dimecres, 10 d’agost del 2022

El futur que ens espera no és el futur que ens imaginem

Senat romà. Font: By Cesare Maccari - [1], Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=80023891
Senat romà. Font: By Cesare Maccari - [1], Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=80023891


Benvolgudes lectores,

Aquest post vol ser una continuació de l’anterior. En aquell donava algunes idees sobre quins objectius concrets podríem plantejar per tal de poder fer front al desastre climàtic i de gestió de recursos que estem patint. Ja fa gairebé un any i les coses segueixen les tendències apuntades, és a dir, fer com si no passes res, malgrat les evidencies cada cop més paleses de que sí, que alguna cosa esta passant, i grossa. Només cal repassar les darreres notícies per veure que l’actualitat, tristament, està donant la raó a les previsions titllades de més ‘pessimistes’. Per centrar una mica la discussió faré un breu resum en tres grans àrees: geopolítica, clima-recursos i propaganda.

1) Geopolítica. La guerra d’Ucraïna ha destapat un afer que s’estava covant des de fa temps. Entre d’altres, les causes d’aquest afer són l’emergència de nous blocs d’influència política en el planeta. Davant de l’omnipresència del bloc occidental liderat pels EUA i la seva democràcia a la clàssica1 es contraposen les dictadures explícites o de facto del bloc oriental (Xina i Rússia) que volen fer valdre el seu poder emergent pel que fa a la dominació dels recursos, en l’escaquer mundial. D’aquesta situació en puc parlar en un post posterior, però potser el lector que pugui llegir anglès pot anar fent un tastet aquí.

2) Clima-recursos. Les onades de calor recurrents i intenses en tot l’hemisferi nord imposen la realitat del canvi climàtic a la quotiniaditat, una realitat que s’esperava que no afectes a aquesta generació del ‘qui dia passa, any empeny’. El fet és que s’estan avançant les previsions dels ‘mals averanys’ científics a uns extrems que no s’esperaven els més conservadors, però que alguns ja advertien fa temps (per mostra els informes de l’IPCC). Per altra banda, la crisi de recursos que estem patint es fa palesa en desajustos econòmics greus, fent aflorar pors de grans recessions, com la del 29 del segle passat. Veurem com es van desenvolupant els esdeveniments, però fins i tot els més ‘optimistes’ preveuen una tardor calenta en tots els sentits (climàtic i econòmic, sobre tot).

3) Propaganda. Vull dir que per a mi encara hi ha periodisme de qualitat, però el periodisme que té més volada i altaveus s’ha transformat en això, propaganda, que utilitza tots els recursos més evidents de desinformació per no alertar a la població del greu problema que tenim. Fins i tot en el cas de que s’alerti, es fa per anar a tocar l’emocionalitat més bàsica i pueril, estimulant debats espuris i inútils sense sentit, convertint l’anècdota en fet trascendent (i. e. no hi ha glaçons o el preu de la benzina quan el del barril de petroli ha baixat). En parlaré també en el futur, però per anar fent boca podeu llegir el magnífic article de’n Josep Cabayol i col·laboradors.

En aquesta situació les posicions de cadascú varien en un ampli espectre, però veient les actituds dels mitjans i les expressades en les xarxes socials podríem, simplificant molt, classificar-les en dues: continuista i col·lapsista. La continuista té un ventall d’opcions que van des de la negació més estricta al paper de la tecnologia com a opció per solucionar el ‘problema’ i seguir fent com sempre, no aprofundiré més de moment en aquesta opció. En la visió col·lapsista, enmarcada en la col·lapsologia (una disciplina amb insignes representants com Tonybee, Tainter o Diamond) hi ha diferents graus també. Per simplificar, tindríem dos extrems amb tot de matisos: el possibilisme adaptatiu i els que creuen en un col·lapse ràpid i, per tant, en la impossibilitat d’adaptació a diferents escales temporals o espacials, només hi ha l'opció de la fugida lluny de la barbàrie que crearà aquest col·lapse ràpid i brutal. D’aquesta darrera visió en parlaré en un altre post perquè veurem que té paranys que ens porten cap opcions no esperades. 

El que vull emfatitzar aquí és que, tot i semblar el col·lapse una visió del món diferent i que potser accepta la realitat més crua, veu també el sistema com a determinista, i això indueix a moltes imprecisions. Per exemple, Tainter apunta que el col·lapse implica una «reducció de la complexitat del sistema», però aquesta afirmació qualitativa no ens es de gran ajut per afrontar-lo i, sobre tot, per gestionar-lo. Això és així per dues raons: la primera, la mateixa definició de complexitat, sobre la qual no hi ha un consens a nivell científic, la segona, tampoc hi ha una metodologia que ens permeti saber com es produirà aquesta reducció de complexitat. Per tant, en lloc de centrar-nos en tractar de ‘predir’ o ‘descriure en detall’ el col·lapse i com es produirà, crec més interessant tenir en compte altres característiques d'un sistema complex, cal veure’l des d’un altre punt de vista. Crec que el que cal emfatitzar és que l’Horitzó de Predicció (HP) o horitzó predictiu del sistema s’anirà reduint. L’horitzó de predicció és aquell interval temporal dins el qual els resultats d’un model predictiu s’ajusten o tenen una alta probabilitat de ser confiables. Dit d’una manera més planera, és el temps en el qual el model farà bones prediccions, més enllà d’aquest temps les prediccions del model ja no seran realistes. Això ho veiem en, per exemple, les prediccions meteorològiques: més enllà d’uns dies els resultats del model són massa incerts i, per tant, no són fiables. Aquesta fiabilitat va sent més petita a mesura que pasen més dies. Doncs bé, l’HP és aquell moment en que les prediccions ja no són fiables o ho són molt poc. 

De la mateixa manera, en el sistema complex en el que vivim, a mesura que el col·lapse avanci, aquest HP s’anirà fent més i més curt, fins que, durant les fases més agudes del col·lapse, sigui pràcticament zero. Aquest escurçament en l’HP es degut a que la incertesa en l’evolució de les variables que caracteritzaven el sistema abans, creix. Per exemple, actualment s’utilitza el PIB com indicador econòmic, doncs bé en un sistema que estigui col·lapsant el PIB pot començar a tenir evolucions erràtiques fins a no poder representar l’economia. Això vol dir que més enllà d’una tendència general al deteriorament, no podrem predir comportaments concrets. 

Aquesta situació s’allunya molt del que estem acostumats, perquè precisament, el comportament determinista que tenia el sistema fins ara, quan tot anava creixent, era fàcilment extrapolable o projectable cap al futur. Això cada cop serà menys evident i hi haurà més incertesa. Com la lectora ja deu suposar, aquesta incertesa és totalment nociva pel sistema actual a tots els nivells: des d’inversions fins a planificació d’infrastructures, des d’impostos fins a previsions d’estalvi. Tot, absolutament tot, el que coneixem actualment com societat del benestar, s'ensorra quan ho toca la temuda mà de la incertesa. 

I aquest és, benvolgudes lectores, l’aspecte crucial i la clau de volta que no es vol afrontar a nivell de gestió, perquè xoca, no només amb un sistema econòmic que sabem obsolet i assassí sinó amb una visió del món confortable i complaent, poruga i mesquina però sobre tot manipuladora i en contra de la llibertat. Ens hem acostumat a sacrificar en nom del ‘benestar’ la nostra llibertat. 

I aquí és on hem d’entendre que es situa el títol del post: existeix una contradicció entre el que la societat ve experimentant i convencent-se des de fa dècades amb el futur que ens espera. Això aboca a una incapacitat social i política de gestió dels temps que venen, degut a que el marc general era determinista i el que es feia, bàsicament, era gestionar els detalls. Al mateix temps, aquesta visió ens permet entendre algunes de les particularitats dels sistemes polítics (dits democràtics) occidentals on les opcions tenien dues grans tendències, la dreta (conservadors) o l’esquerra (reformistes o transformadors). Els moviments de dretes o conservadors pretenien seguir aplicant el mateix model del passat, és a dir, aplicar velles receptes cap al futur i, en aquest sentit, la capacitat d’acord entre les diferents opcions conservadores és més alta, mentre que les ‘esquerres’ o moviments transformadors proposaven diferents opcions per transformar la societat i la seva estratègia estava més centrada en l’objectiu a assolir. Al ser aquest objectiu més divers, els auto-anomenats moviments ‘d’esquerres’ sempre han tingut més dificultat per entendre’s, ja que els imaginaris futurs poden ser més divergents. Res d’això a dreta o esquerra ara es vàlid perquè, actualment, els moviemnts polítics, com en tot canvi d’era, estan força desorientats. Sobre tot els transformadors o d’esquerres, ja que, en alguns casos, havien assumit i incorporat part del discurs conservador en el seu pla per assolir l’imaginari o objectiu final.

Davant d’aquesta situació cal una nova manera de fer les coses que es basi en un enfocament diferent. Cal adaptar-se a la tendència que segueix el sistema que està col·lapsant per poder navegar aquest col·lapse. Al mateix temps, cal tenir la màxima flexibilitat per poder (a curt termini) gestionar els detalls que cauen dins d’aquesta incertesa que cada cop serà més gran i evident.

Finalment apuntar que, en mig d’aquesta situació que ens desorienta i que ens pot arribar a angoixar, hi rau una qüestió importantíssima: el fet que el sistema es torni menys predictible i més incert ens obre la porta a la possibilitat de recuperar la llibertat perduda

Salutacions,

SZD

1 dic clàssic en el sentit de la democràcia com s'entenia en el món clàssic (Grècia i Roma pre-imperial) on la democràcia s’aplica només a una part de la població que inclou classes dirigents i classes mitjanes, deixant a les classes més baixes en una situació d’esclavatge

10 comentaris:

rojas pedro ha dit...

No habrá colapso.

La crisis política en Sri Lanka no es el preludio de colapso generalizado en le mundo, sino una crisis económica vulgar y corriente ocasionada por la falta de los dólares a causa del parón turístico por la pandemia. Muchos países se encuentran en la misma situación. De hecho, España estaría en esa situación si no fuera porque pertenecemos a Europa.

