Benvolguts/des lectors/es,
En aquest post us convido a llegir un
petit resum de l'article que hem publicat en una revista
especialitzada l'Antonio García-Olivares i jo mateix.
Aquest és un article per un número
especial de la revista sobre el futur del capitalisme, per tant, cal
llegir-lo des d'aquesta perspectiva. És un treball pensat per
explicar en una publicació acadèmica la situació actual de crisi
parlant de dues qüestions bàsiques. En la primera, es planteja
l'esgotament del model actual, i això es fa sense cap posicionament
ideològic de partida. En la segona, es proposa un model alternatiu al
sistema capitalista-financer-globalitzat actual, en la línia del que
ja d'altres grans economistes com Boulding, Georgescu-Roetgen, Schumacher o Daly, per citar-ne només
alguns, han proposat abans.
En l'article es comença parlant del
Peak Oil i constatant que el pic dels combustibles fòssils és
probablement una qüestió de dècades en comptes de segles. Per
tant, l'establiment d'una nova matriu energètica, basada inicialment
en energia primària renovable i en l'electrificació de l'economia,
sembla inevitable i pot iniciar un últim cicle econòmic expansiu,
el que es pot anomenar com un nou cicle de Kondratieff, però si es
dóna, aquest cicle també esgotarà una fracció important de les
reserves de diversos minerals crucials. Si aquest darrer cicle
expansiu es produeix, al poc temps el creixement exponencial de
l'energia i el PIB pot ser ja no serà possible a causa de les
limitacions dels minerals.
Per altra banda també s'apunta a
l'alerta de la comunitat científica sobre una crisi general de la
resiliència dels ecosistemes a nivell mundial. Aquesta crisi dels
ecosistemes pot conduir a canvis irreversibles tant aviat com al
període 2025-2045, si es manté la taxa de creixement global actual.
En aquest problema dels ecosistemes cal posar especial atenció als
problemes de seguretat alimentaria en situacions en les quals la
producció alimentaria mundial, des de l'anomenada Revolució Verda,
és totalment dependent dels combustibles fòssils i de la mineria
d'elements essencials per a mantenir la producció alimentària
mundial com és el fòsfor.
És doncs en aquestes noves
circumstàncies de creixement econòmic zero i de nous problemes
globals que exigeixen noves solucions i estratègies de gestió
diferents a les abordades fins a la data, que el capitalisme s'enfrontarà
a reptes que estan fora dels seus paràmetres de treball històric i
requerirà molt més que reformes parcials.
Davant d'aquesta situació, en pot
sorgir un escenari futur amb la creació de centres de nucleació de
noves pràctiques econòmiques, com poden ser els moviments
cooperatius i d'economia solidària en sinergia amb les ciutats en
transició i les comunitats virtuals. Això es pot dur a terme amb
mobilitzacions polítiques orientades a mantenir les taxes anteriors
d'ocupació i de qualitat de vida (les expectatives de "progrés")
que obliguin a una transició a un capitalisme d'estat estacionari regulat. Ja hi ha experiències en l'actualitat més recent
d'aquestes iniciatives, des dels moviments de protesta ciutadana de
l'11 M o 'Occupy Wall-Street' fins a iniciatives transformadores de
base com les Ciutats en Transició o iniciatives cooperativistes. És
doncs des de la tendència de que la taxa de guany caigui a
condicions estacionàries dins de mercats competitius que es pot arribar a transformar aquest capitalisme d'estat estacionari en una economia
simbiòtica post-capitalista.
Si trobeu que aquestes idees són interessants us animo a donar un cop d'ull a l'article.
Salutacions,
SZD