dimarts, 21 d’octubre del 2014

Desmuntant la paradoxa de Jevons



(http://clubfordegrowth.org)

Benvolguts/des lectors/es,
Escric aquest post per mirar d'aclarir un concepte que en els cercles propers al col·lectiu de peakoilers, de vegades s'utilitza com a base i punt de partida per certes argumentacions i actituds que, sota el meu punt de vista, poden conduir a errors. Aquest concepte és el conegut com a 'Paradoxa de Jevons'.
Què és la paradoxa de Jevons? W.S. Jevons va ser un economista del segle XIX, conegut per documentar un principi empíric de funcionament del sistema socioeconòmic capitalista. Bàsicament, aquest principi diu que qualsevol millora en l'eficiència del sistema que condueixi a un estalvi en el consum d'energia per un determinat procés, no farà que el conjunt del sistema socioeconòmic estalviï aquesta part que no s'utilitza, sinó que la millora en eficiència, a la pràctica, porta a un consum d'energia més gran del conjunt. Això es pot veure en diversos exemples, com el del l'automoció: cada cop els cotxes són més eficients en l'ús de combustible però aquest fet no ha conduït a un manteniment o reducció del consum de combustible per a l'automoció, ben al contrari, aquest consum ha anat incrementant en el el temps si prenem com a referència tot el període d'ús massiu de l'energia fòssil. Veiem doncs que aquest fet empíric documentat per Jevons porta al punt contradictori de que l'estalvi d'energia en una part (o per un individu o col·lectiu) condueix a un consum més gran total. I d'això, alguns peakoilers en dedueixen la impossibilitat d'una transició suau cap a un model socioeconòmic diferent, ja que si els que realment estem conscienciats mirem d'estalviar, aquest estalvi o falta de consum, el sistema el reconduirà cap a les parts que no estalvien, per mantenir-se en el seu intent fatu de créixer. Per tant, d'això en dedueixen que qualsevol estratègia enfocada dins i pel sistema, no té possibilitats d'èxit perquè sempre serà més còmode restar dins el paradigma capitalista que reduir el consum de manera voluntària per una societat que, com ja he dit en d'altres ocasions, és addicta al consum creixent.

Doncs bé, em temo que aquest punt de vista, que afecta tant la paradoxa de Jevons com l'extrapolació peakoiler, presenta seriosos punts febles. Entengui, benvolgut/da lector/a que no pretenc aquí qüestionar les tesis de Jevons, només posar-les en un nou context i, per tant, qüestionar-ne l'aplicació indiscriminada. Segons el meu punt de vista, la satisfacció de la paradoxa porta implícites dues condicions necessàries. La primera, la connectivitat del mercat, és a dir, que el sistema pugui transferir sense pràcticament costos, activitats econòmiques (bens i serveis) no només d'uns sectors econòmics a d'altres sinó també geogràficament (d'uns llocs a d'altres). En posaré un exemple, suposem que tenim un poble en transició que aconsegueix reduir el seu consum energètic elèctric un 10%, en el sistema actual, aquest 10% d'estalvi serà depredat per d'altres pobles o ciutats que estiguin al voltant o de qualsevol altre zona que estigui en el radi del node de distribució més proper. Però què passa quan aquesta connectivitat és trenca? Doncs que la transferència d'”estalvi” ja no es pot produir a nivell global o regional (si la segmentació de l'economia és local).
La segona condició necessària perquè funcioni la paradoxa de Jevons és que el sistema cal que es trobi en un estat que afavoreixi el creixement. Això és així perquè la cadena de transmissió de bens és el diner, i aquest, en un sistema capitalista, com l'actual, és deute. És amb el deute que directa o indirectament es fomenta el consum creixent. Si, com comença a passar actualment, el diner/deute perd el seu valor i el mercat en perd la confiança, per exemple, en un sistema capitalista en implosió, llavors la transferència de riquesa entre sectors econòmics o geogràfics perd la seva eficiència i, al fer-ho, no es pot reconduir la eficiència o estalvi per incrementar el consum global d'energia o productes.

Què passa quan no es satisfan aquestes dues condicions? Doncs que el sistema entra en un estat inestable, on qualsevol petita pertorbació (qualsevol fet advers o contratemps) provoca oscil·lacions grans de tots els valors o indicadors socioeconòmics. O, fins i tot, el col·lapse del sistema (o de parts d'ell). Pensem que, al cap i a la fi, la paradoxa de Jevons no és tal, sinó més aviat el reflex del bon funcionament del capitalisme, on prenent el creixement com a base, qualsevol procés s'incorpora al sistema per mantenir-ne el seu creixement.

Per tant, no és cert, des del meu punt de vista, que Jevons invalidi qualsevol acció que condueixi a un estat d'estalvi energètic. És cert, potser, actualment, però aquesta acció o conjunt d'accions o actituds  són essencials perquè, quan arribi el moment de que les condicions necessàries no es satisfacin, permetin a aquesta part del sistema afrontar el futur i la davallada amb una mica més de possibilitats de sortir-se'n. Això els aportarà un avantage sobre els grups o individus que no ho hagin fet abans i actuïn de forma reactiva, precisament perquè aquestes estratègies i actituds d'adaptació no s'aprenen, i molt menys s'implementen, d'avui per demà.

Així doncs crec que el missatge és clar i cal ser molt conscients de què es fa quan es porta a terme una estratègia de decreixement voluntari. Per a mi el que s'intenta (a part de divertir-se, com diu en Rob Hopkins) és plantar les llavors que pugin germinar quan la situació i l'entorn permetin a aquest nou paradigma emergent desenvolupar-se.  Es pretén donar referències clares de què fer i com fer-ho, per permetre que aquesta manera de fer s'estengui al voltant d'aquests punts. Això seria, en llenguatge de l'Antonio García-Olivares al congrés de Barbastro, que les llavors ara formades actuïn de centres de nucleació per ajudar a expandir el nou sistema socioeconòmic adaptat a una realitat de recursos decreixents.
Salutacions,

SZD

13 comentaris:

Quim Nogueras ha dit...

En efecte, els raonaments "a la Jevons" son una resposta habitual quan hom planteja la necessitat d'accions de decreixement, simplicitat voluntària, o com n'hi vulguis dir. Tenia la vaga impressió que aquesta paradoxa d'alguna manera coixexava precisament un cop els retorns decreixents comencen a donar la cara i el mercat esdevé més sensible a una contracció de la demanda. M'ha agradat l'argumentació que n'has fet.

Salut.

Javier ha dit...

Hola. Perdonen todos que responda en castellano, pero no hablo catalán, aunque lo entiendo.

Me ha gustado el análisis de la Paradoja de Jevons, pero según te entiendo, esta paradoja no se cumple cuando el sistema implosiona, ya sea por la pérdida de valor del dinero o por la ruptura del sistema de red económica.

Por tanto, coincido en que se puede evitar la paradoja de Jevons, pero DESPUÉS del colapso, nunca antes, con lo que toda acción orientada al decrecimiento ANTES del colapso, es inútil y hasta contraproducente (conduce a un mayor consumo en otra parte)

Y esa misma acción,después del colapso, ya es redundante, porque el decrecimiento se producirá solo, por la propia dinámica del colapso en sí.

Lo que sí puede ser interesante es preparase para el decrecimiento, pero anticiparlo, mientras Jevons sigue operativo, no tiene sentido.

Creo yo, vaya.

saludos

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@Quim. Moltes gràcies pel comentari! Feia temps que volia escriure les meves reflexions sobre aquest tema, que donaria per algun altre post i tot ;)
Salutacions,
SZD

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@Javier. Moltes gràcies pel comentari. Tens raó en que, evidentment, abans del col·lapse la paradoxa val, tal com dic al post, i que segur que després no val. Però al final del post he fet algun comentari que, potser val la pena ampliar i és DURANT el col·lapse, que? Per a mi és clau aquest lapse de temps: que col·lapsarem és segur (de fet ja ho estem fent) però la qüestió no és aquesta, la qüestió més important és com col·lapsarem? I aquí crec que cal veure les coses des d'una perspectiva diferent. Les accions en el present immediat perden certa importància, l'important és què fem ara per preparar un escenari post-col·lapse? És en aquest sentit que cal pensar que les accions d'"estalvi" que fem ara ENS PREPAREN per un futur on seran molt útils. Les accions d'estalvi ho són ara, però en realitat, són canvis en la manera de fer per reduïr l'impacte del col·lapse a nivell individual i col·lectiu.
Salutacions i gràcies pel comentari que m'ha ajudat a clarificar aquestes qüestions,
SZD

Anònim ha dit...

Primer mandamiento peakoilero:
No tomarás el nombre de Jevons en vano.

(me disculpo igualmente por no poder escribir en catalán).

Jose A. ha dit...

Estoy de acuerdo con Javier.

Después de todo, la discusión se produce siempre entre Peakolieros, o decrecentistas, o como quieran llamarse, por un lado, y los defensores del actual sistema, por el otro.

En otras palabras, la discusión no gira en torno a lo que pasará tras el colapso del sistema; lo que se discute es si se va a producir ese colapso.

Uno de los argumentos de los defensores del sistema actual es que no habrá colapso, dado que la tecnología permite una cada vez mayor eficiencia en el uso de los recursos energéticos.

Es ENTONCES cuando el peakoliero, decrentista, o lo que sea, saca la paradoja de Jevons ha relucir. Porque entonces, antes del colapso - que es el escenario en el que nos movemos-, la paradoja de Jevons está vigente.

Camino a Gaia ha dit...

En mi opinión no es necesario el colapso para que la Paradoja de Jevons deje de darse. En realidad, una vez llegamos al límite de una fuente de energía carece de sentido preocuparse porque la eficiencia pueda provocar un crecimiento en su uso. Por tanto no necesitamos siquiera salir siquiera del actual paradigma económico para refutarla ¿o acaso estamos observando aumentos de consumo de petróleo asociados a la eficiencia?
La paradoja de Jevons, no es una ley física, sino que depende de los objetivos que demos al sistema, de que el sistema pueda crecer físicamente y de que tomemos o no, las medidas políticas y económicas para contrarrestarlo. Tampoco tiene por qué significar algo negativo, dicho de otro modo, podemos intentar evitarla o aprovecharla, puesto que afecta a todas las fuentes de energía. Así, si el pico del petróleo marca el fin del crecimiento físico de esta fuente de energía y hay otras fuentes renovables que aún pueden mejorar en eficiencia y que aún no han llegado a sus límites, las ganancias en eficiencia tanto en su uso, como en su obtención (TRE) serían un efecto clave en el proceso de sustitución de unas fuentes por otras.También hemos de tener en cuenta que los límites afectan de forma diferente a las fuentes renovables y no renovables. Mientras que para los recursos finitos la llegada a los límites marca el comienzo de su declive y su tendencia a cero, los recursos renovables explotados de forma sostenible pueden mantenerse en su máximo de forma indefinida. Por tanto, las implicaciones de llegar al límite de un recurso no renovable son muy diferentes de llegar al límite de un recurso renovable usado de forma sostenible.
Podéis pasaros por el blog de Turiel y dar vuestra opinión en el foro.

David Pi ha dit...

La paradoxa de Jevons posa de relleu la capacitat i la voluntat del nostre sistema per ampliar-se, que supera en molt les seves millores en eficiència.

A l'escola a vegades faig broma sobre l'Excel dient que recordava aquell dia en que pensàvem:

"_Que bé, ara que tenim l'Excel trigarem molt poc a fer graelles!"

Uns collons, ara que es tant fàcil fer graelles n'has de fer per tot!

El que em recorda una altra paradoxa que també es pot aplicar al nostre maravellòs sistema de producció, la de "la oficina sense papers".

"_Que bé, ara que podem guardar la informació en suport digital no farem servir tant paper!"

Innocents...

Espero que les paradoxes que vinguin a la baixada no siguin gaire cruels.

Gràcies pel post Jordi, com sempre.

Anònim ha dit...

Hola Jordi. Vaig ser alumne teu a Ambientals de la UAB a Meteo. Llegeixo sovint el que escriu Antoni Turiel i ha estat un plaer llegir el teu article gràcies a la menció que et fa en el darrer. Salutacions.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@Camino a Gaia. Totalment d'acord amb la puntualització i, de fet, el teu post en el bloc de'n Turiel desenvolupa aspectes que en aquest post no s'han tractat i, per tant, trobo altament recomanable la seva lectura, tant del post com també del teu bloc.
Moltes gràcies per la lectura i els comentaris.
Salutacions,
SZD

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@David Pi. M'ha agradat el que comentes David, exemples que trobo encertats perquè concreten en el nostre quefer diari el que en els posts s'expressa de manera més abstracta.
Salutacions i gràcies pel comentari,
SZD

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@José A. És veritat que fins ara la paradoxa de Jevons valia, però com comenta també Camino a Gaia, la paradoxa comença a fallar quan el sistema no creix. Per tant, el peakoiler, quan argumenta, també ho ha de tenir en compte. Potser de vegades volem convèncer intentant donar veritats immutables com fan els economistes clàssics i, potser, només potser, el peakoiler, cal que primer trenqui aquest BAU de certesa absoluta en les idealitzacions i el paradigma d'idees bones o dolentes. Al cap i a la fi la tasca està en obrir incerteses i interrogants més que no guanyar debats o convèncer. També potser, només potser, de vegades l'acció exemplificadora i la tasca constant i pacient donen més resultats que una victòria dialèctica.
Salutacions i gràcies pel teu comentari,
SZD

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ Anònim. Gràcies pel comentari i l'interès en aquests temes tant importants i crucials, els ambientòlegs sou, precisament, un dels col·lectius que enteneu més fàcilment aquest problema i que, en general, passeu a l'acció compromesa d'una manera més decidida, la societat necessita més gent d'aquesta mena.
Salutacions,
SZD