dissabte, 7 de maig del 2011

Roma, imperi i fundació...



Benvolgudes/ts lectores/s,
Pensava fer algun post abans d'aquest sobre el llibre de l'Orlov, però prefereixo dir alguna cosa sobre aspectes més pràctics de l'Oil Crash, donat el que està passant darrerament i tal com estan evolucionant les coses (per qui no hi hagi caigut el preu del petroli segueix el marcat per l'Antonio en el post 'El peor escenario posible', casualitat... o no), penso que potser estaria bé, recopilant la informació existent en forums, webs i llibres que ja he documentat en d'altres posts, proposar algunes mesures que podrien ser d'utilitat per prendre mesures a nivell individual per fer front al col·lapse. Per cert, cal que afegeixi aquí un comentari, les fases del col·lapse no tenen perquè ser seqüencials, per exemple, en el post sobre el que està passant a Grècia, veiem que les tres primeres fases estan actives (gràcies Antonio), tot i que la més palesa és la primera. Per altra banda, m'agradaria mencionar un exemple de col·lapse interessant pel que fa a icona històrica i perquè precisament per això està molt ben documentat: la Caiguda de l'Imperi Romà (la versió anglesa de la wikipèdia és més extensa i per tant aporta més informació sobre les diferents interpretacions i causes).  Quines característiques funcionals es van donar en la societat romana en aquest declivi?

    * la corrupció dels alts càrrecs de l'Administració,
    * la passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions,
    * el retrocés del comerç per l'excés d'impostos que havien de pagar els comerciants i artesans.
    * crisis de la classe mitjana, aclaparada per les pressions fiscals.
    * la decadència de les ciutats, abandonades per les classes altes, instal·lades en les seves viles d'esbarjo.
    * un greu descens demogràfic


Els sonen els quatre primers punts? (Doncs ja podem anar preparant-nos pels dos darrers).
Un altre aspecte interessant del que va passar a l'antiga Roma és la qüestió territorial. L'imperi col·lapsa de fora cap a dins, sempre el poder central es manté, deixant caure els territoris més perifèrics, per mantenir l'status quo dels poderosos que, evidentment, volen mantenir la 'metropoli' a cualsevol preu. Així, aquesta analogia, ens marca el que pot arribar a passar. Les dues metropolis actuals (EUA i Xina) anirien intentant exprémer al màxim els estats que vagin 'caient' en la crisi financera i comercial fins que els deixin totalment de costat per que no els surti a compte ja el que n'obtenen (d'això se'n diuen plans de rescat, no? ah! no, que són diners per ajudar a sortir de la crisi, a canvi de fer el que des de fora et diguin, clar). De moment, veiem que aquesta 'caiguda' a Europa està anant de la perifèria i el sud (Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya, Itàlia, per aquest ordre) cap al centre i al nord (França, Alemanya i Anglaterra). Ja veiem que la comparativa amb l'antiga Roma ens pot ajudar a veure què pot passar en termes generals, seguiré amb altres aspectes relacionats en d'altres posts. Tenint tot l'anterior en compte faig tot seguit una breu pinzellada personal a les possibles actituts paliatives individuals per les diferents fases del col·lapse:


   1. Col·lapse financer: evitar l'endeutament i el crèdit, pagar al comptat o per transferència bancària, buscar l'eficiència i fugir de les inversions que no impliquin liquidesa a curt termini. Estalvis: utilitzar-los per reduir l'endeutament (en el cas que tinguem hipoteques), intentar reduir progressivament el capital dipositat en entitas financeres o bancàries mitjançant la compra de bens materials (or, plata, platí o bé altres bens físics). Preparar (pensar o preveure) la transició cap a àrees rurals.

   2. Col·lapse comercial: transició (emigració) cap a àrees rurals o de més baixa densitat de població (ciutats mitjanes i petites). Participació activa en la formació de cooperatives amb veïns o gent propera per l'obtenció i acumulació d'aliments i de recursos de primera necessitat. En aquest estadi és important fugir dels moviments o manifestacions d'agitació, no respondre a tendències 'revolucionaries' violentes i mantenir la calma. Cal tenir clar que el grau de degradació en l'entorn més inmediat vindrà lligat directament al grau d'individualisme que hi hagi en aquest entorn.

