La importància de la Taxa de Retorn Energètic (TRE) i les previsions de futur (IV): la produccció agrícola i la població mundial.

                                                     (http://extension.unh.edu/Agric/AGEOA.htm)

Benvolguts/des lectors/es,
En aquesta sèrie de posts sobre la TRE he trobat parlar al final del que, al cap i a la fi, és el més important per tot ésser viu per continuar sent-ho: el menjar i l'aigua. En aquest post, doncs, veurem com el concepte de la TRE és molt útil per entendre que, tot i que la població mundial no ha parat de créixer, l'agricultura (industrial) que s'ha adoptat globalment (una altra de les conseqüències de la globalització) és cada cop més ineficient. I no només l'agricultura, l'accés i la utilització del recurs més preuat que tenim, l'aigua potable, també s'ha vist afectat pel que jo anomenaria la Patologia de l'Excés d'Energia.
Tenir en compte la TRE en agricultura implica veure que, per una banda aquesta TRE, com ja hem vist, ha anat disminuïnt en el temps, però el problema s'accentua si tenim en compte que aquesta pèrdua d'energia neta ha anat associada també a una falta d'optimització de l'agricultura, amb malbaratament de recursos (erosionant i pol·lucionant el sòl i els aqüifers). A més, el sòl cultivable s'ha anat intentant expandir, amb la conseqüència actual de que ja pràcticament no es pot expandir (Peak Soil?). Tot i així, als països anomenats desenvolupats se segueix llençant menjar, ja sigui perque no surt a compte comercialitzar-lo (com el cas de les comarques lleidatanes, amb la fruita, aquest estiu) o per boicotejar uns productes importats d'una altra àrea de la UE (a França amb els productes del sud de la 'frontera'). Ja veiem, doncs, que tot i l'anomenda crisi no es recupera ni tant sols el sentit comú i és perd encara més el sentit d'una de màximes que tots aprendrem en poc temps a valorar: el mejar és sagrat i, per tant, no es pot llençar mai.
Bé, deixant de banda les qüestions filosòfiques, és interessant aplicar el concepte de TRE a la producció agrícola de forma indirecta, com? Doncs permenteu-me una llicència estirant més el concepte de l'àmbit en que va ser pensat i on usualment s'aplica, per veure de treure un nombre (un proxi, diriem en termes científics) l'evolució temporal del qual ens doni alguna idea de l'eficiència en la producció d'aliments. Com que això seria massa complicat per un post com aquest, proposo utilitzar la població mundial com a quantitat de base. Estimem la quantitat d'energia per mantenir (de la qual una proporció serà per alimentar) la població mundial actual (en funció del temps, només cal multiplicar la població mundial per una constant). Bé, doncs si suposem un consum mitjà mínim veurem que la quantitat és creixent. No cal fer cap gràfic per adonar-se que, si la producció mundial d'energia decau, caldrà derivar l'energia utilitzada en d'altres sectors cap a la producció d'aliments, els lectors/es, suposo que ja veuen on vull anar a parar, no? Doncs bé, si a més afegim a aquest fet, l'evolució de la TRE, veiem que la cosa es complica. En fi, anem a fer quatre càlculs:

1) Primer estimaré l'evolució de la producció neta mundial de petroli tenint en compte l'evolució de la TRE. Aquest càlcul ja està fet per d'altres persones més sàbies, en podeu trobar un de ben interessant al post del professor Bardi, quan parla de l'efecte Sèneca, també podeu consultar els càlculs fets sobre la TRE a Murphy & Hall. A mi no em surt una corba de l'energia neta tant espectacular com la d'ells, però clar, tot depen dels paràmetres que triem per ajustar la TRE (he suposat un decaïment de la TRE hiperbòlic, gràcies Antonio):

2) A partir de la corba de la TRE (com he dit una funció hiperbòlica) amb la que dedueixo la figura anterior, es pot estimar quan la TRE cau per sota de 10 (sobre l'any 2063).

3) A partir d'aquesta corba (la figura anterior, de la corba neta de Hubbert), faré una suposició de màxims (extremadament pessimista) suposant que, efectivament, el sistema socio-econòmic global no desvia recursos per mantenir la producció d'aliments al nivell actual i veuré quina població pot mantenir aquesta evolució temporal de decreixement de producció. Per això primer, suposo que actualment estem mantenint una població mundial de 7000 milions de persones amb aquesta proporció i, a partir d'aquí projecto en el futur.

En aquesta gràfica podem veure que la població mundial decreix a la meitat cap al 2037 i arriba cap al miler de milió d'habitants del planeta cap al 2057. Per fer aquest càlcul he utilitzat senzillament que la porporció d'energia que ara s'utilitza per mantenir a aquesta població és constant en el temps, cosa que seria, en principi, pessimista. Suposem doncs que els líders polítics i econòmics el que fan és intentar mantenir al màxim aquesta població, desviant cada cop més recursos energètics per que això sigui possible. Si suposem que aquesta proporció creix linealment llavors tenim que la corba no canvia substancialment, és a dir, una reducció de la població a la meitat cap al 2037. Això és normal si pensem que per un decaiment tant brusc de l'energia, la derivació lineal cap a l'alimentació de la població produeix uns efectes negligibles. Què vol dir això? Doncs que les mesures cal que siguin molt més dràstiques i ambicioses. Per altra banda també cal dir que, tot i que els resultats siguin preocupants d'entrada, he suposat uns màxims, com per exemple que la raó energia-població es manté, es pot baixar moltíssim, afectant, per exemple, la qualitat de l'alimentació o en la qualitat d'altres aspectes (sanitat?), en aquest cas segurament la caiguda potser no seria tant ràpida.
En fi, ja veiem que podem jugar una mica amb els números per orientar-nos sobre quins són els terminis i els escenaris en les que ens movem amb aquests terminis. El que queda clar en tots aquests posts de la TRE és que el BAU (Business As Usual, o fer com si no passes res) ens porta a una situació de risc de col·lapse molt elevat, no ens queda molt de temps... tot i que encara queda temps.
Salutacions,
SZD