How to boil a frog

Benvolguts/des lectors/es,

En aquest post us convido a llegir una ressenya que ha fet l'Ana Frau sobre un documental que parla, entre d'altres problemes globals, del Peak Oil. Una divertida manera d'explicar els problemes urgents que requereixen l'atenció de tots i la nostra decidida acció en el dia a dia. Espero que us sigui útil.

Salutacions,

SZD

Hola amics,

Volia compartir amb vosaltres un documental que em va impactar. Malgrat l'analogia amb la granota del documental d'Al Gore, "Una veritat incòmoda", HOW TO BOIL A FROG és una ecocomedia, protagonitzada i realitzada pel canadenc Jon Cooksey, en la qual es presenta de manera divulgativa, divertida i no científica el problema real actual, OVERSHOOT o excés, i els símptomes que se'n deriven. Jon emfatitza que aquest problema sistèmic a què ens enfrontem ha portat a la Terra a una situació de crisi, de manera que les solucions han d'afrontar aquest problema d'excés i no els símptomes individuals, com l'esgotament de les energies fòssils, canvi climàtic, la creixent diferència rics/pobres, etc

La pel·lícula tractava originalment sobre la campanya que s'estava i s'està duent a terme per crear:

- Dubtes sobre l'escalfament global,

- Desconfiança en la comunitat científica,

podent així alleujar la nostra consciència i seguir emetent CO2. D'aquí el títol i aquest primer esbós.

Però a mesura que avançava la pel·lícula, es va fer clar per Jon Cooksey que l'escalfament global no es podia abordar sense tractar tots els altres símptomes de l'excés. "Així que el tema de la pel·lícula va canviar, però el títol es va quedar, perquè a més també plasma la qüestió de que a poc a poc ens estan bullint, referint-se a les corporacions que es beneficien de la venda del nostre futur pels diners, ajudats per els governs i els mitjans de comunicació.

Jon Cooksey inicia el seu documental comparant la corba exponencial del nostre "excés" (jo diria consumisme) amb les tendències gaussianes que existeixen en la naturalesa: per exemple "The peak oil".

En una primera part es presenten els 5 problemes o símptomes, sobre-població, la guerra contra la naturalesa (desforestació, sobreexplotació ...), la distribució de la riquesa (rics/pobres), el pic del petroli i l'escalfament global. En una segona part i final, s'introdueixen 5 solucions:

- No oil, busca alternatives i redueix el consum, sobretot el de les grans companyies que no tenen un altre objectiu que el seu lucre a costa de guerres (coltan, Exxon .....)

- Pregunta't el significat de "verd o ecològic" abans de comprar un producte, qüestiona't sobre la repercussió del que compris / menges i de si podries reduir aquest impacte, (Producte Interior Brut en front d'indicadors de satisfacció personal o l'economia del bé comú)

- Obre el teu cor, pensa en els altres, respecta i, preocupa't pels altres

- Utilitza els mitjans de comunicació i xarxes socials per denunciar, sensibilitzar, etc. al màxim de persones; hauríem de ser com els joves, mantenint una actitud crítica i de rebel·lia, ser més activistes (desobediència civil).

- Transició cap a una societat més rural, amical, inquieta pel seu veïnat, treballar horts comunitaris, intercanviar serveis / coneixements / roba / canvi amb el veïnat més proper. En definitiva ...... canviar el xip!

Per comprendre millor el documental, l'autor ha creat una guia, en la qual també es justifiquen totes les dades (científiques o no) mostrades en el documental.

En aquesta web també podem trobar un divertit trajecte, ple de denúncies, testimonis, articles d'investigadors / periodistes, etc, sobre les complexes relacions petroli/economia/política/conflictes/guerres/etc, fins arribar als profetes que ens aconsellen com preparar-nos per rebre un possible futur sense petroli.

Per cert, aquest documental acaba de guanyar el Panda Award del festival de Wildscreen (UK, 2012), a més de Blue Planet Film festival, FICMA Barcelona, ​​Global film peace festival Orlando, Sembrant Cinema Lima, Filmshift movie festival, etc. (veure a: http://howtoboilafrog.com/).

Per finalitzar només vull aclarir que l'únic propòsit d'aquest article/comentari és el de animar-vos a tots, profes i persones amb contacte amb el públic, a sensibilitzar (que no a adoctrinar) i a passar el missatge, ja que HOW TO BOIL A FROG és més que una pel·lícula, un moviment. Recorda, no és més feliç qui més té sinó qui menys necessita.