   3. Col·lapse polític. Penso que aquesta fase s'anirà donant paral·lelament a la segona o amb un cert solapament. Si els anteriors mètodes paliatius han donat el seu fruit, formarem part d'una comunitat més o menys local que tindrà una certa resiliència, en aquest cas tindrem una vida local a banda de les estructures que puguin quedar i que funcionaran en àrees urbanes (o el que en quedi). 
A partir d'aquí les mesures serien més estrictes i més dures. Per a mi, l'objectiu és que, degut a que disposem d'informació i de l'acceptació de l'Oil Crash, no calgui arribar a les següents mesures de manera individual, ja que degut a la fragmentació geogràfica que provocarà el col·lapse, tindrem la capacitat d'arribar a temps a 'zones segures'. En qualsevol cas si ens trobem en aquesta situació sense haver pogut fer cap mesura de les anteriors o, senzillament hem tingut mala sort i no ens n'hem sortit o hem esperat massa temps, una solució és moure'ns i tenir una opció de vida nòmada o semi-nòmada, tal com diu l'Orlov en el seu llibre.
Per altra banda crec que la millor opció per adaptar-nos al futur canviant que ens espera és el coneixement. Em refereixo a començar a formar-nos en habilitats i tenir informació que sigui útil quan hi comenci a haver mancança de bens realment necessaris. En aquesta direcció qualsevol formació que ajudi a la resiliència personal és essencial. Pensem que en un món acostumat a la opulència i que té les necessitats bàsiques cobertes de manera automàtica aquells que sàpiguen aportar solucions o 'fabricar' objectes o útils necessaries quan les coses deixin de funcionar de la manera en que sempre han funcionat, en algun moment, disposaran d'una situació privilegiada en molts sentits.

   4 i 5. Col·lapse social i col·lapse cultural: en aquest cas les meves recomanacions són directament que els lectors vegin una pel·lícula tipus Mad Max o El llibre de Eli per saber com sobreviure a un món d'aquestes característiques. Si prenem aquestes cinc fases com a referència veiem que podriem dividir-les en dos grups: el primer les 1, 2 i 3 i el segon la 4 i 5. Les estratègies paliatives són bàsicament per enfrontar-nos a les situacions del primer grup, en el cas de trobar-nos en una zona que caigui fins als darrers nivells de degradació la recomanació és (repeteixo) fer-se fonedís al més aviat possible. Llocs semblants al que podriem trobar en un estat avançat de col·lapse (fases 4 i 5) actualment ja existeixen, per exemple, en suburbis urbans molt degradats de grans ciutats als EUA, en el bloc de l'Orlov en parla. Bé, arribats a aquest punt, el tema en si mateix em sembla que requeriria un altre post, per tant ho deixo per més endavant, suposant que, després d'un post com aquest als pocs lectors que em segueixen els quedin ganes de continuar llegint-me.
Salutacions,
SZD

21 comentaris:

AMT ha dit...

Jo hi seré ;).

Interessant paral·lelisme amb el col·lapse de l'Imperi Romà... De fet, dels rics refugiant-se a les seves vil·les d'esbarjo ja en tenim :(

Salutacions.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

De fet em sembla que el paral·lelisme donarà per molt ;) Les coses comencen a anar a un ritme tant ràpid que serà difícil comentar-ho a temps real ;)
Salutacions
SZD

David Pi ha dit...

Si no recordo malament, Tainter sosté que durant els primers anys del col·lapse de l'Imperi Romà de fet el nivell de salut de la població va pujar.

David Pi

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@David. Consultaré el llibre i biblio de'n Tainter. Gràcies pel comentari.
Salutacions

David Pi ha dit...

Dubto que sigui el nostre cas. Reduint complexitat no crec que augmenti gaire el nostre retorn. Jo diria que una diferència fonamental que tenim amb l'Imperi Romà és que nosaltres som massa gent i que els regnes germànics no van haver de canviar de recurs, nosaltres sí ho haurem de fer. Serà pitjor, molt pitjor.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

Bé, no se si serà molt pitjor, però pinta molt malament, tens raó en que caldrà canviar de recursos però ara tenim al menys un factor a favor, tenim el coneixement acumulat durant aquest periode. No se si això pot comepnsar el fet de la superpoblació mundial (hem sobrepassat la carrying capacity del planeta) però pot servir, en segons quines zones 'afortunades' per suavitzar l'adapatació a la nova situació.
Salutacions,
SZD

Isidro ha dit...

