L'enfonsament d'un estil de vida IV: La finestra d'oportunitat.

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Gos_d%27Atura_Catal%C3%A0.JPG)

Benvolguts/des lectors/es,
Segueixo amb la sèrie que vaig començar sobre l'Oil Crash des d'una perspectiva de la teoria de riscos. En els passos a seguir en aquest post toca parlar de les febleses en les amenaces, que, recordo, eren: econòmica, laboral i psicològica. Les esmentades febleses ens donaran el que, traduït de l'anglès directament en podríem dir 'finestra d'oportunitat' o, en català normatiu 'moment oportú', que no m'agrada tant perquè la paraula 'moment' dóna una noció d'instant, no d'interval o període de temps com quan parlem d'una finestra d'oportunitat. En fi, el que vull expressar és que, si tenim en compte les amenaces i estem prou atents als esdeveniments, hi haurà un període de temps que podrem aprofitar per adaptar-nos als canvis d'una manera menys dolorosa que (siguem realistes) la majoria de la població sotmesa totalment als missatges i al bombardeig persuasiu dels 'mass media'. Quin és per a mi l'ingredient bàsic en el que s'ha de fomentar la nostra actitud per aprofitar les febleses que tot seguit explicaré? Responsabilitat per assumir allò que ara som com a societat i com a individus. Responsable (DIEC): '...fer-se càrrec de les conseqüències d’una acció, d’un fet...'. I això vol dir, un cop acceptada la nostra responsabilitat actuar en conseqüència. Arribarà un moment, no gaire lluny en el futur, en el que haurem de començar a prendre decisions importants i deixar de delegar i culpabilitzar o buscar bocs expiatoris, haurem de començar a espolsar-nos la por i la indignació per començar a funcionar com ho feien els nostres avis, perquè el món serà, precisament, més semblant al que ells van conèixer que al que nosaltres recordarem. Deixeu-me dir, doncs, que el col·lapse no crec que es doni, al menys en les primeres fases (els propers dos o tres o fins i tot quatre anys) com un salt brusc d'una economia financera a una economia feudal (seguint una mica la idea en la que es basa la teoria d'Olduvai). Però clar, això només és una opinió i, per tant, sempre ens movem en el terreny de l'especulació. Opinió que, com sempre, escric per fomentar la discussió i l'intercanvi d'opinions dels  lectors/es amables que participen del bloc. Si prenem aquesta hipòtesi especulativa com una primera idea podem aventurar les febleses en les amenaces que tot seguit passo a detallar.
Amenaça econòmica: més enllà del que ja s'ha comentat en aquest bloc i en d'altres, cal dir que el deteriorament del sistema econòmic comportarà un creixement clar i desmesurat de l'economia submergida en tots els seus sentits (això ha passat recentment a l'argentina des de la crisi de començaments de segle i en tenim exemples en la nostra història com l'època de l'estraperlo del segle passat). Augmentarà doncs, el funcionament de la societat en el que podem anomenar un sentit 'alegal' (ja que l'administració no pot solucionar el que abans solucionava, apareixen 'mecanismes col·lectius' per cobrir aquest buit, amb tots els avantages i inconvenients que això comporta). De fet, seguint la teoria d'Orlov en les fases del col·lapse, el que acabo d'escriure se'n dedueix directament. Hauríem d'anar  preparant-nos pel que això implicarà tant a nivell individual com col·lectiu. Això, per exemple, vol dir un canvi radical d'actitud respecte als nostres 'drets' com  individus pel que fa a: garanties (de compra, d'assistència, de manteniment o de retorn en cas de producte defectuós) i accés al mercat (el lloc i el tipus de persones amb les que haurem de tenir contacte per aconseguir el que volem o necessitem). Quan abans prenguem mesures, ens adaptem a la 'nova situació' i agafem experiència en moure'ns en aquest context millor ens en sortirem. On tenim aquí la finestra d'oportunitat? En preparar la transició des de l'actual estat social al següent estat d'economia parcialment col·lapsada (com ara passa a Grècia, està començant a Itàlia i queda ben poc perquè comencem aquí).
Deixeu-me fer un comentari a tall d'exemple, relacionat amb què significa l'enfonsament de l'estat per què ho tinguem més clar. Com hem vist fins ara, quan l'estat té problemes financers comença 'venent' empreses públiques, després ven patrimoni i durant tot aquest període continua venent 'deute'. Al cap i a la fi, això abstracte que s'anomena 'deute' és (parlant molt grollerament) els impostos futurs que anirem pagant tots. Bé, fins aquí és el que està passant, i pocs se n'adonen de que en realitat el que estan fent els nostres dirigents al vendre 'deute' és assegurar als 'creditors' que els habitants d'aquest estat continuïn treballant per ells en el futur, en unes condicions cada cop més tocant a l'explotació. El mecanisme és especialment pervers, per que implica que, sense serveis bàsics assegurats, tots els habitants d'aquest estat hagin de pagar més pels mateixos serveis d'abans, i per tant assegurant un flux de capital a mans privades que 'regula el mercat', és a dir que s'alliberen certes proteccions davant de preus abusius (extorsió?). És doncs una forma subtil de portar poder adquisitiu i força de treball de 'baix' a 'dalt' com ja hem comentat algunes vegades, per dir-ho amb una expressió d'un personatge històricament nefast: 'para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...'.
