actualment, amb la 'finitud del món'.

Aclarit aquest punt, deixeu-me especular una mica i preguntem-nos: si vostè amable lector/a fos un magnat i, com a tal, estès informat de les prediccions futures a nivell d'esgotament de recursos, què faria? Bé, primer cal dir que, segurament la gent poderosa ja estan informats del que està passant i dels escenaris futurs, perquè benvolgut lector, si fins i tot les revistes científiques, tot i la prudència que les caracteritza, ho anuncien (per exemple en l'article de la popular revista Nature, de principis d'aquest any) doncs és que la notícia ja fa temps que corre pels cercles 'ben informats'. Però és que, a més, també com a multimilionari trobaríeu que els ecosistemes del planeta són a punt de col·lapsar (article recent de revisió també a Nature). Doncs clar, si vostè tingués molts diners i veiés que els escenaris futurs són d'elevat risc i que, a més a més, no sembla que la tendència actual deixi de seguir el BAU, què faria? No podria seguir confiant en el mercat financer, tampoc en les divises dels diferents estats, perquè a la llarga no tindran el valor que tenen ara i el seu canvi serà complicat. Per tant, d'entrada podria pensar en passar el seu capital 'virtual', actualment en el mercat financer, a bens 'tangibles', sent aquests metalls preciosos, per exemple. Però això també té problemes, per tant, segurament, el millor seria comprar terres i bens materials que puguin ser d'utilitat, tant en la transició com en l''estat final'.

Podríem pensar que una altra opció és precisament treballar per difondre el problema i trobar opcions col·lectives que poguessin suavitzar la transició. Però aquesta actitud per algú que ha crescut i està dintre el paradigma del BAU, no és una opció. La seva és, precisament, que quan tot caigui, continuar estant dins del grup dels més poderosos, a qualsevol preu, a qualsevol cost. Bé doncs, ja veiem que si prenem aquest paradigma ideològic com a plausible, és poc probable que mai s'arribi a parlar de l'Oil Crash als mass media controlats pels grans poders econòmics. Per què? Perquè no entra dins els plans de les elits dirigents i, per tant, intentaran evitar-ho al màxim. Atenció aquí tampoc estic dient que no existeixi aquesta possibilitat degut, precisament, a que no existeix la teoria de la conspiració, existeixen tendències i poders amb un abast i influència tot i que gran, sempre limitat.

Continuem, si els magnats tenen clar el que passarà estaran traient capital financer (de la borsa) i desviant-lo cap a d'altres valors materials, i atenció, no estic parlant dels 'valors refugi' financers, que són l'opció actual, estic parlant de que aquesta gent van per endavant comprant, per exemple, terres. Ho estan fent? Sí. Problema: necessiten temps. Com molta gent sap, no es pot treure capitals grans de la borsa en un temps curt sense provocar un efecte en cadena. Per tant, si fos vostè aquest gran magnat, aniria desviant capital invertit en el sector financer, però ho faria de forma que no crides l'atenció i per això, necessitaria que sembles que tot funciona més o menys com sempre durant el màxim temps possible. I això és el que sembla que s'està fent: comprar temps. Quan s'estan donant rescats a la banca, quan s'intervenen els estats europeus, quan es practiquen tisorades als pressupostos, que s'està fent? Comprant temps perquè el sistema és mantingui de forma més o menys estable, sense que la majoria de gent noti res d'inusual, el major temps possible. Bé, preguntarà i què? Doncs que comprar temps amb el BAU implica el risc cada cop més gran d'un col·lapse de grans proporcions. Perquè seguir amb el BAU actual és no invertir i no desviar recursos cap a mesures de contingència, i no fer-ho implicarà la impossibilitat d'aplicar-les quan realment siguin necessàries. Eus aquí doncs que si veiem la situació actual d'aquesta manera el futur no es presenta gaire optimista. I, mentrestant, què fa la classe política? Doncs això benvolguts lectors, és tema ja d'un altre post.
Salutacions,
SZD