Benvolguts/des lectors/es,
En aquest post us convido a llegir un
petit resum de l'article que hem publicat en una revista
especialitzada l'Antonio García-Olivares i jo mateix.
Aquest és un article per un número
especial de la revista sobre el futur del capitalisme, per tant, cal
llegir-lo des d'aquesta perspectiva. És un treball pensat per
explicar en una publicació acadèmica la situació actual de crisi
parlant de dues qüestions bàsiques. En la primera, es planteja
l'esgotament del model actual, i això es fa sense cap posicionament
ideològic de partida. En la segona, es proposa un model alternatiu al
sistema capitalista-financer-globalitzat actual, en la línia del que
ja d'altres grans economistes com Boulding, Georgescu-Roetgen, Schumacher o Daly, per citar-ne només
alguns, han proposat abans.
En l'article es comença parlant del
Peak Oil i constatant que el pic dels combustibles fòssils és
probablement una qüestió de dècades en comptes de segles. Per
tant, l'establiment d'una nova matriu energètica, basada inicialment
en energia primària renovable i en l'electrificació de l'economia,
sembla inevitable i pot iniciar un últim cicle econòmic expansiu,
el que es pot anomenar com un nou cicle de Kondratieff, però si es
dóna, aquest cicle també esgotarà una fracció important de les
reserves de diversos minerals crucials. Si aquest darrer cicle
expansiu es produeix, al poc temps el creixement exponencial de
l'energia i el PIB pot ser ja no serà possible a causa de les
limitacions dels minerals.
Per altra banda també s'apunta a
l'alerta de la comunitat científica sobre una crisi general de la
resiliència dels ecosistemes a nivell mundial. Aquesta crisi dels
ecosistemes pot conduir a canvis irreversibles tant aviat com al
període 2025-2045, si es manté la taxa de creixement global actual.
En aquest problema dels ecosistemes cal posar especial atenció als
problemes de seguretat alimentaria en situacions en les quals la
producció alimentaria mundial, des de l'anomenada Revolució Verda,
és totalment dependent dels combustibles fòssils i de la mineria
d'elements essencials per a mantenir la producció alimentària
mundial com és el fòsfor.
És doncs en aquestes noves
circumstàncies de creixement econòmic zero i de nous problemes
globals que exigeixen noves solucions i estratègies de gestió
diferents a les abordades fins a la data, que el capitalisme s'enfrontarà
a reptes que estan fora dels seus paràmetres de treball històric i
requerirà molt més que reformes parcials.
Davant d'aquesta situació, en pot
sorgir un escenari futur amb la creació de centres de nucleació de
noves pràctiques econòmiques, com poden ser els moviments
cooperatius i d'economia solidària en sinergia amb les ciutats en
transició i les comunitats virtuals. Això es pot dur a terme amb
mobilitzacions polítiques orientades a mantenir les taxes anteriors
d'ocupació i de qualitat de vida (les expectatives de "progrés")
que obliguin a una transició a un capitalisme d'estat estacionari regulat. Ja hi ha experiències en l'actualitat més recent
d'aquestes iniciatives, des dels moviments de protesta ciutadana de
l'11 M o 'Occupy Wall-Street' fins a iniciatives transformadores de
base com les Ciutats en Transició o iniciatives cooperativistes. És
doncs des de la tendència de que la taxa de guany caigui a
condicions estacionàries dins de mercats competitius que es pot arribar a transformar aquest capitalisme d'estat estacionari en una economia
simbiòtica post-capitalista.
Si trobeu que aquestes idees són interessants us animo a donar un cop d'ull a l'article.
Salutacions,
SZD
4 comentaris:
L'article és brutal. D'ideològicament neutre ni parlar-ne. I quina bibliografia!
Joder, quina enveja em fa la vostra capacitat d'anàlisi. Això sí, us veig una mica optimitstes amb allò dels "centres de nucleació".
Ahir parlava amb el meu cosí (mentre fèiem una modesta aportació pel banc d'aliments) sobre la rapidesa amb que avança tot. Fa deu anys els alumnes des secundària plegaven per anar a guanyar diners fàcils a la construcció. Ara, almenys a Montcada, tenim gent vivint en barraques improvisades mentre hi ha un munt de pisos buits acupats per rates. La misèria (també la moral) ja és aquí, però tranquils, "KEEP CALM AND PRINT MONEY".
Ja fa temps que penso que en l'anàlisi de l'energia falta una millor estadística dels balanços d'energia encapsulada, especialment referida a les transaccions internacionals.
Tinc la sensació que el balanç d'energia encapsulada pel cas d'Europa deu ser comparable a la de l'energia primària, amb la qual cosa afegiria més problemàtica a una possible transició a una economia simbiòtica.
Se que aquest tema s'ha tractat però no s'ha divulgat gaire. Hi ha articles o autors de referència sobre quest tema?
Gràcies
@David. Gràcies pels comentaris i els elogis, però el mèrit de l'article és de l'Antonio, jo només vaig anar ajudant en el que vaig poder. Pel que fa al tema de l'energia encapsulada, en certa manera en els càlculs de la TRE ja s'intenta fer això pel que fa a les fonts d'energia. És una qüestió molt interessant però, des del meu punt de vista, complicada de quantificar de forma senzilla i directa. El problema fonamental són els fluxos de mercaderies totals a nivell global que cal tenir en compte tant aviat com vols afinar una mica. M'explico, si vols fer un càlcul de l'energia embeguda en un determinar procés, per exemple, en el cas de la construcció d'infraestructures, cal que facis un traçat de tots els materials: del seu cost i del cost del transport de cadascun dels materials (que no necessàriament està inclòs en el preu). I és en aquest transport on comencem a tenir problemes. Això ens porta al punt clau que és el transport, però això és el tema del següent post, no avancem aconteixements abans d'hora.
Salutacions i gracies de nou pels teus comentaris,
SZD
Publica un comentari a l'entrada