(http://clubfordegrowth.org)
Benvolguts/des lectors/es,
Escric aquest post per mirar d'aclarir
un concepte que en els cercles propers al col·lectiu de peakoilers,
de vegades s'utilitza com a base i punt de partida per certes
argumentacions i actituds que, sota el meu punt de vista, poden
conduir a errors. Aquest concepte és el conegut com a
'Paradoxa de Jevons'.
Què és la paradoxa de Jevons? W.S. Jevons
va ser un economista del segle XIX, conegut per documentar un
principi empíric de funcionament del sistema socioeconòmic
capitalista. Bàsicament, aquest principi diu que qualsevol millora
en l'eficiència del sistema que condueixi a un estalvi en el consum
d'energia per un determinat procés, no farà que el conjunt del
sistema socioeconòmic estalviï aquesta part que no s'utilitza, sinó
que la millora en eficiència, a la pràctica, porta a un consum
d'energia més gran del conjunt. Això es pot veure en diversos exemples, com el del l'automoció:
cada cop els cotxes són més eficients en l'ús de combustible però
aquest fet no ha conduït a un manteniment o reducció del consum de
combustible per a l'automoció, ben al contrari, aquest consum ha
anat incrementant en el el temps si prenem com a referència tot el
període d'ús massiu de l'energia fòssil. Veiem doncs que aquest
fet empíric documentat per Jevons porta al punt contradictori de que
l'estalvi d'energia en una part (o per un individu o col·lectiu)
condueix a un consum més gran total. I d'això, alguns peakoilers en
dedueixen la impossibilitat d'una transició suau cap a un model
socioeconòmic diferent, ja que si els que realment estem
conscienciats mirem d'estalviar, aquest estalvi o falta de consum, el
sistema el reconduirà cap a les parts que no estalvien, per
mantenir-se en el seu intent fatu de créixer. Per tant, d'això en
dedueixen que qualsevol estratègia enfocada dins i pel sistema, no
té possibilitats d'èxit perquè sempre serà més còmode restar
dins el paradigma capitalista que reduir el consum de manera
voluntària per una societat que, com ja he dit en d'altres ocasions, és addicta al consum creixent.
Doncs bé, em temo que aquest punt de
vista, que afecta tant la paradoxa de Jevons com l'extrapolació peakoiler, presenta seriosos punts febles. Entengui, benvolgut/da lector/a que
no pretenc aquí qüestionar les tesis de Jevons, només posar-les en
un nou context i, per tant, qüestionar-ne l'aplicació
indiscriminada. Segons el meu punt de vista, la satisfacció de la
paradoxa porta implícites dues condicions necessàries. La primera,
la connectivitat del mercat, és a dir, que el sistema pugui
transferir sense pràcticament costos, activitats econòmiques (bens i
serveis) no només d'uns sectors econòmics a d'altres sinó també
geogràficament (d'uns llocs a d'altres). En posaré un exemple,
suposem que tenim un poble en transició que aconsegueix reduir el
seu consum energètic elèctric un 10%, en el sistema actual, aquest
10% d'estalvi serà depredat per d'altres pobles o ciutats que
estiguin al voltant o de qualsevol altre zona que estigui en el radi
del node de distribució més proper. Però què passa quan aquesta
connectivitat és trenca? Doncs que la transferència d'”estalvi”
ja no es pot produir a nivell global o regional (si la segmentació
de l'economia és local).
La segona condició necessària perquè
funcioni la paradoxa de Jevons és que el sistema cal que es trobi en
un estat que afavoreixi el creixement. Això és així perquè la
cadena de transmissió de bens és el diner, i aquest, en un sistema capitalista, com l'actual, és deute. És amb el deute que directa o
indirectament es fomenta el consum creixent. Si, com comença a passar actualment, el
diner/deute perd el seu valor i el mercat en perd la confiança, per
exemple, en un sistema capitalista en implosió, llavors la
transferència de riquesa entre sectors econòmics o geogràfics perd
la seva eficiència i, al fer-ho, no es pot reconduir la eficiència
o estalvi per incrementar el consum global d'energia o productes.
Què passa quan no es satisfan aquestes
dues condicions? Doncs que el sistema entra en un estat inestable, on
qualsevol petita pertorbació (qualsevol fet advers o contratemps)
provoca oscil·lacions grans de tots els valors o indicadors
socioeconòmics. O, fins i tot, el col·lapse del sistema (o de
parts d'ell). Pensem que, al cap i a la fi, la paradoxa de Jevons no
és tal, sinó més aviat el reflex del bon funcionament del
capitalisme, on prenent el creixement com a base, qualsevol procés
s'incorpora al sistema per mantenir-ne el seu creixement.
Per tant, no és cert, des del meu punt
de vista, que Jevons invalidi qualsevol acció que condueixi a un
estat d'estalvi energètic. És cert, potser, actualment, però
aquesta acció o conjunt d'accions o actituds són
essencials perquè, quan arribi el moment de que les
condicions necessàries no es satisfacin,
permetin a aquesta part del sistema afrontar el futur i la davallada
amb una mica més de possibilitats de sortir-se'n. Això els aportarà un avantage sobre els
grups o individus que no ho hagin fet abans i actuïn de forma
reactiva, precisament perquè aquestes estratègies i actituds
d'adaptació no s'aprenen, i molt menys s'implementen, d'avui per
demà.
Així doncs crec que el missatge és
clar i cal ser molt conscients de què es fa quan es porta a terme una estratègia de decreixement voluntari. Per a mi el que s'intenta (a part de divertir-se, com diu en Rob Hopkins) és plantar les
llavors que pugin germinar quan la situació i l'entorn permetin a aquest nou paradigma emergent desenvolupar-se. Es pretén donar referències clares de què fer i com fer-ho, per permetre que aquesta manera de fer s'estengui al
voltant d'aquests punts. Això seria, en llenguatge de l'Antonio García-Olivares al congrés de Barbastro, que les llavors ara formades actuïn de centres de
nucleació per ajudar a expandir el nou sistema socioeconòmic
adaptat a una realitat de recursos decreixents.
Salutacions,
SZD