Faltan los bárbaros, que en este caso quizá vengan del norte de África y del Este. Siempre habrá un lugar donde se esté peor que en Europa.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ Isidro. Gràcies pel comentari. De hecho lo que más me preocupa són los problemas que pueden generarse desde dentro. Els bàrbars, tot i que interessant a tenir-ho en compte, potser un problema lleu comparat amb la instabilitat interna...

DavidBCN79 ha dit...

Hola,

Jo estic 100% convençut que tot el que expliqueu passara en un futur proxim. Cada cop som més.

El meu problema es que per molt que li doni informació a la meva dona i proposi prendre accions(desplaçar-se a zones rurals, aprendre noves habilitats) ella pensa que estic totalment "sonat".

No teniu el mateix problema personal en les vostres relacions? No val dir que canvii de novia...

Crec que la diferencia amb la caiguda de l'Imperi Roma es que el mon actual és molt més interdependent entre regions allunyades i amb un grau de complexitat superior.

Com "desfer" la nostra dependencia de la complexitat tecnologica cap a una simplicitat forçada pel Oil Crash serà un gran interrogant. Crec que en general no som prou conscients de aquest punt, lo dificil que es tornar a ser autosuficient a nivell local.

Per exemple, una fabrica moderna es paralitzara si s'espatlla un robot on el xip critic es fa al Japo o s'ha descatalogat per obsolet. Aixo començara a ser molt frequent aviat.

Gracies per la vostra tasca de divulgació.
DavidE

Jordi Solé (SZD) ha dit...

Hola David,
La gent del voltant i, sobretot la que t'estima i que sap que tu estimes, de vegades no entenen el que els intentes explicar i, en resposta al que preguntes, sí, m'he trobat amb el rebuig frontal de persones estimades quan els he explicat el problema. Què fer en aquestes situacions? El que a mi m'ha servit, es baixar el grau de tensió, més que parlar de la qüestió, fer petites accions que siguin útils i vagin en la direcció d'anar cercant més resiliència sense explicitar directament que són per preparar-se pel col·lapse (és en aquest sentit que vaig fer el post de Catastrofista!... o no). Sobretot paciència i molta mà esquerra és el que m'ha donat més bon resultat, tothom tenim els nostres temps i l'avantatge que tenim els que sabem realment què passa és que, malauradament, el temps ens va donant la raó i això, qui tenim a prop ho acaba veient. En fi, penso fer properament algun post enfocat en el que comentes, perquè no ets l'únic que es troba en situacions com aquesta i crec que comentar possibles actituts en front del problema pot ajudar.
Bé, gràcies pel teu interès i pels teus comentaris.
Salutacions,
SZD

Jordi ha dit...

DavidBCN no saps fins a quin punt t'entenc!! La meva dona també pensa que estic una mica sonat i sempre evita parlar del tema (tot i que se que no en vol parlar perque l'amoina molt). Jo tamé estic 100% convençut que vindrà el col·lapse.
Justament dimarts passat sopant li vaig dir que haviem de preparar-nos d'alguna manera per fer front als esdeveniments que vindran.
Crec que la millor opció es tenir una caseta a una zona rural amb algunes terres. Però en el meu cas (i suposo que en el de molts de vosaltres) això implica comprar una petita finca, possant els estalvis, però com no arribem hauriem de demanar una hipoteca la qual cosa es contraria al que es recomana de no endeutar-se.
Peròt si ve un col·lapse generalitzat qui vindrà a reclamar-nos la hipoteca? No és millor arriscar-se? ho dic perque si ens esperem al piset de lloguer de Barcelona quan ens quedem sense res també ens podran fer fora!
Perdoneu si personalitzo massa, però potser molts també teniu dubtes com aquests. Per mi seria de gran ajut rebre opinions.

DavidBCN1979 ha dit...

@zhongdi,

Gracies pels teus consells i comentaris. He llegit el post "Catastrofista... o no" i m'identifico totalment.

La gent no esta preparada per assimilar de cop un escenari com els que descriu Orlov, al estil Mad Max.

Em quedo amb el que dius: "... fer petites accions que siguin útils i vagin en la direcció d'anar cercant més resiliència sense explicitar directament que són per preparar-se pel col·lapse".

Ho estic ficant en practica, pero estem tant acostumats a un estil de vida "irracionalment" intensiu en energia que fins i tot aquests petites accions semblen "extrafalaries" als ulls externs i generen preguntes... ;-)

Li desitjo al Antonio que li vagi bé la xerrada a plaça catalunya!
DavidE

DavidBCN1979 ha dit...

@ Jordi,

Jo també he pensat aixi en el passat, pero buscar una solució individual crec que es esteril. Ningu et garantitzaria la seguretat en un escenari aixi: podria arrivar a ser la llei de la selva.

Crec que es important buscar una solució comunitaria... Perque si el col.lapse passa necessitarem ajudar-nos els uns als altres per tirar endevant.

Ara m'intereso més (com tu) per les coses del camp, aprenent del coneixement de la gent gran i plantejant un hort urba. Gairebé diria que s'esta ficant de moda entre els urbanitas de BCN llibres com "MANUAL PRACTICO DE LA VIDA AUTOSUFICIENTE" de John Seymour o similars.

T'adones amb humiltat que per molts titols universitaris que tinguem, el nostre coneixement practic de la Natura es practicament nul! ;-)

Una abraçada molt forta a tots els que llegiu aquest magnific blog! Em feu sentir menys sol!
DavidE

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ DavidE,
Gràcies a tu també pels teus comentaris, de vegades m'he preguntat si serviria per algú el que vaig escrivint, la interacció amb els lectors i les seves experiències ajuda a donar perspectiva i prioritzar certs posts en front d'altres, penso que aquesta interacció és el millor que ens ofereixen els blocs. Com ja t'havia comentat estic redactant un post que va més en profunditat sobre els aspectes psicològics de l'oil crash. En breu el publicaré.
Salutacions,
SZD

Jordi Solé (SZD) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ Jordi,
Gràcies pels teus comentaris. Pel que fa a la qüestió de l'agricultura tens raó en que la millor 'inversió' seria comprar un terreny, suposant que tenim prous diners. El cas és que penso que les coses seran bastant impredictibles en tots els sentits, per tant, crec que més que tenir terres de cultiu, el més important és tenir coneixements útils en, per exemple, agricultura ecològica, plantes medicinals i permacultura. Tot i tenir terres (suposant que al final les compris) aquests coneixements els hauràs d'adquirir igualment, per tant penso que una bona mesura més inmediata és, tal com diu en DavidE, començar pels coneixements i la pràctica (pel que fa a l'agricultura ecològica un llibre molt bo és: El huerto familiar ecológico, del Mariano Bueno). Per cert, parlant amb algun pagès que viu precisament de comercialitzar el que cultiva me n'he adonat que l'agricultura industrial és la pràctica normal actual i que els coneixements d'agricultura ecològica no són tant freqüents pel pagès d'avui en dia, s'han deixat de costat les pràctiques tradicionals fins i tot pels petits productors...
Salutacions,
SZD

Jordi ha dit...

Zhongdi:

Gràcies pels teus consells i comentaris. Casualment tinc el llibre d'en Mariano Bueno que em recomanes. Ja fa tres anys que tinc un petit hort urbà a la terrassa i per això m'en adono que no n'hi hauria ni per començar si de debò haguèssim de viure d'ell.

Per això preguntava si creieu que era bona idea comprar una petita finca (borda+ 4-6 Ha) tenint uns estalvis de la meitat del preu i havent de demanar una hipoteca per l'altre 50%, i que de moment tenim feina. Ho pregunto perque tant tu com l'Antonio Turiel recomaneu no endeutar-se.

Moltes gràcies de debò per la teva tasca. El teu blog em serveix per entendre i aprendre moltes coses. (Per cert molt interessant la teva conferència a St. Cugat amb Mariano Marzoo)

Cordialment,

Jordi

Jordi ha dit...

DavidE;

Gràcies pels teus comentaris. No és que pensi en una solució unicament individual. La comunitat serà molt important però les coses seran millors en arees rurals on no hi hagi massa gent. Tant de bo m'equivoqui però, depenent del grau de col·lapse, penso que les grans ciutats no seran una bona opció.

Perque no siguin tot coses negatives, també voldria compartir una trovalla amb vosaltres. Es tracta de la serie "River Cottage". Molt divertida i també instructiva (ve a ser com els llibres d'autosuficiència de John Seymour però en video)Us passo l'enllaç.
(és en anglès):


http://www.youtube.com/user/zodiacza#p/c/B1F0774CC5C31851/0/cNAAFApeXDo

Si mireu la llista de distribució, a baix a l'esquerra,
també trovareu: Victorian Farm i Edwardian Farm. us agradarà!!

Cordialment,

Jordi Solé (SZD) ha dit...

Hola Jordi,
Moltes gràcies pels teus comentaris i celebro que et servís la xerrada de St. Cugat i els posts d'aquest blog, els lectors, amb els vostres comentaris també enriquiu el debat i les idees que, sense vosaltres, no tindrien cap sentit.
Aconsellar en aquests aspectes financers és molt complicat, segueixo pensant que endeutar-se no és aconsellable. De totes maneres crec que si el que preteneu és tenir un terreny per auto-abastir-vos, amb 1 Ha o menys, n'hi ha prou per a una família (http://www.abovetopsecret.com/forum/thread671647/pg1), això faria que potser no calgués que us endeutessiu. Per atra banda potser podeu comprar una part ara i més endavant més terreny. Ja et dic, el principal és sobretot que feu 'comunitat' és a dir que veieu que us podreu integrar fàcilment en el veinat on anireu (poble o àrea rural) més que pensar en una superfície en concret, pensaria més en característiques, menys evidents però, a la llarga, més importants com l'accessibilitat i les característiques del terreny, la facilitat per la transició de la vida urbana a la rural mentre conserves la feina actual, és a dir, factors logístics. Bé, espero que aquests comentaris et puguin servir d'alguna cosa, en unes setmanes faré algun post relacionat amb això.
Salutacions,
SZD

DavidBCN79 ha dit...

@Jordi,

On tenies pensat el tema aquest de la finca agricola? Quins criteris de selecció tens en ment?

La meva familia té unes terres a uns 15km de BCN, i el tema aquest no em preocupava gaire fins ara. Sé que un hort urba a ciutat dona poc de si, pero el meu pare amb poc terreny al camp ens "regala" kilos i kilos de patates, carbasses, tomaquets, pastanagues, etc... (el problema es que no fa agricultura ecologica... i el pou de aigua es amb motor).

Ara bé recentment he reflexionat i m'he adonat que estant tant a prop de una gran ciutat com BCN, en cas de colapse drastic, hi hauran greus problemes de seguretat i requeriran mesures de autodefensa estant tant aprop de una gran ciutat.

Aixo m'ha entristit bastant perque filosofica i eticament estic totalment en contra de la violencia (la autodefensa es una forma violencia al cap i a la fi).

Que opineu els que heu pensat més sobre el tema? 15km de una gran ciutat és massa aprop i perillos? Millor uns 150km lluny de una gran ciutat?

Salutacions,
David

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ DavidBCN79,
És una qüestió difícil la que preguntes, degut bàsicament a la impredictibilitat del que ha de passar en el futur més proper. És cert que la proximitat a Barcelona pot ser un factor que faciliti els robatoris o el pillatge tant aviat com es generalitzi la situació d'escassetat, de fet, els robatoris als pagesos són una pràctica que gairebé s'ha convertit en habituals al camp de Tarragona (ara ja ni surt als telenotícies) sobre tot en les àrees de fàcil accés. El problema és que si vius o treballes a Barcelona comprar un terreny molt lluny (150 km) implica molts problemes logístics i en un moment d'encariment de la benzina, d'accessibilitat. Més que la llunyania, un paràmetre interessant és també que el terreny no sigui fàcilment accessible en cotxe o camió des de vies transitades. Pots tenir un terreny prop de Barcelona, però si no és un terreny en una àrea de fàcil accés o una zona agrícola típica, potser això no la converteix en un zona tant exposada.
Per altra banda, hi ha la qüestió de la violència, inevitablement la societat a la que anem serà més violenta, em sap greu dir-ho però per mi és així, d'això en parlaré en algun post proper.
Salutacions,
SZD