dimecres, 7 de setembre del 2011

Nacionalismes, Oil Crash i l'adveniment d'una (nova?) era. En la història hi ha la resposta.



Benvolguts/des,
Segueixo amb un altre post polític, continuació de l'anterior per veure de concretar una mica més les generalitats que ja vaig exposar en aquell. Els escenaris que vaig plantejar al final del post en ambdós casos ens conduïen a una situació de falta de llibertat individual i col·lectiva, perquè, tal com ja ha comentat algun lector, l'intent de genocidi cultural que es pot donar (com es va donar durant el franquisme, un intent que ja està començant, i si no què són els atacs a la inmersió lingüística actuals?) no només el patirem a nivell identitari i col·lectiu els catalans. Per tant penso que veure alguns trets
propis del nostre devenir no només poden ser útils per aquest petit troç de món, si no per més enllà (la resta de l'estat o d'altres indrets amb unes condicions semblants socio-històriques). Però, dit això, com es pot plasmar aquesta falta de llibertat en el futur, de forma pràctica?. Permeteu-me, per donar alguna idea, que aproximi algun indici de resposta a una pregunta tant complexa, fent el que anomenariem política ficció. Però per no parlar sense cap fonament proposo anar a veure les similituts amb d'altres períodes històrics, seria interessant veure com i, al cap a la fi, si és factible, l'establiment d'un estat totalitari i repressor en unes condicions com les que es s'estan donant amb l'Oil Crash. El lector/a espavilat ja deu intuir en quin periode em centraré per veure què pot passar en el futur: des de la guerra civil i l'establiment del franquisme fins a la mal anomenada 'Transición'. Repeteixo que aquest post, com l'anterior, és altament especulatiu i no prentenc que sigui una predicció del que passarà (la realitat sempre supera la ficció) però sí que, tenir en compte la història ens pot alertar de les possibles situacions que es poden anar donant (diuen que la història, en certa manera, sempre es repeteix). Bé, prenent doncs aquest període com a referència proposo tenir-lo en compte de manera inversa en el temps és a dir desde la 'Transició' fins a l'arribada del franquisme al poder, després de la guerra civil. Com en el post anterior, per centrar les idees, dividiré la discussió en tres apartats: el context i les semblances, diferències? i conclusions.

El context i les semblances

Durant la transició, tant políticament com socialment es dóna una obertura, ajudada fonamentalment per la situació internacional i 'l'evolució' d'una dictadura monstruosa que ja començava a veure's poc fonamentada fins i tot des de dins dels seus quadres ideològics. Actualment, venim d'aquest periode d'obertura, l'intent d'evolució d'aquesta època democràtica que ara comença a declinar,
anant cap a un periode que alguns periodistes anomenen d'involució en les llibertats. Actualment, des del nacionalisme espanyol filo-franquista, del qual el PP n'és un representant clar, es retorna a l'ideari  al qual mai han renunciat (tot això amb el consentiment de l'altre gran partit nacionalista Espanyol, és clar). Quines semblances tenim amb el periode de la Transició? Doncs que 'la llei' està per sobre del parlament, és a dir per sobre de la representació popular (el que els democrates anomenem democràcia i d'altres -els que precisament formulen i executen les lleis- obvien, perquè mai han volgut entendre què és la democràcia). I la llei es fa passant per sobre del parlament i sense buscar cap consens. Si mirem la història del país veí, m'agradaria recordar l'alternança entre 'liberals' i 'conservadors' pactada al govern de les espanyes, sense tenir en compte les altres opcions i com va acabar al final. És cap aquí cap on anem? Sembla ser què és aquesta transició involutiva (o inversa, clar que per això hi hauria d'haver hagut una vertadera transició, cosa que hagués impossibilitat l'existència d'una involució tant ràpida, ergo...) que es comença a donar actualment.  Per tant, resumint ràpidament: buidat de contingut dels parlaments (siguin autonòmics o siguin de l'estat). Tendència a un bipartidisme d'arrel no democràtica. Modificació de la constitució seguint aquest esperit, en favor dels interessos de les classes dominants i els poders econòmics, per tant eliminació dels (pocs) mecanismes de control del govern que fins ara existien. Menyspreu, arraconament i intent d'anorreament de les minories (tant ideològiques com identitàries). L'objectiu és clar: retorn a un classisme ferotge per eliminació (actualment passiva però més endavant activa) de la classe mitjana.

