dimarts, 13 de març del 2012

La psicologia del col·lapse i el col·lapse de la psicologia

 (http://en.wikipedia.org/wiki/File:CGIYoda.jpg)
Aquest post vol ser una reflexió sobre algunes implicacions de caire emocional enfront de l'Oil Crash. No pretenc aquí fer cap estudi profund ni parlar com un entès en psicologia, donat que sóc llec en la matèria, només donar-vos algunes informacions relacionades amb les reaccions típiques de l'audiència en les xerrades quan expliques el problema que tenim a sobre, per tant aquest post vol ser una reflexió sobre aquestes reaccions. Vull que quedi clar que no estic fent cap crítica a res ni a ningú, si algú ha anat experimentant o passant per aquests punts és qui ara escriu, per això en faig aquest post, dit això, comencem.

Primer, actitud del funcionari ideològic: crec en això però en la meva vida no incorporo conseqüentment el que penso. Sigui per limitacions en la situació econòmica, en la familiar o senzillament perquè pensem que tot i que el problema es greu, tenim temps per anar adaptant-nos-hi sense fer, de moment, res que impliqui un canvi en el BAU en el nostre dia a dia. Aquí també hi cap, doncs, el fet de parlar del tema però no actuar. Ja no queda temps per parlar només, cal actuar. Actuar no vol dir fugir al camp, ho he dit moltes vegades, vol dir, abans que res, canvi d'actitud.

Segon, actitud 'de dalt a baix': la meva contribució no té impacte a nivell global, per tant no val la pena que la faci. Cal canviar el tipus de pensament de global a local, la globalització ha implicat l'acord tàcit de que hi ha unes 'forces' a nivell mundial que són les que dirigeixen i determinen, a nivell local, el dia a dia. Res més lluny de la realitat. Hi ha una tendència a nivell global a la degradació i tenim un comportament social après. Part de la feina que tenim per endavant és (com ja comentava un lector fa poc en el darrer post) sobre tot, psicològica. I cal valorar sobre tot les petites accions, no oblidem que som en un sistema complex i, com ja sabem, petits canvis efectuats en moments crítics (i ara n'estem travessant un) poden conduir a resultats molt allunyats del que la tendència o l'evolució del sistema ens faria pensar en un bon començament. Canviar el pensament globalitzat és precisament pensar en que la meva acció té un impacte en el meu entorn immediat i aquest és realment el fet important i allò que no ens diu la globalització. Estaria molt bé si amb el meu consum responsable pogués canviar el BAU de les multinacionals, segurament no ho faré, però, realment és tant important? Pensar en local és pensar per que, ara que puc intentaré consumir local i ecològic, per exemple, això afectarà a la meva salut, i pertant, donarà més resistència al meu cos quan, durant el Crash, no tingui a l'abast una dieta tant variada. En fi, podria estendre'm amb d'altres exemples, però això s'allargaria molt.

Tercer: Cal tenir clar que haurem de canviar, sigui per voluntat pròpia i abans de que ens veiem condicionats per l'entorn (proactivament) o sigui per que les condicions socioeconòmiques ens hi obliguin (reactivament). Per tant, i com ja he comentat en d'altres posts, la finestra d'oportunitat passa per ser proactius. I ser proactius és veure les dificultats a nivell psicològic i a nivell material. A nivell psicològic implica començar a preparar-nos per un entorn més agressiu, més violent i més insegur en general. Implica canviar també, i sobre tot, la nostra manera de funcionar socialment. I aquí ve el darrer punt.

Quart: D'entrada i en relació amb el punt anterior, hem de deixar de confiar en que les estructures administratives d'alt nivell ens solucionaran els problemes en un futur. Quan abans comencem a canviar aquest patró mental que, hores d'ara, ens forcen a acceptar (i en el futur encara serà més fort el paper de la propaganda en aquest sentit) tindrem més avantatge sobre les possibles reaccions i frustracions de la gent que no ha fet aquest canvi abans. Això vol dir també començar a canviar l'actitud confiada de classe mitjana benestant i segura en la que estem immergits i, a la qual, estem habituats des de la nostra infantesa, per començar a veure com funcionaríem en un entorn més proper a com funcionen les classes que ara considerem 'excloses socialment'. És a dir, i com deia el mestre Yoda: 'You must unlearn all you have learned' ('Has de desaprendre tot el que has après'). Evidentment no ho hem de desaprendre tot, només la manera de funcionar en societat actualment: deixar de ser relaxats, confiats i crèduls per ser atents, desconfiats i astuts, per convertir-nos, al cap i a la fi, en supervivents.
Salutacions,
SZD

4 comentaris:

ramon barricarte ha dit...

