La psicologia del col·lapse i el col·lapse de la psicologia

 (http://en.wikipedia.org/wiki/File:CGIYoda.jpg)

Aquest post vol ser una reflexió sobre algunes implicacions de caire emocional enfront de l'Oil Crash. No pretenc aquí fer cap estudi profund ni parlar com un entès en psicologia, donat que sóc llec en la matèria, només donar-vos algunes informacions relacionades amb les reaccions típiques de l'audiència en les xerrades quan expliques el problema que tenim a sobre, per tant aquest post vol ser una reflexió sobre aquestes reaccions. Vull que quedi clar que no estic fent cap crítica a res ni a ningú, si algú ha anat experimentant o passant per aquests punts és qui ara escriu, per això en faig aquest post, dit això, comencem.

Primer, actitud del funcionari ideològic: crec en això però en la meva vida no incorporo conseqüentment el que penso. Sigui per limitacions en la situació econòmica, en la familiar o senzillament perquè pensem que tot i que el problema es greu, tenim temps per anar adaptant-nos-hi sense fer, de moment, res que impliqui un canvi en el BAU en el nostre dia a dia. Aquí també hi cap, doncs, el fet de parlar del tema però no actuar. Ja no queda temps per parlar només, cal actuar. Actuar no vol dir fugir al camp, ho he dit moltes vegades, vol dir, abans que res, canvi d'actitud.

Segon, actitud 'de dalt a baix': la meva contribució no té impacte a nivell global, per tant no val la pena que la faci. Cal canviar el tipus de pensament de global a local, la globalització ha implicat l'acord tàcit de que hi ha unes 'forces' a nivell mundial que són les que dirigeixen i determinen, a nivell local, el dia a dia. Res més lluny de la realitat. Hi ha una tendència a nivell global a la degradació i tenim un comportament social après. Part de la feina que tenim per endavant és (com ja comentava un lector fa poc en el darrer post) sobre tot, psicològica. I cal valorar sobre tot les petites accions, no oblidem que som en un sistema complex i, com ja sabem, petits canvis efectuats en moments crítics (i ara n'estem travessant un) poden conduir a resultats molt allunyats del que la tendència o l'evolució del sistema ens faria pensar en un bon començament. Canviar el pensament globalitzat és precisament pensar en que la meva acció té un impacte en el meu entorn immediat i aquest és realment el fet important i allò que no ens diu la globalització. Estaria molt bé si amb el meu consum responsable pogués canviar el BAU de les multinacionals, segurament no ho faré, però, realment és tant important? Pensar en local és pensar per que, ara que puc intentaré consumir local i ecològic, per exemple, això afectarà a la meva salut, i pertant, donarà més resistència al meu cos quan, durant el Crash, no tingui a l'abast una dieta tant variada. En fi, podria estendre'm amb d'altres exemples, però això s'allargaria molt.

Tercer: Cal tenir clar que haurem de canviar, sigui per voluntat pròpia i abans de que ens veiem condicionats per l'entorn (proactivament) o sigui per que les condicions socioeconòmiques ens hi obliguin (reactivament). Per tant, i com ja he comentat en d'altres posts, la finestra d'oportunitat passa per ser proactius. I ser proactius és veure les dificultats a nivell psicològic i a nivell material. A nivell psicològic implica començar a preparar-nos per un entorn més agressiu, més violent i més insegur en general. Implica canviar també, i sobre tot, la nostra manera de funcionar socialment. I aquí ve el darrer punt.

Quart: D'entrada i en relació amb el punt anterior, hem de deixar de confiar en que les estructures administratives d'alt nivell ens solucionaran els problemes en un futur. Quan abans comencem a canviar aquest patró mental que, hores d'ara, ens forcen a acceptar (i en el futur encara serà més fort el paper de la propaganda en aquest sentit) tindrem més avantatge sobre les possibles reaccions i frustracions de la gent que no ha fet aquest canvi abans. Això vol dir també començar a canviar l'actitud confiada de classe mitjana benestant i segura en la que estem immergits i, a la qual, estem habituats des de la nostra infantesa, per començar a veure com funcionaríem en un entorn més proper a com funcionen les classes que ara considerem 'excloses socialment'. És a dir, i com deia el mestre Yoda: 'You must unlearn all you have learned' ('Has de desaprendre tot el que has après'). Evidentment no ho hem de desaprendre tot, només la manera de funcionar en societat actualment: deixar de ser relaxats, confiats i crèduls per ser atents, desconfiats i astuts, per convertir-nos, al cap i a la fi, en supervivents.

Salutacions,

SZD