Una qüestió que crec important plantejar-se hores d'ara és: què passarà amb tot l'aparell de cúpules de poder engreixades en la, ja en desaparició, època d'abundància? Tots els 'alts dirigents' polítics i econòmics que reben sous exorbitants? (des de càrrecs de confiança a directius de multinacionals, amics o parents de gent 'ben connectada'). Què passarà amb aquest gruix de gent, acostumats a un ritme de vida que s'anirà fent cada cop més insostenible? Com actuarà aquesta gent en el moment en que els modus vivendi actual deixi de ser plausible? Són qüestions que deixo apuntades, la resposta de les quals cadascú pot aventurar només veient què va passar a la col·lapsada URSS, per exemple.
Amenaça laboral: inestabilitat i explotació podrien resumir la tendència general del que ens anirem trobant en els temps futurs pel que fa al mercat laboral. La finestra d'oportunitat? Com en l'anterior punt, aprofitar la informació que tenim sobre la degradació del sistema per sobreviure, i això vol dir sobreviure de la millor manera possible: tenir prou perspectiva i flexibilitat. Pel que fa al mercat laboral no sóc de l'opinió de que en la transició, sobre tot en els primers anys de col·lapse, les feines artesanals, el retorn als oficis antics, sigui necessàriament el que es valorarà, sobre tot en àrees urbanes. Pensem que som en la perifèria de l'imperi i que, per tant, aquest tardarà més temps en col·lapsar del que tardarà l'estat del qual formem part, i això comporta una situació més semblant a l'Argentina del corralito (com ja he dit) a curt i mitjà termini que a una 'apagada general'. Per tant, formar-se i intentar recuperar antics oficis és un 'plus' però no cap garantia. I en aquest sentit ja tocaria parlar dels plans 'B', però com ja he comentat, prefereixo primer ordenar una mica les idees (en aquests posts) abans de parlar dels possibles plans B.
Amenaça psicològica:  Pel que ja he comentat anteriorment i en d'altres posts aquesta amenaça és la més important, perquè? Per que el que creiem o ens facin creure pot justificar-ho tot, pot portar-nos cap a la indefensió o la desesperació o bé conduir-nos a gestionar situacions difícils i no deixar-nos manipular o, al menys, a no deixar-nos manipular totalment. Aquí trobem doncs la principal amenaça psicològica: manipulació. Per posar-vos un exemple il·lustratiu, notícies quan la criminalitat en un país és alta: 'una dona va ser assassinada per oposar resistència a un violador', capteu la subtil manipulació informativa?  Poseu-hi en lloc de violació intent de robatori, segrest o extorsió i veurem que el que es pretén amb aquests missatges és obtenir una població esporuguida en front qualsevol acte violent. Perquè? Per que al cap i a la fi, en un estat en el qual les llibertats es veuen (directament o indirectament) coartades, la violència és el mitjà de control sobre la població. Per tant, i ara parlant en llenguatge figurat, però usual en els fòrums de supervivència (també serà tema d'un altre post) podem escollir entre ser ovelles, llops o gossos d'atura. Cal que ens anem mentalitzant, el descens cap al 'Crash' no és res més que una rampa en la que trobarem més violència en tots els nivells (físic, social i psicològic) quan abans ens preparem per això millor ens en sortirem.  Davant de la violència, tenim tres respostes immediates possibles: més violència, bloqueig o gestió de la situació. Per a mi només la tercera resposta és realment una elecció, les dues primeres només són una reacció emocional. Per poder optar a la tercera resposta només hi ha una via: la progressiva desconnexió dels 'mass media' començant i posant especial atenció a la televisió.  Cal que tinguem clar que veure televisió és una forma de consum. A partir d'acceptar això, veiem com ho gestionem, tal com deia en un post anterior. Finalment, deixeu-me, avançant el que expandiré en un post futur, fer-vos cinc cèntims del que diuen els estudis sobre el comportament humà davant d'una catàstrofe natural (com per exemple el que passa després d'un huracà o terratrèmol). Més que res per donar idees de per on podrien anar les coses. Simplificant molt, just després de la catàstrofe la gent comparteix el que té, s'ajuden els uns als altres fins que se'n comencen a adonar que els recursos són escassos, que no n'hi ha per a tothom, llavors comença a manifestar-se la violència, el pillatge i els robatoris amb violència. Aquesta violència arriba a un punt àlgid fins que ja no queda res per robar, a partir d'aquí comença a  baixar fins arribar a un punt en que s'estabilitza i la gent comença a organitzar-se per fer front a la situació d'una manera 'simbiòtica'.  Quina és la finestra d'oportunitat aquí? Primer, els que llegiu això vol dir que ja esteu començant a 'desconnectar' del missatge general, per tant, és un primer pas. Segon, reconduir, cada cop més hàbits: evitar situacions de risc. I és clar, per evitar-les cal estar informat de quines situacions (llocs o events) són potencialment perillosos. Estic dient que no es pot fer res que impliqui un cert risc? No, estic dient que el que es pot fer per alleugerir el col·lapse no s'ha de fer de les maneres convencionals, de les que s'han utilitzat en el passat, cal ser doncs imaginatius i creatius, cal sobretot i més que mai, ser responsables.
Salutacions,
SZD