Desmuntant la paradoxa de Jevons

(http://clubfordegrowth.org)

Benvolguts/des lectors/es,

Escric aquest post per mirar d'aclarir un concepte que en els cercles propers al col·lectiu de peakoilers, de vegades s'utilitza com a base i punt de partida per certes argumentacions i actituds que, sota el meu punt de vista, poden conduir a errors. Aquest concepte és el conegut com a 'Paradoxa de Jevons'.

Què és la paradoxa de Jevons? W.S. Jevons va ser un economista del segle XIX, conegut per documentar un principi empíric de funcionament del sistema socioeconòmic capitalista. Bàsicament, aquest principi diu que qualsevol millora en l'eficiència del sistema que condueixi a un estalvi en el consum d'energia per un determinat procés, no farà que el conjunt del sistema socioeconòmic estalviï aquesta part que no s'utilitza, sinó que la millora en eficiència, a la pràctica, porta a un consum d'energia més gran del conjunt. Això es pot veure en diversos exemples, com el del l'automoció: cada cop els cotxes són més eficients en l'ús de combustible però aquest fet no ha conduït a un manteniment o reducció del consum de combustible per a l'automoció, ben al contrari, aquest consum ha anat incrementant en el el temps si prenem com a referència tot el període d'ús massiu de l'energia fòssil. Veiem doncs que aquest fet empíric documentat per Jevons porta al punt contradictori de que l'estalvi d'energia en una part (o per un individu o col·lectiu) condueix a un consum més gran total. I d'això, alguns peakoilers en dedueixen la impossibilitat d'una transició suau cap a un model socioeconòmic diferent, ja que si els que realment estem conscienciats mirem d'estalviar, aquest estalvi o falta de consum, el sistema el reconduirà cap a les parts que no estalvien, per mantenir-se en el seu intent fatu de créixer. Per tant, d'això en dedueixen que qualsevol estratègia enfocada dins i pel sistema, no té possibilitats d'èxit perquè sempre serà més còmode restar dins el paradigma capitalista que reduir el consum de manera voluntària per una societat que, com ja he dit en d'altres ocasions, és addicta al consum creixent.

Doncs bé, em temo que aquest punt de vista, que afecta tant la paradoxa de Jevons com l'extrapolació peakoiler, presenta seriosos punts febles. Entengui, benvolgut/da lector/a que no pretenc aquí qüestionar les tesis de Jevons, només posar-les en un nou context i, per tant, qüestionar-ne l'aplicació indiscriminada. Segons el meu punt de vista, la satisfacció de la paradoxa porta implícites dues condicions necessàries. La primera, la connectivitat del mercat, és a dir, que el sistema pugui transferir sense pràcticament costos, activitats econòmiques (bens i serveis) no només d'uns sectors econòmics a d'altres sinó també geogràficament (d'uns llocs a d'altres). En posaré un exemple, suposem que tenim un poble en transició que aconsegueix reduir el seu consum energètic elèctric un 10%, en el sistema actual, aquest 10% d'estalvi serà depredat per d'altres pobles o ciutats que estiguin al voltant o de qualsevol altre zona que estigui en el radi del node de distribució més proper. Però què passa quan aquesta connectivitat és trenca? Doncs que la transferència d'”estalvi” ja no es pot produir a nivell global o regional (si la segmentació de l'economia és local).

La segona condició necessària perquè funcioni la paradoxa de Jevons és que el sistema cal que es trobi en un estat que afavoreixi el creixement. Això és així perquè la cadena de transmissió de bens és el diner, i aquest, en un sistema capitalista, com l'actual, és deute. És amb el deute que directa o indirectament es fomenta el consum creixent. Si, com comença a passar actualment, el diner/deute perd el seu valor i el mercat en perd la confiança, per exemple, en un sistema capitalista en implosió, llavors la transferència de riquesa entre sectors econòmics o geogràfics perd la seva eficiència i, al fer-ho, no es pot reconduir la eficiència o estalvi per incrementar el consum global d'energia o productes.

Què passa quan no es satisfan aquestes dues condicions? Doncs que el sistema entra en un estat inestable, on qualsevol petita pertorbació (qualsevol fet advers o contratemps) provoca oscil·lacions grans de tots els valors o indicadors socioeconòmics. O, fins i tot, el col·lapse del sistema (o de parts d'ell). Pensem que, al cap i a la fi, la paradoxa de Jevons no és tal, sinó més aviat el reflex del bon funcionament del capitalisme, on prenent el creixement com a base, qualsevol procés s'incorpora al sistema per mantenir-ne el seu creixement.

Per tant, no és cert, des del meu punt de vista, que Jevons invalidi qualsevol acció que condueixi a un estat d'estalvi energètic. És cert, potser, actualment, però aquesta acció o conjunt d'accions o actituds  són essencials perquè, quan arribi el moment de que les condicions necessàries no es satisfacin, permetin a aquesta part del sistema afrontar el futur i la davallada amb una mica més de possibilitats de sortir-se'n. Això els aportarà un avantage sobre els grups o individus que no ho hagin fet abans i actuïn de forma reactiva, precisament perquè aquestes estratègies i actituds d'adaptació no s'aprenen, i molt menys s'implementen, d'avui per demà.

Així doncs crec que el missatge és clar i cal ser molt conscients de què es fa quan es porta a terme una estratègia de decreixement voluntari. Per a mi el que s'intenta (a part de divertir-se, com diu en Rob Hopkins) és plantar les llavors que pugin germinar quan la situació i l'entorn permetin a aquest nou paradigma emergent desenvolupar-se.  Es pretén donar referències clares de què fer i com fer-ho, per permetre que aquesta manera de fer s'estengui al voltant d'aquests punts. Això seria, en llenguatge de l'Antonio García-Olivares al congrés de Barbastro, que les llavors ara formades actuïn de centres de nucleació per ajudar a expandir el nou sistema socioeconòmic adaptat a una realitat de recursos decreixents.

Salutacions,

SZD