dimarts, 22 de febrer del 2011

Col·lapse: les cinc fases


Benvolguts/des lectors/es,
Avui després d'un llarg parèntesi degut a quefers laborals torno amb una sèrie de posts diem-ne, més futuristes. Segurament alguns lectors documentats ja hauran llegit o sentir a parlar del que explicaré aquí perquè ho poden trobar al blog del Club Orlov directament en anglès. El que faré en aquest post introductori és, doncs, parlar d'aquestes cinc fases que ja introdueix l'Antonio en un magnífic post. Aquestes cinc fases són:
  1. Col·lapse financer: Les finances tal com es coneixem actualment deixen d'existir en el sentit de que la predictibilitat de l'evolució dels valors financers desapareix. Així doncs les institucions financeres esdevenen insolvents, els estalvis s'esfumen i es perd l'accés al capital.
  2. Col·lapse comercial: La fe en que 'el mercat proveirà' es perd. La moneda es devalua i/o esdevé escassa. Les importacions esdevenen difícils i sovint es veuen tallades. La mancança de productes de primera necessitat s'exten i, per tant, esdevé norma en el temps.
  3. Col·lapse polític: La fe en que 'el govern s'encarregarà de mi' es perd. A mesura que el poder oficial perd la capacitat de posar a l'abast del poble l'accés als recursos bàsics aquest perd legitimitat i, per tant. rellevància.
  4. Col·lapse social: La fe en que 'la meva gent tindrà cura de mi' es perd, així mateix també es perd la fe en que les institucions socials locals (aquelles que tracten de mantenir una certa cohesió social per emplenar els buits que deixa l'administració en els col·lapses anteriors) puguin donar suport a l'individu.
  5. Col·lapse cultural: La fe en els valors que defineixen els aspectes positius de la humanitat (com pot ser la generositat, l'honestedat, la compassió, l'afecte, etc.) es perd. Per tant les famílies es disgreguen i els individus competeixen entre ells per sobreviure. El pensament motor de la gent esdevé: 'millor que moris tu avui que llavors jo podré viure fins demà'. Es pot arribar fins i tot al canibalisme.
Aquest panorama de cinc fases degeneratives es representa des d'una perspectiva totalment freda i basada en casos històrics de societats que han col·lapsat degut, precisament, a patir situacions de mancança de recursos (el llibre Collapse en parla). Fixem-nos però que el transitar d'una fase a una altra no està tant lligat a la situació material factual sino a la percepció de la realitat que la societat, en tant que conjunt d'individus, tingui de la situació i també de la capacitat que aquesta societat i els individus que la formin tingui per adaptar-se a situacions d'escassetat sense arribar a reaccions autodestructives.  Per altra banda, i d'aixo en parla en Jared Diamond en una xerrada, les característiques del col·lapse i el poder evitar-lo o no dependrà bàsicament de l'actuació dels líders polítics en les primeres fases i de l'actuació de la societat en les darreres. Un primer punt a tenir en compte és la disjuntiva dels polítics i dirigents entre el benefici personal a curt termini en front del benefici social més a llarg termini, de la capacitat de gestionar aquesta 'tensió' per part dels dirigents (i aquí per dirigents no entenc només polítics sino 'lobbies' de poder i influència) en dependrà la duresa del col·lapse i el passar d'una fase a la següent. El segon punt és la capacitat d'adaptació a les noves situacions, deixant de costats els esquemes i les maneres de resprondre als problemes que donavem per bones en el passat, en aquest sentit doncs això implicarà una mentalitat oberta sobretot pels liders i dirigents i una gran capacitat de comunicació i de connexió amb la societat per explicar el problema al que ens enfrontem i proposar mesures paliatives. En aquest punt doncs, el bagatge cultural particular de la societat que considerem tindrà una gran influència. Aquests dos punts tenen un punt de convergència clau, que és l'acceptació i conscienciació del problema de les classes dirigents per dur a terme accions que evitin el col·lapse. Així doncs ens trobem al cap del carrer amb un problema psicològic i, aquí cal anar a cercar informació referent a les cinc fases per les que passa un individu al coneixer una tragèdia, documentades per la psicòloga Elizabeth Kübler-Ross: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Per tant la clau per evitar el col·lapse, sobretot a nivell nacional vindrà donada per la capacitat dels dirigents i la societat com a conjunt de passar per aquestes cinc fases de forma més o menys ràpida en comparació amb la velocitat de degeneració i de mancança de recursos, però això ja és tema d'un altre post.
Salutacions,
SZD

8 comentaris:

AMT ha dit...

No sé si encara queda temps, però sembla com si s'estigués esgotant ràpidament... Els problemes al món àrab poden provocar una transició de fase i fer-nos caure directament al final de la fase 3...

David Pi ha dit...

Penso que en el debat sobre el col·lapse hi ha un aspecte que a mi em sembla important i que es passa per alt.

El treball d'Orlov es basa en l'analogia amb altres sistemes que han col·lapsat sobretot amb la Unió Soviètica. És més, quan mostra les diferències entre el sistema soviètic i la societat americana posa l'èmfasi en allò que pot accelerar el col·lapse.

Més interessant em sembla centrar-se en allò que el sistema capitalista pot fer, que no podia fer el soviètic.

Actualment, malgrat estar ferit de mort, el sistema capitalista de producció segueix tenint el monopoli financer, el monopoli d'accés als recursos naturals, el monopoli tecnològic, el monopoli de les armes de destrucció massiva i el monopoli dels mitjans de comunicació.

Una esgarrifança em recorre el cos quan penso que podria fer un porc senglar ferit de mort si pogués disposar d'aquests cinc monopolis.

David Pi ha dit...

Mentre anem esparant a que col·lapsi, alguns ja es pensen que han trobat una "solució".

vaya panda de h..d..p..

David Pi

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ Antonio, cert que els problemes actuals poden provocar una transició com la que comentes en el teu post sobre el costat dret de la corba de Hubbert, i el risc és certament evident, però en un sistema tant complicat amb tantes interaccions no-lineals, com ja hem comentat tantes vegades, és difícil fer prediccions... en fi ja veurem

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ David. Gràcies pels teus comentaris David, és un bon punt per comentar, tens raó en aquests dos aspectes de què pot fer el sistema com a tal encara per reaccionar i que pot passar si la 'reacció' es autodestructiva. En parlaré en un post. Pel que envies d'Àfrica em sembla desolador, però segurament anirem veient més notícies d'aquest tipus a mesura que les coses vagin anant de mal en borràs.
Salutacions,
SZD

David Pi ha dit...

No sé si tindrà res a veure, pero en el cas concret d'España, en els dos últims anys s'ha multiplicat per entre tres i quatre la importació d'oli de palma provinent d'Indonesia i Papua Nova Guinea.

Si no es per produir biodiesel no sé a que pot ser degut aquest augment espectacular.

Però si continua així...

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ David, doncs és el camí que, sembla ser, pensen seguir tant el govern de l'estat com la Comunitat Europea, no anem molt bé seguint aquesta tendència. El fet és que caldria que deixessin d'enganyar a la gent i plantejar el problema clarament com una situació que és un cul de sac. De fet, encara no està la situació prou extrema (penso) com per que hi hagi gent 'de dalt' que estigui conscienciada de que cal plantejar el problema clarament. Ja veurem...

ramon barricarte ha dit...

Gràcies zhongdi, david i a tots. Crec que no podem confiar en els dirigents, doncs no demostren fer res responsable per la societat sino al contrari a i atota presa. No sé encara queda gtemps o anem saltant fases endavant. Cal ésser conscients.Per altre part, ni la Unió soviètica, ni el capitalisme d'Occident,tampoc la comunitat Europea, mostren el cami per seguir, a cap solució viable. Espero veure la opció que dones en proper post, per evitar la autodestrucció, que en parles.