Molt d'acord, que l'actitud nostre sigui consequent del que pensem, un canvi real,un canvi conscient-el que penso, el que faig i el que sento en la mateixa línea-, però no crec que ho acompanyin els dirigents, ni donin nous esquemes per canvi d'habits, de convivència i de societat.Hem de fer-ho tots plegats. A Finlandia, ara presideix la UE, Helle Schmidt, propugna un sistema per fer-ho.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@Ramon. Moltes gràcies pel teu comentari i perdona el retràs en la resposta. Totalment d'acord en que els dirigents no acompanyaran el canvi necessari. Tot i així als països petits (com molt bé comentes) tenen certs avantatges pel que fa a una actuació més d'acord amb l'adaptació a una situació de decreixement. Aquí, com a país patit que som en tindríem una oportunitat si, realment, els nostres polítics fossin autònoms en críteri i estratègies respecte d'Espanya, però hores d'ara la política a casa nostra no passa d'un sucursalisme humiliant i vergonyós. De fet res de nou, en un post de l'any passat, ja ho comentava. En fi, crec que el que ens farà tirar endavant és el nostre fet diferencial social: l'anomenada societat civil serà la que haurà de conduir i arrossegar els dirigents en pro del localisme. Per això aquest periode actual és tant important per la conscienciació i que arribi la informació objectiva al màxim de gent possible.
Salutacions i gràcies de nou pels teus comentaris.
SZD

DavidEBCN ha dit...

Hola Zhongdi,

Estic d'acord en els punts 1,2,3.

El quart no l'entenc la veritat. Ja sé que no es pot esperar que les altes instancies "ho solucionin tot", ben al contrari. OK.

Pero les persones que hem passat a la fase de intentar ser pro-actives ens adonem més clarament de la dependencia extrema que tenim de les "comoditats" de la vida moderna. Coses simples com ara el "miracle" que raji aigua potable de la aixeta...

Com ja hem discutit altres cops en aquest blog, la opcio "supervivent en solitari" té per mi 0% de opcions èxit.

Ja sé que aixo del "supervivent en solitari" no es el que proposes, pero si no hi ha massa critica de gent "pro-activa" en el tema peak-oil, i tot el teu entorn té mentalitat BAU, no veig clar que aixo de estar informat suposi un veritable avantatge respecte als altres no informats.

Per exemple, he après a sembrar llavors, fer planters, cultivar les meves propies hortalisses... pero sense rec ni aigua de xarxa, ni substrat, ni bomba, etc... poca cosa hagués fet.

Dins del BAU es dificilissim convencer al teu entorn per exemple de muntar una iniciativa de compostatge, o una bomba manual per pou quan hi han bombes de motor de combustio. Simplement et prenen per sonat.

Aquest es el perill psicologic que jo hi veig, i perquè la majoria de gent que es conscient del problema no fa res al respecte.

Salutacions,
Davide

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@Davide. Moltes gràcies pel teu comentari. Quan parlo en el punt quatre de deixar de confiar en l'adiministració em refereixo, sobretot, però no únicament, al tema de la seguretat (alimentària, sanitària, etc.). Ara com ara donem, com molt bé dius, per descomptat coses que en un futur molt proper no ho seran. Per exemple, l'aigua, que has posat com exemple, em sembla un punt especialment important. No és tant clau que ragi l'aigua, com que la que ragi tingui unes garanties sanitàries mínimes. I tal com va la cosa, no estic segur que, arribat el moment, s'aposti per la potabilitat en front de l'abastiment. Ja ho veurem, per això, des del meu punt de vista, estar informat és clau per veure quan i com podem refiar-nos del que necessitem. El cas de l'aigua és prou evident, però n'hi ha molts més, com la seguretat alimentària (i si no que els ho preguntin als xinesos què passa quan, havent-hi alts nivells de corrupció, els controls sanitaris en els restaurants deixen que s'utilitzi oli per cuinar de 'baixa' qualitat). En fi, que podria parlar d'alguns aspectes més però suposo que no cal, de moment. Pel que fa al que et prenguin per sonat, tens raó i, tot sovint a mi em passa. Però deixa'm matisar que, els comentaris que es fan ara ja no tenen l'empenta que tenien, posem fa quatre anys, tampoc tenen la prepotència dels d'abans i que, hores d'ara l'argument econòmic és un 'bon argument' i ho serà cada cop més: als preus en que es començarà a posar tant el combustible com l'electricitat 'invertir' en una bomba manual serà de tio 'espavilat'. Sempre he pensat que la gent que et blasma amb facilitat, quan les coses es giren et felicita amb efusivitat. Les coses estan canviant, i més de pressa del que sembla a primer cop d'ull. Pel que fa a l'estratègia de supervivent ja ho hem comentat, però em reservo el post dels plans B i següents, per parlar-ne una mica.
Salutacions i gràcies pel comentari.
SZD