Benvolguts/des lectors/es,
En aquest post tenim una contribució de'n Quim, un peakoiler que ens dóna una visió sobre el procés independentista català i la seva relació amb la crisi energètica.
Salutacions,
SZD
Alguns diaris pronostiquen una majoria absoluta dels partits independentistes. Potser ja s'ha dit quasi tot sobre la possibilitat d'una independència i sobre els seus pros i contres. Però poc es parla sobre les qüestions dels recursos: materials, biològics i energètics.
Avís als navegants: Que ningú pensi que el petroli a 40 euros significa que no hi ha una crisi energètica. La crisi energètica existeix i ha provocat una crisi de creixement.
Des de fa quasi una dècada els països industrialitzats tenen problemes per a créixer i per a proporcionar les prestacions i serveis que ens van prometre. L'exhauriment, en les properes dècades, dels recursos fòssils obliga a una transició a unes fonts de generació d'energia renovable molt menys rentables des del punt de vista termodinàmic. Els costos energètics, de materials i de capitals d'aquesta transició limitaran fortament qualsevol intent de creixement econòmic.
El semblant d'un recent augment de despesa ha estat afavorit per la utilització, per part dels bancs centrals, de la impressora de diners (els Quantitative Easings que han posat "al carrer" centenars de milers de milions d'euros i dòlars) per mantenir un sector financer completament desguarnit de cap recolzament tangible. Els Quantitative Easings han fet pujar les borses arreu del món i n'han provocat l'augment més ràpid de la història del capital. Al final, la locomotora mundial (la Xina) ha encallat per la manca de compradors dels seus productes i la locomotora europea ha anat capejant el temporal per la seva disponibilitat de reserves de carbó. Però per tota Europa els petits negocis continuen tancant i les llistes d'atur no disminueixen.
El sistema econòmic triomfant i dominador del segle XX ja ha deixat de ser viable i això ha afavorit la caiguda de règims i estats que està provocant migracions humanes a escales que cap de nosaltres va imaginar fa deu anys.
La Unió Europea, nascuda d'una llavor que es mostrà d'èxit als anys 60s, s'ha convertit en una font de problemes pels seus propis habitants (i pels dels voltants). L'espoli de la propietat pública dels països integrants (Grècia només és un exemple), l'eliminació generalitzada dels ajuts i subvencions a les energies renovables, i les negociacions secretes per uns acords de lliure comerç amb els Estats Units no ajuden en res a resoldre els problemes d'unes economies condemnades a decréixer.
(http://noticieshgxi.blogspot.com.es/2015/07/11s-2015-necessitem-50-voluntaris-la.html)
Pocs esdeveniments polítics han tingut o tindran la capacitat de poder provocar un canvi de rumb d'aquesta via sense futur: El referèndum escocès, la sortida de Grècia del Euro, la independència catalana, o el referèndum anglès per sortir de la Unió Europea. Els dos primers van fallar a tots europeus. L'un per la confiança dels escocesos en les millores promeses (després incomplertes) pels principals partits (de tots els colors) del Regne Unit. L'altre, per la incapacitat dels dirigents grecs a planificar una transició ordenada a una moneda pròpia i que van acabar presoners de les demandes d'uns dirigents europeus curts de vista i cobdiciosos.
Els catalans tenim, a les nostres mans, la oportunitat de provocar un esdeveniment polític major que pot ajudar a replantejar-se el model d'unió europeu per esdevenir més democràtic i que afronti, d'una vegada per totes, les exigències i necessitats d'un decreixement ineludible.
Evidentment no hi ha res assegurat, però està a les nostres mans donar un pas que pot traduir-se en un escenari de reconeixements de drets i obligacions que ara per ara no hi són en cap constitució europea. Per exemple, el dret de cadascú de generar la seva pròpia energia (dret que permetria acabar finalment amb un dels monopolis claus del feudalisme). També podem incloure, en la constitució que hem de definir entre tots, l'obligació de l'estat de construir i mantenir una infraestructura electrificada de transport de mercaderies i persones. A Espanya, el 70% del transport utilitza combustibles fòssils i s'estan invertint milions i milions d'euros en construir vies de l'AVE (en situacions aberrants com el túnel de Pajares) i poques inversions s'estan fent per desenvolupar l'Eix de mercaderies del Mediterrani (en oposició al bon finançament proporcionat pel govern espanyol a l'Eix central Córdoba/Algecires-Madrid-França). El desenvolupament de les renovables significarà que el transport per tren serà una necessitat. Però el transport a alta velocitat és un luxe inigualable que ja no podem mantenir.