Diferències?

Si anem al detall, evidentment les diferències entre la 'Transició' i  l'actual 'Involució' són enormes, en la forma: durant la transició es dona un tutelatge i vist-i-plau de la comunitat internacional per l'obertura tot i que des del règim no es reconeix.  Actualment, Europa juga un paper de tutelatge també (o l'FMI directament d'imposició) cap aquest control i restricció 'de facto' de les llibertats (limitar el dèficid constitucionalment sembla ser que és una 'imposició' d'Alemanya). El context cap al que anem d'entrada no és una dictadura, com era el cas de la transició amb una dominància exclusiva de la classe militar i amb un personatge (per dir-li d'alguna manera) assumint tot el poder legislatiu i executiu... si no cap a una alternança bipartidista-pactista nacional espanyola, clar que tot i que nominalment no sigui una dictadura amb un generalísimo, si s'arriba a una suspensió de les llibertats col·lectives (com ja està passant quan, judicialment, s'ataquen les decisions dels parlaments) i individuals (via la carta magna s'imposen obligacions econòmiques com a part dels 'drets fonamentals') si que hi estarem a la pràctica.  Anem cap a una llarga dictadura? No ho crec, el col·lapse de l'estat accelerarà els aconteixements i, per tant, no permetra un control ferri des d'una administració centralitzada. Acabarà tot en una guerra civil? Tampoc no ho crec gaire probable, precisament per la manca de recursos i per l'aïllament internacional que patirem. La guerra civil es va poder donar i va durar tant degut a que hi va haver una forta intervenció militar europea, sobretot en el bàndol franquista (són famoses les intervencions de l'aviació Alemanya i l'artilleria Italiana en la guerra civil). Però el que és evident és que el caos que es pot generar si les coses van molt malament pot recordar al caos que es va generar quan es va produir 'el Alzamiento'.

Conclusions

Les raons que es poden donar en contra de la meva hipòtesi (la simetria, invertint l'eix temporal, entre els següents 5-15 anys i el periode dels darrers 90 anys) són moltes i, repeteixo, només és un exercici de política fícció. Però, com sempre, aquests post no vol ser una predicció acurada si no un centre de debat i, sobretot, una alerta dels possibles riscos amb els que ens podem trobar en el futur. Aquests riscos són ben palesos actualment, darrerament em pregunto perquè hi ha tants indicis i es vol tornar cap a un estat re-centralitzat, perquè aquesta obsessió del nacionalisme espanyol en atacar i intentar destruïr tot allò que els sigui diferent? Perquè malbaraten recursos en aquestes obsessions destructives (eliminar la llengua catalana, destruir la cultura, actuar com una potència colonial envers el que ells consideren 'la perifèria')? Els recomano als lectors interessats en el tema, la lectura del següent text i veuran que la ideologia que ara s'està destapant clarament, era la que ha predominat a les elits espanyoles des de fa segles, i en particular, la centrada en l'odi cap a tot allò que sigui català queda ben palesa amb els abusos fets per les tropes franquistes a l'envaïr Catalunya al 1939. És que no hem après res? Quina irresponsabilitat més gran, en una època de tensió social i necessitats greus com la que ens espera, que n'esperen treure de l'agitació social i l'enfrontament? Potser es pensen que enfrontant els pobles, ells, com els va succeir a la guerra civil, en sortiran beneficiats? Van ben equivocats, perquè la violència mai, mai, surt gratis i sempre té efectes que acaben perjudicant a tothom, tothom, fins i tot a aquells que se n'aprofiten.  Dit tot això per on poden venir els problemes en particular a Catalunya? Doncs això ja serà matèria d'un altre post, però tal com apuntava alguns punts un lector: la integració de la inmigració, una industria molt centrada en el sector terciari i la falta de recerca i innovació aplicada a la industria i, finalment (i això és meu) l'espoli fiscal.

Salutacions,
SZD