No habrá colapso.

Rafael Fernández ha dit...

Ben tornat!

L'enorme incertesa de cares al que ha de venir fa que sigui tremendament complicat, a hores d'ara, prendre decisions a nivell general, per no dir global, però especialment a nivell particular. Per molt que llegim i que entenguem la crisi mondial som presoners de la incertesa fins a tal punto que les decisions personals transcendents a futur esdevenen incapacitants i és molt més fàcil continuar fent girar la roda del hàmster.

Esperem els teus següents articles.

Anònim ha dit...

Por dios... qué comentario tan básico y poco riguroso. Abre los ojos.

Anònim ha dit...

Apuntar al camp de la llibertat em sembla molt interessant com a punt de vista enfront del model de sistema tancat que no pot intercanviar energia i pel que sembla el seu destí és la desestructuració.

El Científic Rus Akop Nazaretian en el seu llibre "Futur no lieal", apunta a la següent tesi: " Resum de FUTUR NO-LINEAL
En Futur no-lineal l'anàlisi de les visions més recents de la Física i la Cosmologia, la Geologia i la Biologia Evolutiva, l'Antropologia Cultural, la Sociologia i la Psicologia Històrica, la Sinergètica i les Matemàtiques ens porta a una conclusió impactant: exactament en aquest segle es completa un cicle de quatre mil milions d'anys en l'evolució del nostre planeta i la humanitat s'enfronta a una singularitat històrica sense precedents. Per a Akop Nazaretián, la magnitud del salt evolutiu en què estem involucrats podria comparar-se ni més ni menys que al sorgiment de la vida en la Terra. Però la resolució favorable de semblant cruïlla depèn del fet que els humans siguem prou intel·ligents com per a no autodestruir-nos amb les pròpies armes: atòmiques, químiques, biològiques, nanotecnológiques… o informacionals. Nazaretián ens incita a reflexionar en profunditat les preguntes crucials del nostre temps: sobreviurà la civilització humana al segle XXI?, està avui la consciència en condicions de trobar nous significats, sentits i valors que permetin a l'ésser humà superar tota forma de violència i discriminació, per a projectar-se a un nou estadi evolutiu, tal vegada d'abast còsmic?

Anònim ha dit...

Aquí es pot veure una entrevista a Akop Nazaretián https://www.youtube.com/watch?v=wvf35E8FIwc

Anònim ha dit...

Trobo molt encertada l’expressió “navegar el col·lapse”. En termes de col·lapse, ja podem parlar de negacionisme. Que el sistema està esgotat ja és tant evident com que la terra no és plana. En vacances escolto més la ràdio. I és increïble com es perceb el canvi climàtic i l’escalfament global com una causa ( no com un símptoma). És perceb com extern i inevitable (com la gravetat). Si pretenem navegar el col·lapse de manera col·lectiva, s’ha de canviar aquesta impressió. Una sorpresa molt agradable veure que has tornat a publicar!

Pifostio ha dit...

No habrá colapso...rápido y fulgurante querrás decir listillo. Los datos preocupantes están por todsa partes, y si no fuera por el papel intoxicante de los medios de propaganda o sea la prensa al servicio del capital, cundiría ya el pánico. No habrá colapso rápido pero sí un otoño caliente y un invierno frío no lo dudeis.

Pifostio ha dit...

Antes que nada, me disculpo porque no sé hablar ni escribir en catalán pero bueno el blog es muy intersante para dejar escapar la oportunidad de opinar.
Aquí lo que está pasando con la inflación y la guerra de Ucrania es ya el colapso, parcial pero colapso, de la UE. Que no va a ser de un día para otro, pero ya va en camino. Movimientos populistas ultras gobiernan ya en varios países europeos, siendo la avanzadilla del capitalismo de la escasez que toma el relevo al capitalismo de la abundancia ya en decadencia. Los medios de propaganda escamotean como bien dice el autor de este blog, tal realidad, reduciéndolo todo a minucias partidistas sectarias. No es de extrañar, porque la prensa pertenece a empresas privadas. A ver si la izquierda despierta a la problemática colapsista y preconiza salidas sociales no egoístas a este agujero negro que nos podría absorber a todos en no muchos años.

Anònim ha dit...

No, no es el colapso, solo es una crisis coyuntural, lo que pasa en sri lanka, la falta de diesel los apagones las colas de días en gasolineras las protestas es solo una crisis normal, como normal también es la falta de diesel en Argentina con colas kilométricas de camiones, los apagones en Sudáfrica o en Pakistán y en cuba... es algo normal, la crisis energetica en Europa las protestas de los agricultores en holanda, la escasez de fertilizantes, las protestas en muchos países por el precio de los carburantes, la cancelación de miles de vuelos en países europeos por "falta de personal"... y tantas otras noticias que no terminaría... todo coyuntural, como va a ser el preludio de un colapso.

Anònim ha dit...

Como comentario irónico es de 10 😉👍🏻