El pic de l'estupidesa

Benvolguts lectors (if any),
Avui em sento 'positiu' després de l'actitud que he constatat aquest vespre a Barcelona i que no és res més que una petita mostra del que fa cosa d'un mes ja vaig observar. Em dedicaré a fer amics, i ara veureu perquè, ja que el que diré no agradaria a més d'un que em llegis, però donat que la quantitat de lectors tendeix a zero i que, francament, se me'n refot l'opinió de segons qui, endavant. Bé, ja coneixeu la meva obsessió pel Peak Oil i el fet que estem a la vora de l'Oil Crash, hi ha qui diu que estem arribant al Peak Everything (el pic de tot: no només el petroli, també el carbó i les altres energies no renovables, els metalls i terres rares, fins i tot els metalls més comuns estan arribant al seu pic) és a dir des del punt de vista material estem arribant al màxim de producció de gairebé tot... doncs bé, això té un costat positiu (tot ho té) també estem arribant al màxim de l'estupidesa i la imbecilitat humana. Cal reconèixer que això és una molt bona notícia: a partir d'ara no podrem ser més estúpids, caldrà que anem a menys, potser no en qualitat, però segur que en quantitat. M'explico, ¿algú s'ha parat a pensar què estem fent quedant-nos bocabadats i celebrant i alegrant-nos amb un negoci inmoral com és el futbol i, per extensió, qualsevol 'esport' d'èlit? I dic inmoral no per les raons obvies que tothom ha sentit alguna vegada (que si xifres milionàries, que si sous desorbitats, que si naps que si cols...) no, inmoral pel fet que la majoria de la gent que blasma els polítics, els banquers, els empresaris, els ... sempre, casualment (o no) s'oblida del negociet dels 'esports'. 'Esports', recordem-ho, que estan subvencionats per l'estat i que, d'una manera o altra, paguem els que ens importa un rave si el Barça, el Madrid o el sumsun corda guanya què punyetes. Bé, suposo que ara com ara, molta gent s'escandalitzaria, però recordin senyors (i senyores) que determinada selecció de futbol 'nacional' està pagada pels contribuents i, en època de crisi i de retallades pressupostàries, aquesta selecció 'nacional' resulta que pagarà una 'prima' si els senyors jugadors guanyen aquesta competició. Ara agafin la calculadora i multipliquin quan ens constarà l'aventureta espanyola als contribuents (prometo fer-ho jo mateix en un altre post). Però no he sentit cap 'opinador' piular en aquest sentit, i com a conseqüència, ningú es queixa, i tothom a tirar petards i a fer festa que són dos dies... doncs a mi em produeix tristesa veure aquest espectacle i aquesta manipulació tan descarada i, veure que, de fet, la gent entra en el joc i es deixa manipular. Si resultarà que no estem tant lluny de l'època dels Romans (panem et circensis) . L'únic problema és que ara es mouen molts més recursos i estem destrossant tot el planeta per mantenir 'luxes' (per dir-ho d'una manera suau) com el futbol o els grans premis de cotxes i motos per posar algun altre exemple. Doncs endavant, seguim així, que el món es infinit i hi cap tota la nostra imbecilitat. Llàstima que la vida és dura i al final ens trobarem de nassos amb els límits, però repeteixo, segurament això farà que ens n'adonem de com d'estúpid, egolatra i prepotent és l'ésser humà (la bona i dissortada notícia que deia abans). Tot i així, sempre queda un bri d'esperança, esperança de que obrim els ulls una mica abans i de que això ens serveixi per parar la caiguda... Com dèia el poeta: Què és l'esperança? Una meuca que, quan ens ha robat el nostre tresor més preuat, la juventud, ens abandona... Nosaltres mateixos.