Moltes coses podem intentat canviar començant de zero. El procés català és tan plural que pots fins i tot escollir aquella ideologia que millor s'adigui amb els valors de cadascú. Podríem esperar el referèndum dels britànics, però potser els anglesos no electrifiquen el transport a l'Empordà. O podem intentar canviar les coses nosaltres mateixos ara que el petroli costa 40 euros. Ens sortirà més barat.
Quim
5 comentaris:
Tan de bo fos cert que la independència de Catalunya pogués desencadenar un procés de reconstrucció europea. Però deixa'm dubtar de les intencions dels que ara mateix s'han fet capdavanters del Procés: qui amb certa capacitat d'anàlisi crític pot creure que el Sr. Mas i CDC son favorables a posar les bases d'un nou sistema?
El que va començar com un moviment de base que va superar les posicions dels partits establerts 's’ha reconduït en un moviment de nou encapçalat per l'establishment més reaccionari d'aquest racó geogràfic.
I l'exemple de Syriza a Grècia mostra que el sistema té molta més, però moltíssima més, inèrcia del que ens pensem aquells que voldríem veure canvis radicals i l'assumpció dels límits del creixement.
Com a conclusió dir que jo soc d'aquells "optimistes ben informats" que, primer, no crec que l'actual "Procés" porti enlloc, i, segon, no entenc com es pot desitjar una millor vida només per uns quants.
Anònim, primer de tot ha de dir que estic totalment d’acord amb les seves afirmacions:
Tant de bo fos cert que la independència de Catalunya pogués desencadenar un procés de reconstrucció europea; dubto de la dreta (i en mi aquest dubte s’eleva a la categoria de lema) i sí, la inèrcia del sistema és aclaparadora.
Sincerament, malgrat tota reflexió em porta a votar a favor de la independència, sé que el futur de Catalunya (dins o fora d’Espanya) és molt incert ; em considero ben informat i conservo un optimisme raonable (donades les circumstàncies); i per últim, tampoc no entenc com es pot desitjar una millor vida només per a uns quants; i malgrat que a Europa en sabem molt de viure a costa dels demés, no sé que té a veure aquesta afirmació amb el fet triar l’opció independentista, especialment si aquesta és un opció d’esquerres i anticapitalista.
El promeses dels partits independentistes d`una Catalunya independent que tindrá un creiximent economic fortisim y permanet son de sobres coneixides per tots. Son metides? Es ven cla que son falses promeses; la terra de diners i recurs sense fi que han promés els independentistes no es poguen cumplir. Es impossible.
Es per tal de cumplir aquest creiximent sense fi, que tambié es diu desde l´independentismo que una nació catalana sería inmediatament aceptada a l´Unió Europea. Que no se estará fora en cap moment.
Aquesta defensa d´un creiximent economic sesen fi que s´ arriva a dir, també, que el FCB, per exemple, continuará jugat a la lliga espanyola. La cual cosa no está al avast del catalans; no hi es la seva decisió. Pero es diu igualment per tal de no aceptar cap decreisiment, en cap sentit. Ni a les coses grans, ni als petites.
S´arriba, fins i tot,a fe la promesa d´un creiximent territorial, amb el domini del recursos de llocs con ara Illes Balears o la Comunitat Valenciana (que es la meva terra, per cert, i no en tenin cap intenció de sortir de Espanya, i molt meyns per tal de estar baix la bota catalana.)
Es, per tant, totalment fals que desde l´independentisme catalá s´hallan fet promeses de decreiximent, ni controlat ni incontrolat. Aixó es mentida.
Uma vegada passada les eleccions, hem vist com encara la gent no sap el que passa, es pensen que amb l'indepència tindrem un futur millor I que tornarem a veure creixements amb un % molt alt. Ja es sap que Catalunya té els dies comptats dins de Espanya, el regne ja no pot oferir més I tampoc pot mantenir-se per ells mateixos, deixant tant als espanyols com als catalans deutes que mai es podrán pagar. La perspectiva de les renovables en una visió tecnoptimista i cornucopiana de la situació actual. Estem perdent molt de temps en organitzar-nos per un colapse que ja no es pot evitar però si afrontar-lo de la millor manera possible.
Uma vegada passada les eleccions, hem vist com encara la gent no sap el que passa, es pensen que amb l'indepència tindrem un futur millor I que tornarem a veure creixements amb un % molt alt. Ja es sap que Catalunya té els dies comptats dins de Espanya, el regne ja no pot oferir més I tampoc pot mantenir-se per ells mateixos, deixant tant als espanyols com als catalans deutes que mai es podrán pagar. La perspectiva de les renovables en una visió tecnoptimista i cornucopiana de la situació actual. Estem perdent molt de temps en organitzar-nos per un colapse que ja no es pot evitar però si afrontar-lo de la millor manera possible.
Publica un comentari a l'entrada