En aquest darrer
post sobre la serie de la teoria de riscos sobre el futur crash,
m'agradaria utilitzar la informació que ens proporciona la història
sobre com han anat evolucionant les societats vista des d'un punt de
vista dels sistemes dinàmics. En aquest sentit doncs trobo
interessant parlar de la teoria exposada per en P. Turchin en els
seus llibres (en particular el darrer: 'Secular Cycles') sobre
l'evolució de les societats i els cicles socials. M'ha semblat
interessant la manera com aquest autor combina i intenta integrar i
superar les idees purament maltusianes per entendre el ric
comportament social des d'una perspectiva més, diem-ne, funcional.
No entraré en detall en la seva teoria, només n'exposaré el més
bàsic, que em servirà per veure com gestionar les amenaces que ja
havia apuntat en la sèrie de posts anteriors.
En primer lloc la
teoria dels cicles seculars intenta incorporar al neo-maltusianisme
l'efecte de les relacions de poder que s'estableixen en les societats
(en aquest cas les agràries) per arribar a entendre el perquè dels
cicles de civilitzacions que no pot explicar, per si sola la teoria
de Malthus. Aquesta teoria estableix tres variables principals: la
població (nombre d'individus) el poder de l'estat i la intensitat de
la guerra (aquí s'entén guerra exterior entre estats o
inestabilitat interna dins d'un mateix estat). Les relacions entre
aquestes tres variables estan modulades per l'excedent en laproducció d'aliments i bens de consum. Quan el sistema arriba a la
seva 'capacitat de càrrega' (el màxim de població que pot suportar
un territori o un sistema econòmic i comercial) l'excedent de
producció és aproximadament zero i a partir d'aquí l'evolució del
sistema és necessàriament decreixent (en població i fortalesa de
l'estat, però creixent pel que fa a les guerres). Bé, un punt
interessant és el que proposa sobre la 'dinàmica de les classes
dirigents' i un altre és sobre l'evolució de la població i la
societat després d'arribar a la màxima capacitat del sistema (la
capacitat de càrrega). Les classes dirigents tendeixen a
sobre-explotar a les classes més baixes per un costat i a reduir-se
elles mateixes per l'obsessió de seguir amb una tendència de
requerir bens de luxe que els permetin continuar amb l'actitud
d'ostentació necessària en les classes dirigents (BAU de les
classes dirigents i no tant dirigents fins no fa molt). El que acaba
produint això és una reducció de les classes riques menys
poderoses en benefici dels grans magnats, que en aquesta fase fan
l'agost. La població segueix creixent, patint un retard del
col·lapse de la població respecte al temps en que s'assoleix el
màxim de la capacitat de càrrega. L'aprimament de les classes
riques i sobre tot l'empobriment generalitzat porta a l'afebliment de
l'estat perquè aquest no pot recaptar els recursos per mantenir una
estructura engreixada en l'època de grans excedents, cosa que porta
a inestabilitat social, increment del crim, la corrupció, el
bandidatge i les guerres internes. Aquesta inestabilitat porta a
taxes de natalitat més baixes i (en els casos estudiats de les
societats agràries) a l'expansió d'epidèmies facilitada per la
gran migració de gent buscant llocs més segurs on poder sobreviure.
Per altra banda, l'extrema inestabilitat i empobriment afavoreix el
sorgiment d'ideologies radicals que al anar contra el poder establert
acaben debilitant encara més l'estructura de l'estat. Bé, doncs ja
veiem quin és el panorama que ens podem trobar en aquest final de
cicle secular que estem vivint a nivell mundial.
Un cop tenim un
possible model de com han anat les coses en els cicles de societats
agràries anteriors, podem fer una certa extrapolació als possibles
escenaris amb els que ens haurem d'enfrontar en aquest futur proper
que ara ja comença a no ser tant incert. Com reduir aquests riscos?
Ja ho he anat apuntant en d'altres posts i en els enllaços a
d'altres blocs i pàgines web: conscienciació i re-orientació
progressiva de l'acció diària, adquisició de noves habilitats, i
foment d'una major independència individual i familiar de les
estructures de l'estat pel que fa a les nostres necessitats bàsiques.
Tot això porta doncs a focalitzar-nos i dedicar atenció al que
anomenarem pla B. Aquest pla B serà personal i/o familiar però els
detalls i la temporització seran intransferibles d'un cas a un altre. El que aquí faré és intentar proposar algunes línies d'actuació
i senyalar els pros i els contres de cadascuna d'aquestes línies
proposades. Però això ja és tema del següent post.
Salutacions,
SZD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada