Benvolgudes lectores,
Escric aquest post estiuenc per fer notar que aquests darrers dies hem tingut dues efemèrides tristes. La primera ens alerta sobre els registres de temperatura mitjana global, l’indicador que ens dóna una idea de com ens estem allunyant del que podríem dir en termes col·loquials la «normalitat». Doncs bé, aquest any ja hem superat un altre cop les màximes temperatures des de que es tenen registres, el rècord és va assolir el dilluns de la setmana passada (22 de juliol). És a dir, va ser el dia amb una temperatura mitjana de tot el planeta més càlida (17,16 ºC) que la del dia abans (17,09ºC) o la de l’any passat (17,08ºC). Aquest fet ens està posant de manifest que no només hi ha un ascens de la mitjana de temperatures anual, sinó que els extrems càlids es van fent més grans. Aquest comportament és típic d’un sistema que s’està desestabilitzant, és a dir, està passant d’un estat que podia absorbir certes pertobacions a un que és inestable i, per tant, qualsevol petit canvi o pertorbació l’allunyarà molt d’on estava inicialment. Per entendre això, podem fer servir l’analogia d’un pont que s’està deteriorant. Primer el pont en bon estat pot aguantar vibracions, siguin de vent o de vehicles pesats que passen per sobre: les absorbeix mantenint l’estructura i reduint aquestes vibracions. Si el pont es deteriora llavors cada cop notarem que, al passar un vehicle pesat, o quan bufa el vent fort, el pont vibra més i tarda més en absorbir aquestes oscil·lacions. Si no fem res, arribarà un moment que qualsevol petita oscil·lació farà que el pont col·lapsi. Bé, això és el que estem fent amb el clima de la Terra: l’estem empenyent cap a un estat en el qual cada cop oscil·la més i tarda molt més en absorbir les pertorbacions, siguin aquestes en forma d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH), de destrucció dels embornals d’aquets gasos, de destrucció i canvi d’usos del sol o dels ecosistemes, etc. D’aquest rècord n’han parlat algun dels mitjans catalans, però com sempre, aquestes notícies no s'expliquen amb el mateix entusiasme del que es parla d’aquells assumptes realment importants per a la humanitat, com les olimpíades de París o les qüestions de l'economia convencional.
A aquest rècord en podem afegir un altre encara més important i punyent: avui és el dia del sobreeiximent planetari. Això vol dir que avui, precisament, hem consumit tots els recursos renovables que la Terra pot regenerar en un any. El problema d’aquest dia és que cada any es dona més aviat, exceptuant l’any de la pandèmia i els subsegüents. Per exemple, el 1975 aquest dia del sobreeiximent o excés va ser el 27 de novembre, el 2000 el 17 de setembre o el 2015 el 7 d’agost. Per tant, aquest temps de cada cop exhaurir els recursos disponibles i no deixar que el planeta els regeneri, s’escurça. Fins quan? No ho sabem, però és evident que a aquest ritme no tardarem en experimentar la tempesta perfecta. Recuperant l’analogia del pont, no només estem fent passar cada cop vehicles més pesants pel pont sinó que, a més, estem treient o deteriorant les estructures del pont que el sostenen, fent, per tant, que el col·lapse del pont s’acceleri. Pensem que els recursos renovables del planeta afecten en gran mesura també a la capacitat dels ecosistemes de fer d’embornal de GEH. Tot i que aquesta metodologia del dia del sobreeiximent o del excés planetari té algunes crítiques, la idea que la sustenta està en la mateixa direcció de la que alerten els límits planetaris.
Per tant, dos rècords per a fer-nos pensar durant aquest més d’Agost.
Salutacions,
SZD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada