tag:blogger.com,1999:blog-38041610615050453942024-03-16T00:33:43.874-07:00Tempus fugit!Bloc de divulgació sobre diferents aspectes socials, polítics, econòmics i físics del Canvi Climàtic, el pic del petroli i la crisi ecològicaJordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.comBlogger150125tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-63341280532005587812024-02-24T07:09:00.000-08:002024-02-24T07:09:54.770-08:00La COP 28 i la quadratura del cercle: el paper de l'activisme<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFU27XwcT4L4YjYWa_0i0JJ_7gWgevmWDuYkh1lqXssB-SwUZsJTB4KW4M2YzJiJyXbMP3ntI_jqSwolOQra6Ks7l5p2Az61tDssXwbwG3DMg-MiGo3z4UnMstYUugYJk5I0C2tEIM033TAUp8Tc-RS2Hnw455dYOlfx5yvDyurK186bxR9Wg9qV4EJnIP/s1660/Captura%20de%20pantalla%202024-02-24%20a%20les%2014.44.14.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1660" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFU27XwcT4L4YjYWa_0i0JJ_7gWgevmWDuYkh1lqXssB-SwUZsJTB4KW4M2YzJiJyXbMP3ntI_jqSwolOQra6Ks7l5p2Az61tDssXwbwG3DMg-MiGo3z4UnMstYUugYJk5I0C2tEIM033TAUp8Tc-RS2Hnw455dYOlfx5yvDyurK186bxR9Wg9qV4EJnIP/w430-h177/Captura%20de%20pantalla%202024-02-24%20a%20les%2014.44.14.png" width="430" /></a></div><div style="text-align: center;">(<a href="https://www.cop28.com/">https://www.cop28.com/</a>)</div><div><div style="text-align: justify;">Benvolgudes lectores,</div><div style="text-align: justify;">Escric aquest post amb una certa tristesa, però he de dir que sense gaire sorpresa. Després d'un temps, es pot tenir una mica més de perspectiva sobre el que va passar a la <a href="https://unfccc.int/cop28/5-key-takeaways">COP28</a>. Tot i la propaganda que s'ha fet, aquesta reunió internacional no ha arribat a donar acords prou sòlids per evitar els pitjors escenaris climàtics. Vist el que hi ha, i tenint en compte les darreres notícies preocupants pel que fa al canvi en el comportament dels corrents oceànics que són els que mantenen el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Circulació_de_retorn_meridional_de_l%27Atlàntic">clima estable</a> ens enfrontem a situacions molt complicades en el futur proper. Per tant, sembla que la tendència, tal com apuntava en un <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2021/09/decadencia-i-collapse-en-un-clima.html">altre article</a>, és anar cap un escenari anomenat de <b>‘Rivalitat Regional’: </b><b>el que s’anomena SSP3-7.0 a l’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Grup_Intergovernamental_sobre_el_Canvi_Climàtic">IPCC</a></b>. Aquesta rivalitat es comença a veure fins i tot en la COP28 mateix, on han quedat clarament definits <b>dos grans blocs </b><b>amb interessos contraposats</b>: EUA i Europa amb estats més o menys afins i la Xina, Russia i la resta de productors de petroli i altres recursos necessaris per a tothom. Els dos blocs difereixen en dues opcions aparents: emprendre accions inmediates o bé confiar en la tecnologia de captura de carboni i postposar les accions per a més endavant tot i seguint explotant els combustibles fóssils. Dic aparent perquè en cap cas es planteja públicament el veritable problema: cal refer el sistema de dalt abaix i, mentre no es plantegi això, continuarem en l’atzucac actual. Així la pregunta que cal fer-se per entendre el que passarà en les següents COPs és: és possible gestionar i evitar els pitjors escenaris climàtics mantenint l’actual ordre mundial, el conjunt d’interessos geopolítics i equilibris de poder? No crec que valgui la pena respondre-la hores d’ara.</div><div style="text-align: justify;">En un altre post, més endavant, em centraré en la resolució que es va aprovar i les mesures que, alguns mitjans, ens volen fer passar per un ‘èxit’. Aquí sembla que aplica allò de que si repeteixes moltes vegades una mentida semblarà que és veritat. Però la veritat és molt tossuda, i acaba treient sempre el cap per algun lloc. Entre d’altres coses, el que fa palès l’acord que se’ns ha venut és un posicionament de <b>dos blocs que no estan d’acord en el model de negoci</b> que volen impulsar (un renovable, l’altre fòssil), però de cap manera <b>cap dels dos blocs defensa un canvi de sistema</b>, i aquest és el problema real. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Així doncs, els que treballem en aquest problema i en fem divulgació, cal que entomem el repte i que acceptem que, ja que tenim un panorama desolador, no podem continuar pensant que el problema es solucionarà per una acció conjunta internacional. Com he dit abans, anem directes a l’escenari SSP3-7.0 i cal acceptar-ho (més endavant dedicaré un post sobre aquest escenari en particular, per veure què ens espera en el futur). Cal acceptar que no hi ha una solució com ens la pretenen vendre i que, fet i fet, la veritat (que treu el cap) és que potser no n’hi ha haguda mai tal com ens la venen. Es a dir, veiem que les accions a gran escala per gestionar el problema de l’emergència climàtica no poden fer un canvi de rumb ràpid. Deixeu-me posar una imatge per entendre-ho: estem a bord d’un Titanic, que és el nostre sistema socio-econòmic i aquest no és ni flexible ni ràpid en l’adaptació (diríem que té molta inèrcia, com un gran vaixell). Així doncs, els canvis que, cada cop més, han de ser ràpids no es poden implementar a temps en aquest gran vaixell que necessita un cop de timó. Per tant, cal canviar de sistema. I això vol dir saltar als bots salvavides. </div><div style="text-align: justify;">Però, davant d’aquest fet, què hi podem fer? Cal deixar-nos portar per l’angoixa i la depressió? O potser val més la pena caure en la fugida? Es adir, centrar-se en el dia a dia per oblidar el desastre, i fer veure que de moment no passa res, amb l’esperança de que ‘a mi no em toqui’ perquè ‘el pitjor passarà quan ja sigui molt gran o ja no hi sigui’. A mi no em sembla pas que cap d’aquestes opcions sigui la bona. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Quan parlem doncs de les actituds devant el desastres climàtics, hi ha alguns treballs que ens poden ser d’utilitat. L’any passat es va publicat un article (podeu trobar-lo <a href="https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/09644016.2023.2226022">aquí</a> o llegir-ne una síntesi<span style="font-family: inherit;"> al final d'aquest article<span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"> a la <a href="https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/426860">revista Atzavara</a></span></span></span>)</span> que intenta estudiar aquesta situació de falta d’esperança devant l’acceptació del col·lapse. L’article es pregunta si hi pot haver un activisme sense esperança. És a dir, s’analitza, mitjançant unes enquestes a activistes, el grau d’esperança que tenen en canviar el sistema o evitar el col·lapse, i en què es centra aquesta esperança. Bàsicament, es troben quatre possibles reaccions generals: la de fer difusió i donar a conèixer el problema confrontant el sistema actual però amb l’esperança de canviar-lo (seria l’activisme tradicional), la segona, de perdre l’esperança i tenir una actitud de conformisme amb el sistema (és a dir, renunciar), la tercera es centraria en els moviments de construcció d’un sistema alternatiu i en el fet de que l’esperança es pot mantenir focalitzant-se en aquestes alternatives i, finalment, la darrera seria la de, tot i haver perdut l’esperança en poder evitar el col·lapse canviant el sistema, actuar, però basat en el fet de que s’ha de fer ‘el que és correcte’. </span></div></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Les conclusions a les que arriba l’autor és que l’acceptació de que la catàstrofe mediambiental és inevitable no desmobilitza, més aviat el que fa és reformular l’esperança o la motivació dels activistes en una altra direcció. En general es canvia l’esperança de canvi del sistema a l’engròs per altres motivacions més locals i centrades en aspectes diferents de voler mantenir el sistema o transformar-lo. Així <b>mantenir la lluita per una causa perduda com ‘evitar el col·lapse’, és possible si la lluita val la pena, si ajuda a mantenir un valor important, com pot ser la lleialtat, la dignitat, el ‘fer el correcte’ o ser capaç de mirar als nens a la cara</b>. L’activisme, en aquest cas, rau en l’esperança de que <b>els valors es poden mantenir tot i que les alternatives al col·lapse no acabin funcionant</b>. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Però, per a mi l’important d’aquest estudi és que deixa veure que cal canviar l’objectiu actual materialista a un d’ètic i inmaterial. Si el canviem, canviarà al seu torn el camí a recòrrer i la motivació que tenim. Des del meu punt de vista, només així podrem ser exitosos i només així podem <b>treballar en l</b><b>a confiança </b><b>més que en les expectatives</b>. Per tant, l’activisme o la ciència mateixa cal que treballi per transmetre valors, juntament amb l’acció. Anirem profunditzant-hi en successius posts.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Saluacions,</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">SZD</span></div></div>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-31174775729960989122023-08-12T09:08:00.001-07:002023-08-13T06:03:08.836-07:00Un món feliç?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLxrw82P7nSJGRTi_7MPG6Cf9kYiFcDdjscnLwOpuUwu0MBIZ_AHUhxOuzEylBRcd0CLr5IEukOY_DCGI2jUisvtQDs1NcTlw1DqsncyxEVKWFuopCPcIJejaBY2Rp5mtFaE0N1Z4tx7NoJjSKlVSQA92mn4nslJ4msdfyQXo3VvA94SHbg7pjKL2QhWtC/s2471/Oppenheimer_(cropped).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2471" data-original-width="1698" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLxrw82P7nSJGRTi_7MPG6Cf9kYiFcDdjscnLwOpuUwu0MBIZ_AHUhxOuzEylBRcd0CLr5IEukOY_DCGI2jUisvtQDs1NcTlw1DqsncyxEVKWFuopCPcIJejaBY2Rp5mtFaE0N1Z4tx7NoJjSKlVSQA92mn4nslJ4msdfyQXo3VvA94SHbg7pjKL2QhWtC/s320/Oppenheimer_(cropped).jpg" width="220" /></a></div><br /><p>(Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Oppenheimer_(cropped).jpg)</p><p>Benvolgudes lectores,</p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;">Escric aquest post després d’haver vist la pel·lícula ‘<a href="https://elcinefil.cat/oppenheimer-christopher-nolan/">Oppenheimer</a>’ i m’ha semblat oportú, en base a la pel·lícula, il·lustrar el que vinc explicant en els darrers posts: l’efecte de la propaganda en la percepció del món en el que vivim i com aquesta ens condiciona. Això és fonamental per poder entomar els reptes que ens cal gestionar a nivell personal i col·lectiu. Amb aquest post intentaré doncs començar a donar resposta a la pregunta que vaig deixar indicada en el darrer post: com re-dissenyem el nostre dia a dia per tal que ens ajudi a veure el món d’una manera diferent a com la propaganda i els missatges majoritaris ens condicionen a veure’l? Primer doncs com identificar aquest missatges condicionants. </p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;">Quins mètodes utilitza el sistema per influir-nos, més enllà del que és més evident? en cada bit d’informació que circula en qualsevol dels formats que tenim accessibles per comunicar-nos entre nosaltres, hi ha un missatge subliminar que condiciona la nostra visió del món per tal d’influir en el nostre comportament. El que explico aquí no és res nou, un dels anàlisis nostrats que han intentat posar llum a aspectes concrets del condicionament informatiu-cultural que patim són els darrers llibres de’n <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pigem_Pérez">Jordi Pigem</a> (<a href="https://www.fragmenta.cat/producte/pandemia-i-postveritat-2/">Pandèmia i postveritat</a> i <a href="https://www.fragmenta.cat/producte/tecnica-i-totalitarisme/">Tècnica i totalitarisme</a>) dels que en prenc manllevada l’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_món_feliç">analogia huxleynana</a> que dóna títol a aquest post. </p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;">Aquí però, em vull ocupar de dos aspectes més concrets: un, els nivells cognitius que s’empaqueten en un determinat context (pel·lícula, notícia, cançó, etc.) i l’altre, que se’n deriva directament, com aquesta informació ens condiciona al punt de mantenir la inèrcia existent actualment que, al seu torn no ens permet veure alternatives. És a dir, aquest concionament ens allunya de la nostra part creativa, que és allò que necessitem en una situació d’incertesa creixent (incertesa que ja vaig comentar <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2022/08/el-futur-que-ens-espera-no-es-el-futur.html">en un altre post</a>), la qual requereix sortir-se del marc mental existent per explorar noves possibilitats. </p><h3 style="text-align: left;">Els tres nivells de contingut</h3><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;">Aquest nivells són una possible estructura o metodologia per identificar l’estratègia de concidionament que tot producte de comunicació té, és a dir, més enllà del missatge explicit o excusa per la qual la nostra atenció és captada (primer nivell), hi ha dos nivells més subjacents (inadvertits). Anem a veure aquests nivells, prenent com a referència la pel·lícula:</p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;"><b>1) Nivell explícit.</b> Aquí és on tenim el missatge, el qual té protagonistes i una trama de contigut, amb (o sense) presentació, nus i desenllaç. El relat en sí mateix pot tenir diferents formats, per exemple en la pel·lícula Oppenheimer, el relat bàsic és la vida del científic amb una presentació no-lineal en el temps. La importància de que aquest nivell sigui atractiu és clau per permetre que els altres dos nivells de contingut facin la seva funció. Un dels aspectes claus de qualsevol relat és que, com individus, ens hi poguem identificar. En el cas de la pel·lícula, tot i que el personatge és un científic brillant, les seves febleses, dubtes, la seva vessant més volàtil per un costat i el fet de que triomfi en el seu projecte, ens permet prendre’l com una versió polièdrica que fa que un public divers trobi algun aspecte que li atragui o amb el que s’hi identifiqui. La història presenta un grau mitjà de complexitat, amb el qual el director aconsegueix sortir de topics tronats i missatges simplificadors que li treurien credibilitat i, per tant, farien perdre l’interès al públic al qual va dirigida. En aquest sentit doncs, el relat està ben treballat, cosa que fa que l’atenció durant i després de la pel·lícula es quedi aquí, en el relat que ens expliquen i, precisament, això és el que fa que aquesta pel·lícula sigui especialemnt perillosa i perjudicial.</p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;"><b>2) Nivell implícit simbòlic.</b> Aquí hi tenim les icones, els seus valors i els missatges associats a aquests. Aquesta part és la que treballa les imatges mentals o símbols que prenem com referències per orientar-nos devant de decisions importants, bifurcacions en el camí, o com objectius a mitjà o llarg termini. En la pel·lícula es treballen símbols bàsics com la dicotomia bé-mal, democràcia-dictadura, o més elaborats com progrés = guany = ciència-tècnica. Tot aquest relat està bastit en el mite de la revolució de la física a principis i meitats del segle passat, quan la teoria quàntica es va establir. Aquesta branca de la física, per la seva vessant anti-intuïtiva encara ara atrau l’atenció, i la pel·lícula se’n serveix abastament d’això. Cal reconeixer que la trama sap mantenir l’atenció de l’espectador en temes complexos com la física quàntica sense explicar-ne un borrall, més enllà de quatre conceptes divulgatius, però el director en sap treure prou partit com per entabanar l’espectador donant-li a aquesta teoria una aura de misteri. Així aquest contex facilita, dins d’aquest nivell simbòlic, el típic mite del geni: hi apareix Einstein, a més d’altres científics de primer ordre en la física quàntica del segle passat com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Niels_Bohr">Niels Bohr</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Werner_Heisenberg">Werner Heisemberg</a>. I curiosament, de manera fugaç, també hi surt <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Richard_Feynman">Richard Feynman</a>, qui hagi llegit els seus llibres i vegi la pel·lícula, podrà detectar-ne l’aparició. També hi ha un símbol, el del del polític a diversos nivells, tots ells tintats d’una mena de cinisme per tal de connectar amb la visió actual de que la pol·lítica és una disciplina que requereix d’un cert grau d’egolatria i psicopatia.</p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;"><b>3) Nivell implicit subliminar.</b> En aquest nivell hi tenim el marc de referència implícit o el sistema cultural induït. Es va aquí més enllà del símbol i, per tant, és un nivell més abstracte, però no per això menys important. Per exemple, si parléssim d’un esport, el primer nivell són les equips i el transcurs de la competició, el segon nivell seria la part simbòlica del que representa el nostre equip per nosaltres i les seves figures més importants (els jugadors més habilidosos, la ciutat o el país que representa i tot el que això porta associat a nivell emocional), el tercer nivell seria el camp i les regles de joc. Aquest tercer nivell, quan veiem el partit, ningú no el té en compte la major part del temps, se’l dona per fet. En el cas de la pel·lícula aquest tercer nivell és l’assumpció del funcionament del sistema i, el que és més important, que aquest funcionament és el millor dels que es podien donar en el context que s’exposa. Anem a veure-ho en detall. Primer de tot es dedica a posar per sobre de tot el supremacisme cultural occidental, abanderat i defensat pels EUA. Tota la pel·lícula és una oda a aquest sistema de pensament per comparació al nazisme o al comunisme Soviètic. Això sí, tot degudament envernissat amb una pseudo-crítica dels aspectes més vergonyosos d’aquest sistema. Segon, queda clar que és una pel·lícula que, amb un cert to anti-bel·licista justifica la guerra i tot el que suposa. I això és així perquè, entre d'altres coses, no qüestiona d’entrada el projecte Manhattan, hi apareix un argument sobre si continuar-lo després de la capitulació alemanya, però res més i, el que és mes trist de tot és que no hi apareix cap imatge, cap ni una, de la devastació de la bomba, només escenes (per a mi) molt tristes de la reacció de la gent que treballava en el projecte un cop la bomba esclata. Per tot plegat diria que ens emboteixen pel nivell subliminar un crim atroç com si fos l’opció menys dolenta que tenia el govern dels EUA en aquell moment... i és que el problema era (i és) la guerra mateixa, perquè aquesta justifica l’assassinat indiscriminat i els ‘danys col·laterals’. Cal tenir clar que la guerra és un dels mecanismes que té el sistema econòmic actual per auto-sostenir-se, així es justifica el manteniment de la injustícia, la probresa i la fam per un present d’opulència d’uns pocs i de la promesa d'un futur de benestar global per a tothom (que mai no arriba). La tercera qüestió que ens entaforen en aquest tercer nivell és la resignació. L’acceptació de que el sistema és una màquina cega i inexorable que tot ho pot i que si ens permetem el luxe de discrepar ens aixafa com un insecte devant d’una piconadora. El nivell subliminar ens ho emboteix pel broc gros com a conseqüència del que li passa al protagonista. I això no és cert, ja que la piconadora funcionarà mentre tots creiem que és inexorable i ho continuarà fent mentre ens seguim empassant de manera acrítica pel·lícules com aquestes que, cal reconéixer-ho, saben fer bé la feina de manipulació, però que hem de qüestionar i criticar per no deixar-nos endur pel missatge de fons que ens envia. Per posar un exemple, si <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mohandas_Gandhi">Gandhi</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Luther_King">Martin Luther King</a> haguessin acceptat aquesta idea de la piconadora i s'hi aguessin resignat, senzillament, no haguessin fet mai el que van fer.</p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8EQitb51PmHG3N88OIfhG60yc_V2RsVVetRZoaeD1u4GBIcI-u6kf0dEHy9vkXWbZnXoYU86iVG-84QxFKrXPArCOt_TGA6-2DvGVzAHYlqsX01AygmRmvUynYiJJzC1-suH9mpAcg1G4YdRQVB8YpOMEv4JK4x1mANWyoZqyaFoDyVLsMwdgHrmUVdEk/s2592/Caterpillar_CS-533E.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1944" data-original-width="2592" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8EQitb51PmHG3N88OIfhG60yc_V2RsVVetRZoaeD1u4GBIcI-u6kf0dEHy9vkXWbZnXoYU86iVG-84QxFKrXPArCOt_TGA6-2DvGVzAHYlqsX01AygmRmvUynYiJJzC1-suH9mpAcg1G4YdRQVB8YpOMEv4JK4x1mANWyoZqyaFoDyVLsMwdgHrmUVdEk/s320/Caterpillar_CS-533E.jpg" width="320" /></a></div>(Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Caterpillar_CS-533E.jpg)<br /><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;"><br /></p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;">En definitiva, cal estar molt atents a les diferents notícies que van apareixent i a les pel·lícules bel·licistes que, curiosament, van cada cop fent-se més sofisticades i amb un missatge que, com veiem, cada cop és més ocult i subliminar. A hores d’ara, em pregunto: perquè aquesta deriva bel·licista actual? Potser té alguna cosa a veure amb la justificació de l’utilització del mercat armamentístic i del seu increment en els darrers anys? Penso que val la pena fer l’exercici de preguntar-nos sobre aquestes qüestions per d’anar desmuntant les diverses manipulacions i missatges implícits que la majoria de mitjans de comunicació de masses ens estant intentant fer passar de manera constant. Venen temps en que cal estar entrenats a ser molt crítics i, sobre tot, molt constructius, per buscar respostes més enllà del que se’ns dona per descomptat. Venen temps difícils, però en certa manera, molt interessants perquè requeriran de nosaltres el millor que tenim per poder sortir-nos-en i ajudar als que ens envolten. </p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;">Salutacions,</p><p align="justify" style="background: repeat; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;">SZD</p>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-57054180142266998572023-06-21T23:26:00.011-07:002023-08-12T09:11:48.753-07:00Informació, propaganda, censura i auto-censura<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhliXx5Nyjq25qmFBCGQxlnacZmXnqdfsPRyzWn17GcTamikJryF_KcDUhaV-oFOct2W4b9Bjznekr6wjtJP7QUJurA4W3TDzma59pkFiLMiQPBJRNj_kQp9IL2ECRRDdEH-1pi284EceXT6huPOQEgWxpQHEnuIv8RfbbG8fbUsOF_40pEqxMsO9ULD4pY/s585/PropagandaNaziJapaneseMonster.gif" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="585" data-original-width="391" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhliXx5Nyjq25qmFBCGQxlnacZmXnqdfsPRyzWn17GcTamikJryF_KcDUhaV-oFOct2W4b9Bjznekr6wjtJP7QUJurA4W3TDzma59pkFiLMiQPBJRNj_kQp9IL2ECRRDdEH-1pi284EceXT6huPOQEgWxpQHEnuIv8RfbbG8fbUsOF_40pEqxMsO9ULD4pY/s320/PropagandaNaziJapaneseMonster.gif" width="214" /></a></div>(Font: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Propaganda#/media/Fitxer:PropagandaNaziJapaneseMonster.gif">https://ca.wikipedia.org/wiki/Propaganda#/media/Fitxer:PropagandaNaziJapaneseMonster.gif</a>)<p></p><p><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Benvolgudes lectores,</span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Aquest post vol reflexionar sobre una qüestió central en la temàtica que ocupa el bloc des de fa anys: la divulgació i, per tant, la comunicació a tota la ciutadania, dels greus problemes socio-ambientals i de recursos que venim arrossegant des de fa dècades i que no fan res més que agreujar-se amb el temps. El problema, tot i que pot semblar de solució ràpida i senzilla, no ho és. Es podria pensar que només cal explicar el que passa de manera directa a tothom per tal que la societat reaccioni i que, si no es fa, és perquè realment el problema no és tant important. Per posar un exemple molt gràfic de la complexitat de transmetre una emergència com l’ambiental i de recursos a la societat i de com aquesta pot arribar a reaccionar, tenim la tragi-comèdia ‘No miris amunt’ (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Don%27t_Look_Up">Don’t look up</a>). Per qui no l’hagi vist, la recomano, perquè posa de manifest com una societat narcotitzada pot arribar a desapareixer, senzillament, per pura estupidesa social. Ja he apuntat diverses vegades que la nostra societat (occidental-globalitzada) <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2012/11/la-societat-de-consum-una-societat.html">està malalta</a> i que, en conseqüència, no en podem esperar la reacció col·lectiva que tindria una societat sana. Les malalties socials no són la meva especialitat i, per tant, no entraré en aquest terreny. Deixeu-me doncs, benvolgudes lectores, <b>suposar un cas hipotètic d’una societat que no viu estressada i que no és addicta al consum i a la distracció banal</b> i què, en la seva majoria, no és prepotent i no menysprea tot allò que no coneix, en particular, la vàlua del coneixement i la cultura. Deixant de banda tot això, em centraré només en la part de la dificultat de transmetre el missatge sobre les <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2016/11/el-canvi-climatic-i-la-vida-al-planeta.html">tres crisis</a> i perquè hi ha censura i auto-censura d’aquesta informació, i propaganda, precisament, insistint en la direcció que ens porta al desastre col·lectiu. </span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Si em permeteu, agafaré d’entrada com a referència l’estrategia informativa que es va donar (o seguir) durant la Covid-19. Simplificant molt (i ja em perdonaran les lectores que siguin especialistes en comunicació/periodisme) podem assumir dues fases que anomenaré: 1) economia primer, salut després i 2) salut primer, economia després. Estic prenent aquestes dues fases a nivell global. La primera és la que està operativa constantment, és el ‘modus operandi’ normal de la nostra societat. De fet el mode normal de funcionament és més curt: <b>economia primer i també després</b>. Només en comptades ocasions passem a una fase o mode de funcionament diferent, com va succeir amb la Covid-19. En aquella ocasió vam deixar de posar l’economia en primer lloc per posar-hi la salut. Però alerta! Això només va passar quan es va veure que el col·lapse social era tant evident que portaria conseqüències greus per l’economia a curt termini. Per tant, la lliçó que en vull extreure d’això és que, tot i les advertències de la ciència sobre la propagació d’epidèmies, no es va fer res fins que el problema es va fer tant gros que es van haver de prendre mesures extremes. Precisament, això és el que està passant amb el Canvi Climàtic, la crisi de la biosfera i de recursos: s’intenten posar pedaços cosmètics (<a href="https://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/ue/fons_europeus/detalls/noticia/20200214_green-deal">Green Deal</a>) perquè <b>es vol creure</b> (en contra de tota evidència cièntífica) <b>que el problema és només parcial</b>. El missatge de fons és: el sistema no és el problema perquè ens ha anat bé fins ara, per tant, si el problema són les emissions doncs posem renovable allà on hi ha fòssil i seguim com abans. No es vol reconèixer (per miopia intel·lectual o per cinisme psicopàtic) que el problema és el paradigma socio-cultural en el que ens movem i que, sense canviar aquest paradigma, <b>qualsevol ‘solució’ parcial només allargarà l’agonia i agreujarà les coseqüències a mitjà i llarg termini</b>. </span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">A partir d’aquest context, podem analitzar més en detall el perquè del que hauria de ser un pilar fonamental de la democràcia a occident (el periodisme), no fa els deures i no informa de l’emergència actual, com no ho va fer abans de la pandèmia, mesos abans de que tot arribés al punt que va arribar. I amb això no només em refereixo al periodisme, em refereixo a tot l’aparell mediàtic i tots els canals d’informació que permeten que els humans ens comuniquem. </span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Podem explicar-ho des de dues perspectives, (1) la de la informació que es propaga (el tipus de missatge, la seva comunicació i com encaixa en el context socio-cultural existent) i (2) la de l’estructura del sistema que permet la propagació d’aquesta informació. </span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Pel primer aspecte cal tenir en compte que tant el context socio-cultural, com el tipus de missatge i la narrariva que implica no <u>són pas favorables a que es pugui </u><u>comunicar</u> i escampar socialment de manera ràpida i que tingui influència en canvis estructurals. Veiem-ho: <u>el missatge</u> és ‘pessimista’ i fa por perquè diu que anirem a ‘pitjor’: menys accés a energia i recursos, més event climàtics extrems, més problemes de seguretat alimentària global, més contaminació i, per tant, com un dels impactes més preocupants, menys salut i, sobre tot, final del sistema com el coneixem. I això és un problema quan ens hem estat convencent des de fa dècades que tot anava i aniria a millor. Així, devant d’una situació, d’un missatge d’aquest tipus, la reacció és: hi ha solució immediata per poder continuar com sempre? Si la resposta és no, llavors: panic! I evitem el tema, fugim, focalitzant-nos en d’altres assumptes. Per altra banda, el <u>context socio-cultural</u> d’hedonisme, distracció i comoditat com a ideals de triomf social no estimula que hi haig individus que triïn endinsar-se en la complexitat d’un tema que té multiples factors a considerar i no presenta una solució simple a curt termini. Finalment, <u>la narrativa, el relat</u> que cal bastir, no existeix o està molt poc desevolupada i això també és un punt feble que la inèrcia del sistema fa servir per ‘canviar-ho tot, per a que no canviï res’. Els missatges que ens entaforen els mitjans de comunicació de masses, el que es coneix com notícies, no solen ser i no poden ser informació: són apreciacions en forma de missatges banals superficials i bipolaritzats que intenten ser un reflex llunyà de situacions o problemes complexos.</span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Per altra banda, tenim un problema més important per tal de que el missatge s’escampi, el problema estructural. A nivell de sistema complex, la propaganda (transmissió de la informació de dalt abaix) no permet la massificació de missatges que vagin en contra de la pròpia dinàmica del sistema. El sistema que tenim té propietats emergents que creen dinàmiques pròpies, llavors la informació i els missatges que es propaguen pel sistema i que tenen més impacte no poden ser missatges que vagin en contra d’aquesta dinàmica, és a dir, de la seva propia inèrcia. Per exemple, hi ha certa tendència en escampar missatges que busquin culpables de la situació que vivim o d'algun event pertorbador o negatiu (polítics, gent en general, algun col·lectiu que es queixi o que tingui demandes que ‘pertorben la convivència’, etc.) però mai el qüestionament del sistema o el seu funcionament. La informació que circula es basa en l’assumpció tàcita i acrítica de que, més enllà de l’organització socio-econòmico-cultural actual, no hi ha res, o més ben dit, hi ha el caos. Pero el fet és que, <b>en sistemes complexos, un sistema s’auto-organitza fins i tot prop del caos, per tant, aquesta assumpció és falsa</b>. Aquí arribem al rovell de l’ou de la qüestió: el problema de base és que tenim un sistema que es fonamenta en la cobdícia, l’individualisme i l’egoisme malaltís, pretenent que això és la millor estratègia per sobreviure i progressar per uns animals socials, com som els humans. Aquestes idees, basades en certes teories econòmiques totalment errònies (però que beneficien a uns determinats interessos, és a dir a la dinàmica sistèmica dominant) fan la feina de mantenir les estructures socials actuals i són les que, al cap i a la fi, ens estan conduint al col·lapse. Hi ha una trista troballa rere aquest panorama, <b>i és que els més col·lapsistes són els que</b>, teòricament, <b>defensen la continuïtat del sistema</b>, perquè ells són els que ens condueixen al desastre. Veiem doncs que tenim mala peça al teler. </span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times;"><br /></span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Hi ha però, opcions, sobre tot quan el sistema està col·lapsant, ja que es trenca aquesta tendència anterior i poden aparèixer altres missatges que s’oposin al missatge uniformitzador general. Tot i, no ens engayem, mantenir-se una certa tendència a adsorvir-los i reconduir-los per utilitzar-los en favor de la dinàmica dominant. Un exemple clar d’aquesta tendència cooptadora és la narrativa que comunica l’<a href="https://www.elsetembre.cat/noticia/967/carlos-taibo-qualsevol-espai-guanyat-logica-autogestio-espai-perdut-institucions-viceversa">eco-feixisme</a> com una forma vàlida de fer front a la situació d'emergència actual.</span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Per tant, en aquests temps que estem vivint, el missatge i els crits en favor de mantenir aquest paradigma de cobdícia, individualisme i egoísme malaltís seran més forts, però el que hem d’entendre (i acceptar) és la responsabilitat d’actuació individual, la importància cabdal que tenen la nostra cosmovisió i les accions que se’n deriven: com veiem la natura, la resta d’humans i les altres espècies? Les veiem com ‘entitats’ al nostre servei o les comencem a percebre com part nostra?. Perquè segons com ho veiem, interaccionarem amb les altres persones i amb el nostre entorn de forma diferent, i això, en la dinàmica del sistema complex en el que vivim, crearà noves estructures socio-econòmiques emergents que reforçaran aquestes noves maneres d’interactuar. El canvi és possible, però no des de la perspectiva actual: des de la violència, des de l’agressivitat i des de la competència. El canvi es possible trencant aquesta creença que hem anat bastint entre tots: el progrés és dóna de manera natural sempre que permetem que el més adaptat, el més competitiu, lideri el camí, sigui referent i sigui el que tingui més recursos com a premi. No només la Natura no funciona seguint aquesta visió perversa, sinó que creure en aquesta manera de veure el món ens ha conduït a l’emergència actual. </span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Per tant, <b>la feina</b> que hem de fer <b>no és només col·lectiva, també és individual.</b> El primer pas: com re-dissenyem el nostre dia a dia per tal que ens ajudi a veure el món d’una manera diferent a com la propaganda i els missatges majoritaris ens condicionen a veure’l? </span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: times; font-size: 12pt;">Salutacions,</span></p><p align="justify" style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;">SZD</span></p>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-36263485767228698142022-08-10T04:12:00.001-07:002022-08-10T04:14:45.056-07:00El futur que ens espera no és el futur que ens imaginem<div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheoMXu_s_x0OQUB_N627AnsXlD9Z1ePPYClZHVHcHxnnRM1ag6_vsvDZeGC28R-NPat8AszgJv8dhsyKf9ApOtzWbCZL34UapZKwZxorgZ0KIi2vVNwFNkqJy2Ia6qJBtCgH3b3aTfX5jBodLg8fWMlsVeN2lGqMGd0A-WZKKTGvPW-g5fNzaqiPwPtg/s1024/Cicero%CC%81n_denuncia_a_Catilina,_por_Cesare_Maccari.jpg"><img alt="Senat romà. Font: By Cesare Maccari - [1], Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=80023891" border="0" data-original-height="614" data-original-width="1024" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheoMXu_s_x0OQUB_N627AnsXlD9Z1ePPYClZHVHcHxnnRM1ag6_vsvDZeGC28R-NPat8AszgJv8dhsyKf9ApOtzWbCZL34UapZKwZxorgZ0KIi2vVNwFNkqJy2Ia6qJBtCgH3b3aTfX5jBodLg8fWMlsVeN2lGqMGd0A-WZKKTGvPW-g5fNzaqiPwPtg/w400-h240/Cicero%CC%81n_denuncia_a_Catilina,_por_Cesare_Maccari.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;">Senat romà. Font: By Cesare Maccari - [1], Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=80023891</div><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Benvolgudes lectores,</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">Aquest post vol ser una continuació de l’anterior. En aquell donava algunes idees sobre quins objectius concrets podríem plantejar per tal de poder fer front al desastre climàtic i de gestió de recursos que estem patint. Ja fa gairebé un any i les coses segueixen les tendències apuntades, és a dir, fer com si no passes res, malgrat les evidencies cada cop més paleses de que sí, que alguna cosa esta passant, i grossa. Només cal repassar les darreres notícies per veure que l’actualitat, tristament, està donant la raó a les previsions titllades de més ‘pessimistes’. Per centrar una mica la discussió faré un breu resum en tres grans àrees: geopolítica, clima-recursos i propaganda.</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">1) Geopolítica. La guerra d’Ucraïna ha destapat un afer que s’estava covant des de fa temps. Entre d’altres, les causes d’aquest afer són <b>l’emergència de nous blocs d’influència política en el planeta</b>. Davant de l’omnipresència del bloc occidental liderat pels EUA i la seva democràcia a la clàssica<a class="sdfootnoteanc" name="sdfootnote1anc" style="font-size: 9.119999885559082px;"><sup>1</sup></a> es contraposen les dictadures explícites o de facto del bloc oriental (Xina i Rússia) que volen fer valdre el seu poder emergent pel que fa a la dominació dels recursos, en l’escaquer mundial. D’aquesta situació en puc parlar en un post posterior, però potser el lector que pugui llegir anglès pot anar fent un tastet <a href="https://thehonestsorcerer.medium.com/is-a-partial-collapse-possible-part-2-a1561e728f4c">aquí</a>.</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">2) Clima-recursos. Les onades de calor recurrents i intenses en tot l’hemisferi nord imposen la realitat del canvi climàtic a la quotiniaditat, una realitat que s’esperava que no afectes a aquesta generació del ‘qui dia passa, any empeny’. El fet és que s’estan avançant les previsions dels ‘mals averanys’ científics a uns extrems que no s’esperaven els més conservadors, però que alguns ja advertien fa temps (per mostra <a href="https://www.ipcc.ch">els informes de</a> l’<a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2017/03/com-sera-la-societat-del-futur.html">IPCC</a>). Per altra banda, <b>la crisi de recursos que estem patint es fa palesa en desajustos econòmics greus</b>, fent aflorar pors de grans recessions, com la del 29 del segle passat. Veurem com es van desenvolupant els esdeveniments, però fins i tot els més ‘optimistes’ preveuen una tardor calenta en tots els sentits (climàtic i econòmic, sobre tot).</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">3) Propaganda. Vull dir que per a mi encara hi ha periodisme de qualitat, però el periodisme que té més volada i altaveus s’ha transformat en això, <b>propaganda, que utilitza tots els recursos més evidents de desinformació per no alertar a la població del greu problema que tenim</b>. Fins i tot en el cas de que s’alerti, es fa per anar a tocar l’emocionalitat més bàsica i pueril, estimulant debats espuris i inútils sense sentit, convertint l’anècdota en fet trascendent (i. e. no hi ha glaçons o el preu de la benzina quan el del barril de petroli ha baixat). En parlaré també en el futur, però per anar fent boca podeu <a href="https://catalunyaplural.cat/ca/el-gran-risc-de-negar-o-manipular-levidencia/">llegir el magnífic article de’n Josep Cabayol i col·laboradors</a>.</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">En aquesta situació les posicions de cadascú varien en un ampli espectre, però veient les actituds dels mitjans i les expressades en les xarxes socials podríem, simplificant molt, classificar-les en dues: continuista i col·lapsista. La continuista té un ventall d’opcions que van des de la negació més estricta al paper de la tecnologia com a opció per solucionar el ‘problema’ i seguir fent com sempre, no aprofundiré més de moment en aquesta opció. En la visió col·lapsista, enmarcada en la <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Collapsology">col·lapsologia</a> (una disciplina amb insignes representants com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arnold_Joseph_Toynbee">Tonybee</a>, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Joseph_Tainter">Tainter</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jared_Mason_Diamond">Diamond</a>) hi ha diferents graus també. Per simplificar, tindríem dos extrems amb tot de matisos: el possibilisme adaptatiu i els que creuen en un col·lapse ràpid i, per tant, en la impossibilitat d’adaptació a diferents escales temporals o espacials, només hi ha l'opció de la fugida lluny de la barbàrie que crearà aquest col·lapse ràpid i brutal. D’aquesta darrera visió en parlaré en un altre post perquè veurem que té paranys que ens porten cap opcions no esperades. </p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">El que vull emfatitzar aquí és que, tot i semblar el col·lapse una visió del món diferent i que potser accepta la realitat més crua, veu també el sistema com a determinista, i això indueix a moltes imprecisions. Per exemple, Tainter apunta que el col·lapse implica una «reducció de la complexitat del sistema», però aquesta afirmació qualitativa no ens es de gran ajut per afrontar-lo i, sobre tot, per gestionar-lo. Això és així per dues raons: la primera, la mateixa <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Complexity">definició de complexitat</a>, sobre la qual no hi ha un consens a nivell científic, la segona, tampoc hi ha una metodologia que ens permeti saber com es produirà aquesta reducció de complexitat. Per tant, en lloc de centrar-nos en tractar de ‘predir’ o ‘descriure en detall’ el col·lapse i com es produirà, crec més interessant tenir en compte altres característiques d'un sistema complex, cal veure’l des d’un altre punt de vista. Crec que el que cal emfatitzar és que l’<i>Horitzó de Predicció (HP)</i> o horitzó predictiu del sistema s’anirà reduint. L’horitzó de predicció és aquell interval temporal dins el qual els resultats d’un model predictiu s’ajusten o tenen una alta probabilitat de ser confiables. Dit d’una manera més planera, és el temps en el qual el model farà bones prediccions, més enllà d’aquest temps les prediccions del model ja no seran realistes. Això ho veiem en, per exemple, les prediccions meteorològiques: més enllà d’uns dies els resultats del model són massa incerts i, per tant, no són fiables. Aquesta fiabilitat va sent més petita a mesura que pasen més dies. Doncs bé, l’HP és aquell moment en que les prediccions ja no són fiables o ho són molt poc. </p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">De la mateixa manera, en el sistema complex en el que vivim, a mesura que el col·lapse avanci, aquest HP s’anirà fent més i més curt, fins que, durant les fases més agudes del col·lapse, sigui pràcticament zero. Aquest escurçament en l’HP es degut a que la incertesa en l’evolució de les variables que caracteritzaven el sistema abans, creix. Per exemple, actualment s’utilitza el PIB com indicador econòmic, doncs bé en un sistema que estigui col·lapsant el PIB pot començar a tenir evolucions erràtiques fins a no poder representar l’economia. Això vol dir que més enllà d’una tendència general al deteriorament, no podrem predir comportaments concrets. </p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">Aquesta situació s’allunya molt del que estem acostumats, perquè precisament, <b>el comportament determinista que tenia el sistema fins ara, quan tot anava creixent, era fàcilment extrapolable o projectable cap al futur.</b> Això cada cop serà menys evident i hi haurà més incertesa. Com la lectora ja deu suposar, <b>aquesta incertesa és totalment nociva pel sistema actual a tots els nivells: des d’inversions fins a planificació d’infrastructures, des d’impostos fins a previsions d’estalvi</b>. Tot, absolutament tot, el que coneixem actualment com societat del benestar, s'ensorra quan ho toca la temuda mà de la incertesa. </p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">I aquest és, benvolgudes lectores, l’aspecte crucial i la clau de volta que no es vol afrontar a nivell de gestió, perquè xoca, no només amb un sistema econòmic que sabem obsolet i assassí sinó amb una visió del món confortable i complaent, poruga i mesquina però sobre tot manipuladora i en contra de la llibertat. <b>Ens hem acostumat a sacrificar en nom del ‘benestar’ la nostra llibertat.</b> </p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">I aquí és on hem d’entendre que es situa el títol del post: existeix una contradicció entre el que la societat ve experimentant i convencent-se des de fa dècades amb el futur que ens espera. Això aboca a una incapacitat social i política de gestió dels temps que venen, degut a que el marc general era determinista i el que es feia, bàsicament, era gestionar els detalls. Al mateix temps, aquesta visió ens permet entendre algunes de les particularitats dels sistemes polítics (dits democràtics) occidentals on les opcions tenien dues grans tendències, la dreta (conservadors) o l’esquerra (reformistes o transformadors). Els moviments de dretes o conservadors pretenien seguir aplicant el mateix model del passat, és a dir, aplicar velles receptes cap al futur i, en aquest sentit, la capacitat d’acord entre les diferents opcions conservadores és més alta, mentre que les ‘esquerres’ o moviments transformadors proposaven diferents opcions per transformar la societat i la seva estratègia estava més centrada en l’objectiu a assolir. Al ser aquest objectiu més divers, els auto-anomenats moviments ‘d’esquerres’ sempre han tingut més dificultat per entendre’s, ja que els imaginaris futurs poden ser més divergents. Res d’això a dreta o esquerra ara es vàlid perquè, actualment, els moviemnts polítics, com en tot canvi d’era, estan força desorientats. Sobre tot els transformadors o d’esquerres, ja que, en alguns casos, havien assumit i incorporat part del discurs conservador en el seu pla per assolir l’imaginari o objectiu final.</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">Davant d’aquesta situació cal una nova manera de fer les coses que es basi en un enfocament diferent. <b>Cal adaptar-se a la tendència que segueix el sistema que està col·lapsant</b> per poder navegar aquest col·lapse. <b>Al mateix temps, cal tenir la màxima flexibilitat per poder (a curt termini) gestionar els detalls</b> que cauen dins d’aquesta incertesa que cada cop serà més gran i evident.</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">Finalment apuntar que, en mig d’aquesta situació que ens desorienta i que ens pot arribar a angoixar, hi rau una qüestió importantíssima: <b>el fet que el sistema es torni menys predictible i més incert ens obre la porta a la possibilitat de recuperar la llibertat perduda</b>. </p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">Salutacions,</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;">SZD</p><p style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote1sym">1</a> dic clàssic en el sentit de la democràcia com s'entenia en el món clàssic (Grècia i Roma pre-imperial) on la democràcia s’aplica només a una part de la població que inclou classes dirigents i classes mitjanes, deixant a les classes més baixes en una situació d’esclavatge</span></div><p></p>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-61011515293802185712021-09-15T01:09:00.003-07:002021-10-01T01:01:45.385-07:00Decadència i Col·lapse en un clima canviant<p><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOhyXJh_yI936J3yhkfwlASFnGILEZ3mD9o89pGsjAvtd8_nytC3DOdakJGj-teTNv9mi0U_F8d681dG08GkXMaZdsjnDPpkMXeEN6NeBfQszShsu8i8LUC7sa3oN1O7ulIyrtRQRvJSn_/s1092/Roman_aqueduct_Tarragona.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="699" data-original-width="1092" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOhyXJh_yI936J3yhkfwlASFnGILEZ3mD9o89pGsjAvtd8_nytC3DOdakJGj-teTNv9mi0U_F8d681dG08GkXMaZdsjnDPpkMXeEN6NeBfQszShsu8i8LUC7sa3oN1O7ulIyrtRQRvJSn_/w397-h254/Roman_aqueduct_Tarragona.jpg" width="397" /></a></div><br /><p><br /></p><p><span style="font-size: 12pt;">Benvolgudes lectores,</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Enceto aquest post fent referència a l’<a href="https://www.ipcc.ch/report/ar6/wg1/">informe de l’IPCC</a> publicat el mes d’agost que té frases molt contundents de les que en parla l’amic <a href="https://ustednoselocree.com/2021/08/10/ipcc-nadie-esta-a-salvo/#more-14045">Ferran Puig en el seu bloc</a>. Cal dir aquí que el que s’ha publicat aquest mes d’agost passat és només la primera part de l’informe total, el que s’anomena grup de treball u (WGI, de les sigles en anglès) i que resten els altres dos grups WGII (impactes) i WGIII (adaptació) els informes dels quals és previst que es publiquin l’any que ve. Les notícies que venen doncs de la comunitat científica i (també) de la part política són molt preocupants. Vull recordar que aquest no és un informe només científic sinó que està suavitzat pels ens administratius dels estats a través dels seus representants a les Nacions Unides. Comparat amb els informes previs, és clar i exhorta a prendre accions decidides ara mateix i en els propers anys: l'opció d’anar fent la viu-viu s’ha acabat. D’aquest informe, més enllà <a href="https://www.ccma.cat/324/pep-canadellels-teus-diners-no-seran-suficients-ningu-no-sescapa-de-la-crisi-climatica/noticia/3114322/">del que ja s’ha dit molt encertadament</a>, en destacaria que, si ha passat el missatge que ha passat és que realment tothom està molt espantat per la situació actual, es comencen a veure les orelles al llop i no s’hi veu una opció vàlida (dins de l’actual paradigma) per implementar a curt termini. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><u><b>Situació actual</b></u></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Arribats a aquest punt sembla que no ens movem, ja que el darrer informe de l’IPCC (l’AR5, de fet, amb el que es van aprovar els acords de Paris) ja avisava dels riscos de no fer res i, en canvi, les emissions no han parat d’augmentar i no sembla que, a curt termini, es puguin aturar. Davant d’aquest escenari, ja <a href="https://www.mdpi.com/2071-1050/13/15/8161">hi ha articles </a>que analitzen quines àrees del planeta són més resilients per mantenir un cert nivell de complexitat social en un context de crisi climàtica</span><span style="font-size: 12pt;">, d’això en parlarem en un post futur. Ara però, anem a veure perquè les emissions continuen creixent i no es fa res (de moment) per aturar aquest intent de suïcidi col·lectiu. Ras i curt: com és que tot i les advertències no reaccionem col·lectivament? La resposta a aquesta pregunta és complexa però cal senyalar que en la percepció o consciència col·lectiva de què és i què implica el canvi climàtic, hi ha la mare dels ous del problema. Per simplificar estem en una situació en que es perceb un problema greu, però existeix la creença (diria que, fins i tot, religiosa per part d’alguns) de que</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><b style="font-size: 12pt;">fora del sistema socio-econòmic actual només hi ha la barbàrie, el caos i la destrucció,</b><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">per tant, les actituds són de fugida endavant i/o distracció o de resignació i frustració. Això entronca directament en la visió d</span><b style="font-size: 12pt;">el col·lapse com una època de decadència</b><span style="font-size: 12pt;">. Cal tenir en compte que, des del meu punt de vista,</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><b style="font-size: 12pt;">la paraula decadència no té cap sentit útil</b><span style="font-size: 12pt;">, és més aviat un ús que es presta a teories populistes i conservadores, perquè implica l’existència d’un zènit social, d’una època daurada i feliç: res més lluny de la realitat, el zènit material de la societat és la causa del seu col·lapse.</span><span style="font-size: 12pt;"> </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Per sortir d’aquesta actitud primer cal desmitificar el col·lapse com un procés que no té precedents o que sigui fonamentalment negatiu. Segons diversos treballs, totes les societats complexes segueixen cicles d’ascens i descens, en podeu trobar referències en el mateix <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Joseph_Tainter">J. Tainter</a>, en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jared_Mason_Diamond">J. Diamon</a>, en <a href="https://peterturchin.com">P. Turchin</a> o el <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Seneca_effect">Seneca Cliff de’n Bardi</a>. En particular hi ha una branca d’estudis anomenada <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Collapsology">col·lapsologia</a> de la que en parlarem en el futur. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Però a banda d’aquests anàlisis més moderns i acadèmics, en cada època de descens es pretén explicar la situació donant raons des de diferents perspectives: la ineptitud dels polítics, l'obsolescència del sistema socio-econòmic o la degradació moral i de valors que té la nostra societat occidental-globalitzada. Gairebé cap d’aquestes explicacions és nova, ja que la majoria coincideixen amb les que s’han donat històricament per explicar el decliu o col·lapse de societats anteriors. Prenem el cas més conegut de col·lapse d’una civilitació que encara ara es pren com la mare de la nostra: Roma. Tal com ja vaig fer en un <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2013/12/el-diner-i-el-deute-dues-cares-de-la.html">post antic</a> parlant del col·lapse de l’imperi Romà, ara rescataré part del que hi deia allí per fer analogies entre aquella situació i l’actual, però des d’una visió diferent. Aquesta visió vol situar el col·lapse com una transició, un canvi i una adaptació a una situació o entorn nou de la societat que el viu. Aquesta idea no és nova, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Joseph_Tainter">J. Tainter</a> ja la apunta en el seu llibre de referència ‘<a href="https://www.cambridge.org/be/academic/subjects/archaeology/archaeological-theory-and-methods/collapse-complex-societies?format=PB&isbn=9780521386739">El col·lapse de les societats complexes</a>’.</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">De fet, si volem fer una comparació (veieu la taula) és molt interessant que dues societats tant separades en el temps i tant diferents a molts nivells (tecnològic, d’extensió, de comprensió del món, i d’organització social) es dediquin a fer gairebé el mateix per gestionar les maltempsades associades al col·lapse.</span><span style="font-size: 12pt;"> </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><i>Taula correspondències Roma-Globalització:</i></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><table cellpadding="4" cellspacing="0" style="break-before: auto; break-inside: auto; color: black; width: 100%px;"><colgroup><col width="39*"></col><col width="50*"></col><col width="47*"></col><col width="54*"></col><col width="66*"></col></colgroup><tbody><tr valign="top"><td width="15%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p></td><td width="19%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;"><b>Economia</b></span></span></p></td><td width="18%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;"><b>Societat</b></span></span></p></td><td width="21%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;"><b>Recursos</b></span></span></p></td><td width="26%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;"><b>Política</b></span></span></p></td></tr><tr valign="top"><td width="15%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;"><b>Roma</b></span></span></p></td><td width="19%"><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-retrocés del comerç per l'excés d'impostos que havien de pagar els comerciants i artesans.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-devaluació progressiva de la moneda (reducció de la quantitat de metall preciós en cada peça)</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-falta progressiva d’ingressos per a l’estat.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-increment del deute públic.</span></span></p></td><td width="18%"><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-corrupció dels alts càrrecs de l'Administració.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-crisi de la classe mitjana, aclaparada per les pressions fiscals.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-deteriorament de les ciutats, abandonades per les classes altes, instal·lades en les seves viles d'esbarjo.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-disminució del reclutament per a les legions entre la pagesia. </span></span></p></td><td width="21%"><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-disminució de la producció agrícola.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-disminució de la mineria i la <a href="https://www.jstor.org/stable/23324202">producció de metalls</a>.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-plagues.</span></span></p><p align="left" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial;">-disminució dels excedents.</span></span></p></td><td width="26%"><p><span style="font-family: arial;"><span style="color: black;"><span><span style="font-size: small;">-</span><span>increment d’efectius de les legions (despesa militar).<br /></span></span></span><span style="color: black;"><span><span>-increment de l’administració.<br /></span></span></span><span style="color: black;"><span><span>-</span><span>més inseguretat (increment de la pirateria i de la criminalitat).<br /></span></span></span><span style="color: black;"><span><span>-més inestabilitat social: revoltes.<br /></span></span></span><span style="color: black;"><span><span>-impossibilitat de mantenir la política expansionista de colonització.<br /></span></span></span><span style="color: black;"><span><span>-</span><span>dificultat de gestionar les crisis per una economia basada en l’agricultura (90%).</span></span></span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p></td></tr><tr valign="top"><td width="15%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;"><b>Globalització</b></span></span></p></td><td width="19%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-devaluació de la moneda internacional (dòlar) per impressió de més bitllets.</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-increment de la pressió fiscal.</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-increment del deute dels estats.</span></span></p></td><td width="18%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-crisi de la classe mitjana del primer món.</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-deteriorament de les ciutats.</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-passivitat del ciutadà devant els problemes més greus (clima, falta de recursos)</span></span></p></td><td width="21%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-estancament de la producció de petroli.</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-estancament de producció d’altres minerals i metalls necessaris.</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-pandèmia.</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-riscos per la seguretat alimentaria global.</span></span></p></td><td width="26%"><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-increment de la despesa militar.</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-impossibilitat de mantenir la política colonitzadora per l’arribada als límits planetaris i per la degradació de la perifèria global (3<sup>r</sup>món)</span></span></p><p align="left" style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: 12pt;">-dificultat de gestionar les crisis per la necessitat de l’economia d’expandir-se.</span></span></p></td></tr></tbody></table><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Això ens ajuda a veure que el que estem vivint actualment no és nou, tampoc no és nova la gestió d’aquets fets, tot i que, tal com ens agrada pensar a tots, som la civilització més potent i sofisticada que ha sorgit en la història. Un cop d’ull al passat ens posa al nostre lloc. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Així doncs cal pensar en el col·lapse com un procés natural, biofísic i no com un problema per si mateix, el col·lapse es dona perquè hi ha un zènit i aquest hi és perquè hi ha una visió expansionista i colonitzadora en les seves diferents formes. Repeteixo, cal desmitificar el col·lapse per poder-lo gestionar. El problema és que associem necessàriament el col·lapse amb patiment i destrucció, quan en realitat aquesta destrucció i patiment, ja hi era, però a la perifèria de l’imperi globalitzat actual. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Això sí, tenim un avantatge respecte èpoques anteriors: més coneixement respecte el que tenien els romans. Però tenim un inconvenient, els romans havien de gestionar ‘només’ la crisi de recursos, nosaltres hem d’adaptar-nos a banda d’un futur amb recursos minvants, amb un medi ambient i un clima que ens serà cada cop més hostil. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><u><b>Opcions/estratègies</b></u></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Per dissenyar estratègies i crear opcions en l’emergència climàtica, ecològica i de recursos actual, cal tenir una visió de què ha ocasionat el problema i perquè. Per fer-ne una primera anàlisi, seguiré els conceptes de’n Tainter. Segons ell, el col·lapse es dona perquè <b>el triangle expansiu </b><b>format pel </b><b>nivell d’energia accessible, </b><b>l’</b><b>organització social </b><b>i el </b><b>flux energètic</b> deixa de ser funcional i comença a deteriorar-se. Si prenem el sistema socio-economic i biofísic com un metabolisme, podríem dir que en les fases primerenques del col·lapse (les que estem patint ja actualment) es van perdent funcionalitats, al mateix temps que es perd abast geogràfic. En aquest sentit, el sistema que és centralitzat no només geogràficament sinó també en la seva distribució dels recursos (elits vs. població) va deixant caure parts perifèriques que no afectin el funcionament dels nodes centrals de la xarxa: elits i zones geogràfiques riques. Aquest deteriorament geogràfic no l’hem d’entendre únicament com un deixar enrere els estats més pobres del planeta sinó també que això es produeix dins els mateixos estats, per això el concepte estat o regió geogràfica com un tot, quan parlem de col·lapse cal prendre’l amb molta cura. Així doncs, les estratègies passen per una <b>reorganització social </b>que es pugui adaptar a les noves emergències. Sabem com adaptar-nos a emergències puntuals (temporals, catastrofes, situacions de guerra), el problema ara és que tindrem, cada cop més, situacions extremes més freqüents i més sostingudes en el temps, afegides a més inestabilitat social degut a un empobriment generalitzat. L’estratègia ha de passar pel lema que ara s’ha fet popular de la <b>‘transició justa’ i ‘no deixar ningú enrere’ </b>però sense suposar que els recursos que tenim ara els tindrem en el futur (que és el que fa Europa). </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">La reorganització social que necessitem cal que es basi en dos eixos: descentralització (administrativa, econòmica i informativa) i democràcia (social, de coneixement i d’educació). Cal replantejar-nos totes les eines que tenim actualment a nivell social, polític i econòmic, per veure què ens servirà i què no, i cal ser molt flexibles mentalment per poder fer front als imprevistos. Està clar que el sistema actual no ens serveix per navegar el col·lapse, però cal fer molta pedagogia per que s’acabi entenent que això no va de refugis en illes llunyanes per elits que s’ho pugiun pagar: <b>per una vegada en la història de la humanitat </b><b>o </b><b>ens salvem tots o no es salvarà ningú</b>. Ningú que ho pugui explicar, perquè la biosfera continuarà, malgrat els humans que es pensaven que eren deus. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Per això us proposo un decàleg de mesures per fer front als problemes principals d’aquest col·lapse que estem vivint. De fet de mesures proposades tenint en compte les crisis en les que estem en podem trobar a diversos mitjans un bon exemple recent el tenim en l'<a href="https://intersindical.org/stepv/allioli/INTERSINDICAL_76_-_1_MAIG_2021_WEB.pdf">article de'n Vicent Cucarella</a> (pàgina 8). En el decàleg que proposo aquí hi incloc objectius i mesures per fer la transició. Ens hi juguem molt: la vida de la nostra generació i la de les futures generacions. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><u><i>1.- Legislació penal:</i></u> El canvi climàtic i la crisi ecològica cal emmarcar-la en un problema que afecta a tota la humanitat, en aquest sentit cal ser molt rigorosos en el que fem i com ho fem. Cal proveir un <b>marc legal internacional penal que inclogui els crims ambientals al mateix nivell que els crims contra la humanitat.</b> En aquest sentit doncs qui en els anys anteriors hagi fet campanyes de desinformació per interessos econòmics cal que n’assumeixi les responsabilitats. Si no ho fem nosaltres, ho farà la generació que en patirà els efectes més durs i ens acusaran a nosaltres de no haver fet justícia (i potser l’aplicaran tard i malament). </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><u><i>2.- Política: </i></u>La <b>responsabilitat política en aquesta qüestió és majúscula, els partits polítics, tots, l’han de tenir com prioritat número u a la seva agenda</b>, qui no ho tingui vol dir que: o no enten el problema o l’enten i no els importa (en aquest cas cal aplicar el punt 1). Donades les evidències que tenim i el temps que fa que hi són, em sembla que la primera opció (falta d’informació o de comprensió de l’abast del problema) és cada cop menys justificable.</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><u><i>3.- Gestió:</i></u> Si ens prenem seriosament els dos primers punts cal doncs que els <b>plans d’acció de les administracions i societat civil passen per fer d’aquest tema, de la seva informació i de les seves implicacions una prioritat informativa.</b> La informació ha de començar a centrar-se principalment en <b>mesuradors físics: emissions i energia</b>, posant referències (i arribant a un consens) de quin és el<b> nivell de consum bàsic necessari en termes d’aquestes quantitats </b><b>per poder adaptar-nos i gestionar la crisi climàtica i ambiental</b><b>.</b> Prenc com exemple la pandèmia Covid-19: de sobte, tots els mitjans de masses parlaven d’això a totes hores per tal de conscienciar, ho justificava l’emergència i la urgència sanitària. Ningú va posar el crit al cel per no crear pànic o alarmar de la situació. El pànic apareix quan no hi ha opcions, quan no s’explica a la gent com podem transitar el perill de forma ordenada i col·lectiva. Si es postposa el problema i no s’explica amb tota la seva gravetat no només es crearà pànic quan la sitació s’agreugi sinó que les possibilitats de gestió ordenada es reduiran per falta de confiança en els ens que havien de guiar i coordinar en les necessàries accions col·lectives. En aquest sentit doncs, cal evitar i penalitzar totes les estratègies de desinformació i de blanquejament d’iniciatives (econòmiques) en direccions divergents o contràries a l’adaptació i lluita contra el canvi climàtic i la crisi ecològica i de recursos. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><i><u>4.- Consumisme:</u></i> <b>Plans de lluita contra el sobre-consum i el malbaratament</b>, conscienciació de la població de la necessitat de reduir i reaprofitar. Cal deixar clar que el consum i les seves derivades (increment de producció de bens i despesa) enmarcades en un model expansionista/creixentista, són el que ens ha portat a l’atzucac actual. Per tant, tota acció que sigui efectiva passa per repensar aquesta necessitat d’incrementar (o mantenir) el sistema consumista que, per altra banda no aporta cap benestar a llarg termini. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><i><u>5.- Propaganda:</u></i> <b>Reducció progressiva d’estratègies de publicitat i màrqueting</b> de productes, estils de vida o actuacions altament contaminants o que impliquin atacs a la biodiversitat i/o salut dels ecosistemes. En aquest sentit estic pensant en moratòries que, quan expirin, en el cas de no haver-se adaptat, s’apliqui el punt 1. En aquesta primera fase un exemple clar és el que es coneix com rentat verd (<i>greeewashing</i>) que fan moltes empreses fent veure que són i fan el que no fan i que no són.</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><i><u>6.- Adaptació d’internet:</u></i> <b>informació del cost energètic </b><b>i d’emissions (a banda del preu) de mantenir un volum d’informació purament d’oci accessible a la xarxa</b>. La societat ha de començar a decidir què es manté i què es deixa caure en la xarxa. És a dir, quina és la quantitat màxima d’informació mantinguda al núvol i el seu cost energètic i en emissions.</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><i><u>7.- (In)justícia climàtica:</u></i> els plans de transició que deixin (implícitament o explícita) població enrere cal que siguin penalitzats seguint el punt 1. Ara mateix no hi ha acord internacional sobre què fer i com fer-ho (més enllà dels Acords de Paris que ja han quedat obsolets i no han servit per reduir les emissions). El principal escull és qui paga, un argument sense sentit, perquè el mal anomenat tercer món ha pagat des de sempre (deute històric) per tal que al primer món, poguem nedar en l’abundància material i en la misèria moral de tolerar fam al món amb l’excusa d’hipotètics futurs millors. Paga qui pugui pagar (qui més té més paga) i, en aquest cas, els països del primer món, principals beneficiaris de les darreres dècades de destrucció ambiental, són els que han de pagar. Cal explicar que els que puguin pagar paguin ara, sense fer l’orni, sinó, en vint anys (com a molt), ja no quedarà res per a què pagar ni a qui pagar-ho (esfondrament del sistema). Cal <b>imposar que les grans corporacions i multinacionals comencin a tributar pel volum de destrucció creada</b> (deute històric) i recondueixin els beneficis cap a plans d’adaptació i lluita contra el canvi climàtic. Els impostos han de ser progressius cap a les estructures que més d’hora que tard desapareixeran en una societat des-globalitzada com la que ens espera. Amb això no vull dir que no hi hagi d’haver intercanvis comercials o de persones a nivell internacional, però el seu volum serà diferent.</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><i><span style="font-size: 12pt; text-decoration: underline;">8.- </span><span style="font-size: 12pt;"><u>Transport:</u> </span></i><span style="font-size: 12pt;"><b>Reducció del transport aeri i marítim </b></span><span style="font-size: 12pt;">i del transport en general. Això implicarà repensar l’oci i el turisme: cal redissenyar </span><span style="font-size: 12pt;">el</span><span style="font-size: 12pt;"> sistema d’oci </span><span style="font-size: 12pt;">actual, </span><span style="font-size: 12pt;">més pensat per crear persones acrítiques, distretes i insatisfetes constantment, </span><span style="font-size: 12pt;">i transitar a un sistema</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">diferent</span><span style="font-size: 12pt;"> que serveixi per estimular els valors socials i humans, l’empatia i la cohesió social</span><span style="font-size: 12pt;"><b>.</b></span><span style="font-size: 12pt;"> En els càlculs (molt conservadors) que hem fet en el projecte <a href="http://www.medeas.eu">MEDEAS</a> </span><span style="font-size: 12pt;">referents al transport (podeu veure les publicacions <a href="https://doi.org/10.1016/j.enconman.2017.12.053">aquí</a> i <a href="https://doi.org/10.3390/su12125091">aquí</a>) </span><span style="font-size: 12pt;">per a </span><span style="font-size: 12pt;">tenir</span><span style="font-size: 12pt;"> flotes </span><span style="font-size: 12pt;">de transport</span><span style="font-size: 12pt;"> totalment renovables cal que aquests modes de transport </span><span style="font-size: 12pt;">(aeri i marítim) </span><span style="font-size: 12pt;">es redueixin a la meitat. Cal doncs dissenyar plans d’adaptació del comerç i l’economia d’acord amb aquesta reducció de volum de mercaderies </span><span style="font-size: 12pt;">i passatgers</span><span style="font-size: 12pt;">. (Nota: on anem amb ampliació de l’aeroport del Prat?)</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><u><i>9.- Espais naturals:</i></u> <b>Preservació i ampliació de les reserves naturals </b><b>i</b><b> espais protegits.</b> Els espais naturals no industrialitzats o feblement antropitzats actuen de protecció i faciliten l’adaptació al canvi climàtic i disminueixen l’impacte en el deteriorament dels ecosistemes. També cal aquí molta pedagogia quan a l’ús i invasió massiva d’espais protegits i àrees rurals. El mantra ‘jo pago impostos per tant tinc el dret d’ús de qualsevol lloc públic’ és d’una visió curt-terminista que fa molta por, ja que implica no comprendre que el fet de pagar impostos no és suficient per deslliurar-se de les responsabilitats socials i cíviques. Els espais naturals protegits estan pensats per preservar la biodiversitat i compensar la forta antropització de l’entorn natural que tenim al nostre país, en aquest sentit la visió ‘urbanita’ dominant sol considerar el ‘camp’ el món rural i els espais protegits com simples parcs temàtics fets per a la diversió de la població. Aquest fet està fonamentat en la visió utilitarista/mercantilista de la nostra societat que ho veu tot com objectes (coses) monetaritzables susceptibles de ser comprades/venudes o llogades. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;"><i><u>10.- Agricultura i aigua:</u></i> <b>Els usos i productes agrícoles cal que canviïn de forma radica</b><b>l</b><b> transitant des de l’agricultura i ramaderia industrial </b><b>a una sense l’ús intensiu de fertilitzants i pesticides derivats dels combustibles fòssils </b>i més adaptada a les necessitats locals. El sector agrícola i ramader s’ha de reconvertir per proveir al territori dels productes bàsics i reduir l’exportació a llargues distàncies. En aquest sentit caldria també repensar la dieta actual (massa centrada en la proteïna d’origen animal) i els requeriments de productes de luxe agrícola (fruita i verdura fora de temporada, importacions de carn i peix de zones llunyanes, etc.). Cal també tenir en compte i avaluar els impactes del canvi climàtic en la producció agrícola i ramadera que faran que la seva gestió sigui més difícil. En aquest sentit doncs, cal plans d’acció a mig-llarg termini, coordinats amb la planificació d’usos del sòl. Connectat amb l’agricultura tenim l’accés us i aprofitament dels recursos hídrics, que en el futur patiran una disminució creixent afegida a l’increment de la seva necessitat per l’expansió de l’energia renovable. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Finalment, cal tenir en compte uns indicadors de progrés en la implementació d’aquest decàleg o, si voleu, alguna senyal que doni idea de que alguna cosa es mou. Des del meu punt de vista, i per posar un exemple, veurem que, al nostre país, es comença a prendre seriosament la crisi ambiental i de recursos quan la conselleria de medi ambient depengui directament de Presidència. També quan la gestió del govern comenci per criteris ambientals, de recursos i climàtics i no es basi en els criteris actuals d’economia de curta volada, basats en indicadors de creixement que hores d’ara encara ens resistim a acceptar que són totalment inútils per afrontar el problema més greu que la humanitat ha afrontat mai. </span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">Salutacions,</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt;">SZD</span></p>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-47233665640698892842021-04-22T02:34:00.000-07:002021-04-22T02:51:35.056-07:00Si el cel es tornés vermell: ressenya<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqLzoFcoS4grS0hPCux-iSd7uEpxhALTEcrfBB874LgM6J1QhJ8W2qw7XRRcAX-dWQ_pOMfm-HtOqtO0wswNFi9T3c0o2c2xWOMnHsyIbsUCihAQZnFFBkKpWAWYtpMbgAEtL-BSyMZtLj/s272/si_el_cel_es_tornes_vermell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqLzoFcoS4grS0hPCux-iSd7uEpxhALTEcrfBB874LgM6J1QhJ8W2qw7XRRcAX-dWQ_pOMfm-HtOqtO0wswNFi9T3c0o2c2xWOMnHsyIbsUCihAQZnFFBkKpWAWYtpMbgAEtL-BSyMZtLj/s0/si_el_cel_es_tornes_vermell.jpg" /></a></div>(https://vienaedicions.com/book/si-el-cel-es-tornes-vermell)<br /><p><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Benvolgudes lectores,</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Aquest post el dedico a la ressenya d’un llibre publicat fa molt poc, escrit per la periodista de TV3 i divulgadora del Canvi Climàtic Cori Calero: <a href="https://vienaedicions.com/book/si-el-cel-es-tornes-vermell">'Si el cel es tornés vermell'</a>. El llibre està publicat sota el segell de TV3, la qual cosa és d’agrair a la institució: un dels pocs mitjans de masses a Catalunya que es fa ressó i recolza la divulgació del ‘Problema’ que actualment patim.</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">El primer que em va cridar l’atenció és el subtítol del llibre que, per ser subtítol, no deixa de ser el més important: per combatre el canvi climàtic cal conèixe’l. Això que és tant evident per a un científic, a l’hora d’explicar-ho, implica moltes dificultats en la societat en la que vivim, tant acostumada a la recepta fàcil, i moltes vegades, anestessiada per opinadors de torn (no tots ni sempre, cal dir-ho i agrair-ho) que apareixen davant de grans audiències dient el que els passa pel barret, superficialitats, sobre un problema molt complex del qual (si ho han fet) han llegit quatre coses. Per tant, el llibre, ja només amb el títol, ens diu molt d’allò que hi trobarem: un treball documentat i molt ben elaborat que aconsegueix amb èxit un difícil equilibri entre la complexitat de l’anàlisi del problema amb les seves implicacions i la simplificació necessària per a què el missatge arribi. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">També cal dir que, pel que fa al contingut, segueix una molt ben trobada progressió de més tècnic i abstracte a més concret i personal: una primera part d’explicació acurada, tècnica però prou divulgativa, una segona part més concreta d’experiències periodístiques, una altra d’entrevistes a activistes i científics i una darrera de suggerències a nivell personal (què hi podem fer cadascun de nosaltres). També pel que fa a l’estil, prima la continuïtat i si la lectora en vol saber més d’algun concepte hi ha quadres explicatius i referències al final de cada sub-capítol. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Finalment dir-vos que val la pena llegir-lo: pel qui en sap, per veure una mirada fresca i compromesa d’algú que ha lluitat i lluita per fer visible allò que, tot i la gravetat, és invisible (si el cel es tornés vermell...) i per qui en vol saber més perquè explica un concepte complex de forma molt amena i fluida, és un llibre que dóna moltes dades i fonts on aprendre més i documentar-se i, sobretot, és un llibre vivencial que conecta amb la nostra part més sensible i vital, tot i la gravetat del problema que transmet.</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Salutacions,</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">SZD</p>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-20716824399717997162021-03-10T02:57:00.003-08:002021-03-16T04:29:52.285-07:00Els oceans i el clima: darreres descobertes preocupants<p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwBDoDlUF_lA1cxWqOtcc6Mtjt9-k3P3Ipo0aF5ypw3Ywd3nIfDcNa4vqPl42Ge8iRgzp3aj7CrtamhVAJ5_bG16YytBYxi8FbPDrizPdrv1kmnPa3qlzWMh_lmTrLaEUk19_kFNoa2rLe/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwBDoDlUF_lA1cxWqOtcc6Mtjt9-k3P3Ipo0aF5ypw3Ywd3nIfDcNa4vqPl42Ge8iRgzp3aj7CrtamhVAJ5_bG16YytBYxi8FbPDrizPdrv1kmnPa3qlzWMh_lmTrLaEUk19_kFNoa2rLe/" width="320" /></a></div><p></p><p><br /></p><p>Benvolgudes lectores,</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Després d’un temps en que l’activitat acadèmica m’ha mantingut allunyat dels posts. Enceto una nova etapa que espero que sigui més continua pel que fa a la publicació. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Aquest post es fa ressò de notícies publicades recentement en mitjans generalistes com <a href="https://www.nytimes.com/interactive/2021/03/02/climate/atlantic-ocean-climate-change.html?searchResultPosition=1)">The New York Times</a> o <a href="https://www.theguardian.com/environment/2021/feb/25/atlantic-ocean-circulation-at-weakest-in-a-millennium-say-scientists">The Guardian</a>. Aquestes notícies expliquen un treball científic sobre el clima i els oceans publicat a la revista Nature Communications <a href="https://www.nature.com/articles/s41561-021-00699-z">aquí</a>. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAL4tAm-V8wKEYa6nxdtoPNppxt04acr67LXn-8_yjaEzUFa2C0l88tXjqyjC-UXQHK-ANni7p-e2Wo0cDbYXYra5iV3wpthA2clvLBCOJ6MK9UdoyqPMtu_DAlzVGz2eRYbM0YJaoHoas/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="458" data-original-width="1447" height="101" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAL4tAm-V8wKEYa6nxdtoPNppxt04acr67LXn-8_yjaEzUFa2C0l88tXjqyjC-UXQHK-ANni7p-e2Wo0cDbYXYra5iV3wpthA2clvLBCOJ6MK9UdoyqPMtu_DAlzVGz2eRYbM0YJaoHoas/" width="320" /></a></div><p></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Relacionat amb aquest treball, n'hi ha un altre de l’any passat que podeu trobar <a href="https://www.nature.com/articles/s41467-020-14474-y">aquí</a>.</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxmj0h66nSalms_1TaWgfWqzfoLS9FyiiOgiiYrSPhfFuSpRv8OsJ9fMwmp1SNF8tedzE01PnwRjHwPilnaa6VfEpSqAJz_cSuxx4KcP7si8sDh8H5gTWGoCn_Jizfyd0tL3PoQ9vWzlNH/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="426" data-original-width="1093" height="125" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxmj0h66nSalms_1TaWgfWqzfoLS9FyiiOgiiYrSPhfFuSpRv8OsJ9fMwmp1SNF8tedzE01PnwRjHwPilnaa6VfEpSqAJz_cSuxx4KcP7si8sDh8H5gTWGoCn_Jizfyd0tL3PoQ9vWzlNH/" width="320" /></a></div><p></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Suposo us deu sonar una pel·lícula de fa anys sobre canvi climàtic sobtat, aquí el títol es va traduir com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El_dia_de_demà">‘El dia de demà’ </a>(en anglès ‘The day after tomorrow’ com sempre, som molt afortunats amb les traduccions de títols de pel·lícules). </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWL-koqpLPMc26Tg1_Z130jarWssrgeMu8WCue_-fP4PX5Lh9OpDs4JkFCe_ROy1sw5ayhKhw9nawl1AHggdVxI4v9L4XAwsdqFf0_HKBhxB0Z0XJdnJlkCRR9-BL1Euqc5d7MmgH3xLF5/s350/The_Day_After_Tomorrow_movie.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="235" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWL-koqpLPMc26Tg1_Z130jarWssrgeMu8WCue_-fP4PX5Lh9OpDs4JkFCe_ROy1sw5ayhKhw9nawl1AHggdVxI4v9L4XAwsdqFf0_HKBhxB0Z0XJdnJlkCRR9-BL1Euqc5d7MmgH3xLF5/w250-h372/The_Day_After_Tomorrow_movie.jpg" width="250" /></a></div><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Doncs bé, més enllà de tota la parafernàlia Hollywoodiana, el fonament científic de la pel·lícula es basa en una qüestió d’importància capdal pel que fa a la regulació del clima del planeta: la circulació dels (corrents dels) oceans. En la pel·lícula es diu que el clima canvia sobtadament degut al canvi en els patrons atmosfèrics, induït per un canvi en la circulació dels corrents oceànics. Ens pot sorprendre aquest fet: el canvi climàtic ve del mar o hi està fortament condicionat. Però hem de tenir en compte que el nostre planeta està cobert d’aigua salada en un 71%, tot i que nosaltres, animals terrestres, ho solem negligir, tant en el nostre quefer diari com en les consideracions dels mitjans de comunicació de masses a l’explicar les connexions estretes entre oceà i atmosfera. Doncs bé, en siguem conscients o no, el fet és que els oceans són un actor clau en la regulació del clima. Perquè? Doncs perquè el regulen portant aigua que transporta energia (calor) de latituds tropicals a latituds altes (subpolars) i, per tant, redistribuint l’excés de calor tropical (per la més gran insolació en aquesta zona del planeta). Aquest mecanisme de redistribució, s’afegeix al que es produeix a l’atmosfera (amb el moviment de les masses d’aire). Per tant, si els patrons de moviment d’aigua, els corrents marins, canvien o es veuen modificats, llavors el mecanisme de transferència de calor que tenim actualment, canviarà i, amb això el clima de, primer, àmplies regions del planeta i, després, de tot el planeta en el seu conjunt.</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5McSLVPh61RfnMTrP8wNtkeoCZfI2DsVHig7c2rgvuJ4tCGu7SBq5pX6y1IkWbSnxi5hwBxrI9_ifBWfo57c4gpfykJKJFT8AFGFM3FR-A5BUp_dzhthSgWhEgjax1xL8VOQzyzSKlfP9/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="690" data-original-width="1100" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5McSLVPh61RfnMTrP8wNtkeoCZfI2DsVHig7c2rgvuJ4tCGu7SBq5pX6y1IkWbSnxi5hwBxrI9_ifBWfo57c4gpfykJKJFT8AFGFM3FR-A5BUp_dzhthSgWhEgjax1xL8VOQzyzSKlfP9/" width="320" /></a></div><br />(font: https://en.wikipedia.org/wiki/Thermohaline_circulation#/media/File:Thermohaline_Circulation_2.png)</div><p></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Aquest mecanisme de transport d’energia a nivell global que he descrit de forma superficial i ràpida, és conegut com <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Circulació_termohalina">cinta transportadora oceànica global o circulació termohalina</a> en podeu trobar més informació <a href="(https://elmarafons.icm.csic.es/wp-content/uploads/2018/04/guia-didàctica-aigua-i-corrents_red.pdf">aquí</a>.</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">La cinta transportadora global la podem separar (simplificant molt) en dues parts: circulació superficial i circulació profunda. La connexio entre la part profunda i la superficial es fa en zones molt concretes del planeta: al nord de l’Atlàntic (prop de Groenlàndia) i a l’Antàrtida (al Mar de Weddell). Aquestes es coneixen com zones de formació d’aigua profunda, àrees on les temperatures de l’aire són fredes i la salinitat superficial de l’aigua és relativament alta: la combinació de salinitat alta i temperatura baixa fa que les aigües es tornin denses (respecte les que les envolten) i, per tant, s’enfonsin. Doncs bé aquest treball publicat fa un parell de setmanes constata el fet (mitjançant mesures) que una part d’aquest circuït (la part Atlàntica, clau en la formació d’aigua fonda a l’hemisferi nord) s’ha afeblit en els darres anys, en una mesura que no té precedents. De fet, ja l’any passat es documentava que l’aport d’aigua dolça a l’Atlàntic subpolar no tenia precedents en els darrers 120 anys. En l’article del 25 de febrer d’aquest any, es constata amb registres paleoclimàtics que l’afebliment del l’AMOC (La part Atlàntica de la Cinta transportadora Global, de les sigles en anglès: <i><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Atlantic_meridional_overturning_circulation">Atlantic Meridional Overturning Circulation</a></i>) no té precedents en el darrer miler d’anys. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Què pot afeblir la circulació termohalina? Bàsicament, dos factors que estan lligats: l’aport d’aigua dolça superficial i el canvi en els patrons de vent. En la majoria de les teories que hi havia fins ara, i de les quals es fa ressò la pel·lícula que he esmentat al principi, és la pèrdua de salinitat superficial a les zones de formació d’aigua profunda el factor desencadenant. Aquesta pèrdua de salinitat ve pel més gran aport d’aigua dolça continental, degut a un major desgel que és degut a l’increment de temperatura global. De fet, aquest increment d’aport d’aigua continental i el seu efecte en la formació d’aigua profunda és conegut en els registres paleoclimatics (en el que s’anomenen <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Heinrich_event">events de Heinrich</a>). És a dir, en èpoques remotes i per causes naturals ja s’ha donat aquest efecte, però ara aquesta pèrdua de salinitat per causes derivades de les activitats humanes no té perquè produir les mateixes conseqüències que en els events de Heinrich, ja que <b>ara tenim una superposició de molts factors </b><b>causants del canvi</b>. Així doncs, actualment, a l’haver-hi més desgel hi ha més aigua dolça superficial que en modifica la salinitat i, per tant, la densitat, impedint doncs que s’enfonsi com ho feia abans. El fet important que <a href="https://www.nature.com/articles/s41467-020-14474-y">remarca l’article de l’any passat</a> és que aquest <b>afebliment de</b><b>l tra</b><b>m</b><b> </b><b>Nord </b><b>Atlàntic de</b><b> la cinta transportadora global</b> descrit, ja no és degut a només a l’aport d’excés d’aigua dolça, ho és també<b> degut als canvis dels patrons de vent </b>que condicionen, al seu torn, tota la dinàmica de circulació superficial als oceans. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Per tant, veiem que els canvis que s’estan produint a nivell climàtic són intensos i superposen mecanismes diferents. Passat el temps en que l’oceà actuava de reservori d’energia per apaivagar els efectes atmosfèrics extrems i, per tant, semblava que teníem retroalimentacions que es compensaven, ara sembla ser que ja hem entrat en el període de les retroalimentacions positives que no sols sumen, sinó que multipliquen, els seus efectes. Tot això que ara passa és el que els economistes neoclàssics (els que assessoren els governs actualment) no entenen (o no volen entendre). Això sí, quan parlen de creixement exponencial i del retorn d’interessos a les inversions llavors sembla que sí, que els sistemes no-lineals i complexos sí que es tenen en compte. Doncs bé, a nivell biofísic, ara estem recollint els interessos del que hem invertit en les dècades anteriors. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Salutacions,</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">SZD</p>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-57881450981640249602020-09-08T01:13:00.001-07:002020-09-08T01:13:45.727-07:00Censura a Facebook del bloc Usted no se lo cree i declaració<p> <em style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; margin: 0px; padding: 0px;">Com a conseqüència de la censura de Facebook a diferents blocs sobre canvi climàtic, entre ells <a href="https://ustednoselocree.com/background-climatico/otros/declaracion-ir/contra-la-censura-arbitraria-de-facebook-a-la-divulgacio-de-la-ciencia-academica/" target="_blank">Usted no se lo cree,</a> un grup de mitjans i persones han promogut aquesta declaració, que està éssent publicada avui simultàniament a tots ells.</em></p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Els qui subscrivim aquest text, un ampli grup de científics, filòsofs, economistes, enginyers i divulgadors de la crisi ecològica i la problemàtica de les crisis climàtica i energètica, denunciem la censura per part de Facebook de narratives amb base científica comprovable però no coincidents amb el discurs oficial que arrliba a el gran públic i als professionals.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">La divulgadora científica britànica Gaia Vince, que publica a Science, New Scientist i The Guardian, ha vist la seva web censurada per Facebook.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">A Espanya, aquesta censura s’ha iniciat amb el bloqueig per part de Facebook als enllaços al bloc sobre canvi climàtic i temes relacionats “Usted no se lo Cree” de Ferran Puig Vilar, fundat el 2009 i premiat per la Fundació Biodiversitat, premi lliurat al seu moment per l’actual ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Des d’almenys el passat mes d’agost, quan una persona usuària vol enllaçar a un d’aquests blocs, Facebook li respon amb diferents missatges d’alerta, segons els quals aquests llocs web no compleixen les seves “community standards” o bé que realitzen spam , la qual cosa és rotundament falsa. Això causa un doble dany: d’una banda es furta l’accés a aquesta informació; per altra, de manera sibil·lina es projecta una vetllada acusació de falsedat: en definitiva, es fa callar i es calúmnia.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Nosaltres afirmem que el rigor científic i l’honestedat intel·lectual caracteritzen el treball de tots dos autors de forma destacada i denunciem aquest atac a la llibertat d’expressió.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Les persones que subscrivim aquesta denúncia, moltes d’elles editores de diferents blocs i espais de comunicació i divulgació a Internet (veure llistat al final), compartim les següents constatacions en relació amb la crisi civilitzatòria i existencial en curs:</p><ul style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; list-style-image: url("https://s0.wp.com/wp-content/themes/pub/mistylook/img/bullet.png"); margin: 1em; padding: 0px 1em;"><li style="margin: 0px; padding: 0px;">La gravetat del canvi climàtic és molt més gran del que s’acostuma a afirmar als mitjans de comunicació convencionals. Els acords de París són manifestament insuficients, i fins i tot contraproduents.</li><li style="margin: 0px; padding: 0px;">La crisi econòmica i social en curs és una conseqüència de la crisi ecològica i, en particular, de l’absència de respostes a la crisi energètica que es va iniciar a mitjans de la dècada passada i s’incrementarà i aprofundirà properament de forma manifesta i molt accelerada, segons els millors estudis científics dels últims anys.</li><li style="margin: 0px; padding: 0px;">Les conseqüències de la crisi ecològica, climàtica i energètica són existencials. El dany irreparable que estem causant als sistemes de suport de la vida a la Terra, i a la vida mateixa, s’està revoltant ja contra nosaltres, i la crisi energètica (arran de la fi de l’energia fòssil abundant i la incapacitat de les anomenades energies “renovables” per suplir-la en usos i escala) impedirà la implementació de respostes que fins ara podrien haver estat viables.</li><li style="margin: 0px; padding: 0px;">L’actual paradigma socioeconòmic de desenvolupament industrial, caracteritzat per la seu curt terminisme i l’individualisme metodològic, resulta progressivament disfuncional i és intrínsecament incapaç d’abordar aquests problemes. En aquest marc, la consideració de la informació com a “producte” impedeix que aquestes qüestions, considerades incòmodes o inadequades per al propòsit empresarial, arribin a el gran públic i puguin ser objecte de debat obert.</li><li style="margin: 0px; padding: 0px;">La tecnologia és necessària per tal de facilitar certs processos individuals i socials, i per al progrés i la prosperitat de la Humanitat. No obstant això, el discurs dominant que afirma que la tecnologia és l’única resposta vàlida o viable a aquests problemes és profundament erroni i altament perillós. No hi ha, ni presumiblement hi haurà, tecnologia avançada que no requereixi del concurs de l’energia fòssil, ni tampoc una major complexitat tecnològica sense un augment de l’energia neta i de la disponibilitat dels materials que els sistemes requereixen per al seu disseny, fabricació, funcionament i desmantellament. I si, com estem comprovant, l’energia neta disminueix i diferents materials escassegen, no serà possible desenvolupar a l’escala que seria necessària sistemes tecnològics adequats a temps d’evitar o fins i tot esmorteir el dany.</li><li style="margin: 0px; padding: 0px;">El paradigma cultural ens confina en una bombolla perceptiva intramurs que limita la consideració del dany ecològic i ètic extramurs, però el setge s’està estrenyent a gran velocitat. La recent pandèmia ens està mostrant un exemple moderat del que ha de venir.</li></ul><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Moltes de les persones sotasignants som gent coneguda i reconeguda per la nostra activitat divulgativa de tots aquests problemes de sostenibilitat. Compartim nivells de formació i ocupació d’alt o molt alt nivell i responsabilitat. No estem especulant. Coneixem àmplia i profundament els fonaments i les implicacions de les proposicions que enunciem, i sabem que les conclusions que dominen el discurs de la societat no estan fonamentades en la millor ciència disponible en no tenir en consideració suficient els límits físics i socials.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Encara que el moment precís en què aquesta crisi multifactorial hagi de ser públicament percebuda com l’autèntica emergència global que constitueix sigui difícil de predir amb precisió, molts creiem que ens trobem ja inexorablement immersos en una crisi civilitzatòria d’origen cultural i moral sense precedents en la història de la humanitat.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">El 2015, el manifest “Última llamada”, subscrit, entre altres persones, per polítics – alguns d’ells actualment en càrrecs amb responsabilitat de govern – afirmava:</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px 0px 0px 40px;">“Avui s’acumulen les notícies que indiquen que la via del creixement és ja un genocidi a càmera lenta. El declivi de la disponibilitat d’energia barata, els escenaris catastròfics del canvi climàtic i les tensions geopolítiques pels recursos mostren que les tendències de progrés del passat estan fent fallida. Davant d’aquest desafiament no n’hi ha prou amb els mantres cosmètics del desenvolupament sostenible, ni la simple aposta per tecnologies ecoeficients, ni una suposada “economia verda” que encobreix la mercantilització generalitzada dels béns naturals i els serveis ecosistèmics “.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Els qui subscrivim aquesta declaració i denúncia compartim aquest diagnòstic, però alberguem respostes diverses en relació amb la forma d’abordar els problemes i reptes als quals ens enfrontem. No obstant això, un criteri que mantenim en comú és la imperiosa i urgent necessitat d’un decreixement (material i energètic) sistèmic, ordenat, just i democràtic, especialment el dels països i els individus amb major poder adquisitiu, entre els quals ens trobem una part majoritària de les persones del món “occidental”<sup style="margin: 0px; padding: 0px;"><a href="https://ustednoselocree.com/background-climatico/otros/declaracion-ir/contra-la-censura-arbitraria-de-facebook-a-la-divulgacio-de-la-ciencia-academica/#_ftn1" name="_ftnref1" style="border-bottom-color: rgb(153, 102, 51); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; color: #265e15; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;">[1]</a></sup>.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Són aquests els principals responsables del galopant deteriorament de la situació i de l’omissió dels enormes riscos que representa per al desenvolupament humà i la vida present i futura sobre el planeta, la majoria dels quals segueixen sense tenir presència suficient als mitjans de comunicació .</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Amb tota probabilitat són les nostres posicions i objeccions en contra del creixement econòmic perpetu com a pilar fonamental de desenvolupament humà, sòlidament fonamentades, les que motiven la censura de les expressions lliures que les descriuen amb rigor. L’omissió a l’opinió pública de la situació i la problemàtica que descrivim i denunciem és precisament la causa que el decreixement i les propostes de l’economia ecològica, apareguin encara com a insuficientment desenvolupades.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">En conseqüència, com a resposta a aquest espuri i arbitrari comportament de Facebook i com a mesura de protesta i de pressió, alguns de nosaltres que encara manteníem un perfil en aquesta xarxa social hi cessarem tota activitat.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Com a col·lectiu exigim a Facebook que respecti la llibertat d’expressió, i singularment la de base científica, i que en tot cas restitueixi la integritat i el bon nom dels blocs censurats.</p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;">Així mateix, demanem als poders públics i mitjans de comunicació que comencin a atorgar a aquestes perspectives la importància i la rellevància crucials que es corresponen amb la gravetat de la situació en què ens trobem.</p><p><em style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; margin: 0px; padding: 0px;"></em></p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><a href="https://ustednoselocree.com/background-climatico/otros/declaracion-ir/contra-la-censura-arbitraria-de-facebook-a-la-divulgacio-de-la-ciencia-academica/#_ftnref1" name="_ftn1" style="border-bottom-color: rgb(153, 102, 51); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; color: #265e15; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;">[1]</a> Al voltant del 10% de la població mundial és responsable de prop del 50% de les emissions de CO<sub style="margin: 0px; padding: 0px;">2</sub></span></p><p style="caret-color: rgb(51, 51, 51); color: #333333; font-family: verdana, tahoma, arial, sans-serif; line-height: 1.6em; margin: 0.7em 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><sub style="margin: 0px; padding: 0px;"><a href="https://ustednoselocree.com/background-climatico/otros/firmantes/" target="_blank"><span style="font-size: medium;">Signataris de la declaració</span></a></sub></span></p>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-54223313679508227002020-07-27T03:30:00.000-07:002020-07-27T04:01:41.249-07:00Una nova eina de simulació per a la transició energètica: el model pymedeas<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEpd3vEjMi4400nDOwP51V059R6Im-tzZG7dqjF1wdaW1JU8nWO27x9pb8YpmTLqiH5CSiVmIxSJig4r5mYU5LXJLLcR8lwAkxF4rBz2J3CWX7RSvAHH3Kxq2EgLAU87zWW7b24Os1Yni2/s1600/Captura+de+Pantalla+2020-07-27+a+les+13.00.43.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="839" data-original-width="1468" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEpd3vEjMi4400nDOwP51V059R6Im-tzZG7dqjF1wdaW1JU8nWO27x9pb8YpmTLqiH5CSiVmIxSJig4r5mYU5LXJLLcR8lwAkxF4rBz2J3CWX7RSvAHH3Kxq2EgLAU87zWW7b24Os1Yni2/s400/Captura+de+Pantalla+2020-07-27+a+les+13.00.43.png" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Benvolgudes lectores,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
En aquest post us presento el darrer <a href="https://authors.elsevier.com/sd/article/S1364-0321(20)30396-8">article</a> que ha sortit del projecte <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2016/04/el-projecte-europeu-medeas-recerca.html">MEDEAS</a>. L’objectiu del projecte era proporcionar una eina de simulació de codi obert i transparent per ajudar a analitzar la transició energètica a una economia baixa en carboni. Doncs bé, el model pymedeas és el resultat de l’esforç de tot l’equip del projecte durant quatre anys i aquest article publicat la seva part més important i visible. El model, que es pot córrer a tres nivells geogràfics (món, Europa i Austria), el podeu descarregar de forma gratuïta a la web del projecte (<a href="https://medeas.eu/model/medeas-model#">aquí</a>).</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
En l’article fem una revisió dels diferents enfocaments per modelar la transició energètica cap a una economia descarbonitzada. Identifiquem una sèrie de limitacions en els models actuals, com ara la manca de consideració de situacions fora d’equilibri (com una transició energètica) i les retroalimentacions no lineals. Tampoc es consideren en molts casos (com els escenaris <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2017/03/com-sera-la-societat-del-futur.html">SSP</a>) les limitacions biofísiques. Per abordar aquestes qüestions, s’ha creat el model pymedeas (un model d’avaluació integrada <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Integrated_assessment_modelling">IAM</a>, de les sigles en angès) que permet a qualsevol que hi estigui interessat, sense cap cost en llicències de programari (està programat en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Python">Pyhon, llenguatge de codi obert</a>), explorar el disseny i la planificació d’estratègies i polítiques adequades per descarbonitzar el sector energètic a nivell mundial, de la UE i a nivell d’estat. La principal novetat del nou model de codi obert és que aborda la transició energètica tenint en compte els límits biofísics, la disponibilitat de matèries primeres i els impactes del canvi climàtic. Aquest article mostra les capacitats del model mitjançant diversos experiments de simulació per explorar rutes alternatives per a la transició renovable. Per simplificar els anàlisis ens hem centrat en dos escenaris bàsics (tots dos prenent com a referència l’escenari de l’IPCC <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2017/03/com-sera-la-societat-del-futur.html">SSP2</a>): BAU i OLT (Optimal Level Transition). </div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMs3CzaDdE9FlSiYPfMgCW_Ecjl3nqr3JVKqBFXGRzoUt8FTXlS9XCY_6X4C84oYsR1obuMw52e_tAnubv8rbeQ4AUk1yit5BBtH8Cbycr_tKwosOT0_kN0BB4DOK_1Xs32Idu7XGXhuE0/s1600/Fig+3.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1300" data-original-width="1358" height="381" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMs3CzaDdE9FlSiYPfMgCW_Ecjl3nqr3JVKqBFXGRzoUt8FTXlS9XCY_6X4C84oYsR1obuMw52e_tAnubv8rbeQ4AUk1yit5BBtH8Cbycr_tKwosOT0_kN0BB4DOK_1Xs32Idu7XGXhuE0/s400/Fig+3.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Algunes variables del model en la simulació de referència pels escenaris BAU i OLT, en dos nivells geogràfics: Món (columna de l'esquerra) i UE (columna de la dreta). </td></tr>
</tbody></table>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
En els dos escenaris es veu el paper que juga el requeriment a ultrança de creixement i l’impacte en l’economia a mitjà termini. La diferència entre els dos escenaris és la taxa d’implementació renovable que, en el cas de l’OLT és més alta que en el BAU (el qual extrapola les tendències actuals). En tots dos escenaris s’activen i desactiven quatre opcions (hipòtesis): Eficiència, TRE, Canvi climàtic i Escassetat. Per veure com actuen de manera aïllada o en conjunt s’activen o desactiven una cada cop o de forma conjunta. En els escenaris seleccionats d’aquest treball, es constata que l’escassetat futura de combustibles fòssils és el factor més influent de l’evolució del sistema. Els canvis d'eficiència i els danys pel canvi climàtic són també determinants importants que influeixen en els resultats del model. Aquest treball es el resultat d’un taller fet al novembre del 2018 on hi va participar tot el consorci i es van fer les proves i tests del model pymedeas que ara han sortit <a href="https://authors.elsevier.com/sd/article/S1364-0321(20)30396-8">publicades en aquest article</a>. </div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Amb aquest treball doncs, es posa a disposició de la societat una eina de codi obert, transparent i que tothom pot utilitzar al seu ordinador, per dissenyar o analitzar polítiques energètiques i de sostenibilitat en aquest temps futurs que s’albiren tant complexos i que requereixen de la màxima implicació i esforç de tots els que ens dediquem a la recerca.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Salutacions,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
SZD</div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-68661425417894483592020-07-15T06:25:00.001-07:002020-07-15T06:28:29.449-07:00El sistema de transport Europeu en una economia 100% renovable<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLMzr8-K3Q_rsEs2v92D2roRxeXe36Q-9GHkh3o6-X6QwUs9m2xMB8Zd3tixjpwAQZ7aOqwQ60qUaHG7PTZ659a2vQqQLBsV02QdpuY1naJPVN08vGTkYWHXVTAujx4zo5Ru4xIAaZbiUe/s1600/Article_transportEU_fig1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="701" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLMzr8-K3Q_rsEs2v92D2roRxeXe36Q-9GHkh3o6-X6QwUs9m2xMB8Zd3tixjpwAQZ7aOqwQ60qUaHG7PTZ659a2vQqQLBsV02QdpuY1naJPVN08vGTkYWHXVTAujx4zo5Ru4xIAaZbiUe/s400/Article_transportEU_fig1.png" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Benvolgudes lectores,</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Aquest és un post divulgatiu d’una de les darreres publicacions ( que podeu trobar <a href="https://www.mdpi.com/2071-1050/12/12/5091">aquí</a>) dels resultats del projecte MEDEAS (<a href="http://www.medeas.eu/" style="color: navy;">www.medeas.eu</a>) sobre el transport a Europa i les seves implicacions i canvis necessaris per fer-lo sostenible. Aquest article és una continuació i millora del que ja vam publicar <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0196890417312050?via%3Dihub#f0005">aquí </a>fa dos anys pel transport global i del que també <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2018/01/el-transport-en-un-sistema-100.html">en vaig fer un post</a>. Ja en aquell treball indicavem com una transformació global del transport necessitava canvis estructurals de la logística del sector i que calia tenir en compte indicadors geofísics, la limitació de minerals i el rediseny de les xarxes de transport, a més d’una reducció dels modes de transport privat per carretera i del transport aeri i marítim. En aquest treball utilitzem un càlcul similar (avaluant costos de substitució del parc existent a l’any 2016 si canviem totes les unitats existents per d’altres amb tecnologia no fóssil). </div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
La metodologia que utilitzem té dues vessants: l’ús del que es coneix com <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Energy_intensity">intensitat energètica</a> i l’avaluació de dos escenaris tipus (el bàsic i el que anomenem tot-vies, <i>all-rail</i><i>s</i> en anglès). </div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
La intensitat energètica d’un sector econòmic és l’energia emprada per generar una unitat de PIB, per tant, el que ens dóna és energia (Joules) per dóllar (o euro). Amb la intensitat energètica i el cost estimat dels nous vehicles obtenim un cost energètic (en Joules) de transformar tota la flota considerada. Ja veiem que el cost (energètic) avaluat aquí es centra en el reemplaçament de cada mode de transport per alternatives renovables, no té en compte diversos factors que s’haurien d’incloure en una anàlisi més detallada que inclouria el cicle de vida i que tindria en compte la manufactura dels productes per construir els vehicles (materials) i l’energia per manufacturar-los que, al seu torn, depèn del sector economic on s’imputin. Ja veiem doncs que una anàlisi més detallada implica moltíssimes dades. L’avantatge de fer aquest càlcul és que és una estimació a la baixa i dóna idea de la inversió necessària només per canviar la flota de vehicles sense altres consideracions. És doncs un exercici de mínims que, a l’hora de fer volar coloms de la indústria (i l’administració) amb el ‘vehicle elèctric’ posa en evidència que les inversions plantejades actualment són totalment insuficients i vol ser un avís a navegants en el futur si assumim la possibilitat de substitució i en calculem tot el cost. Naturalment a aquest cost caldrà afegir el cost de la transició en generació elèctrica, infrastructura energètica, manteniment... tot això en un present/futur amb menys potència disponible total.</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Com a segona peça metodològica utilitzem els escenaris. Els escenaris són conjunts d’hipòtesis que ens ajuden a entendre situacions diferents per fer les anàlisis corresponents. En aquest treball hem considerar dos conjunts d'hipòtesis principals:</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
1) Base: tots els vehicles es reemplacen per vehicles elèctrics sense fer canvis de modes de transport (cotxes a cotxes, camions a camions, etc.). En aquest escenari s’avaluen dues situacions: post de recàrrega i vehicles amb catenària: TEV de les sigles en anglès (trolebusos a les ciutats i camions elèctrics per carreteres).</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
2) Tot-rails: es suposa que tot el transport terrestre es fa per tren. Per tant, es considera el cost d’ampliar la infrastructura necessària per establir un sistema de trens elèctric que pugui donar el mateix servei que dóna actualment la flota de vehicles terrestres.</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
En el següent esquema queden sintetitzats els escenaris considerats (la figura, en anglès, la podeu trobar a l’article <a href="https://www.mdpi.com/2071-1050/12/12/5091">aquí</a>).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0i40BAc_T3b5s0cCAA87I7hvoU8gqmHNw5hKu05R3aX9KIqReuo2sRPfFEaYKUcCsCMeWwALUzbYm_EADJ_teWVl5XciDZh1cQeW31rRlenA6ZyPREGjKhxwGviLIyTMvxtwIDz5heZ3B/s1600/EU_Transport_6_cat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1274" data-original-width="901" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0i40BAc_T3b5s0cCAA87I7hvoU8gqmHNw5hKu05R3aX9KIqReuo2sRPfFEaYKUcCsCMeWwALUzbYm_EADJ_teWVl5XciDZh1cQeW31rRlenA6ZyPREGjKhxwGviLIyTMvxtwIDz5heZ3B/s320/EU_Transport_6_cat.jpg" width="226" /></a></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Els resultats ens dónen una avaluació aproximada de l’energia necessària per fer el canvi en cada escenari:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU7YGS1hS_lsGS8GaKYbACTP4_oa5mmksIhgQyZHlPfeBpvF2XLQjoSlyCE7cwYL3hlCavPGNF9OZkOKjvLdXMnfTTL10E2LhVGR5CVRaYxtMTs6tPydjUErTQU_NCQYVmstdF4o2bxu6d/s1600/energia_transport_fig2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="535" data-original-width="1063" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU7YGS1hS_lsGS8GaKYbACTP4_oa5mmksIhgQyZHlPfeBpvF2XLQjoSlyCE7cwYL3hlCavPGNF9OZkOKjvLdXMnfTTL10E2LhVGR5CVRaYxtMTs6tPydjUErTQU_NCQYVmstdF4o2bxu6d/s320/energia_transport_fig2.png" width="320" /></a></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Els escenaris esmentats ens dónen que caldria una inversió d’entre el 2.3 i el 2.7 % del PIB anual de la UE durant 30 anys per la substitució del parc mòvil. Per altra banda, el nou sistema de transport requeriria un 16% menys energia que el de l’any 2016, amb una reducció del 70% del transport per carretera. Si volguéssim mantenir el volum de transport marítim i aèri, implicaria un increment de consum energètic del 162% i 149% per aquests modes, respectivament. En l’escenari tot-rails (transport terrestre basat en trens elèctrics exclusivament) hi hauria una reducció del 29% de consum energètic. </div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Veiem doncs que amb aquest treball, utilitzant hipòtesis molt conservadores i sense tenir en compte els canvis necessaris en d’altres sectors socio-econòmics, donem unes quantitats que senyalen per on cal anar la inversió si es pretén fer una transició renovable del transport. Ara, la pregunta és: qui farà aquesta inversió, com la farà i d’on es treurà el capital per fer aquesta transformació?</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Salutacions,</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
SZD</div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-68270682479499479522020-04-03T08:51:00.000-07:002020-04-03T08:51:02.314-07:00Nèmesi (I): COVID19 i l’epidèmia subjacent<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW6zv9JOwy_6MzSOTyWJegqrzT5A65g1dbF51R3AXbucgwsifmbv-GJuOyzLuOivujA7cmuiedQBOLXEr5rWz2IzKSqmv2S-D_CWuys6h2p-eArXgDh73QNP-ZZpYp4fr1ywPUZ_tAydWO/s1600/IMG_0558.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW6zv9JOwy_6MzSOTyWJegqrzT5A65g1dbF51R3AXbucgwsifmbv-GJuOyzLuOivujA7cmuiedQBOLXEr5rWz2IzKSqmv2S-D_CWuys6h2p-eArXgDh73QNP-ZZpYp4fr1ywPUZ_tAydWO/s320/IMG_0558.jpeg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Benvogudes lectores,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
En aquestes setmanes de confinament s’ha trastocat la nostra vida a tots els nivells i, en aquest sentit val la pena anar reflexionant sobre aquesta pandèmia, aquest cigne negre que anomenava l’<a href="http://crashoil.blogspot.com/2020/03/hoja-de-ruta-i-el-cisne-negro.html">Antonio Turiel</a> en aquest col·lapse de la civilització actual. Primer de tot vull expressar la meva tristesa, desolació i condol per totes les situacions de patiment i dolor que està portant aquesta pandèmia, per les morts, els malalts i la gent afectada directament o indirecta. Ara no és el moment de crítiques de què s’està fent o com s’està fent, ja hi haurà temps d’una anàlisi més pausada i amb perspectiva quan s’acabi el confinament i la pandèmia hagi remès.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
En primer lloc, cal reconeixer que <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2014/03/una-taxonomia-del-peakoiler.html">els col·lapsistes</a> no havíem previst aquest event, que genera un efecte en cascada i acaba generant una aturada (en aquest cas gran però no total) del sistema. Tot i així, cal dir que els sistemes complexos, i l’ecosistema del qual formem part n’és un, tenen aquestes característiques: la impredictibilitat en periodes mitjans o llargs de temps i, sobre tot, una impredictibilitat creixent quan el sistema s’apropa al punt de no retorn de transició sobtada (com és el que vinc explicant fa anys en aquest bloc). Aquesta pandèmia és part d'una <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%A8mesi">Nèmesi</a>, que acaba amb la Hybris que vaig comentar en un <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2019/01/hybris.html">post anterior</a>. Per tant des d’aquí, només pretenc fer una humil reflexió (molt limitada) que s’afegirà a l’oceà de visions que emergeixen aquest dies, moltes d’elles amb molt més trellat que aquesta.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
La pandèmia (com tot event sobtat, imprevist, en un sistema inestable) obre <a href="https://dlc.iec.cat/Results?IdE=0047333&DecEntradaText=bifurcaci%C3%B3&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0">una bifurcació </a>en el camí (tal com apunta <a href="https://www.pressenza.com/2020/03/noam-chomsky-we-will-overcome-the-coronavirus-crisis-but-we-have-more-serious-crises-ahead-of-us/?fbclid=IwAR2RIsH5Q1__9zCZPzLHaP7YI4YwhO_R4Ra0z1P2HM2tQctDcz2tLGIoSDg">Noam Chomski</a>), però no és la darrera bifurcació que se'ns presentarà. Aquesta bifurcació, més enllà del que ara va sonant al voltant de la salut i l’economia, crec que ens ha de fer veure quin és el substrat ètic (polaritzat) que ha portat (i porta) a les decisions de governs i individus. La tria d'un camí o un altre en aquesta bifurcació o cruïlla descansa sobre dos pols: imposició o cooperació. I, al seu torn aquests dos pols es modulen seguint un substrat conceptual (o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ontologia">ontològic</a>). Aquest substrat cal elaborar-lo i fer una diagnosi més enllà de la urgència actual, a <b>dos nivells: material i mental.</b><br />
<b><br /></b></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Moltes de les anàlisis que he llegit, es centren en l’aspecte material i si ho fan en l’aspecte mental es centren en els impactes psicològics del confinament. M’agradaria començar des d’aquest punt de vista psicològic: cal tenir en compte que aquesta és una pandèmia que es desenvolupa en una base epidèmica. Aquesta epidèmia de fons es basa en un <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2013/02/inici-inception.html">engany col·lectiu </a>del qual tots en som subjectes actius i passius. És a dir, tots (en major o menor mesura) el mantenim i en som receptors.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
La base epidèmica a què em refereixo és l’<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Psychological_stress">estrès com a malaltia</a>. Segons l’<a href="https://www.who.int/">OMS</a> l’estrès ha anat creixent en les darreres dècades i, actualment als EUA el 50% del ciutadans senten que els impacta <a href="https://www.who.int/occupational_health/topics/stressatwp/en/">negativament en la feina</a>, en <a href="https://www.apa.org/news/press/releases/stress/2017/state-nation.pdf">algunes organitzacions se l'anomena l’epidèmia del segle XXI</a>. Tenint en compte això, cal considerar de forma molt urgent, a més de la inestabilitat associada a les <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2010/06/les-tres-crisis.html">tres crisis</a> (climàtica, ecològica i energètica) de la nostra civilització, la inestabilitat mental que patirem com individus, que es pot traduir, entre d'altres, en un alt nivell de frustració. Aquesta inestabilitat mental sociològica va, en gran part, associada a aquesta epidèmia silenciosa que ara, a més, s’agreujarà. Per tant, l’estrès de fons que patim com individus, no ajuda a gestionar una situació com l’actual, perquè el confinament en genera més. Hi ha un espectre d’actituds (respecte no només el COVID19, sinó al col·lapse) amb extrems en els dos pols que ens han dut a la bifurcació actual: cooperació o imposició. Les idees que sostenen aquestes dues actituts serien, per a la <b>i</b><b>mposició:</b> «què cal fer perquè això no torni a passar i mantenir el que (<i>creiem que</i>) teníem abans» o, per la <b>c</b><b>ooperació:</b> «el sistema socio-econòmic actual està obsolet, per tant, calen canvis profunds, cal canviar per adaptar-nos a la incertesa actual i futura, deixant enrere la il·lusió de la seguretat». </div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
No val la pena entrar ara en el pol de la imposició, aquest té uns bons fonaments en hàbits fortament arrelats en la nostra societat. M’interessa més aquí analitzar el pol, l’opció, de la cooperació.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Per començar a treballar en el pol de la cooperació cal que ens anem deslliurant de l’estrès, bàsicament, perquè cooperar implica tenir una actitud d’obertura cap als altres, mentre que, si estem estressats (en el paradigma lluita-fugida) estem a la defensiva i això ens limita la comunicació, essencial per poder col·laborar i cooperar. Cal que tinguem clar que l’estrès afecta a diversos àmbits de la nostra vida, per exemple:</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<ul>
<li>temps: més estrès, més sensació de no tenir temps per fer el que volem fer (o necessitem fer).</li>
<li>recursos: treballar més per tenir més o, en la majoria de la població mundial, per sobreviure. La paradoxa del (primer) món actual: tot i tenir les necessitats materials cobertes tenim una vida amb poc temps ‘de qualitat’.</li>
<li>estat mental: la 'qualitat' del temps que tenim depèn del nostre estat mental i, per tant, de la percepció de la realitat que vivim. Operem, la major part del temps, en estats mentals automatitzats però amb la percepció de que els individus som els que en realitat decidim, en major grau, el camí i que som els amos de les nostres decisions.</li>
<li>necessitats: la propaganda ens inunda mentalment per a fer que volguem més coses i per distreure’ns. Fomentar la distracció crea estats mentals i patrons conductuals automatitzats, poc reflexius, poc autocrítics i per tant amb poca consciència. Així fomentem hàbits de fugida/distracció que debiliten la facultat propositiva-volitiva i, en resum, un estat mental més conscient i menys automàtic.</li>
<li>volició: al no tenir voluntat (deixar-nos anar en la distracció) ens deixem arrossegar, cosa que crea un sentiment inconscient d’impotència que, o ens situa en un estat més evassiu, o ens provoca irritació.</li>
</ul>
</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Però què és el que dispara i/o manté l’estrés? La por, aquesta sol ser una por que no detectem i que, per tant, és més difícil de gestionar perquè no ens prepara per ‘lluitar o fugir’, és una por a la incertesa que genera una angoixa pel futur i del present. Aquesta por (paradoxalment) és fonamental pel manteniment del sistema actual, perquè genera un <i><a href="https://taller.iec.cat/neologismes/mostra.asp?terme=horror+vacui&button=Cerca">horror vacui</a></i> per allò que cau fora dels límits considerats ‘normals’ o més ben dit, habituals, usuals o coneguts ("<a href="http://refranyer.dites.cat/2007/05/val-ms-boig-conegut-que-savi-per.html">més val boig conegut</a>...").<br />
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Veiem alguna proposta de com gestionar aquest estrès a nivell conceptual i actitudinal. Us proposo dos eixos, <b>factual i temporal:</b></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
<ol>
<li><u>Factual.</u> <b>Tres pilars: </b>sortint de la <b>cooperació,</b> assumir la <b>responsabilitat</b> per acabar portant a terme <b>acció</b>(ns). </li>
<li><u>Temporal.</u> Horitzó a: <b>curt, mitjà i llarg termini</b>. No em cansaré de repetir que el canvi que volem per a la societat, cal que l’implementem a nivell personal, perquè <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2012/08/poder-i-politics-una-rao-del-bau-en.html">són les relacions individuals les que construeixen les estructures supra-individuals </a>(a nivell de famílies, veinats, pobles, regions, països, nacions, continents) que, al seu torn, tornen a afectar als individus. </li>
</ol>
</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>Cooperació. </b>Aquesta època ens aboca a la incertesa individual i aquesta incertesa, es pot paliar posant el focus, en lloc de en l'individu aillat, en l’aspecte col·lectiu. On posem la nostra motivació? en nosaltres mateixos com a primera idea motriu o en els altres? I quan pensem en 'els altres' ho ampliem més enllà de família, amics i coneguts? El confinament i la pandèmia ens han fet paleses dues qüestions: la interdependència del sistema socio-ecològic on vivim i la importància de tothom per igual (recordem aquelles tres velles paraules: llibertat, igualtat, fraternitat?). I ho ha fet en els dos costats, el <b>destructiu:</b> angoixa pel que facin malament els altres i la fragilitat de les relacions econòmico-comercials. Per aquest motiu, qualsevol persona pot ser, independentment del seu origen, professió, ideologia, etc. una amenaça. Per altra banda, el <b>constructiu:</b> <a href="https://www.goodreads.com/quotes/7476850-pain-shared-is-pain-divided-and-you-are-only-as">el patiment compartit no només és patiment dividit</a>, també és el mètode per alleujar-lo i gestionar-lo. La solidaritat és doncs el camí (que no l’objectiu). De fet, aquesta és la vacuna pel virus de la por: <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2015/04/reduccio-i-optimitzacio-i.html">només posant-nos en el lloc dels altres </a>(no només capir-los intel·lectualment, sinó sentir quina és la seva realitat) podrem avançar en el camí de la solidaritat i de la cooperació. Però aquesta solidaritat i cooperació cal que estiguin basades en una motivació que busqui el benefici comú i que fugi, entre d’altres coses, de la culpabilització, de la banalització que porta a la cosificació i, sobre tot, de l’actitud de donar almoina o fer caritat.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>Responsabilitat. </b>Dels tres pilars, aquest és el més important perquè, entre d’altres coses, és el més difícil d’entendre i per tant d’assumir. Segons el <a href="https://dlc.iec.cat/Results?IdE=0029323&DecEntradaText=responsabilitat&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0">DIEC</a> és la capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
La tendència passada i actual ha portat a la centrifugació del comportament cap a l’exterior en una dinàmica d’irresponsabilitat. Si observem una mica veiem que, en general demanem responsabilitat a les institucions, però no qüestionem el fet que, durant les èpoques de bonança (al primer món) hem anat delegant en les institucions les decisions clau (i per tant les responsabilitats) i això, ara, en certa manera, se’ns gira en contra. Si no ens hem preocupat de bastir un sistema socio-econòmic transparent, just, equitatiu i flexible, quan les coses anaven bé, ara no podem pretendre que el sistema (la societat) de cop i volta es transformi. Perquè no hem demanat responsabilitats abans o, si ho hem fet, ha estat de forma parcial. Crec que aquesta delegació ha vingut accentuada amb l’excés de materialisme, que ha desembocat en una necessitat contínua i creixent d’alienació cap a l’exterior, que té com a conseqüència una cosificació creixent, i per tant una deshumanització en augment. Això ha portat al que coneixem, sense avergonyir-nos-en, com societat del consum i, consumir és, precisament, esgotar, dissipar, gastar o destruir (<a href="https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=consumir&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0">DIEC</a>) el que tenim. Per tant, la societat del consum és una societat destructiva a tots els nivells, no pot ser mai una societat, ni tant sols, sostenible. Ras i curt: <b>consumir és destruir, sostenir és mantenir, per tant, una societat sostenible mai pot ser una societat consumista</b>.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Si entenem la responsabilitat, com diu la definició, com una resposta, un efecte associat a una causa, i el que hi ha a la societat es construeix col·lectivament (aquests dies en tenim proves fefaents) la responsabilitat no depèn només d’un individu, un grup d’individus o d’un estat. Això sí, de la mateixa manera que l’efecte no depèn només d’una causa, ni de totes les causes per igual, la responsabilitat també està repartida de forma desigual, però toca a tothom, a tothom. Això doncs, ens implica a tots i, per tant, ens dóna poder per actuar i, al mateix temps la necessitat indestriable d’assumir o acceptar les conseqüències de l’acció (o la inacció).</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhKg1iAib1jZxFm0gI9ORptHwBXgBpkNHKLSKbfv2TjDavMboVe7lGJXy_H3cgKYg8Y2lhTVVlIIbgvgrwbVjirx-KnqPj-qdg_O44gulnaJolFg2tcWdFcVlZPxSLOn4a8fVnSoME0OaK/s1600/IMG_0841.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="848" data-original-width="1600" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhKg1iAib1jZxFm0gI9ORptHwBXgBpkNHKLSKbfv2TjDavMboVe7lGJXy_H3cgKYg8Y2lhTVVlIIbgvgrwbVjirx-KnqPj-qdg_O44gulnaJolFg2tcWdFcVlZPxSLOn4a8fVnSoME0OaK/s320/IMG_0841.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>Acció. </b>Només quan integrem els dos primers pilars podem dissenyar una estratègia (coherent) que consideri tres periodes de d’acció, l’immediat (accions en el dia a dia) el mig termini (accions a portar a terme progressivament en un període de mesos) i el llarg termini (accions o plans a portar a terme en horitzons de màxim 5 anys). De la implementació i possibles metodologies i responsabilitats en les escales socials (nombre de persones) i temporals en podem parlar més endavant. Només un apunt: no hi ha receptes generals per aplicar a qualsevol lloc i situació. Cal aprendre a fer mentre anem fent, sent molt crítics i auto-crítics. El col·lapse és això benvolgudes lectores: treure’ns la són de les orelles i començar a actuar d’una manera diferent a com ho veniem fent, amb consciencia col·lectiva, solidaritat i responsabilitat.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Salutacions,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
SZD</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-53550247127770876572020-02-20T22:45:00.001-08:002020-02-20T22:45:57.067-08:00Hybris a Nèmesi (II): el Canvi Climàtic i els recursos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYyABgSPCIF9wB0lb4dj01Paa6vej1_uk1s8Jgxpm6ZF2bng2GIbQg-YWyxXUReiVs0l-N8-GFpjTYz5L83xxbgrStmm5BCv4GCQT6b7_AEuolKY2cDZP-wCSDwURB8Es_1vDoqlvluSKU/s1600/Paradise_Lost_12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="989" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYyABgSPCIF9wB0lb4dj01Paa6vej1_uk1s8Jgxpm6ZF2bng2GIbQg-YWyxXUReiVs0l-N8-GFpjTYz5L83xxbgrStmm5BCv4GCQT6b7_AEuolKY2cDZP-wCSDwURB8Es_1vDoqlvluSKU/s320/Paradise_Lost_12.jpg" width="258" /></a></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
(https://en.wikipedia.org/wiki/Hubris#/media/File:Paradise_Lost_12.jpg)</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Benvolgudes lectores,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
El primer post d’aquest any el dedico a fer-vos cinc cèntims d’un article recent que integra les tres potes materials en les quals es sosté el nostre paradigma actual: l’energia, l’aigua i el menjar i la seva relació amb la pèrdua de diversitat y el canvi climàtic. L’article el podeu trobar<a href="https://www.nature.com/articles/s41893-019-0418-8"> aquí (Van Vuuren et al. 2019)</a> el podem relacionar amb les tres crisis (el canvi climàtic, la crisi energètica i el col·lapse de la biosfera) de les quals he parlat en aquest bloc en<a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2010/06/les-tres-crisis.html"> diferents</a> <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2016/11/el-canvi-climatic-i-la-vida-al-planeta.html">posts</a>. </div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Existeix actualment abundant literatura científica sobre el que es coneix com <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Water,_energy_and_food_security_nexus">«energy-water-food nexus» </a>és a dir les relacions entre l’aigua, l’aliment i l’energia. Aquestes anàlisis estudien (molts cops a nivell local o regional) com la producció d’energia el consum d’aigua i la producció d’aliments cal que s’integrin en les anàlisis de la seva evolució perquè poden interferir-se i inter-limitar-se. Si a aquestes influències hi sumem l’efecte creixent del canvi climàtic tenim una complicació afegida que n’incrementa la incertesa de l'anàlisi del comportament futur. En aquest estudi en particular, s’utilitzen models de simulació per les interaccions entre clima, ecosistemes, energia i factors socio-econòmics (per a aquesta part s’utilitza el model <a href="https://models.pbl.nl/image/index.php/Welcome_to_IMAGE_3.0_Documentation">IMAGE</a>) i pel que fa al consum d’aliments per càpita utilitzen el model <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0959378016302473">FDM</a>. Per altra banda, també utilitzen <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sankey_diagram">diagrames de shankey</a> per trobar fluxos d’energia i matèria rellevants.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBg2USwA2c7XpwGJlHGsRQukfJfpAXCwqBui1siEXpZETZ8y1XqWnYpQNNaoM4LFDnaUwMTr0on4FVhicCoa4HVc0IxxThtmegJ1mFvoLqpH26EmB4CLHxqCOKNpCdn0Wvcri6XGPVVaKY/s1600/1280px-Sankeysteam.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="809" data-original-width="1280" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBg2USwA2c7XpwGJlHGsRQukfJfpAXCwqBui1siEXpZETZ8y1XqWnYpQNNaoM4LFDnaUwMTr0on4FVhicCoa4HVc0IxxThtmegJ1mFvoLqpH26EmB4CLHxqCOKNpCdn0Wvcri6XGPVVaKY/s320/1280px-Sankeysteam.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Exemple de diagrama de Shankey </div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
(https://en.wikipedia.org/wiki/Sankey_diagram#/media/File:Sankeysteam.png)</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Per fer les projeccions s’utilitzen escenaris basats en els Shared Socioeconomic Pathways (SSP) en particular l’SSP2 que ja vaig comentar en <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2017/03/com-sera-la-societat-del-futur.html">un post anterior</a>. El SSP2 és el que prenen com a referència i, per oposició, en proposen un de «resposta» en el que es proposen actuacions per fer front a l’escenari de referència. Cal dir que aquest escenari de referència és coherent amb les projeccions de la <a href="http://www.fao.org/home/en/">FAO</a> pel que fa al consum i producció d’aliments fins l’any 2050. Les projeccions utilitzant l’escenari de referència (SSP2) diuen que, si no es canvien les polítiques, fins al 2050, la producció de menjar i d’energia podria incrementar un 60% i el consum d’aigua un 20%, conduint tot això a una més gran pressió en el medi ambient i, en conseqüència, a una molt més gran degradació de recursos. En l’article ens dona algunes receptes per revertir aquesta tendència. (<i>Incís: com veureu, aquest article no té en compte una limitació de recursos estricta, es limita a la comptabilitat confiant en que es podrà arribar a aquests nivells de consum</i>).</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
En aquest treball la metodologia és interessant perquè es combinen els models per fer projeccions amb estimacions dels diagrames de shankey per veure ‘ineficiències’ del sistema. Segons les anàlisis es proposen quatre eixos de millora:</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
1) <b>Canvi de dieta.</b> Es recomana un canvi a dietes amb menys consum de carn. Actualment, hi ha una relació directa entre la tendència a incrementar el consum de carn i l’increment del nivell econòmic (més rics implica menjar més carn): el consum de productes càrnics, sucre i olis incrementa a mesura que els ingressos incrementen. En promig, a partir d’uns ingressos per càpita de USD10000/any l’ingesta de menjar incrementa considerablement. En les projeccions es fa palès que l’increment en consum és degut a que les regions en vies de desenvolupament canvien de dieta cap al consum de proteïna animal, la qual és extremadament ineficient en l’ús de recursos (com els usos del sòl i l’aigua), en parlarem en un post futur. El detall afegit és que, a més, aquesta dieta és menys saludable. Equivalentment al que passa amb el consum de menjar, es dóna amb l’increment del consum d’energia. Tant el consum de menjar com el d’energia es preveu que pugin un 60% en el període que va del 2015 al 2050. Els autors recomanen que, per fer front a aquest increment en el consum d’aliments, cal canviar la dieta a una menys intensiva en el consum de proteïna animal. Una reducció moderada en el consum de proteïna animal (seguint la dieta <a href="https://eatforum.org/content/uploads/2019/07/EAT-Lancet_Commission_Summary_Report.pdf">Willett</a>) porta dues conseqüències: la primera, una dieta més saludable, la segona una reducció del 30% en producció d’aliments respecte l’escenari base.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
2)<b> Increment en el rendiment i l’eficiència agrícola.</b> Alguns estudis apunten que és possible incrementar la producció agrícola en un 15% comparat amb l’escenari de referència en els països en vies de desenvolupament, utilitzant una millor gestió de l’aigua i els nutrients i amb una millora de l’assessorament d’experts i la intensificació de la producció animal.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
3)<b> Reducció de les deixalles i del menjar que es malbarata</b>. S’estima que un terç de la producció d’aliment mundial es malgasta. Particularment aquest malbaratament és més gran en els països rics, tot i que en els pobres també es produeix. El principals punts de malbaratament en la cadena són el post-collita, processat i transformació. Els càlculs mostren que la reducció del malbaratament de menjar a la meitat (15%) portaria a una reducció de la producció d’un 8%, en usos de la terra de 5% i en ús d’aigua en un 5%, amb caigudes de emissions similars.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
4)<b> Polítiques climàtiques.</b> En aquest punt, l’article apunta la necessitat d’integrar les polítiques de reducció d’emissions amb les estratègies anteriors i amb les tecnologies de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Captura_i_emmagatzematge_de_di%C3%B2xd_de_carboni">Captura i Emmagatzematge de Carboni </a>(CCS) per tal d’entrar en el que es coneix com emissions negatives més enllà del 2050 i així compensar les emissions intensives que hem produït (i es preveu de produir). Així l’article suggereix l’ús de la bio-energia el CCS i l'aforestació.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
En general doncs aquest treball recomana unes anàlisis i respostes integrades per fer front a l’Emergència Climàtica, la crisi ecològica i de recursos. En l’article s’analitzen l’energia, l’aigua i el menjar com variables clau per fer un estudi de partida, tot i així, ja s’intueix que és un primer pas i que caldrà més produnditat en les anàlisis, en concret la seva regionalització i localització depenent de l’àrea geogràfica i del ritme al qual es pretengui navegar la transició.<br />
<br />
<i><b><u>Nota final:</u> </b>aquest article no assenyala directament els problemes de manca de recursos (apunta cap a un creixement de la producció d'energia i altres recursos) però el trobo interessant perquè, tot i ser negacionista de la crisi de recursos, fins i tot en una dinàmica BAU ja es veu (si s'és honest intel·lectualment) que no podem seguir de cap manera en aquest camí. Des del meu punt de vista aquest article fa paleses les contradiccions del sistema, perquè tot i les suggerències en canvi de dieta, reducció del malbaratament, etc. no qüestiona la lògica econòmica actual... tot arribarà. </i><br />
<br />
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Salutacions,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
SZD</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-41499877873355968252019-12-23T09:40:00.001-08:002020-02-27T04:23:56.939-08:00El col·lapse dels estats: Espanya. Una revisió.<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMIbbeWTqCAq9Y2Ebv9Jvor2WZXn_2y35IJdNByXgpwrBmLv3MY3matGDqwSQWJrlHQ0GEVHbMi66rtbHXvwp-lhIqXOpbnnL5cD0vtwl3t9o2hyt5kT7CfN2UXDMeeO_o4doGleEpFS1S/s1600/Franco-ReyJC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="660" height="164" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMIbbeWTqCAq9Y2Ebv9Jvor2WZXn_2y35IJdNByXgpwrBmLv3MY3matGDqwSQWJrlHQ0GEVHbMi66rtbHXvwp-lhIqXOpbnnL5cD0vtwl3t9o2hyt5kT7CfN2UXDMeeO_o4doGleEpFS1S/s320/Franco-ReyJC.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
(https://www.publico.es/politica/casa-real-ofrece-matices-discursos-franquistas-rey-juan-carlos.html)</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Benvolgudes lectores,</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Aquest post, tal com indica el títol, pretén ser una revisió i profundització del <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2017/09/el-collapse-dels-estats-espanya.html">post del 15 de setembre del 2017</a>. Per tant, deprés de més de dos anys del post en que analitzava la situació de l’estat espanyol pel que fa a Catalunya just abans del referendum de l’u d’octubre. La meva intenció és fer auto-crítica veient si les projeccions que vaig fer en aquell moment eren encertades o no i profunditzar (o modificar en algun cas) en les tesis que proposava llavors sobre la crisi del model polític i socio-econòmic espanyol.</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<b>Els fets.</b> Des del que s’ha anomenat «octubre republicà», l’estat espanyol ha desplegat una estratègia de repressió i confusió en dos fronts principals: el mediàtic i el judicial-policial. Aquests dos fronts han aconseguit un replegament i una desorientació del moviment polític independentista (que no del social, que resta latent), atiant l’enfrontament i el partidisme aparent en la classe política (independentista). Tantmateix, des del meu punt de vista, això no és el més important. El més important és que hi ha hagut víctimes a la presó (hostatges polítics, estic en contra d’anomenar-los presos només, són hostatges d’un règim que, quan es tracta de la unitat de l’estat ho és tot menys garantista) i a l’exili. Però per sobre d’això, el més greu de tot és que la situació ha anat empitjorant a mesura que les protestes s’han intensificat i ara ja tenim ferits amb lesions permanents per part de la policia per utilitzar pilotes de goma (a més de pressumptos casos de tortures, maltractaments i amenaces), l’ús de les quals és prohibit legalment, perdó, pseudo-legal, perquè es veu que el que legisla el parlament regional català és legislació que no han de complir les forces de seguretat de l’estat perquè és una legislació només per als colonitzats. Paralel·lament a aquesta ofensiva jurídico-legal s’ha endegat una campanya de propaganda per remoure la part emocional de la població escampant un discurs amb bons i dolents, mitjançant mentides i manipulacions. Així doncs, amb aquesta pinça s’ha aconseguit una desorientació conceptual (ja no es parla d’independència ni del referendum organitzat tenint en contra tot l’aparell d’un estat, sinó d’autodeterminació) i sembrar la llavor de la por (al menys a l’administració) per la via de les accions judicials i l’amenaça d’engreixar la llista d’hostatges privats de llibertat i sota vigilància. Un dels detalls més interessants apareguts recentment són les memòries de l’expresident Rajoy, que posen de manifest com el moviment independentista ha estat fomentat per la via de la provocació, des del mateix estat, per una voluntat recentralitzadora, per tirar enrere les competències de les regions i tornar a un estat centralitzat que, fet i fet, es l’únic que la cultura nacional espanyola entén. Val a dir que la recentralització s’entén des d’una visió, com la del pensament franquista, que promou una corrupció sistèmica. Si tenim en compte diversos estudis, veurem que la descentralització (democràtica) fiscal i política està associada a una <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0047272700001584,https://qog.pol.gu.se/digitalAssets/1538/1538165_2015_14_karlstr--m.pdf">menor corrupció</a>. Per tant, és lògic que els estats, i més els de base ideològica jacobina i amb dèficid democràtic, busquin una major centralització perquè això accentua la corrupció, necessària en el model neo-liberal actual. D’això en parlarem en un altre post. </div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<b>Diagnosi.</b> Permeteu-me que aquí faci una esmena al marc conceptual que he anat introduint en aquest bloc, basat en la teoria de les <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2011/02/collapse-les-cinc-fases.html">5 fases del col·lapse segons Dimitri Orlov</a>. Després de referenciar-la com un marc conceptual per fer determinades anàlisis, penso que aquesta teoria només és útil per anàlisis de sistemes prou grans (com l’antiga URSS) o, sent petits, prou aïllats. A la pràctica, i per estats fortament interconnectats, és a dir, immersos en la globalització, crec que cal revisar-la i, si em permeteu, ho faré en un post futur. El que sí que continua sent vàlid és el concepte de col·lapse de civilització (en termes generals) i com aquest és desenvolupa a la regió mediterrània en general, i a Catalunya en particular. Per altra banda, la meva hipòtesi de que l’estat, amb la via repressiva, s’enfrontava a una escalada de desletigimació, crec que infravalorava el poder persuassiu de la propaganda i distorsió de la realitat que han fet (i cada cop fan més) els mitjans de comunicació de masses. El paper del periodisme al servei del règim tardo-franquista és clau per donar veu i legitimar una acció injustificable des d’un punt de vista dels drets humans. Així doncs, error en la diagnosi que ha portat a que les conseqüències o projeccions no hagin estat del tot encertades. Prova de tot això és que, per una banda, al país vehí s’ha destapat el franquisme-feixisme abans disfressat dins el PP, i això ha fet bascular tot l’espectre polític espanyol cap a tesis molt més conservadores (i anti-democràtiques) i converteix l’estat espanyol (encara més) en una anomalia a Europa. Actualment els partits polítics monàrquics van des de la socialdemocràcia moderada amb Podemos fins al feixisme recalcitrant dels neo-franquistes recentment en expansió. Quan a Europa es preocupen realment per l’emergència del feixisme (ara anomenat ultra-dreta) ho fan des d’un llegat històric encara molt present per l’impacte que significà la Gran Guerra. A l’estat espanyol, el feixisme no només no es qüestiona, sinó que se’l normalitza en programes de televisió, monuments, noms de carrers i funerals d’estat. Perquè es dona aquest fet? Doncs perquè, cal reconèixer-ho, la societat espanyola té unes mancances de cultura democràtica molt importants, i en això, hi té molt a veure la classe política que es crea a partir de l’engany (ara parcialment destapat) del règim del 78. Quin és l’estat de la qüestió a Catalunya? Des del meu punt de vista hi ha diferències culturals Catalunya-Espanya importants que eren claríssimes i ben paleses fa 40 anys i que, gràcies a la classe política d’aquí, s’han anat diluint. Això fa que, actualment, existeixin dues forces oposades (simplificant molt, amb el risc que això comporta) que no són ni molt menys conjunts disjunts, sinó que presenten solapaments importants: el pol unionista-constitucionalista-estatalista espanyol i el pol independentista-reformista-estatalista català. Simplificant encara més podríem dir que hi ha dues tendències: la conservadora que pretèn mantenir <i>l’</i><i>status quo </i>i la innovadora que pretèn explorar altres vies diferents a la que considera exhaurida. La diferència (encara existent) entre la classe política (i per tant indicadora de la societat que, teòricament, representa) espanyola i catalana és, precisament el biaix en l’espectre: a Catalunya tenim un espectre polític més àmpli que va des del pol unionista (un calc en petit de l’espanyol) fins al pol independentista, que representa des de sectors liberals fins a tesis anti-capitalistes. Aquesta riquesa d’opcions es una singularitat molt interessant que, crec, és molt positiva per a fer front a situacions molt complexes: una crisi de civilització com l’actual. Precisament, els grans poders econòmics de l’estat (íntimament relacionats amb els grans poders econòmics internacionals), representats pels grups mediàtics de comunicació de masses, intenten disminuir aquesta diversitat, per tal de tenir un control més efectiu sobre l’aparell polític i l’estat, en aquest cas a Catalunya, representat pel govern regional de la Generalitat. </div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
<b>Conseqüències.</b> Malhauradament, una de les idees que vaig transmetre en les meves projections ha estat del tot vàlida: la reducció de llibertats, la recentralització anti-democràtica amb finalitats inconfessables de fer un estat menys transparent (i per tant, més corrupte) i la repressió, s’agreuja en cada senyal (tebi) de protesta. És a dir, amb l’excusa de la seguretat i de mantenir l’ordre (constitucional?) s’emprenen accions politico-judicials per restringir les (poques) llibertats (expressió, associació i conseqüentment de protesta) que existeixen a l’estat. Així doncs, la qüestió real i fonamental que apuntava ja fa dos anys sobre com volem col·lapsar té més vigència ara que mai. I aquí és on anem a parar després de dos anys: el col·lapse en el que estem immersos ens anirà donant crisis econòmiques recurrents, la següent ja s’albira, tal com apunten <a href="https://ourfiniteworld.com/2019/12/08/recession-ahead-an-overview-of-our-predicament/#more-44533">alguns analistes</a>. A grans trets, la situació actual front el col·lapse es pot entendre des de dos punts d’acció política que, a efectes pràctics, es poden plasmar seguint l’espectre que he mencionat abans. Dels dos pols unionista-independentista la part coincident és l’estatalisme tradicional, és a dir la part més conservadora de l’independentisme coincideix amb la part més ‘refomadora’ de l’unionisme. Ambdós pivoten respecte el concepte d’estat actual (que a efectes pràctics és un estat creat al segle XIX). Ras i curt, hi ha un sector important de l’independentisme que pretén extrapolar l’estat espanyol, creant-ne una còpia diferenciada/millorada en petit, per entrar a formar part del club d’estats europeus. Aquesta és doncs la zona de sol·lapament perquè des de la part unionista-conservadora aquesta zona actua de darrer recurs devant d’una (possible) desfeta de l’estat en les seves actuals condicions, és l’opció de mal menor en cas de derrota de l'unionisme, i un complet desastre (ideològic i polític) per la part del moviment independentista que pretén una reforma a fons del sistema. Però anem a la part més interessant formulant la pregunta clau: què aporta el moviment independentista de nou, d’original, devant de la situació de col·lapse de civilització (emergència climàtica, crisi ecològica i crisi energètica)? Crec que, l’èxit del moviment independentista (i, quan dic èxit, no em refereixo a aconseguir un estat independent, cosa més que probable a mitjà termini) depèn de quines propostes fa per fer front al col·lapse. El moviment independentista es farà resilient i transformador en la mesura que articuli un missatge plausible, honest i d'alta volada a les crisis que estem patint. En aquest sentit, l’independentisme ha de fer seva la lluita contra el canvi climàtic i les crisis energètica i ecològica, fent propostes polítiques concretes basades en una administració molt més democràtica i descentralitzada, en incentivar la participació ciutadana, en eliminar la pobresa i lluitar a nivell nacional (principat i tota la nació) i internacional per erradicar la desigualtat social. L’independentisme de base té un actiu molt valuós: no està condicionat pels cicles electorals i pels lobbies econòmics, per tant, pot lligar grans acords i consensos que van més enllà dels interessos econòmics i del control del gran capital que es fa en la política de despatxos. Així doncs, ara i els anys que venen ens presenten una oportunitat de prendre una direcció que pot servir de punta de llança a d’altres moviments en d’altres àrees geogràfiques o, per contra, podem quedarnos amb l’anar fent i fer un petit salt a un estat que, per poca visió, no sigui capaç d’aportar estratègies útils en una situació futura que serà cada cop més complexa.</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
Salutacions,</div>
<div style="line-height: 18.399999618530273px; margin-bottom: 0.25cm;">
SZD</div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-43868123558457565392019-07-03T08:23:00.001-07:002019-07-03T08:30:35.413-07:00D’Hybris a Nèmesi (I)<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsPlnpJjZHutDZGaKoPH7IuGjXLLnRKTnPnuYmYZVYzo7_-fm_-5QEsKIoaPWjLsnf9upekdvOs90G0Ksse8C8omkOMYR6MnzJf7kSuQC_d0pIKjxbmeTwbTJEhTkcyl6HHmCaLt1FMl8T/s1600/Nemesis_Getty_Villa_96.AA.43.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1407" data-original-width="801" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsPlnpJjZHutDZGaKoPH7IuGjXLLnRKTnPnuYmYZVYzo7_-fm_-5QEsKIoaPWjLsnf9upekdvOs90G0Ksse8C8omkOMYR6MnzJf7kSuQC_d0pIKjxbmeTwbTJEhTkcyl6HHmCaLt1FMl8T/s320/Nemesis_Getty_Villa_96.AA.43.jpg" width="181" /></a></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Photo by Marshall Astor on Flickr, 2007-01-04, see https://www.flickr.com/photo_zoom.gne?id=341698903&size=o, CC BY-SA 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2300661</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Benvolgudes lectores,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Quedava una pregunta pendent en el darrer post: com encarar el temps de col·lapse en el que estem ja immersos des de fa uns anys?</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Per respondre a aquesta pregunta cal veure quines són les tendències actuals, i a partir d’aquí, proposar estratègies per navegar els temps convulsos, presents i futurs.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Des del meu punt de vista, i simplificant molt, podem considerar dues grans àrees o esferes: la sociopolítica/cultural i l’ambiental. Si ho volem veure des d’una perspectiva més analítica, tenim l’entorn (clima, ecosistema i recursos) que condiciona l’esfera sociopolítica, econòmica i psicològica i, al seu torn, la reacció sociopolítica d’adaptació a les condicions ambientals també influeix en aquesta esfera. Un clar exemple és la tendència històrica actual, l’accés a grans recursos (energètics i materials) ha condicionat una socio-economia que acaba influint (degradant) el medi ambient i aquest, al seu torn, torna a afectar a la societat. Doncs bé, tenint aquest model al cap, podem veure quina és l’evolució d’aquest binomi. Prenem doncs els factors un per un i veiem com poden ser els escenaris d’evolució segons el que ha anat passant els darrers anys. En aquest post em centraré només en l’esfera socioeconòmica.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>-Societat</b>: estem inmersos en una creixent pèrdua de llibertats (tal com ja he apuntat en el <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2019/01/hybris.html">post anterior</a>). Aquesta pèrdua de llibertats té origen en les tendències polítiques actuals que retornen a visions ‘conservadores’ com a conseqüència de la crisi que estem patint, la incertesa que genera i, per tant, el sentiment d’aingoxa associat a la inseguretat que produeix. Això fa que el ciutadà derivi ideològicament cap a opcions que, per una banda, li asseguren que posaran ‘ordre’ i, per l’altra que, diuen ser (cínicament) els que són fora del sistema i per tant poden reconduir-lo, així la persona que vota aquestes opcions té una oportunitat de ‘castigar’ el sistema polític actual que ens ha portat al desgavell que patim. Aquesta situació es dona als EUA, Brasil i, en certa manera en l’ascens de l’extrema dreta a Europa. Això porta als estats les societats dels quals tenen una feble tradició i cultura de representació de baix a dalt i de control dels excessos del poder, a utilitzar de manera, més o menys intensa, el poder judicial per col·laborar en la restricció de llibertats en favor de més seguretat (seguretat per a mantenir el poder en qui el té, és clar). En aquesta línia, s’utilitzen les institucions polítiques i administratives per restringir la diversitat de pensament, la crítica i la possible modificació o reforma de l’statu quo. Un cas interessant és el que s’anomena <a href="https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-aqui-passaria_394381_102.html">lawfare</a> que s’ha aplicat amb èxit al Brasil, Turquia i a Espanya, entre d’altres llocs, amb més o menys intensitat. Aquest retorçament i deformació de la justícia no només s’utilitza en casos de moviments polítics o per exonerar o rebaixar la pena per crims efectuats per elements afins a les ideologies de l’estat com el cas, per exemple, de l’assassinat de’n <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Assassinat_de_Guillem_Agull%C3%B3_i_Salvador">Guillem Agulló</a>, sinó que s’utilitza també amb finalitats dissuassòries per a determinats col·lectius, com els periodistes, així tenim el cas de <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-david-couso/">José Couso</a>, per exemple, on es fa palès com actua la ‘justícia’ a tots els nivells de l’estat quan hi ha interessos inconfessables i supeditacions político-econòmiques a directrius de la potència que, ara mateix, dirigeix el món.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Aquestes tendències socials es tradueixen políticament, a banda de en una deriva cap a postulats conservadors, tal com ja he dit, en una re-centralització de l’estat, un enfortiment dels seus mecanismes, perquè precisament els estats actuals (i en més mesura com més grans siguin) actuen de corretja de transmissió del poder econòmic i, aquest, es mou amb facilitat rere els focus de l’opinió pública i de la transparència. Per tant, s’estableix en aquest sentit un matrimoni diabòlic entre més estat i més concentració de poder econòmic, que es retroalimenta mútuament. Per això l’estat que actualment patim (no només els catalans, qualsevol persona del planeta en pateix algun, malhauradament) és especialment procliu a aquest matrimoni que, dit de passada, en les dictadures es quan funciona més bé, perquè el control públic és molt baix. L’estat espanyol actual, com a bon hereu del franquisme, està molt ben situat per exercir aquesta reducció de llibertats i drets de manera eficient i ràpida. Però entrar en això requereix un altre post, més endavant. Tota aquesta deriva va, precisament, en contra d’una gestió col·lectivament poc traumàtica del col·lapse ja que un poder centralitzat i poc democràtic incorpora alts nivells de corrupció que accentua la inoperància i falta de flexibilitat. Amb grups dirigents poc flexibles i insensibles al patiment generalitzat, el desastre està garantit.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>-Economia:</b> el paradigma actual sembla no tenir aturador, es segueix amb les visions neoclàssiques d’explotació a ultrança dels recursos a tots els nivells, entesos aquests com els ‘serveis ecosistèmics’, minerals/energètics o humans. Sí, humans, perquè en monetaritzar certs àmbits com l’efecte de la contaminació sobre la salut, els accidents de trànsit, o l’impacte de la immigració (ilegal) no només deshumanitzem a les persones i per tant, obviem el seu patiment, sinó que n’establim clarament diferencies dalt-baix, o ric-pobre. Això és obvi en el tractament informatiu, per exemple en inundacions, terratrèmols o huracans: no és el mateix (ni se n’informa igual) si és produeixen a Europa o USA que si és al tercer món. Evidentment el tractament informatiu no es pot dir que sigui només condicionat al factor econòmic, però és clar que a nivell informatiu (i legal) ‘val’ més una vida al primer món d’un ciutadà nascut al primer món que els migrants que perden la vida al Mediterrani. La rel del problema no és només certs biaixos culturals i la superficialització rampant actual, és, com ja he apuntat d’altres vegades, la cosificació, que converteix qualsevol ésser en un mer objecte, del qual l’economia neoclàssica ajuda a posar en una gradació d’importància quantitativa amb un preu o cost determinat. Immersos en aquest paradigma econòmic, l’enorme maquinària de marketing o creadora de ‘necessitats’ funciona a la perfecció en qualsevol situació, repeteixo, en qualsevol situació: sigui favorable o desfavorable. Però per crear ‘necessitats’ afegides cal que vivim en un món imaginari, fora de l’esfera biofísica, per això, al final, ‘les lleis del mercat’ negligeixen les de la física en l’economia actual, per això vivim la il·lusió de ser deus que tot ho poden (<a href="https://www.grup62.cat/llibre-homo-deus-una-breu-historia-del-dema/216607">Homo Deus</a> en deia aquell) i que si no ho podem ara, ho podrem en el futur. Quin desgavell! Això ens aboca a continuar en l’economia del creixement a ultrança, perquè no se’ns esfondri el món imaginari en el que vivim.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>-Psicologia:</b> Tal com he dit repetides vegades i he emfatitzat en el post anterior, el problema és més social i psicològic (individual i col·lectiu) que de recursos i ambiental, perquè com ja he apuntat més amunt, vivim en una ‘realitat’ desconnectada del món. Si ho analitzem honestament, el món és precisament limitacions, pors, incertesa, inseguretat, però també és (o pot ser) connexió, pau, llibertat i creativitat.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Des del meu punt de vista, ens hem creat una preso mental en la nostra ignorància bàsica de voler ‘controlar’, ‘dominar’ i ‘aprofitar’. Aquesta creació artificial ve d’un sentit de <a href="http://autonomiaybienvivir.blogspot.com/2019/01/las-raices-psicologicas-de-nuestro.html#comment-form">separació entre allò humà i allò natural</a>, en el moment que ens separem, sorgeix la tricotomia: iguals, superiors o inferiors. Moltes de les diferents tradicions filosòfico-religioses s’han situat en alguna d’aquestes tres opcions, típicament el cristianisme i la moderna religió materialista (sigui aquesta de dretes amb el capitalisme o d’esquerres amb el marxisme o tots els socialismes) que en deriva, en la segona.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Aquesta frontera delimita el terreny mental en el que ens movem: l’humà és allò conegut, segur i comfortable mentre que allò natural és salvatge, insegur, incert i, per tant, incòmode. Així doncs mirem d’eixamplar el terreny humà contra allò natural, mirem d’aconseguir un impossible: humanitzar la natura o, si voleu dir-ho en llenguatge del best seller Homo Deus, crear d’alguna manera ‘una natura humana’ i portar a la nostra experiència quotidiana el Paradís a la Terra. Això genera una tensió no resolta i creixent, perquè en el fons sabem que pretenem un impossible i, front la paradoxa irresolube, cerquem la distracció. La distracció és la fugida temporal del paradigma mental dominant que ens reclou en aquesta presó mental. Llavors actuem com els ratolins a l’experiment del <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Rat_Park">Rat Park</a>, buscant el nostre <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_m%C3%B3n_feli%C3%A7">‘soma’</a> que ens permeti treure el cap per la finestra i respirar, alleujats un moment, un instant, per tornar a capbussar-nos en la il·lusió de la realitat, en la lluita per fingir una felicitat impostada. Tenim, per tant, una addicció al consum con una forma de distracció, de fugida del món. Perquè sabem que alguna cosa no va bé, que el món, per molt que ens obstinem a fer-nos selfies per l’instagram o a penjar fotos de les vacances, per molt que siguem dels privilegiats que ho tenim gairebé tot resolt a nivell material, hi ha insatisfacció, creada pel mateix marqueting que ens impulsa a consumir en excés, per una banda i per l’altra pel fet de que el món no porta un ritme que poguem assumir. Només cal fixar-se en el ritme de vida de la gent a les (grans) ciutats.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Així doncs, vivim en un món trepidant: ràpid, intens i, a voltes, cruel, però irreflexiu la major part del temps. Sovint penso que cada persona, cada individu roman atrapat en un mar de confusió en el qual es mou seguint impulsos, rampells provocats per la imediatesa del medi que l’envolta, però al ser reactius no podem ser res més que partícules que vibren en el conjunt d’una taca d’humans en un univers de vibracions, de moviments, que, al no comprendre, al no resoldre la paradoxa que hem creat, afrontem de manera maldestra, produint encara més confusió.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Observant amb perspectiva, em ve la imatge dels humans com una coral immensa de cantaires desafinats que canten com poden sense cap coherència, cadascú escoltant només als més propers o allò que creu que li arriba de més lluny, que està sempre distorsionat per l’increïble soroll que l’envolta. Així, cadascú intenta cantar, no perquè el tot soni harmònic sinó per fer el só més agut, més fort o més ‘original’ dins de la cacofonia existent, per poder escoltar-se un mateix i identificar-se, pobrement, enmig d’un sense sentit generalitzat i agressiu. Aquest esforç ingent d’escatir allò útil enmig del caos de sons ens ha fet perdre moltes coses, però dues en destaquen: la capacitat d’escoltar lliurement i, com a conseqüència, la capacitat de percebre el silenci. Les conseqüències d’haver perdut això són terribles i molt profundes per al comportament col·lectiu de la nostra espècie. I així vivim la majoria, desorientats en un món ple de sons, de dades, d’informació pobrament interpretada, però cada cop més perduts i més sols.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>Però existeix una possibilitat diferent a</b> l’olla de grills actual, a l’estrés, a la cerca malaltissa de distracció, a <b>la fugida constant cap a la superficialitat, la banalitat i l’aïllament egoista</b>. Existeix la possibilitat de reconeixer que el problema no és a fora, no és dels altres, bàsicament tenim un problema de com percebem a nivell individual el món i, a partir d’aquesta visió, com decidim relacionar-nos-hi. Perquè si parem, si deixem de contribuir a la bogeria sonora existent, podrem sentir que hi ha alguns sons que sí son harmoniosos, que, en lloc d’estressar-nos, distreure’ns i esgotar-nos, ens porten una certa tranquil·litat, una mica de pau. Si parem i escoltem podrem veure que, enmig del girigall hi ha veus que ens porten de fora a dins, que ens permeten deixar d’esforçar-nos en semblar, en voler ocupar un lloc en la disbauxa existent i ens permeten descansar. Senzillament, hem de parar, parar i escoltar, però escoltar d’una manera diferent, no des de l’intel·lecte, no des del judici pre-conceptual basat en el que ens sembla ‘bo’ o ‘dolent’. A aquesta manera d’escoltar li podem dir de moltes maneres: rendir-se, deixar-se anar sense deixar-se portar, o senzillament ‘sentir’, simplement ‘sentir’.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
I a partir d’aquí, comença un camí nou, perquè en aquest escoltar podrem percebre veus i sons d’instruments que sempre han estat allí, però que no sentíem. Veus de persones que ja han fet aquest camí i que ens poden ajudar a ‘sentir millor’, veus que han quedat gravades en textos, en llibres que ens ajuden a percebre d’una forma més clara, deixar de costat el terrabastall exterior per poder escoltar la música que també ens envolta. Però per això haurem de començar a deixar de portar-nos per les tendències passades, per la necessitat de cridar. Per això haurem de començar a afinar la nostra veu, a aprendre la tècnica per poder, realment, cantar. Haurem d’anar a moltes audicions i concerts on es toqui la música que realment ens aporta pau, on les persones que tenen una percepció i sensibilitat especial ens permetin comprovar, una i altra volta que el canvi és possible, que deixar l’emocionalitat reactiva que ens porta al soroll desagradable no es només desitjable, és necessari en aquest món que ha desconnectat de la música. Però, què podem fer per poder integrar en el nostre quèfer diari aquesta música subtil que es difícil de distingir enmig del desori extern? Com podem percebre quelcom tant tènue d’entrada, tant delicat enmig del brogit? Doncs potser, només potser el primer pas és l’humilitat, potser es reconèixer el que hem après a ser: agressius, compulsius, volubles... potser primer es reconèixer que rere la nostra suposada façana de generositat, bona voluntat i bonhomia tots tenim un individualisme que ens aïlla i ens asseca, que ens fa perdre la sensibilitat. Només llavors podrem veure que allò que ens fa grans no són els sons de fora sinó els que sonen dins nostre quan realment escoltem, quan realment deixem l’individu i sentim el món. Només llavors podrem començar, no només a escoltar la música, potser podrem començar a tocar, a cantar, primer maldestrament, però poc a poc, cada cop més encertadament, la música que ens lliga a tot el que ens envolta i que ens fa vibrar amb la pau, la tranquil·litat i la joia. I potser, després de temps d’escoltar i mirar de tocar afinat, només potser, podrem percebre en el silenci allò que, algú va dir, ens pot portar a arribar a escoltar la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Harmonia_de_les_esferes">música de les esferes</a>...</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Salutacions,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
SZD</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-86301947252119877592019-01-22T08:53:00.001-08:002019-01-22T08:53:33.283-08:00Hybris <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3WvUEPd1gfxUHUAcYwPM2GICtnP_Xz2LMshGczRR5H-CNWoq45NgE5RIXOrli_K2_QZjTQnqwlkH6scWdv_cjQvukG9rPMIOfeEOBNtuiKbvyaajjsDZQ-_FfrTLlN6ulpFcCWF1hXIoe/s1600/Alfred_Rethel_002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="785" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3WvUEPd1gfxUHUAcYwPM2GICtnP_Xz2LMshGczRR5H-CNWoq45NgE5RIXOrli_K2_QZjTQnqwlkH6scWdv_cjQvukG9rPMIOfeEOBNtuiKbvyaajjsDZQ-_FfrTLlN6ulpFcCWF1hXIoe/s320/Alfred_Rethel_002.jpg" width="157" /></a></div>
<br />
(https://en.wikipedia.org/wiki/Nemesis#/media/File:Alfred_Rethel_002.jpg)<br />
<br />
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Benvolgudes lectores,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Aquest post és una auto-crítica que vol ser constructiva i extensiva a tot el moviment ‘peakoiler’. El que diré ve de l’experiència directa del meu dia a dia amb la comunitat científica que tracta la transició renovable, les reaccions del públic quan faig divulgació, la interacció amb amics i familiars i amb els alumnes de la universitat.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>La majoria de gent </b>que es conscient del problema de l’esgotament dels recursos entén i accepta que tenim devant un problema descomunal, <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2010/06/les-tres-crisis.html">les tres crisis</a>, de les quals he parlat en aquest bloc, ens posen devant d’una situació d’emergència com no ha tingut mai la humanitat, aquest problema i la seva dimensió, complexitat i implicacions fa que la majoria de gent honesta reconegui que <b>el canvi climàtic, la crisi energètica i el col·lapse de la biosfera tal com la coneixem </b><b>fan que hàgim de canviar el </b><b>paradigma actual</b><b>. </b>Cal acceptar això com un malalt cal que accepti la seva malaltia per poder guarir-se. Cal acceptar que les receptes fàcils no tenen cabuda en una societat complexa com ho és l’actual i cal acceptar que les implicacions de la no acceptació d’aquesta situació comportaran a mitjà i llarg termini més patiment que si ho acceptem. <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2013/03/collapse-i-acceptacio-individu-i.html">Però realment ho acceptem o, en lloc d’acceptar, estem negociant?</a></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<b>La reacció ‘peakoiler’. </b>Fa temps vaig fer una <a href="https://www.blogger.com/(http://despres-de-tot.blogspot.com/2014/03/una-taxonomia-del-peakoiler.html">taxonomia del ‘peakoiler’</a> que ens il·lustra en un to divertit, quines són les diferents posicions que prenem devant d’aquest problema sense solució. Però cap d’elles planteja una acció concreta més enllà de mesures individuals i actituds personals: consumir menys i de proximitat, intentar reduir el transport, reciclar, votar opcions (gairebé inexistents) que promogin canvis polítics i socials a nivell més profund, etc. En particular, a nivell local també hi ha inciatives molt lloables com els pobles en transició o la permacultura, de les quals j<a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2013/02/i-final-un-nou-paradigma.html">a n’hem parlat en aquest bloc</a>. Tantmateix, aquestes opcions locals són difícilment escalables. D’altra banda, aquestes ‘opcions’, ens treuen de la inèrcia a la que ens porta el dia a dia? O només ens tranquil·litzen superficialment? Perquè, en realitat, som conscients de que no podem canviar el rumb d’aquest vaixell, com tampoc es va poder canviar el rumb del Titànic?</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Formularé la qüestió d’una altra manera, seguint la idea que introdueix l’Antonio Turiel en el seu bloc <a href="http://crashoil.blogspot.com/2010/09/publico-no-publicitado.html">aquí</a> i <a href="https://www.blogger.com/(http://crashoil.blogspot.com/2018/06/carta-al-presidente-del-gobierno.html">aquí</a>. Suposem que tenim una entrevista amb un polític important, que realment té el poder de prendre decisions que seran implementades. Què li diríem? Quines mesures concretes li proposaríem per fer front a la situació i que, a més, fossin possibles sense que es jugui la seva posició? Realment serviria de res? Ja veiem que estem en un atzucac. El problema bàsic que tenim és que sabem el punt de partida B (la situació actual de BAU) i el punt d’arribada R (una hipotètica societat resilient i amb menys requeriments materials i energètics) però <b>no hi ha una propos</b><b>ta </b><b>estandard, </b><b>clara i consensuada </b>en les vessants tècniques, socials, econòmiques, filosòfiques (ètiques i conceptuals) <b>que ens permeti delimitar un camí clar del punt B (BAU) al punt R (Resiliència). </b>Fins fa poc pensava, com molts dels meus companys, que calia un canvi cultural, per tal d’evitar les tendències que apunten alguns articles recents (per exemple, sobre <a href="https://www.elsaltodiario.com/fascismo/el-fascismo-ha-vuelto-para-quedarse">feixisme</a> o sobre els cicles històrics i <a href="https://www.15-15-15.org/webzine/2019/01/11/la-democracia-y-la-decadencia-de-occidente/">decadència d’occident</a>). Pensava que calia arribar a una societat formada per uns individus que basin la seva cosmovisió en un esquema conceptual diferent i, sobre aquesta cosmovisió (conceptual-filosòfica-ètica) construir una <a href="https://www.blogger.com/(http://despres-de-tot.blogspot.com/2013/02/i-final-un-nou-paradigma.html">cultura diferent a l’actual</a>, en la línia del que ofereix l’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecosocialisme">ecosocialisme</a> o l’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecofeminisme">ecofeminisme</a>. I en aquest sentit tenim doncs diagnosis més profundes, sobre tot de les errades de la visió actual, i una d’elles és reconèixer, honestament, fins a quin punt n’estem d'impregnats d’aquesta visió sistèmica extractivista-materialista. De treballs que van en aquesta línia tenim els de <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Saral_Sarkar">Saral Sakar</a> i, a nivell estatal els de'n <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jorge_Riechmann_Fern%C3%A1ndez">Jorge Riechmann</a> amb el seu <a href="http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1718">ecosocialisme descalç </a>o l'ecofeminisme de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Mies">Maria Mies</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vandana_Shiva">Vandana Shiva</a> o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Yayo_Herrero_L%C3%B3pez">Yayo Herrero</a>, entre d'altres. Però, des del profund respecte i admiració que m'inspiren aquestes visions i treballs, penso que cal anar un pas més enllà, ja que la visió actual (capitalista-materialista) i, tristament, les seves alternatives (ecosociolisme i ecofeminisme) no han aconseguit canviar estructuralment la situació respecte a les etapes anteriors de la història, on el pensament màgico-religiós dominava. <b>L’actual religió materialista</b>, en les seves dues vessants (capitalisme i marxisme) <b>no é</b><b>s </b><b>més que l’evolució del punt de vista religiós dels segles anteriors, actualitzats als segles XX i XXI</b>. Així doncs, de manera genèrica, podríem dir que aquesta visió religiosa materialista i individualista actual fa pensar (erròniament) que la Natura es competitiva i que la civilització i cultura actual és, no només lícita, sinó desitjable per l’interès general, perquè està d’acord amb l’entorn natural. Això és en la base dels nostres patrons de comportament individual i, per interacció d’individus, <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com/2012/08/poder-i-politics-una-rao-del-bau-en.html">dels col·lectius</a>.<br />
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Actualment <b>crec</b>, cada cop més, <b>que estava equivocat</b>. Pensava que es podia construir una nova visió basant-nos en més coneixement, en fonamentar-nos en la realitat biofísica i aplicar, racionalment, les conseqüències del que sabem que funciona (a petita escala). Però estava equivocat. I penso que l’equivocació, en part, ve de creure que només profunditzant en l’analisi dels problemes (en tots els àmbits del coneixement) es pot contribuir a gestionar millor el col·lapse, a navegar la transició. Al cap i a la fi, aquesta creença en la potència de l’anàlisi racional és un tipus de prepotència social, i de la cultura occidental en particular. Aquesta<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hybris"> hybris</a>, alimentada per la ciència i la tecnologia és en l’arrel dels populismes i, al capdavall, dels cicles de civilització. Fem anàlisis acurades d’una part del problema, però donant-ne per vàlida sense discussió una altra de fonamental: l’assumpció implicita de la nostra capacitat (com a civilització) d’anar més enllà de l’atzucac en el que ens hem posat. El feixisme, i el populisme, no han vingut per a quedar-se (que també) sinó que sempre han estat aquí, en forma d'aquesta prepotència, només cal analitzar com el sistema actual ha utilitzat la desigualtat i la injustícia sempre per a creixer i mantenir-se. I això es fa palès quan els que critiquem aquest sistema, som incapaços de proposar una transició suau, no traumàtica, des del punt B al R. Més enllà d’aquesta transició, intentem veure el període actual com un dels nobrosos cicles de la història, tal com es suggereix <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com/2018/11/en-lespiral-de-lenergia-historia-de-la.html">en l'espiral de la energia</a> o en els treballs de<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Oswald_Spengler"> Spengler</a>, però aquests ‘cicles’ ho són en un context de desigualtat permanent, d’injustícia, des de fa segles.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Penso que hem estat i som, massa prepotents, emborratxats pel record i la sensació de poder que dóna la tecnologia i els ‘assoliments’ passats, pensem (en major o menor mesura) que serem capaços de redreçar la situació actual, en la seva versió més tecno-optimista (sigui fòssil o renovable) o, al menys, de preservar-ne si més no el millor, alguns trets que ens ajudin en un futur que es planteja, cada cop, més negre.<b> En aquesta embriaguesa social, no podem reconèixer que</b> <b>no</b> hem estat ni <b>som capaços de proporcionar condicions dignes ni tant sols a tots els humans</b> (no parlem dels animals i de la Natura en el seu conjunt) <b>precisament en el període de la humanitat on hem tingut més recursos al nostre abast. </b>Cal que reconeixem clarament el fracàs que estem tenint a tots els nivells.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Tal com he dit, i hi inisteixo, aquesta no-acceptació ve de l’orgull de la nostra civilització que, veient-se com igualitària, fraternal i amb llibertat individual, en realitat és violenta, corrupta i injusta. Degut a això, no reconeixem el fat al qual ens enfrontem, i, tal com succeeix als mites clàssics, en el zènit de la nostra civilització, embriagats d’hybris, s’abraona sobre nosaltres la nostra pròpia<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%A8mesi"> nèmesi</a>.</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Però devant de la situació actual, què cal fer? Hi ha alguna actitud que no ens porti a la depressió i/o al nihilisme? Des del meu punt de vista, el primer que cal és obrir la perspectiva més enllà d’una actitud pessimista. Com habitants acomodats en una societat insensible i malaltissa, amb tendències psicopàtiques, cal que pensem que, degut a aquest col·lapse, el malson s’està acabant. La civilització que ha deslegitimat els valors humans i ens ha alienat com éssers vius pensant-nos com entitats artificials sense cap sentit més que el plaer immediat, que ha entronitzat la mentida (post-veritat en diuen), la violència, el robatori i el patiment de tot tipus i arreu (al tercer i al primer món) és a punt d’acabar. Aquest malson és a les acaballes i, com a la majoria dels malsons, el despertar ve de la auto-consciència que el que estem vivint no és la realitat o, si ho voleu veure des d’un altre punt de vista, que la història que ens han explicat era falsa, hem viscut en una il·lusió, en una pel·lícula de Hollywood. Tot això ara s’està esfondrant i apareixerà un paisatge diferent, una nova narrativa, una sortida al final d’aquest recorregut. Allò que s’albira al final del tunel és diferent, anem a un món més clar, més humà i, sobretot, molt menys prepotent. Però, com encarar aquest final del malson? Això ja és tota una altra història que deixo per a un post posterior...</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
Salutacions,</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
SZD</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-726310783379519422018-11-10T09:47:00.002-08:002018-11-10T09:48:23.468-08:00En l’espiral de l’energia: història de la humanitat des del paper que hi ha tingut l’energia. (Ressenya)<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-f_0JzSSzEO36vrGihciysupjCoRHak-kfJqe-7azkT2ZE8Odgje1WWg6wBkByRNa5AyulmzVjaEE6Rqo9RLZEWzgE3nTHC4I1uEo7adkvksoYsZ3h_zW4P-Y60HnTkMYxvbzgtVELId/s1600/portadas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="450" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgH-f_0JzSSzEO36vrGihciysupjCoRHak-kfJqe-7azkT2ZE8Odgje1WWg6wBkByRNa5AyulmzVjaEE6Rqo9RLZEWzgE3nTHC4I1uEo7adkvksoYsZ3h_zW4P-Y60HnTkMYxvbzgtVELId/s320/portadas.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">(</span><a href="https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwi8x6DCr8reAhUE1BoKHT3wDwIQFjAAegQIBRAB&url=https%3A%2F%2Fwww.ecologistasenaccion.org%2F%3Fp%3D29055&usg=AOvVaw2JIChz6G2mzHPI7M-2zutI">[Libro] En la espiral de la energía (2ª edición) • Ecologistas en Acciónhttps://www.ecologistasenaccion.org › ... › Libros en Acción</a>)</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Benvolgudes lectores,</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquest post us faig una breu ressenya del llibre (en dos volums) de <i>En la </i><i>espiral de la energía</i>, de Ramón Fernández Durán i Luis González Reyes. </span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El llibre aborda les qüestions fonamentals de diagnosi de l’estat del sistema socioeconòmic i ambiental actual mitjançant una perspectiva d’evolució històrica, amb una aproxiamció de límits i recursos biofísics. Aquesta perspectiva tot i que té precedents en Tainter i Diamon és, pel seu abast, detall, precisió en l’anàlisi i desenvolupament de conceptes, realment excel·lent.</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El primer volum es centra en la re-interpretació de l’evolució històrica de la humanitat des de la persepectiva de com l’energia i els recursos disponibles són els que condicionen l’organització social, i no a l’inrevés. És a dir, a diferència del punt de vista clàssic i present en tots els aspectes de la nostra societat occidental (del cinema a l’escola, fins a les universitats) el llibre planteja un altre discurs necessari i imprescindible en l’època de col·lapse de civilització que estem vivint. Això converteix aquest treball en una contraposició molt valuosa per superar aquest discurs dominant.</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En el segon volum es fa un diagnòstic de la situació actual i una projecció de quines situacions futures es poden donar, tenint en compte el present i l’evolució històrica.</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Així doncs, el llibre repassa la història des del Paleolític fins a l’època actual, seqüenciada en 9 capítols: societat farratgera (capítol 1), Revolució Agrària (capítol 2), inici de la societat dominadora i l’època dels Estats extractius (capítol 3), capitalisme agrari (capítol 4), Revolució Industrial (capítol 5), l’era del petroli (capítol 6), causes econòmiques, polítiques i socials de la Crisi Global (capítol 7), causes ambientals i de reproducció social (capítol 8) i possibles amenaces futures (capítol 9). Així tenim una seqüència que va des de l’era pre-fòssil (capítols de l’u al quatre), fòssil (cinc i sis), la situació actual (set i vuit) i un anàlisi final de la possible evolució futura (capítol nou).</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per a cada capítol l'anàlisi es centra en i) el sistema econòmic, incloent els treballs que el sostenen i el metabolisme sobre el que s’estructura ii) les formes d’organització social i nivell polític, entre les que destaca l’estat, iii) les agrupacions socials, prepassant la història de la ciutat iv) el sistema cultural i com es construeix v) les lluites entre grups socials que defenen articulacions basades en la dominació i els que aposten pels models igualitaris i sostenibles (passant per la complexitat d’opcions intermitges); vi) la relació de l’ésser humà amb l’entorn i vii) la quantitat i qualitat del fluxe d’energia i materials disponible fent incidència en el paper de la tecnologia. </span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Conceptualment el llibre planteja un desenvolupament interessant del concepte, introduït per Tainter, del binomi complexitat-energia i de la llei dels retorns marginals decreixents, que és al seu torn, conseqüència del bionmi complexitat-energia i dels límits biofísics. Els autors defineixen indicadors de la complexitat per tractar de donar una estimació quantitativa. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es pren un model conceptual de xarxa per establir aquesta quantificació i estableixen que, per incrementar la complexitat, els sistemes necessiten incrementar el fluxe i la quantitat d’energia utilitzada.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Els indicadors són:</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">1) Nombre de nodes dels sistema. En una societat seria el nombre d’individus.</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">2) Interconnexió entre nodes. A més interconnexions més complexitat.</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">3) Diversitat dels nodes. Més diversitat de nodes implicarà més complexitat.</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">4) Informació que flueix entre els nodes. Aquí es considera no només el volum d’informació que passi entre nodes sinó la quantitat de nodes que tenen accés a un volum d’informació determinat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les societats dominants seran més grans i s’estendran molt més com més quantitat d’energia disponible tinguin. Així el binomi energia-complexitat s’estén al trinomi energia-complexitat-dominació. Per tant, s’estableixen dos pols d’organització social: societats igualitàries i societats dominadores (el model capitalista seria un exemple clar d’aquestes segones).</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es proposa una evolució no-lineal de la història, precisament perquè aquesta s’entén com la conseqüència de l’evolució de les societats humanes en una interacció d’aquestes amb l’entorn i amb les decisions col·lectives que es prenen segons el context sociològic i cultural. Per tant, aquesta visió planteja situacions d’equilibri dinàmic i de punts de bifurcació amb canvis profunds. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per simplificar, es plantegen dos grans marcs o periodes històrics: fins fa 6000 anys i a partir d’aquesta data. Societats igualitàries, les més antigues (abans de 6000 anys) i societats dominadores (jerarquies, guerres i explotació ambiental) les més modernes. L</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">es societats dominadores són un model que, degut al seu funcionament bàsic, condueixen, inevitablement, a tres tipus d'evolució temporal:</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">i) salt endavant en la captació d’energia i matèria</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">ii) crisi i recuperació ( que en realitat es només quelcom temporal, ja que no aborda els problemes de fons)</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">iii) col·lapse i reestructuració.</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Finalment, per no allargar-me més, cal dir que el títol del llibre vol emfatitzar una particular visió cíclica de la història que, com molt be expliquen els seus autors: «...De este modo, por cíclica [la visió històrica] no nos referimos a repetitiva, a un eterno retorno, sino a una espiral en la que se vuelve a pasar por etapas similares, pero en contextos y formatos distintos...»</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per la meva banda només em resta animar a les lectores d’aquest bloc a llegir <a href="https://www.ecologistasenaccion.org/?p=29055">aquest llibre</a>. Al mateix temps, felicitar als autors per aquest fantàstic treball. L’únic comentari/suggerència que faria (an Luis i a l’editorial) és que és una llàstima que no hi hagi versió anglesa d’aquesta obra. Una versió/traducció a l’anglès li donaria un impacte molt més gran. Tot i així, cal agrair (i aplaudir) la iniciativa i l’esforç que suposa una obra d’aital magnitud.</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salutacions cordials,</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">SZD</span></div>
<div style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-23015882489355749172018-01-22T05:49:00.000-08:002018-01-22T05:49:07.721-08:00El transport en un sistema 100% renovable: costos i implicacions.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5KW2nH4GSrmolAttKo8hCpCCsf8ZJFIYGPcPR3wPSly6o8bAbVp3Di70ViUt5_CrCkYUJhoTZYDi6c_3kGnYDndOAAOJHlmRk6k6U27IXsnvvP4dNuNoVL4X03RtzOyDB_cmBfVo0haXT/s1600/tren.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="181" data-original-width="426" height="135" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5KW2nH4GSrmolAttKo8hCpCCsf8ZJFIYGPcPR3wPSly6o8bAbVp3Di70ViUt5_CrCkYUJhoTZYDi6c_3kGnYDndOAAOJHlmRk6k6U27IXsnvvP4dNuNoVL4X03RtzOyDB_cmBfVo0haXT/s320/tren.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Benvolgudes lectores,<br />
En aquest post faig un petit resum d’un <a href="http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0196890417312050?via%3Dihub">article</a> que hem publicat una part del grup MEDEAS de l’ICM (l’Antonio
García-Olivares, l’Oleg Osychenko i jo mateix), que ha sortit
publicat recentment sobre el transport en un sistema 100% renovable.
Aquest article és un resultat del projecte <a href="http://www.medeas.eu/">MEDEAS</a>,
en particular, dels treballs que vam fer per analitzar un dels colls
d’ampolla en la transició a un sistema socio-econòmic no fòssil.
Els resultats preliminars amb models com el predecessor del model
MEDEAS, el <a href="http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0301421512008087">WoLim</a>,
ja apuntaven a que el transport en la nostra societat globalitzada
serà una de les qüestions més importants a resoldre per fer front al
pic i disminució progressiva de la producció d’energia fòssil.
Cal aclarir que els problemes més grans que genera la dependència
fòssil del transport (bàsicament petroli) no es centren només en
els viatges que podem fer per desplaçar-nos per anar a treballar o
de vacances, pensem, sobre tot, en el transport de totes les matèries
primeres industrials, alimentació, materials per infrastructures,
etc. que caldrà adaptar per mantenir una hipotètica economia global
funcionant. L’exercici de l’article és doncs, assumint el <a href="http://crashoil.blogspot.com.es/2012/03/que-es-el-bau.html">BAU</a> (Bussiness as Usual, negocis com sempre o fer com
sempre hem fet) veure quins costos (energètics) i quines
implicacions tindria fer el canvi de fòssil a renovable sense tocar
res més. Aquest canvi bàsicament es basa en substituir allò que
funciona amb motors de combustió per motors elèctircs. Veiem-ne un
breu resum (pels detalls us recomano llegir tot l’<a href="http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0196890417312050?via%3Dihub">article</a>).<br />
<br />
En aquest treball es fa una revisió des del punt de vista energètic
i tecnològic dels sistemes de transport que s’han proposat com
alternatives provades als mitjans de transport que utilitzen els combustibles
fòssils i a les previsions per entrar en una era post-carboni.
Prenem com hipòtesi un sistema de transport igual que el que teníem
a nivell global l’any 2014.
<br />
<br />
En un càlcul conservador, si aquest sistema fòssil el substituïm
per un de renovable, s’estalvia un 18% de l’energia consumida
(aquí parlem del cost del consum per ‘moure’ persones i
mercaderies, no del cost de l’adaptació de totes les
infrastructures associades al transport i subministrament d’energia
per a aquest transport). Aquesta reducció vindria d’una reducció
del 68% en el consum d’energia en transport terrestre, però que es
compensaria en part per un increment en el consum d’energia del
transport marítim (163%) i aeri (149%). Aquests increments en el
transport marítim i aeri venen de la impossibilitat, amb les
tecnologies actuals, d’electrificar-los, és a dir, caldria
mantenir aquest transport en sistemes de combustió però, en aquest
cas, passant al gas natural, que es produïria a partir
d’electricitat generada per fonts renovables. A aquesta hipòtesi
cal afegir que assumim una reducció del transport aeri del 50%.
Això es deriva de la necessitat de produir gas natural a partir de
l'electricitat per alimentar els motors d'avions i vaixells, la qual
cosa suposa forts augments de preus d'ambdós tipus de serveis i la
disminució del transport intercontinental, cosa que pot produir una
reubicació de l'activitat econòmica. L'ús d'hidrogen per a l'avió en comptes de metà estalviarà energia, tot i que a
costa de ltenir un combnustible menys segur. D'altra banda, l'ús
del combustible per avions augmentaria el consum del sector aeri un
317% en relació amb el seu consum actual i faria que aquest sector
consumís un 47% de la demanda energètica del transport total. Això
tindria un efecte dramàtic i probablement insuportable sobre els
preus i la mobilitat aèria. Per mantenir els preus dels vols a un
nivell similar al d'avui, la ràtio d'energia consumida pel sector
aeri en relació amb l'energia total disponible hauria de ser similar
a la de l'economia actual, al voltant del 3% (IEA 2014). Una futura
economia 100% renovable, capaç d'oferir el mateix servei que l’economia
fòssil contemporània exigirà al voltant del 87% de l'energia d'<a href="http://www.mdpi.com/1996-1073/8/12/12371">aquest últim</a>; això suposaria 342110 PJ (Peta
Joules) de consum final per produir serveis similars als de l'economia del 2014. Si el 3% d'aquesta energia (10019 PJ) ha de ser consumit pel sector aeri, això significa que el sector aeri
renovable hauria de tenir un 35% de la mida del sector aeri del 2014
i consumiria un 35% l'energia per al sector 100% renovable. Una
fracció més gran implicaria un augment dels preus. Tantmateix, projectar la
mida exacta i els augments de preus que un futur sector aeri
toleraria és un tema complex que requeriria una anàlisi
socioeconòmica més enllà de l'abast d'aquest estudi, així doncs hem
assumit un escenari amb un 50% del nombre d'aeronaus del 2014 com a
plausible.<br />
<br />
Atesa la manca actual d'infraestructures aeroportuàries per
emmagatzemar metà o hidrogen, en les pròximes dècades, pot ser
necessari un ús més gran dels biocombustibles a reacció per
mitigar la petjada de carboni d'acord amb les recomanacions de l'<a href="http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0965856410000583?via%3Dihub">IPCC</a> . No obstant això, en una economia 100%
renovable, la construcció d'aquestes infraestructures i l'ús de
metà o hidrogen seria una opció més econòmica i estalviarien una
quantitat important d'energia.<br />
La transició cap a un transport aeri i marítim 100% renovable no
suposaria cap estalvi energètic o monetari en comparació amb el
sistema actual. Per tant, des d'una perspectiva de racionalitat
econòmica, la substitució dels combustibles fòssils en el
transport ha de començar amb el transport terrestre, on estalviaria
una major quantitat d'energia i CO<sub>2</sub> a un cost menor i
deixaria la conversió renovable completa d’aquests dos sectors fins a més tard.<br />
<br />
<br />
<br />
Pel que fa al transport terrestre, hem suposat dues alternatives:
(i) vehicles amb bateries, (ii) vehicles per vies o amb catenària.
Una alternativa als punts de recàrrega per a vehicles elèctrics
seria l'anomenat sistema de Vehicles Elèctrics per Vies (TEV de les
sigles en anglès: Tracked Electric Vehicles). Es basa en una idea de
l'inventor Will Jones, que busca construir autopistes especials en
les quals els automòbils no només es recarreguen mentre es mouen,
sinó que també es condueixen de manera autònoma (amb un sistema
de navegació incorporat al vehicle). Aquestes carreteres evitarien
la congestió del trànsit, ja que els cotxes podrien viatjar en una
mena de trens de vehicles. Els cotxes es recarreguen durant el
recorregut utilitzant un sistema elèctric tipus Scalextric, o
"bimotor", instal·lat al centre del carril. Gran part de
l'electricitat podria venir de panells solars situats a sobre o a la
mateixa carretera. El desplegament global d'aquest sistema seria car,
però permetria una reducció significativa de la mida de les
bateries amb el corresponent estalvi de metalls escassos.<br />
Si es tria un sistema TEV, la seva inversió de capital seria de
5,3 x 10<sup>13</sup> USD (dòlars EUA), superior a la inversió en renovació de
flotes de transport. En aquest cas, la inversió total seria de 9,8 x
10<sup>13</sup> USD i la taxa d'inversió hauria de ser del 2,2% del
producte mundial brut per any.<br />
Les inversions en infraestructures de transport global entre 2014
i 2025 s’<a href="https://www.blogger.com/Oxford%20Economics.%20Assessing%20the%20global%20transport%20infrastructure%20market:%20Outlook%20to%202025.%20PWC;%202015.">han calculat</a> en 14 x 10<sup>12</sup> USD, equivalent a 1.4 x 10<sup>12</sup> USD l'any com a mitjana
dels pròxims anys. D'altra banda, la producció mundial de
fabricació de vehicles va ser de 66 milions de vehicles i gairebé 2
x 10<sup>12</sup> euros de <a href="http://www.oica.net/category/%20production-statistics/2015-statistics/">facturació global el 2005</a>. El
2016, la producció mundial de vehicles va ser <a href="http://www.oica.net/category/%20production-statistics/2015-statistics/">95 milions de dòlars</a>. Per tant, si la taxa de renovació per vehicle s'ha
mantingut constant aproximadament, la facturació global hauria de
ser actualment de 2,9 x 10<sup>12</sup> euros o 3,5 x 10<sup>12</sup>
USD l'any. Aquesta xifra es pot considerar igual a la despesa anual
de vehicles nous. Si la transició té lloc en un termini de 30 anys,
el cost anual de renovació de la flota de vehicles seria del 34% de
les despeses anuals actuals de vehicles nous. Per tant, aquesta
substitució és factible i es pot considerar part de la renovació
habitual de la flota de transport. D'altra banda, les inversions en
infraestructures anuals en punts d'emmagatzematge i recàrrega de gas
representarien el 0,4% i el d’un sistema TEV, el 126% de la
inversió en infraestructura de transport actual. Així, una
electrificació global de la xarxa viària exigirà un esforç
d'inversió addicional del 40% respecte als nivells actuals.<br />
A curt termini, l'escenari (i) (vehicles amb bateries) té
l'atractiu d'un cost reduït, però pot mantenir o fins i tot
augmentar la massificació d'automòbils a les nostres ciutats i, a
llarg termini, pot provocar un fort increment dels preus del níquel
i el liti utilitzats en les bateries de cotxe. L'escenari (ii)
vehicles elèctrics per vies (TEV), evitarà aquests problemes fent
les bateries de cotxe més petites i que no siguin necessaris punts
de recàrrega a les ciutats, tot i que a un cost molt elevat. Una
tercera alternativa que eviti els problemes de congestió a les
ciutats i les elevades inversions de capital és compartir cotxes
(carsharing). Es tracta d'un sistema de lloguer d'automòbils per
períodes curts de temps (tan curt com una hora) que evita la
necessitat de propietat dels automòbils i que podria reduir la flota
d'automòbils de passatgers en un ordre del 69%, augmentant el temps
mitjà d'ús per a cada cotxe. A més, maximitzaria l'ús dels cicles
de bateria. Aquest tipus de sistema sembla adequat a la disminució
del poder adquisitiu de les classes mitjanes que s'ha observat als
països desenvolupats des del 2008 i als preus relativament alts dels
cotxes elèctrics actuals.<br />
En l'escenari (i), l'energia embeguda necessària per a la
transició del transport és 16415 PJ, el 91% per a vehicles, el 2.4%
per als avions, el 2,9% per a vaixells, l'1,2% per a l'electrificació
de ferrocarrils, l'1,8% per a l'emmagatzematge de gas i el 0,2% per punts de recarrega. Això equival al 4,2% de l'energia
secundària (en els punts de consum) <a href="https://www.iea.org/%20Sankey/#?c=World&s=Final%20consumption">produïda el 2014</a> i
al 16% de l'energia secundària consumida pel sector del transport el
2014. Si la transició es produís en un termini de 30 anys, la
inversió seria d'aproximadament el 0,1% de l'energia secundària
total anual (0,5% de l'energia consumida per transport per any). En
l'escenari (ii), aquestes xifres serien del 9,7% de l'energia
secundària de 2014 i una inversió del 0,3% de l'energia secundària
de 2014 per any.<br />
La nostra estimació no considera nous requisits d'infraestructura
per a l'alimentació del sistema d’electricitat a gas. La transició
també hauria d'anar acompanyada d'una nova infraestructura per a la
producció d'energia renovable, la redundància dels sistemes
energètics (renovables) i les xarxes intel·ligents per
interconnectar els llocs de producció, emmagatzematge i consum
elèctric. Les inversions de capital i energia necessàries per a la
nova infraestructura necessària per a una economia 100% renovable,
no s’estudien en aquest treball. No obstant això, el fet que
l'energia incorporada al capital fix de les infraestructures de
transport sigui només una petita fracció de l'energia secundària
utilitzada anualment per l'economia, suggereix que la nova
infraestructura no serà la part principal del problema en una
transició 100% renovable.<br />
<br />
El cost total de capital de
la nova flota de vehicles, vaixells, trens electrificats i avions
seria, amb els nostres supòsits, 3.9 x 10<sup>13</sup> USD, un 88%
per a la construcció de la flota de vehicles, un 8% per a la nova
flota d'avions, un 2,8% per a la nova flota de vaixells i 1,2% per a
la nova infraestructura elèctrica del ferrocarril (locomotores i
catenàries). La incorporació de les estacions de recàrrega i la
infraestructura de transport de gasos no canviaria de manera visible
aquests resultats.<br />
Si prenen com a referència el producte mundial brut: <a href="http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2016/01/weodata/index.aspx">74 x 1012$ USD1990 (dòlars de l'any 1990) el 2016</a>, que equival a
13.6 x 10<sup>13</sup> $ USD2016 (dòlars de 2016). La nova
infraestructura, costaria el 33% del producte brut mundial de 2016. Si
això s'aconsegueix en un termini de 30 anys, la taxa d'inversió
anual hauria de ser del 1,1% del producte mundial brut per any (amb
les hipòtesis que hem proposat en aquest estudi). Atès que la
formació del capital mundial és el <a href="http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2016/01/weodata/index.aspx">25% del producte mundial bru</a>t, aquesta inversió sembla factible, tot i que hauria
d'anar acompanyada d'una inversió similar en infraestructures de
producció d'energia renovable.<br />
<br />
Els mercats estan invertint cada vegada més en la producció i el
transport renovables, però no amb els increments anuals necessaris
<a href="http://iopscience.iop.org/article/10.1088/1748-9326/11/9/094009/meta">per evitar un canvi climàtic irreversible</a>.
El necessari canvi tecnològic profund i les inversions en la
implementació per a l'electrificació del transport suggereix que
cal un esforç decisiu en l'àmbit polític i pràctic dels governs.
Això planteja reptes immediats, en part esmentats aquí, que poden
requerir polítiques decisives i nous enfocaments per assolir els
objectius projectats per donar suport a la descarbonització del
sistema de transport.<br />
<br />
Les restriccions principals de materials escassos que poden posar
en perill el desenvolupament a gran escala de bateries a bord, motors
elèctrics, piles de combustible i aeronaus renovables són: les reserves
limitades de liti i níquel, les reserves de coure limitades, l'ús de
metalls rars com platí i pal·ladi en cel·les de combustible i els alts
costos d'energia per sintetitzar combustibles aeronàutics a partir
d'electricitat.<br />
<br />
<br />
<br />
Recomanem doncs un conjunt de mesures per part de governs i
societat civil per anticipar aquests riscos:<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>Substitució de la major part del transport terrestre interurbà
actual, que es basa en camions i cotxes particulars, mitjançant
trens elèctrics per a mercaderies i passatgers.</li>
<li>Ús de vehicles elèctrics només per a transport de curta
distància entre ciutats sense alternativa de transport públic.</li>
<li>Ús limitat dels vehicles elèctrics, que es tradueix en una
flota relativament petita. La mida actual podria considerar-se un
límit superior, però no solucionaria els problemes de congestió a
les ciutats, podria augmentar els preus de metalls importants com Ni
i Li, i podria posar en perill la seva disponibilitat per a altres
usos industrials. S'hauria de donar prioritat al transport públic
electrificat.</li>
<li>Ús de les piles de combustible només quan la demanda
d'autonomia i potència del vehicle ho exigeixi.</li>
<li>Reducció de flotes d'aviació a favor de (i) sistemes
ferroviaris i (ii) transport marítim, en aquest ordre.</li>
<li>La reorganització i la reducció del trànsit marítim, ja que els
vaixells de càrrega serien els principals consumidors de
combustibles a partir d'ara i les piles de combustible d'hidrogen i
biogàs en el futur.</li>
<li>Optimització de la logística i el treball, per reduir la
demanda de viatges.</li>
<li>Desplaçament de "modes" de transport d'alta a baixa
intensitat energètica. Els paràmetres apropiats per quantificar
aquests modes d'intensitat i priorització serien de kWh per cada
passatger-km i kWh per Tm-km.</li>
<li>Millora de l'eficiència energètica, no només mitjançant l'ús
de les millors tecnologies disponibles, sinó també mitjançant
l'actuació en infraestructures de transport urbà i públic. El
foment del TaaS (transport com servei) i l'intercanvi d'automòbils
tenen un gran potencial per reduir la demanda d'energia i materials
per al transport per carretera.</li>
</ul>
<br />
<br />
Algunes de les limitacions de la present anàlisi inclouen la
incertesa, imprevisibilitat o dificultat de projectar els següents
factors:<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>Tecnologies disruptives que puguin substituir recursos crítics
o alleujar el dèficit energètic.</li>
<li>Evolució de la distribució demogràfica i migracions forçades
pel canvi climàtic i futures guerres.</li>
<li>Evolució de la desigualtat econòmica, que podria obstaculitzar
les inversions renovables en molts països.</li>
<li>Decisions polítiques i de mercat que fomentin camins específics
de transició del transport actual de combustibles fòssils al
transport elèctric. Consens sobre la disposició dels estats a tot
el món en el desplegament d'una economia descarbonitzada, que
pot traduir-se en diferents escenaris de com es finança i fomenta la
transició.</li>
<li>Recursos econòmics disponibles en futurs escenaris de crisis
climàtiques i ambientals.</li>
</ul>
<br />
<br />
Una altra conclusió d'aquest estudi és que un sistema de
transport renovable és factible, però no necessàriament compatible
amb el creixement exponencial habitual del consum de recursos. Estem
entrant en una època on les inversions requerides en les pròximes
dècades suposaran l'ús de grans fraccions de les reserves de
metalls importants com Cu, Ni, Li, Pt i Pa. Alguns d'aquests metalls
(per exemple, Pt i Pa) tenen propietats físiques específiques que
els fan essencials. Per tant, qualsevol política per a la transició
renovable necessària ja no es pot basar exclusivament en preus i
incentius, sinó que ha de considerar també les reserves geològiques i
l’escassetat dels materials. En els propers 50 anys, la manca
d'elasticitat de les reserves metàl·liques probablement accelerarà
la necessitat de dissenyar una economia post-capitalista que utilitzi
noves eines econòmiques. Algunes d'aquestes eines serien l'ús
d'indicadors geofísics i de sostenibilitat, l'abandó del PIB com a
principal indicador de l'èxit econòmic, la incorporació a
l'economia de la planificació a llarg termini i l'avaluació
ambiental científica i, sobretot, la introducció de nous mecanismes
que puguin crear prosperitat sense augmentar necessàriament el
consum de recursos i materials.<br />
<br />
<br />
<br />
Salutacions,<br />
SZDJordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-86976188619244730142017-11-09T02:22:00.001-08:002017-11-11T00:13:43.267-08:00La transició renovable i els escenaris de futur<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_yGSxuRPw7iwIKy3gHrovPo22vJdOIjRsAkTQAQuG_cumzWvDlErHTxRiFN5g6OTWD3BGzU5DfkGC6d4bs0XWjFcR1EVc68aolii9LSWQSbcI1L02JojgNWLgPUg63G-r37z1rzhUW3G3/s1600/Captura+de+pantalla+2017-11-08+a+les+16.02.52.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="323" data-original-width="772" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_yGSxuRPw7iwIKy3gHrovPo22vJdOIjRsAkTQAQuG_cumzWvDlErHTxRiFN5g6OTWD3BGzU5DfkGC6d4bs0XWjFcR1EVc68aolii9LSWQSbcI1L02JojgNWLgPUg63G-r37z1rzhUW3G3/s400/Captura+de+pantalla+2017-11-08+a+les+16.02.52.png" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Benvolgudes lectores,</span><br />
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquest post faig un petit resum d’un <a href="https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0960148117308972">article</a> del grup de l’ICM, que ha sortit publicat recentment sobre l’evolució futura de la producció de petroli i com poden ser els escenaris de transició renovable.</span><br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fa uns quants anys, l’Antonio Turiel va fer un post basat en
dades de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA, per les
sigles en anglès) on feia uns càlculs de com seria en el futur
l’evolució de la producció de petroli <a href="http://crashoil.blogspot.com.es/2012/11/el-ocaso-del-petroleo.html">tenint encompte l’energia neta</a>.
Doncs bé, prenent com a base aquells càlculs vam proposar-nos
analitzar més en detall les dades i, després, mirar de relacionar-ho
amb la implantació de renovables. Tot seguit passaré a explicar
breument els resultats més importants, però deixeu-me dir aquí que
no ha estat fàcil publicar aquest article. Ha costat més de dos anys i mig des de
que el vam enviar a la primera revista, Energy Policy. Aquesta
revista, després de tenir-lo durant un any i mig en revisió i
passar per tres rondes de revisions el va desestimar sense fer cap
crítica en absolut a problemes en els càlculs o en la part
científica. Què passava (i passa) amb aquest article? doncs
que algunes de les conclusions a les que arribem posen en qüestió
les previsions de la mateixa Agència Internacional de l’Energia.
Tot seguit veureu perquè, us explico els punts principals que hem
estudiat.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">1) Anàlisi de les previsions de l’IEA. Quan vam fer els càlculs
(a finals de l’any 2014) ens vam fixar en que les estimacions de l’IEA canviaven en dos informes de només dos anys de
diferència (2012 i 2014) i ho posem en evidència en l’article
(taula 1). El que acabem mostrant és que les
prediccions de l’IEA són fetes amb objectius predeterminats,
qüestionant doncs la validesa dels resultats del models que
utilitzen. </span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">2) A partir de les estimacions de producció en volum passem a les
estimacions d’energia bruta (figura 1) tenint en compte els
diferents tipus de petroli que dóna l’IEA. També comparem
aquestes estimacions amb les corves de producció d'altres autors i veiem que les corves de l’IEA no segueixen en
tot el període representat el model de Hubbert (excepte si eliminem
la categoria de ‘camps per descobrir’). Cosa lògica si tenim en
compte que les dades estan ‘cuinades’ tal com hem dit abans.
</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlC5z3XMev9qU7nTawfCoK_520eNBa5_f_gIYE2hfIVA0yAoXkDWhxgB1uCEsFryn91tvOgeCKQL3MT4Lk-yEw-qicrjDi4yPSccKa28C5wJyJpHj9Y_v33C2JVfFb-tmJrchc20CjnEhB/s1600/tot_gross_en.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="" border="0" data-original-height="337" data-original-width="448" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlC5z3XMev9qU7nTawfCoK_520eNBa5_f_gIYE2hfIVA0yAoXkDWhxgB1uCEsFryn91tvOgeCKQL3MT4Lk-yEw-qicrjDi4yPSccKa28C5wJyJpHj9Y_v33C2JVfFb-tmJrchc20CjnEhB/s320/tot_gross_en.jpg" title="Figura 1" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
</span><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Figura 1</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<br />
</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A partir de l’energia bruta calculem l’energia neta tenint en
compte la TRE (constant) de cada un dels tipus de petroli (figura 2).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsRjOr0WLPnMM9O5NZEecHOt7JrWQu0FPL_mMY1kfk9BtKtTVRUReOGnKv-jkM2fRdDUCIF5LvvkZyOIuU_HItc06BxnKADbyULohBPDgZvnxmj0eEHbCrh4TFmZKQze2cZ8ne6740X11l/s1600/net_en_conseroi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="" border="0" data-original-height="337" data-original-width="448" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsRjOr0WLPnMM9O5NZEecHOt7JrWQu0FPL_mMY1kfk9BtKtTVRUReOGnKv-jkM2fRdDUCIF5LvvkZyOIuU_HItc06BxnKADbyULohBPDgZvnxmj0eEHbCrh4TFmZKQze2cZ8ne6740X11l/s320/net_en_conseroi.jpg" title="Figura 2" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Figura 2</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
<br />
</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Com veiem, la gràfica de l’energia neta ja no és tant
optimista i <b>presenta un estancament i lleuger descens de la
producció </b><b>a l’any 2040</b><b>.</b></span><br />
<span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si en lloc de suposar que la TRE
serà constant al llarg del temps, la suposem decreixent (de fet
sabem que ha anat baixant pel petroli: de 100:1 a 20:1 o menys
actualment per al cru). Llavors podem suposar diferents models de
descens de la TRE, el més optimista (potencial) ens dóna (figura
3).</span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCUInLYh930NtLKWlSPYWFwVdFug1f5_MGoU_wkAuHaBGytdG0UskqC8zmwfAMeu81GGNJ0H6QJtEhUeOeYYKLa_PRwzoI5KHjFi3deg75GC57VvO1eARvbkZZFGrRmChievyGoHX7PkVr/s1600/pot_eroi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="" border="0" data-original-height="337" data-original-width="448" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCUInLYh930NtLKWlSPYWFwVdFug1f5_MGoU_wkAuHaBGytdG0UskqC8zmwfAMeu81GGNJ0H6QJtEhUeOeYYKLa_PRwzoI5KHjFi3deg75GC57VvO1eARvbkZZFGrRmChievyGoHX7PkVr/s320/pot_eroi.jpg" title="Figura 3" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Figura 3</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Que dóna un clar descens respecte el
màxim (sobre el 2020) i es situa prop dels 80 milions de barrils
diaris, per baixar, al 2040, sobre el 75 milions de barrils diaris.
</span></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCUInLYh930NtLKWlSPYWFwVdFug1f5_MGoU_wkAuHaBGytdG0UskqC8zmwfAMeu81GGNJ0H6QJtEhUeOeYYKLa_PRwzoI5KHjFi3deg75GC57VvO1eARvbkZZFGrRmChievyGoHX7PkVr/s1600/pot_eroi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></a></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-weight: normal;">Si emprem però un model de decreixement lineal (cas més pessimista, figura 4) ens dóna una situació de </span><b>producció de tots els líquids que baixa a 40 milions de barrils diaris per al 2040</b> (la meitat de la producció en el màxim). </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVTpRRjTgkDxyutgNLheAfoFvSHK6upFjdzfagkO0QSGJ25xOxghcZwFenF4Ge9P55JuBBuFwfdAP4zBrWJTYcJ_461Q0U17421vzQPkw5LDiu4MSVtUst0VOxeeTcx048TUsvSYZJPwet/s1600/lin_eroi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="" border="0" data-original-height="337" data-original-width="448" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVTpRRjTgkDxyutgNLheAfoFvSHK6upFjdzfagkO0QSGJ25xOxghcZwFenF4Ge9P55JuBBuFwfdAP4zBrWJTYcJ_461Q0U17421vzQPkw5LDiu4MSVtUst0VOxeeTcx048TUsvSYZJPwet/s320/lin_eroi.jpg" title="Figura 4" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Figura 4</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
<br />
</span><br />
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">3) Tenint en compte aquest descens en
la producció d’energia neta per tots els líquids del petroli,
mirem de veure quin hauria de ser el creixement renovable per
compensar aquesta caiguda. Ho fem tenint en compte dues hipòtesis:</span></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">a) <b>l’energia neta total</b> (líquids
del petroli + renovables) <b>es manté constant</b> i igual a la màxima en
el pic. Això implica, tenint en compte la correlació entre PIB i
producció de petroli, l’estancament del PIB i, per tant, de
l’economia. Veiem en la figura 5 quin és el % de creixement en
renovable per aquesta hipòtesi. Les dades ens diuen que, pel model
de decaïment de la TRE potencial, necessitem un creixement que és
per sota de l’1% anual per a tot el període (fins a 2040).
Recordem però, que això implicaria un estat de crisi constant en el
model actual per falta de creixement en el PIB.
</span></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbt6QMtolgDqj_UPaZqwd0SCU_cnlRdQ2s10XNp-l-cE1glhIy35CA9tvrbX85xgiPeG2Rrm6xaRjaNI_T3gRNdYDSpCvllQnad13d2xpAjUojdmJ9BI7OzBRf0zetnjdlJzwqriTOLoUJ/s1600/constant_RET.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="" border="0" data-original-height="337" data-original-width="448" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbt6QMtolgDqj_UPaZqwd0SCU_cnlRdQ2s10XNp-l-cE1glhIy35CA9tvrbX85xgiPeG2Rrm6xaRjaNI_T3gRNdYDSpCvllQnad13d2xpAjUojdmJ9BI7OzBRf0zetnjdlJzwqriTOLoUJ/s320/constant_RET.jpg" title="Figura 5" width="320" /></span></a></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Figura 5</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-weight: normal;">
<br />
</span></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">b) pet tal que
l’economia creixi suposem que <b>l’energia neta incrementa un 3%
anual</b>. En aquest cas (figura 6) veiem que la taxa d’implementació
creix molt i es manté sempre per sobre del 4%.
</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1wZvmI-XuGKqPnJKYKzc2WmeLjJh0H48zqkU7BAe9ScSgLIqnjBrva3PBPVzJ0BNeH_jQwkAD-4z9eUOLFwzziA4r-K9O2QkFkyXwaUTjfVX5GAtOv9fpqhOBNWp0e1gp9NaiyADISPxA/s1600/grow_3_RET.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img alt="" border="0" data-original-height="337" data-original-width="448" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1wZvmI-XuGKqPnJKYKzc2WmeLjJh0H48zqkU7BAe9ScSgLIqnjBrva3PBPVzJ0BNeH_jQwkAD-4z9eUOLFwzziA4r-K9O2QkFkyXwaUTjfVX5GAtOv9fpqhOBNWp0e1gp9NaiyADISPxA/s320/grow_3_RET.jpg" title="Figura 6" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Figura 6</span></div>
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />
</span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">4) A banda d’aquests càlculs en l’article també fem una
estimació <b>del cost energètic de la infraestructura necessària
pel desenvolupament renovable:</b> 160.5 Gboe (Gboe vol dir mil
milions de Barrils de petroli equivalent). Si aquesta energia la
repartim en 25 anys (una primera estimació del que tardaria la
transició) són 17.6 milions de barrils diaris que és <b>un 22% de
l’energia neta produïda al 2015.</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Conclusions</span></h3>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I) Aquest treball demostra que la transició a un sistema de subministrament d'energia renovable s'ha de definir tenint en compte la TRE de les fonts d'energia primàries disponibles. Les xifres presentades en aquest treball s'han de considerar estimacions optimistes/conservadores sobre les necessitats d'una transició renovable. Les taxes reals d'implantació i les necessitats d'energia poden ser significativament més grans que les que es presenten aquí si es tenen en compte altres factors.<br /><br />II) Les taxes mínimes requerides per al desenvolupament de fonts d'energia renovable per arribar a una transició són factibles tenint en compte que, durant els últims 5 anys, el desenvolupament mitjà global de fonts renovables ha estat al voltant del 5%, i el 2012 té un creixement del 8% (segons dades de l'i<a href="http://www.ren21.net/Portals/0/documents/Resources/GSR/2014/GSR2014_full%20report_low%20res.pdf">nforme REN21</a>). Aquestes taxes de desenvolupament d’energies renovables també són compatibles amb la previsió de l'IEA d'un 5% de creixement mitjana d’energies renovables durant els propers 5 anys.<br /><br />III) El treball desenvolupat aquí pretén donar un conjunt de valors estimats en supòsits optimistes, estimular un debat i advertir sobre la futura disponibilitat d'energia neta global i la urgència de polítiques més concretes i determinades en tots els nivells administratius (regió, país i internacional) per recolzar i millorar la implementació d'energies renovables.<br /><br />IV) La taxa d'implantació d'energies renovables implicaria més esforços per obtenir matèries primeres i, alhora, podria produir un excés de subproductes que podrien tenir dos impactes negatius. En primer lloc, la sobreoferta de productes hoste eventualment innecessaris podria baixar els seus preus i <b>desafavorir el reciclatge </b>d'aquests metalls, situació que en l'actualitat s’ha donat en les economies emergents, depenent fortament de les empreses. Una segona retroalimentació negativa és l'<b>impacte ambiental associat a l'extracció i el processament d'enormes quantitats de matèria primera</b>, traduint-se en el millor dels casos, en un augment de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle que podrien superar els beneficis dels estalvis d’emissions de les fonts renovables i, en els pitjors casos, a un augment de la dispersió al medi de metalls pesants potencialment tòxics i d'elements radioactius.<br /><br />Finalment dir que, com heu vist en aquest resum, benvolgudes lectores, tot i que la transició renovable és imprescindible, planteja uns reptes molt importants a tots els nivells: ecològic, tecnològic, social, polític... I per tant, cal que ens comencem a plantejar si aquesta transició és realment possible en el marc de l’actual sistema econòmic.<br /><br />Salutacions,<br />SZD</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></span></div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-57030467655856599742017-09-15T15:46:00.001-07:002017-09-15T16:11:10.519-07:00El col·lapse dels estats: Espanya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3_eAvRCqg-CO2jqfHO2uUpA5T-neRQcecNyIyghdLtejuSO-Sv42WUWhlsEpPPb0bkODYO5Gv8LFb0QNGFgVW0SZFUF7SyzzEHM_fgeZtvaOTIotIhpOF4-BOf0IQBCD9ecOm593gGrlk/s1600/Franco0001.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="310" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3_eAvRCqg-CO2jqfHO2uUpA5T-neRQcecNyIyghdLtejuSO-Sv42WUWhlsEpPPb0bkODYO5Gv8LFb0QNGFgVW0SZFUF7SyzzEHM_fgeZtvaOTIotIhpOF4-BOf0IQBCD9ecOm593gGrlk/s320/Franco0001.png" width="236" /></a></div>
<br />
(https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f7/Franco0001.PNG)<br />
<br />
Benvolgudes lectores,<br />
Escric aquest post i aviso abans de res que potser no agradarà a
algunes de les (poques) lectores que té aquest bloc. Per això, qui no
sigui independentista, pot deixar de llegir a partir d’aquí.<br />
<br />
També vull remarcar que sóc conscient que dient el que dic en
aquest post potser m’arrisco a que en un futur (llunyà o proper)
em puguin denunciar i multar-me o anar a la presó, però arribats a
aquest punt penso que (potser temeràriament) cal fer un acte de fermesa mostrant les pròpies idees.
<br />
Sí, sóc independentista des que he tingut opinió política (ja
d’adolescent) perquè sempre he pensat que perquè la meva cultura
pogués sobreviure o, al menys, morir dignament, calia que hi hagués
alguna estructura política, reconeguda internacionalment, per poder
recolzar-la.
<br />
Sempre he tingut clar que l’estat Espanyol anava a la contra (i
encara hi va) de poder ser, sentir-se, parlar i viure amb normalitat
en català i la cultura catalana i no tenir la sensació de que, per
fer-ho, per senzillament desenvolupar-nos o viure en la llengua i la
cultura de les generacions anteriors, havíem de demanar disculpes o
agrair que ho poguessim fer, com si ens fessin un favor. El temps ha
anat passant i, com tot, també el meu concepte de què podia
significar la independència del meu país. Ara, a més de les raons
que ja tenia fa molts anys, la penso com una manera de fer una
transició més suau cap a unes estructures estatals fortament
descentralitzades, tal com vaig apuntar en un <a href="http://www.15-15-15.org/num0/un-pas-mes-cap-nova-republica-POR-jordi-sole.shtml">relat de ficció fa temps</a>.
Així doncs si els estats han de col·lapsar o, al menys, els estats
tal com els coneixem actualment, per mi, la millor manera és
trocejar-los per transferir poder de dalt a baix. I d’aquí que el
primer pas sigui que l’estat espanyol es desmembri en parts més
petites, més properes a la gent i amb menys poder centralitzat. Bé,
fins aquí <b>la teoria.</b><br />
<b><br /></b>
<b>Els fets</b> indiquen una deriva més que preocupant, en els
darrers dies les accions judicials i policials de l’estat espanyol
indiquen repressió amb amenaces a càrrecs electes i a la població
pel senzill fet de voler-se expressar democràticament. S’ha anat
més enllà del que la pròpia Constitució Espanyola garanteix, com
és la llibertat d’expressió, anul·lant actes públics per
debatre, retirar i identificar persones per enganxar cartells, fins i
tot hi ha hagut amenaces de mort a diputades que, si s’han
condemnat, ha estat <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/arrimadas-condemna-les-amenaces-a-anna-gabriel-pero-afegeix-i-que-sesperen/">amb un però</a>,
accions policials en impremtes buscant el que ja saben que no
trobaran, etc. En fi, espectacles i accions lamentables de part de
qui, teòricament, ha de garantir la llibertat i la igualtat de tots
els ciutadans de l’estat. D’entrada no és tant estrany pensar
que passaria això, perquè des de fa temps ja en tenim mostres d'aquesta manera de fer: <a href="http://www.publico.es/sociedad/amenazas-policiales-pdli-condena-acoso-sindicato-policial-periodista-cristina-fallaras.html">atacs de la policia a periodistes</a>, segrest de <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/44944/cinc/anys/segrest/jueves">revistes satíriques</a>, protecció per part de l’estat de presumptos delinqüents o una certa tolerància de l'aparell estatal de
l’acció continuada de grups d’extrema dreta i d’<a href="http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/62989-lel-mataren-per-independentistar.html">assassins per motius ideològics</a>, l’existencia i subvenció pública a entitats que
<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3n_Nacional_Francisco_Franco">enalteixen una dictadura militar</a>, o l’existència encara en fosses
sense identificar de restes mortals d’executats durant el
franquisme, etc. La llista és llarga i no cal tampoc estendre's.
Tot això havia anat passant a comptagotes i, per tant, les reaccions
eren més aviat tèbies. El que crida l’atenció és que ara, degut
a l’acció dels partits independentistes i a la inacció dels partits
pretesament renovadors, això ho han hagut d’accentuar i,
previsiblement, anirà a més... ja veurem fins on arriben.<br />
<br />
<b>La diagnosi.</b> Deixeu-me aquí portar a tomb la <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2011/02/collapse-les-cinc-fases.html">teoria de les cinc fases del col·lapse de l’Orlov</a>.
Aquesta teoria precisament del que parla és de legitimitat, els
sona? Doncs bé, l’estat espanyol, tant original històricament, està aconseguint d’avançar directament a la fase tres del col·lapse.
Perquè no oblidem que, quan s’esdevé una dictadura o un govern del
qual la majoria de ciutadans no se’n senten particips l’estat és
amb allò que cal conviure, però també d’allò que poc en vols
saber. Les dues primeres fases del col·lapse fa temps que
s’intueixen en l’horitzó i, amb la següent onada recessiva, el
col·lapse financer serà, sinó un fet, cada cop més a prop. Amb el
que està passant aquests dies, l’estat Espanyol s’arrisca a una
escalada de deslegitimació, no només a Catalunya sinó arreu. Les
mesures repressores sempre acaben passant factura i més en una
societat com l’actual en la que, encara que no ho sembli, hi ha
certa capacitat de reacció.<br />
<br />
<b>Les conseqüències.</b> La situació és molt més greu del
que es pot pensar. I ho és per a tots els ciutadans de l’estat, no
ho és només per als catalans que, històricament i com a col·lectiu, ja estem
acostumats a rebre per defensar idees modernitzadores de l’estat:
va passar tant a la primera <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Espanyola">República Espanyola</a>, com
després (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tercera_guerra_carlina">guerra Carlina</a>) també a la
segona República Espanyola i durant la (mal anomenada) <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/gonzalo-berger-el-govern-de-la-republica-preferia-la-victoria-feixista-abans-que-una-victoria-catalana-a-mallorca/">guerra civil espanyola</a>.
Realment s’estan tolerant de forma generalitzada aquests abusos d’autoritat que ja existien per exemple, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Incidents_de_ciutadans_per_l%27%C3%BAs_de_la_llengua_catalana_el_segle_XXI">per parlar en la nostra llengua</a> (i haver de canviar per
coacció directa o indirecta d’un agent de l’autoritat, en podria
explicar algunes ‘anecdotes’ la més recent d’una amiga quan es
va haver de renovar el DNI fa més d’un any). Ara però, si es
continua amb aquest deixar fer, tant per a la resta de ciutadans de l'estat com per als catalans que 'ja els està bé', la cosa anirà a pitjor.
Potser aconseguirà l’estat la seva finalitat d'aturar la
celebració del referendum, però més enllà d’això, haurà
aconseguit quelcom molt més valuós per al que alguns anomenen Règim
del 78: veure fins on es pot arribar en els actes de repressió. Per
tant, estem davant d’un test, d’un senyal clar que donarà a
l’aparell estatal el missatge que, amb la combinació dels canals
de comunicació de l’estat (públics o subvencionats) i l’acció
judicial/policial es pot reprimir qualsevol opció política que no
interessi. Més i tot, després de la derrota dels independentistes, qui s'arriscarà políticament a proposar canvis fonamentals en l'estat sense risc de ser acusat d'anticonstitucional o ilegal? Ara toca als independentistes catalans, però més aviat
que tard aniran a buscar a qualsevol que s’aparti del que es
considera ‘constitucional’ segons el seu criteri.<br />
<br />
I més enllà del que significa per les llibertats individuals i
col·lectives, això porta a una deslegitimació de l’estat que,
llavors, només es sosté per la força repressiva i la por (en tenim
exemples <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Franquisme">ben propers històricament parlant</a>). Per tant, quan aquesta
estructura coactiva es debiliti i, amb el col·lapse ho farà, es
fragmentarà en mil bocins i anirem directament cap una societat
políticament descentralitzada, ja que requereix menys recursos de
tot tipus. El punt aquí és que, si aquest és el cas, es farà
d’una manera més caòtica i desordenada, amb més manipulació i
corrupció que va associada sempre a la falta de transparència i
control públic. Aquí hom pot pensar que, si hi hem d’arribar és
igual com ho fem. Doncs no, no serà el mateix arribar-hi amb la
confiança en la col·lectivitat i en el veí, que amb la por de que
el veí et denunciï o que s’estengui la certesa que qualsevol
persona que pretengui gestionar allò compartit ho farà per benefici
propi o dels seus. Perquè això, directament, és garantitzar que,
amb poc temps es passi ja a la <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2011/02/collapse-les-cinc-fases.html">fase de col·lapse social</a>.
<br />
<br />
Perquè del que estem parlant al cap i a la fi és de frenar la
tendència a l’individualisme i a l’egoïsme social. Estem parlant
de trobar maneres per a què la societat consideri allò públic com
allò de tots i els treballadors públics i representants polítics
com a servidors socials. Estem parlant d’això per evitar una costa
avall perillosa pel que fa a la igualtat social necessària per
adaptar-nos a les dificultats que ja estem començar a afrontar.
<br />
<br />
Per tant la ‘qüestió catalana’ ja no és si sí o si no, la
qüestió que tenim devant ara mateix és com volem col·lapsar? Un
escenari ens obre possibilitats (només possibilitats, no certeses,
però això ja és molt) l’altre, el continuista (ple de certeses,
molt negres, per cert) ja sabem on ens porta, cada dia està més
clar cap allà on ens porta: de retorn a un sistema d’on ens pensavem que
n’havíem sortit <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Franquisme">ja fa molt de temps</a>. <br />
Salutacions,<br />
Jordi Solé (SZD)Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-47543550665364735892017-08-30T16:35:00.000-07:002017-08-31T01:13:30.708-07:00Navegant el col·lapse<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnxIspqMRwq6lytjQzxiLIds255CuBOyUBETOwVqV94vnMMe3OcLdqEsOsdbMdUgM7ighqNZJV2JJjc8pk_bCl6_rstSMoUlRaJNzeJejkfzPYiKMnEie4o_exzvzOjtgCWvbx7Miu37r8/s1600/william-turner-fishing-boats-entering-the-harbor-of-calais-pattern-seascape-sea-waves-storm-people-ship-sail.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1084" data-original-width="1600" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnxIspqMRwq6lytjQzxiLIds255CuBOyUBETOwVqV94vnMMe3OcLdqEsOsdbMdUgM7ighqNZJV2JJjc8pk_bCl6_rstSMoUlRaJNzeJejkfzPYiKMnEie4o_exzvzOjtgCWvbx7Miu37r8/s320/william-turner-fishing-boats-entering-the-harbor-of-calais-pattern-seascape-sea-waves-storm-people-ship-sail.jpeg" width="320" /></a></div>
(https://w-dog.net/wallpaper/william-turner-fishing-boats-entering-the-harbor-of-calais-pattern-seascape-sea-waves-storm-people-ship-sail/id/328895/)<br />
<br />
Benvolgudes lectores,<br />
<br />
Aquest mes que acaba ha estat especialment intens i desagrable degut als <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Atemptat_a_la_Rambla_de_Barcelona">atemptats patits a Barcelona i Cambrils.</a> Aquests fets van ocasionar un estat de xoc pel fet de veure un entorn com les Rambles de Barcelona, molt familiar i estimat, tacat de sang, amb morts i ferits en unes escenes que semblava que estaven tretes d’una pel·lícula més que formar part d’una realitat colpidora. Aquests fets abominables han provocat un gran impacte social. El primer que cal remarcar és que encara és aviat per arribar a escatir els detalls, motivacions i trames d’interessos que han mogut a uns joves a l’odi i la violència indiscriminada cap a persones innocents. Però més enllà dels anàlisis detallats el que m’interessa aquí és veure de donar un punt de vista del que ha passat des de la perspectiva de la crisi de la civilització industrial i del col·lapse que anem vivint, la major part del temps, sense adonar-nos-en fins que realitats com la del 17 d’agost ens colpegen fortament. Els fets d’aquest tipus que hem anat visquent aquests anys a diferents ciutats europees esquitxen ‘la normalitat’ de la nostra opulenta societat per fer-nos adonar d’una ‘altra realitat’. <br />
<br />
Més enllà de la violència que traspua la nostra societat de forma constant i que, com més avança el col·lapse més s’exagera, el que fan aquests fets a més d’arrabassar vides innocents horriblement és qüestionar els <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2013/02/inici-inception.html">pilars conceptuals</a> sobre els quals es recolza la nostra quotidianitat. Em va cridar l’atenció precisament el lema amb el que es va convocar la manifestació de rebuig dels atemptats i de recolzament de les víctimes: ‘No tinc por, no tenim por’.<br />
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2trB_CgSoKLE98uvYvXagh8Wss7DgzSD4PeGahtut0lJM7N7xx8qAV3pB2jVlltAMh0UmfeREIa5DpiwwdJewbcluhB54TUkdrPKyCHWVHVLC29PZlPCfUoFS_8lcxn3LZIGhPRlUqzEJ/s1600/1503861782154.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2trB_CgSoKLE98uvYvXagh8Wss7DgzSD4PeGahtut0lJM7N7xx8qAV3pB2jVlltAMh0UmfeREIa5DpiwwdJewbcluhB54TUkdrPKyCHWVHVLC29PZlPCfUoFS_8lcxn3LZIGhPRlUqzEJ/s320/1503861782154.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Quan vaig veure això el que vaig pensar és que el que en realitat es volia dir era: ‘No vull/volem tenir por’. Perquè al cap i a la fi el que volem és (tot i tenir por) no tenir-ne. Per mirar de bregar amb aquest sentiment d’indefensió i inseguretat acudim ràpidament al relat, a l’explicació que ens tranquil·litzi racionalment, que ens consoli i ens digui que, d’alguna manera, això que ha passat no pot tornar a passar o si més no, no ens passarà a nosaltres o algun ésser estimat. Llavors es pot fer una anàlisi superficial per fugir d’estudi (buscant bocs expiatoris) i amagar el cap sota l’ala (com la majoria de mitjans han fet), fer una anàlisi més profunda com fan <a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/136910/jordi/moreras/expert/islam/es/primer/cop/cridat/gihad/catala">alguns mitjans</a> o fer una anàlisi que té en compte, precisament, el context de col·lapse en el qual ens <a href="http://crashoil.blogspot.com.es/2017/08/vidas-low-cost.html">estem endinsant</a>. Aquestes anàlisis, ens porten a pensar que si no hi fem res, la tendència serà a <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2012/09/oil-crash-cap-una-societat-mes-violenta.html">augmentar la violència</a> en aquesta lluita pels recursos. I és en aquest sentit que podem arribar a pensar que, al cap i a la fi, això que estem vivint és una guerra, una guerra pels recursos, entre estats (que són <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2016/07/socio-economia-demergencia-el-paper.html">una part del problema</a>) o entre classes socials: <a href="http://crashoil.blogspot.com.es/2017/08/vidas-low-cost.html">pobres contra rics</a>. <br />
<br />
Però crec que, malgrat les anàlisis racionals, ens cal algun relat que ens allunyi de la por i ens reconforti i això, benvolgudes lectores, encara no ho he trobat, precisament perquè des del món dels peakoilers encara no hem aconseguit d’anar més enllà de la crítica i de directrius generals de què cal fer. No estic aquí parlant de donar un corpus teòric i pràctic a la transició i a un nou sistema en equilibri amb el medi ambient, no vull que em malinterpreteu, hi ha intents molt seriosos des de l’economia ecològica, els moviments decreixentistes, ciutats en transició, etc. tal com he comentat moltes vegades. Precisament aquests moviments treballen la vessant racional i la social, però no l’emocional, la personal, només algun llibre com el de la <a href="http://carolynbaker.net/wp-content/uploads/2011/01/Navigating_intro.pdf">Carolyn Baker</a> segueix aquesta direcció. Crec que paral·lelament a això cal bastir també una aproximació filosòfica que doni una opció al consumisme desmesurat, al materialisme i a la falsa promesa de que en acumular possessions està la clau de la felicitat. En aquesta direcció en tenim ja mostres molt reeixides com les aportacions de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pigem">Jordi Pigem</a> o <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Riechmann">Jorge Riechman</a>. Però cal, encara, trenar aquestes tres vessants: conceptual/tècnico-científica, psicològica i filosòfica per donar un relat alternatiu i prou atractiu que, al mateix temps, ens aporti el mapa personal per a navegar aquests temps convulsos de col·lapse civilitzatori. <br />
<br />
La proposta que llenço des d’aquí és començar per plantejar uns valors diferents als que actualment predominen: individualisme, materialisme i ‘passotisme’ o inhibició devant del patiment aliè. I és en aquest sentit que proposava un marc conceptual inicial per a una <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2016/06/collapse-dol-i-construccio-duna-nova.html">nova ètica</a>.<br />
<br />
Però més enllà de la teoria potser cal començar per canviar els valors, per valor entenc (DIEC): Allò en què és estimada o apreuada una cosa (o una persona). I des d’aquest punt de vista parteixo precisament de l’ecologia: allò que cal valorar més és allò que potencia el nostre aspecte social, perquè els humans per sobre de tot som animals socials i a més els humans necessitem dels altres éssers vius (biosfera) per sobreviure. Per tant, els ‘valors’ actuals ens porten a la destrucció de la societat perquè ‘cosifiquen’ els altres humans (i éssers vius) i els despersonalitzen. L’altre és diferent de mi mateix i com més diferent és de mi mateix menys ‘persona’ serà. Ja veiem que això obre la porta a la cosificació i per tant a utilitzar qualsevol mitja per aconseguir que l’’altre’ faci el que em plau. Aquest és el problema de l’altrització’ que <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2013/06/violencia-i-lluita-pels-recursos.html)">ja apuntava</a> fa un temps.<br />
<br />
Així doncs cal ‘valorar’ aquelles qualitats que ens humanitzen a nivell individual, perquè (un altre cop) des de l’ecologia teòrica i la dinàmica de sistemes complexos les <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2012/08/poder-i-politics-una-rao-del-bau-en.html">interaccions entre individus creen el sistema i no a l’inrevés</a>. Una primera proposta seria emfatitzar/practicar i actualitzar constantment tres qualitats que ajuden a reforçar/construir/potenciar els nostres aspectes relacionals/socials. Amb aquesta pràctica podem aconseguir navegar el col·lapse, perquè en aquest trajecte necessitem companys de viatge que remin en la bona direcció (humana) i que ens recolzin en l’adversitat: dolor compartit és dolor dividid, joia compartida és joia multiplicada. Veiem doncs quines poden ser aquestes tres qualitats sobre les que podem començar a practicar.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAhV3bZUC4LfHGDfX5UT8NtE-Xnn5xFBqeEw7EfNDpcTelPLxhWxy1oRcUApToxVDcDqrL7Kks8FKsEu0apbn-nICoXcmBAn1pztJITFO4il62lHlnK9-y-VjVkgp7DNbB6c3saFHfivk2/s1600/qualitats_etica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1058" data-original-width="1497" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAhV3bZUC4LfHGDfX5UT8NtE-Xnn5xFBqeEw7EfNDpcTelPLxhWxy1oRcUApToxVDcDqrL7Kks8FKsEu0apbn-nICoXcmBAn1pztJITFO4il62lHlnK9-y-VjVkgp7DNbB6c3saFHfivk2/s320/qualitats_etica.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br />
<br />
<b><i>Generositat:</i></b> aquí no penso en el fet de la generositat naïf o puntual que <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2013/12/per-nadal-caritat-descomunal.html">alguna vegada</a> he comentat, estic parlant de la generositat que neix de la voluntat d’equitat, de justícia. Estic parlant d’absència de mesquinesa en la motivació de donar. Estic parlant d’intentar donar sense rebre res a canvi, del fet de que donar ja no es donar perquè, al cap i a la fi, és compartir allò que és de tots. I en aquets sentit, cal mirar sempre cap avall, cap a qui té menys per veure d’equilibrar la situació. Aquí tampoc estic plantejant donar-ho tot a qui primer passi, això no té cap sentit. La generositat requereix un sentit de desprendiment que està subjecte a una crítica: de vegades donar por fer molt de mal quan fomenta certs hàbits o genera dependències. Per això cal tenir una certa saviesa. <br />
<br />
<b><i>Amabilitat: </i></b>Basada en voler el millor per als altres, el seu benestar. Però aquest benestar, més enllà de tenir les necessitats bàsiques cobertes és també un benestar social (relacions personals) i psicològic (auto-imatge i auto-estima). I per tant cal un cert grau d'<a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/2015/04/reduccio-i-optimitzacio-i.html">empatia</a> per poder fer-se càrrec de la situació de l'altre. Segons això aquesta amabilitat cal que sorgeixi d’un estat de confiança entre individus que proporciona la necessaria tranquil·litat per bastir unes relacions sòlides no basades en l’interès materialista i per tant, en la pura utilització de l’altre com un recurs. Per bastir aquesta confiança cal una generositat inicial. <br />
<br />
<b><i>Saviesa:</i></b> que neix de la comprensió intel·lectual, la pràctica i l’aprenentatge dels errors degut a una <b>honestedat interior</b> i que ens donen una gestió emocional equilibrada. La saviesa és la destil·lació del coneixement que deriva, al seu torn, de tractar <a href="https://despres-de-tot.blogspot.com.es/search?q=coneixement">la informació procedent de dades</a>.<br />
<br />
Ja veiem que a partir d’aquest punt podem entrar en un camp extremadament ric en matisos i profund en aspectes pràctics. Convido a les lectores a aportar-hi la seva visió i comentaris, per poder entre totes explorar aquest nou espai que és la construcció d’un relat alternatiu al capitalisme salvatge que ens ha portat a l’atzucac actual.<br />
Salutacions,<br />
SZD</div>
Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-77735586092544564752017-03-11T09:41:00.002-08:002017-03-11T09:48:34.914-08:00Com serà la societat del futur? Escenaris segons l'IPCC<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitWr77aKrLjMIxGIfuS1Vbg83EXbtKX1hTkrVt_K5x2YMlQEWDZFYCUrmjcVvcC882vRFY-tDCyUoPk2BVq6cCemoaKD_CETY7cWKXxx4gSjcUp8BMqFN370tZ70UhaI2SgxYr6eDuyKy6/s1600/economic-collapse-consequence.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitWr77aKrLjMIxGIfuS1Vbg83EXbtKX1hTkrVt_K5x2YMlQEWDZFYCUrmjcVvcC882vRFY-tDCyUoPk2BVq6cCemoaKD_CETY7cWKXxx4gSjcUp8BMqFN370tZ70UhaI2SgxYr6eDuyKy6/s320/economic-collapse-consequence.jpg" width="320" /></a></div>
(http://www.zerohedge.com/news/2016-07-07/whats-starting-now-will-overturn-entire-system-complete-collapse-everything)<br />
<br />
Benvolgudes lectores,<br />
En aquest post us vull fer un petit recull del que s’ha publicat
pel que fa a l’impacte socio-economic del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Canvi_clim%C3%A0tic">canvi climàtic</a> en el darrer any. La
literatura científica en aquest tema és nombrosa però, pel que fa
als interessos d’aquest bloc, i més concretament pel lligam entre
canvi climàtic i energia, em centraré en algunes publicacions de
l’any passat que crec poden ser d’interès pel que fa a com, des de l’àmbit científic i tècnic,
es veu la possible evolució futura de la nostra societat
globalitzada.
<br />
Per algú que arribi de nou a aquest bloc i/o per les lectores que
no estiguin molt al corrent del tema, començaré per conceptes
bàsics que, alguna vegada, ja he comentat en aquest bloc, per
exemple quan he parlat del <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com.es/2016/10/el-projecte-de-llei-de-canvi-climatic.html">projecte de llei del canvi climàtic aCatalunya</a>.
<br />
<br />
L’organització mundial de referència en el Canvi Climàtic és el
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Grup_Intergovernamental_sobre_el_Canvi_Clim%C3%A0tic">Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic</a> (GICC o IPCC, per les seves sigles en anglès) que el·labora
informes periòdics recopilant estudis científico-tècnics i
assessora els governs. L’IPCC fa prediccions seguint
el que anomena escenaris. Els escenaris són esbossos de situacions futures que es construeixen assumint
determinades hipòtesis. Per construir aquests escenaris els científics utilitzen els models d’evolució climàtica o <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Model_clim%C3%A0tic">models climàtics</a>. Aquests
escenaris es basen en la física associada a uns indicadors
atmosfèrics de concentracions de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gas_amb_efecte_d%27hivernacle">Gasos d’Efecte Hivernacle</a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gas_amb_efecte_d%27hivernacle)(GEH"> </a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gas_amb_efecte_d%27hivernacle)(GEH">(</a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gas_amb_efecte_d%27hivernacle)(GEH">GEH</a>
o GHG, també per les seves sigles en anglès). Així, segons com siguin les emissions futures ens porten a uns canvis o altres en el
comportament del clima del planeta. El que s’ha
intentat en els darrers anys i en concret amb la cimera de Paris
(<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_l'ONU_sobre_el_Canvi_Clim%C3%A0tic_2015">COP21</a>)
és arribar a acords dels estats a nivell mundial per veure de
reduïr aquestes emissions en el futur i, per tant, de no arribar a
escenaris gaire diferents de la situació actual pel que fa a
la temperatura promig de la Terra (i d’altres factors ambientals
com el nivell del mar promig o canvis pluviomètrics). Aquests
intents de reducció d’emissions no han estat molt efectius, prova
d’això és que les emissions no han parat de crèixer. Com moltes
sabreu, l’increment d’emissions es degut, entre d’altres coses,
a que la nostra societat necessita cremar <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Combustible_f%C3%B2ssil">combustibles fóssils</a> per funcionar.
<br />
<br />
Doncs bé, les prediccions o escenaris futurs de l’IPCC s’han
anat publicant en diferents informes, el més recent dels quals és del
2014, l’anomenat <a href="https://www.ipcc.ch/report/ar5/">AR5</a>. Aquest
informe té una vessant física on es fan prediccions basades en
models climàtics sobre les concentracions futures (no emissions) de
GEH. Aquestes prediccions s’agrupen en quatre grans escenaris per a
l’any 2100: RCP2.6, RCP4.5, RCP6 i RCP8.5. Les sigles RCP venen de
l’anglès Camins de Concentració Radiativa (<i>Radiative
Concentration Pathways</i>), és a dir és la diferència entre la
radiació del Sol que absorveix la Terra i la que torna a re-emetre a
l’espai. Les quantitats de radiació afegida a la d'èpoques pre-industrials que proposen cadascun dels
RCPs són creixents i representen +2.6, +4.5, +6.0, and +8.5 W/m2
respectivament. Aquests forçaments radiatius van associades a
temperatures creixents mitjanes de la Terra per a l’any 2050 o a
l’any 2100:<br />
<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="5" cellspacing="0" style="width: 100%px;">
<colgroup><col width="85*"></col>
<col width="85*"></col>
<col width="85*"></col>
</colgroup><tbody>
<tr valign="top">
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: 1px solid #000000; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0.1cm;" width="33%"><br /></td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: 1px solid #000000; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0.1cm;" width="33%">2046-2065</td>
<td style="border: 1px solid #000000; padding: 0.1cm;" width="33%">2081-2100</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" width="33%">Escenari</td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" width="33%">Promig i rang probable en ºC </td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: 1px solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0.1cm; padding-top: 0cm;" width="33%">Promig i rang probable en ºC</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" valign="top" width="33%">RCP2.6 </td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" width="33%">1.0 (0.4 a 1.6) </td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: 1px solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0.1cm; padding-top: 0cm;" valign="top" width="33%">1.0 (0.3 a 1.7)</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" valign="top" width="33%">RCP4.5 </td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" width="33%">1.4 (0.9 a 2.0) </td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: 1px solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0.1cm; padding-top: 0cm;" valign="top" width="33%">1.8 (1.1 a 2.6)</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" valign="top" width="33%">RCP6.0 </td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" width="33%">1.3 (0.8 a 1.8) </td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: 1px solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0.1cm; padding-top: 0cm;" valign="top" width="33%">2.2 (1.4 a 3.1)</td>
</tr>
<tr>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" valign="top" width="33%">RCP8.5 </td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: none; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;" width="33%">2.0 (1.4 a 2.6)</td>
<td style="border-bottom: 1px solid #000000; border-left: 1px solid #000000; border-right: 1px solid #000000; border-top: none; padding-bottom: 0.1cm; padding-left: 0.1cm; padding-right: 0.1cm; padding-top: 0cm;" valign="top" width="33%">3.7 (2.6 a 4.8)</td>
</tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
També en l’AR5 es fan prediccions sobre els impactes mediambientals de les diferents evolucions futures
del clima a la Terra en cadascun dels RCPs (escenaris radiatius)
esmentats abans.
<br />
<br />
Recentment, a l’octubre del 2016, s’han publicat les dades de
les prediccions socio-econòmiques associades als escenaris radiatius
(RCPs). En aquestes prediccions s’hi han considerat variables com:
l’evolució de la població mundial, l’organizació social, el
consum energètic, el nivell econòmic, etc. Les
prediccions s’han fet també basades en escenaris, s’han
utilitzat el que es coneix com Models d'Avaluació Integrada (MAI o
<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Integrated_assessment_modelling">IAM</a> per les sigles en anglès) i s'han donat evolucions fins al 2100. Els
IAM integren diferents àrees d’anàlisi i pretenen donar doncs una
visió de conjunt pel que fa a l’evolució de l’ecologia, el
clima i els aspectes humans (socio-econòmics i polítics). Els
escenaris que fan aquestes prediccions s’anomenen Camins compartits
socio-econòmics (CCS o SSP de les sigles en anglès de <i>Shared
Socioeconomic Pathways</i>). Doncs bé, s’han obtingut 5 escenaris
tipus segons l’evolució futura de les variables ambientals i
socio-econòmiques. Cal remarcar que aquests SSPs són diferents dels
RCP (o escenaris radiatius): en els RCPs només es parlava de nivell
de concentració de GEH i per tant d’estimacions de l’evolució
de la temperatura promig de la Terra o d’altres variables
físico-químiques o biològiques. En aquests ‘nous’ escenaris
s’entra a analitzar què pot passar en l’estructura
socio-econòmica mundial i en l’evolució del mediambient i
l’organització política. Anem a descriure breument cadascun dels
5 SSPs. Per aquesta descripció em basaré en l’article de <a href="http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0959378016300681#">Rihai et al. (2017)</a>.<br />
<br />
1) <b>SSP1: </b><b>Sostenibilitat. </b>El món canvia cap a un
camí més sostenible, integrant el desenvolupament amb el
respecte dels límits ambientals. La gestió dels béns comuns
globals millora: cooperació efectiva en tots els nivells i sectors.
Hi ha un creixement de la població baix: les inversions en educació
i salut provoquen una transició demogràfica accelerada. Aquests
factors es produeixen per un canvi d'enfocament: es canvia el
paradigma del creixement econòmic pel paradigma del benestar humà.
Això va acompanyat d’una reducció de la desigualtat i una millora
de l'eficiència d’ús dels recursos (menys consum d’energia i
altres recursos materials). Per tant, el consum s'orienta al baix creixement material i baixa intensitat energètica.<br />
<br />
2) <b>SSP2: </b><b>El camí del mig. </b><span style="font-weight: normal;">En
aquest escenari es segueixen le</span>s tendències històriques, per
tant, es mantenen els patrons socials, econòmics i tecnològics.
Així doncs, el desenvolupament i creixement dels ingressos es
segueixen produint de forma desigual (geogràficament i social). Hi
ha avenços lents en la consecució d'objectius de desenvolupament
sostenible tot i que els avenços tecnològics procedeixen sense
interrupció. Com a conseqüència el medi ambient experimenta una
degradació continuada. Per altra banda, la dependència dels
combustibles fòssils disminueix lentament: No hi ha reticència a
utilitzar els recursos fòssils no convencionals. Hi ha un creixement
moderat de la població.<br />
<br />
3) <b>SSP3: </b><b>Rivalitat Regional. </b><span style="font-weight: normal;">En
aquest escenari hi ha cada cop més </span><span style="font-weight: normal;">interès
en la identitat </span><span style="font-weight: normal;">nacional i,
per tant, creix</span><span style="font-weight: normal;"> la
preocupació </span><span style="font-weight: normal;">en</span><span style="font-weight: normal;">
la seguretat regional. </span><span style="font-weight: normal;">Així, es centren els esforços cada cop més en qüestions regionals,
deixant de banda objectius que requereixen col·laboració global. En
aquest sentit s’afebleixen cada cop més les institucions globals
sent aquestes ineficaces per afrontar els reptes ambientals. </span><span style="font-weight: normal;">Les
polítiques s'orienten cap a la seguretat: </span><span style="font-weight: normal;">es
posen doncs</span><span style="font-weight: normal;"> obstacles al
comerç </span><span style="font-weight: normal;">internacional o
inter-regional</span><span style="font-weight: normal;">, en
particular en l'energia, els recursos i l'agricultura i en aconseguir
seguretat alimentària </span><span style="font-weight: normal;">i
energètica</span><span style="font-weight: normal;"> dins de la
pròpia regió. </span><span style="font-weight: normal;">Aquestes
</span><span style="font-weight: normal;">polítiques porten, </span><span style="font-weight: normal;">en
general,</span><span style="font-weight: normal;"> cap a formes
autoritàries de govern. </span><span style="font-weight: normal;">Dins d'aquest marc socio-polític hi ha un</span><span style="font-weight: normal;">
desenvolupament econòmic </span><span style="font-weight: normal;">lent</span><span style="font-weight: normal;">,
</span><span style="font-weight: normal;">un </span><span style="font-weight: normal;">consum
</span><span style="font-weight: normal;">alt</span><span style="font-weight: normal;">
de materi</span><span style="font-weight: normal;">es primeres i</span><span style="font-weight: normal;">
persisteixen </span><span style="font-weight: normal;">o empitjoren</span><span style="font-weight: normal;">
les desigualtats </span><span style="font-weight: normal;">socials</span><span style="font-weight: normal;">.
</span><span style="font-weight: normal;">Hi ha una forta degradació
ambiental i la població mundial es reparteix de forma desigual:
baixa població en els països industrialitzats i alta en els països
en vies de desenvolupament.</span><br />
<br />
<br />
4) <b>SSP4: </b><b>Desigualtat. </b><span style="font-weight: normal;">Hi
ha i</span>nversions altament desiguals en capital humà, juntament
amb l'augment de les desigualtats en les oportunitats econòmiques i
el poder polític. En aquest escenari hi ha un gran augment de les desigualtats i l'estratificació social entre i dins dels
països. Apareix una bretxa entre la societat connectada
internacionalment i les societats de baixos ingressos. El poder es
concentra en una petita elit política i empresarial. El creixement
econòmic és moderat i es degrada la cohesió social. El sistema energètic
es diversifica degut a un subministrament incert: la incertesa en els
mercats de combustibles fòssils condueix a la falta d'inversió en
nous recursos. Hi ha, per tant, inversions en combustibles intensius
en carboni i en fonts d'energia de baix carboni. Les polítiques
ambientals se centren en qüestions locals al voltant de les àrees
d'ingressos mitjans i alts.<br />
<br />
5) <b>SSP5: </b><b>C</b><b>reixement </b><b>ràpid</b><b>.
</b>Impulsat per l'èxit econòmic de les economies industrialitzades
i emergents, el món cada vegada té més fe en els mercats
competitius, la innovació i les societats de participació per
produir un ràpid progrés tecnològic i el desenvolupament del
capital humà com el camí cap al desenvolupament sostenible. És un
escenari alimentat per energia que prové de combustibles fòssils.
Es mantenen els mercats globals integrats. Hi ha fortes inversions en
salut, educació, i institucions per millorar el capital humà i
social. Explotació dels abundants recursos de combustibles fòssils
i l'adopció de recursos i energia intensius en els estils de vida a
tot el món. Hi ha un ràpid creixement de l'economia mundial.
S’empra poc esforç global en abordar els impactes ambientals
locals. Hi ha una població mundial baixa amb alta mobilitat.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinfQJxhe0esbTukzkWKc0XLR9gShS3ToAUUs28-pJWiLH_RsNffgY2TmZBgIM7X4drniHU72c3LlKAox_eHgE6p03a7PR6lqbmbXMtDSMCwQZeBTb-ofwyuYHKWPwKSVeZfoXRDGpP07Ny/s1600/SSPs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinfQJxhe0esbTukzkWKc0XLR9gShS3ToAUUs28-pJWiLH_RsNffgY2TmZBgIM7X4drniHU72c3LlKAox_eHgE6p03a7PR6lqbmbXMtDSMCwQZeBTb-ofwyuYHKWPwKSVeZfoXRDGpP07Ny/s400/SSPs.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Tot seguit us faig alguns comentaris breus sobre els escenaris aquí exposats. El que més crida l’atenció en tots aquests escenaris és que no es té en compte per res l’efecte
de la limitació dels recursos. S’assumeix que les polítiques que es duguin a terme per
deixar els combustibles fòssils enrere ho faran per fer front als
riscos futurs del Canvi Climàtic o, senzillament, per la constatació
immediata dels seus efectes. Una prova d’això és l’escenari
SSP5, on es parla de creixement basat en una economia fòssil.
<br />
Per altra banda, el que és interessant d’aquests mateixos
escenaris (particularment el SSP3 i el SSP4) és que parlen, sense
dir-ho explícitament, de col·lapse social ‘de facto’. Per tant,
aquests estudis venen a reafirmar el que ja hem dit manta vegades en
aquest i d’altres blocs: els governants saben el que hi ha i quins
riscos futurs existeixen, és el gruix de la població la que roman
inconscient del greu perill que ens amenaça. I hi insisteixo: en
aquests anàlisis no es té en compte l’efecte del Peak Oil. Parlar
d’això serà, però, materia d’un altre post.<br />
Salutacions,<br />
SZDJordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-72388179003182915772016-11-29T12:37:00.001-08:002016-11-29T12:52:29.267-08:00El Canvi Climàtic i la vida al planeta: més enllà de l'ecologia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPCbx43IZkT7XST-IFq9zNiZaYaeLakoYA29hjPT-RIz-iI1GtyVDWXxGFk5YuvlrfPRrnfVijGSh4mM5aZ6JJshmSuY-k2r6SRN6kbW38AnyWdxXgQlYjAPbDsPmeM3O4TpFyI3nDgaN8/s1600/exoplanets.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPCbx43IZkT7XST-IFq9zNiZaYaeLakoYA29hjPT-RIz-iI1GtyVDWXxGFk5YuvlrfPRrnfVijGSh4mM5aZ6JJshmSuY-k2r6SRN6kbW38AnyWdxXgQlYjAPbDsPmeM3O4TpFyI3nDgaN8/s320/exoplanets.jpg" width="320" /></a></div>
(http://www.sci-news.com/astronomy/science-earth-like-exoplanets-universe-03361.html)<br />
<br />
Benvolgudes lectores,<br />
<div style="font-weight: normal;">
En aquest post us vull fer un resum
d'un article de revisió que ha estat publicat recentment a la
revista <a href="http://science.sciencemag.org/content/354/6313/aaf7671">Science</a>.
L'article revisa l'enorme empremta que està tenint el Canvi Climàtic
en la biosfera. En aquest bloc ja he comentat en d'altres ocasions
que els temps que estem vivint estan marcats fortament per tres
crisis: climàtica, ecològica i energètica.
</div>
<span style="font-weight: normal;">En aquest nou treball de recopilació que us comento, es documenta el que ja alguns fa temps que anem veient pel que es va publicant sobre el canvi climàtic i el seu impacte sobre els ecosistemes: que la crisi ecològica deixa de ser-ho per convertir-se
en quelcom més genèric i profund: </span><b>una crisi biològica.</b> Fins a la
data, han anat apareixent diferents treballs científics que
alertaven dels canvis en els ecosistemes deguts a l'activitat humana.
Un d'aquests, ja de l'any 2012, era també de revisió (compendi de treballs científics
sobre la temàtica tractada) i<a href="http://www.nature.com/nature/journal/v486/n7401/full/nature11018.html?cookies=accepted" style="font-weight: normal;"> parlava dels canvis abruptes en els ecosistemes</a> degut a l'efecte de l'activitat humana.
En aquest article es deia que sobre el 2045, de
seguir la tendència actual, tots els ecosistemes de la terra
experimentarien un canvi cap a un estat incert. Recordo, en aquest
punt, que la nostra alimentació depèn, precisament, de saber com, quan in en quina quantitat podrem tenir collites per alimentar-nos i
alimentar al bestiar.
<br />
<div style="font-weight: normal;">
Doncs bé, si les previsions a l'any
2012 alertaven sobre el problema en els <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecosistema">ecosistemes</a>, ara en aquest nou article, es
diu que els impactes del canvi climàtic són ja evidents a nivell
fins i tot genètic. Us en faig doncs un breu resum.
</div>
<div style="font-weight: normal;">
En el treball s'entén impacte com: canvis (positius o negatius des del punt de vista humà) d'un procés ecològic degut al canvi climàtic. A partir
d'aquí es considera la rellevància d'aquest efecte en els ecosistemes
i en els sistemes humans. És a dir, com afecta el canvi climàtic al menjar i
d'altres recursos (pesqueries, agricultura, boscos i producció
ramadera) i a la salud dels humans. Les evidencies apunten cap
a un increment de la impredictibilitat (tal com ja es deia a l'estudi
del 2012) però en aquest article es constata que la impredictibilitat vindrà
accentuada per una reducció de la diversitat genètica en els
cultius que, a més, tindran uns rendiments inconsistents amb el que
s'ha vingut observant en el passat, un decreixement de la producció
pesquera degut a la reducció de la mida del peix i una disminució
de la producció de vegetals degut a menys períodes de fred a l'hivern
que, en conjunt, posaran en escac la seguretat alimentaria global. A
més, es preveuen canvis en la distribució de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Vector_(biologia)">vectors de malalties</a>, juntament amb
l'aparició de nous <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Patogen">patògens</a> i plagues que posaran en perill seriós la salud dels humans a més
de les de les collites, la producció de fusta i la producció ramadera.
</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWolX5D70B8ziXh_KFqk05KBFtcCPkqNiyLMPjlEViKJwXDsTAKw5WJ1Vp-plmHEWNP4RfangOfbgJecEKOt6CMUZApG_a5Wy5C4Or65m0hkPagbUDUEiyyOh8TNc5-ECe75weA5DALZwC/s1600/5_22_15_Guardian_Sahel_Africa_drought_720_416_s_c1_c_c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWolX5D70B8ziXh_KFqk05KBFtcCPkqNiyLMPjlEViKJwXDsTAKw5WJ1Vp-plmHEWNP4RfangOfbgJecEKOt6CMUZApG_a5Wy5C4Or65m0hkPagbUDUEiyyOh8TNc5-ECe75weA5DALZwC/s320/5_22_15_Guardian_Sahel_Africa_drought_720_416_s_c1_c_c.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal;">
Els principals impactes es poden
dividir en:</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<b>-Impactes ecològics del canvi
climàtic. </b><br />
<ol>
<li><i style="font-style: italic;">Organismes</i><i>. </i>Diferents organismes estan canviant
per adaptar-se a situacions de major amplitud tèrmica, o primaveres
més càlides en zones temperades. S'avancen els períodes migratoris
o es modifiquen mitjançant selecció per les condicions ambientals, i apareixen respostes genètiques per adaptar-se a les noves condicions
climàtiques.</li>
<li><i style="font-style: italic;">Població. </i>En la majoria d'espècies les
migracions i els processos vitals (embrionaris, floració, posta o
hivernació) estan condicionats pels canvis estacionals i
interestacionals. Els canvis en la temperatura i la concentració de
CO2 han estès els períodes de creixement de moltes espècies de
plantes. En el mar es veuen avançats els temps típics de les
proliferacions algals (base de les xarxes tròfiques marines) deguts
a canvis en la temperatura de l'aigua i la reducció de la capa de
gel. L'acumulació de l'estrés degut a
canvis en la temperatura afecta també a l'abundància d'individus,
l'estructura d'edats i la proporció mascles-femelles. S'estima que
un 80% de les espècies en ecosistemes marins, d'aigua dolça i
terrestres tenen una resposta en abundància degut als efectes del
canvi climàtic. <span style="font-style: italic;"> </span></li>
<li><i style="font-style: italic;">Distribució d'espècies. </i>S'ha
constatat que la resposta més ràpida de les especies és un
desplaçament en la seva distribució per trobar condicions dels
hàbitats més òptimes. Les espècies aquàtiques han expandit el
seu habitat en la part freda (latitud) a un ritme de 19 km per
dècada, les marines 72 km per dècada i les terrestres 6 km per
dècada. S'ha observat una tendència a l'expansió de les especies
tropicals a entorns i hàbitats considerats abans com a temperats. </li>
<li><i style="font-style: italic;">Comunitats. </i>Com a
resposta a la redistribució d'espècies en resposta al canvi
climàtic, les interaccions entre les especies s'han alterat i han
emergit noves interaccions. Aquestes noves interaccions poden
afectar, al seu torn als impactes abiòtics del canvi climàtic. A
més les noves interaccions introdueixen noves relacions tròfiques
que poden alterar o generar disrupcions en la xarxa tròfica, com la
sobre-predació. En conjunt aquests canvis poden afectar de forma
crítica en la productivitat dels ecosistemes. Per exemple s'estima
que hi ha hagut una disminució del fitoplàncton marí des del 1899
(1% per any) que està relacionada amb l'increment de la
temperatura de la superfície del mar.</li>
</ol>
<ol>
</ol>
<div style="font-weight: normal;">
</div>
<br />
<b>-Impactes en els ecosistemes: canvis
d'estat en els ecosistemes. </b><br />
<ol>
</ol>
Dels 94
processos ecològics estudiats en aquest treball, un 82% presenten
evidencies de l'impacte del canvi climàtic (i això amb un canvi
global de només 1ºC). Tal com s'ha vist els impactes van des de
genètics i fisiològics fins a respostes en l'abundància i
distribució de les poblacions. Així doncs si els ecosistemes
continuen acumulant estrés, es poden donar canvis abruptes que donin
lloc a estats totalment diferents de l'actual i altament
impredictibles.<br />
<b><br /></b>
<b>-Impactes en el benestar humà:</b><br />
<ol>
<li><i style="font-style: italic;">Amenaces a la producció. </i>Com exemple, pel que fa les pesqueries, no hi ha un
consens respecte quins son els costos o beneficis de la redistribució
d'espècies ja que les tendències tenen molta variabilitat. Es
constata que en zones Àrtiques la biomassa de les espècies
comercials ha crescut degut al increment en la productivitat del
plàncton per la reducció de la capa de gel, mentre que els
canvis en productivitat als oceans del sud són menys clars. Tot i
això, les anàlisis mostren que la tendència a llarg termini, degut
a l'escalfament de l'oceà porta a la reducció de la mida corporal
dels individus que al seu torn condueix a un decreixement de la
productivitat d'un 23% en la massa total produïda de les espècies
comercials.</li>
<li><span style="font-style: italic;"><i>Plagues i malalties.</i> </span>Un dels efectes més importants de
l'escalfament global és en els boscos, degut a la propagació de
plagues que provoquen un augment de la mortalitat dels arbres amb el
conseqüent impacte en la producció de fusta i de la captura de CO2
atmosfèric. Les masses forestals afecten també a la qualitat de
l'aigua i al volum d'aigua en les conques dels rius. Al mateix temps
el canvi climàtic presenta impactes en les malalties transmeses per vectors biològics (per exemple insectes) ja que, al canviar els rangs dels hàbitats i
la seva distribució es poden presentar malalties endèmiques d'unes
àrees en d'altres que originalment no ho eren. Aquests canvis es
constaten per exemple en les poblacions de mosquits estenent-se a
àrees originàriament més fredes que els seus
hàbitats naturals.</li>
<li><i style="font-style: italic;">Pèrdua d'ecosistemes intactes i
les seves funcions. </i>Tots els
canvis reportats impliquen que es posi en risc la funcionalitat
dels ecosistemes i que, per tant, perdin la seva capacitat per ser
embornals de CO2, de regular les condicions climàtiques locals i
reduir altres riscos abiòtics com inundacions, sequeres o l'impacte
de les marees en ecosistemes costaners.</li>
</ol>
<br />
Finalment, l'article fa propostes sobre
el paper de la ciència i les accions que cal portar a terme en un
món amb una temperatura mitjana més alta. Partint de la base que
l'actual temperatura de la Terra ja ha incrementat 1ºC respecte a
l'era preindustrial, els darrers acords de la <a href="http://www.cop21paris.org/">COP21</a> de les Nacions
Unides es basen en mantenir l'increment futur no més enllà dels
2ºC. Per tant, es tracta en primer lloc d'adaptar-nos a aquesta nova
situació (1ºC) i de no empitjorar-la excessivament (2ºC).<br />
<br />
Tenint en compte els canvis que ja que reporta l'article, calen polítiques decidides per fer front als problemes que
es preveuen gravíssims. Així doncs, és necessari el compromís de tots els estats,
lobbies, empreses i ciutadanes en aquest repte. En aquest sentit, l'article demana que es segueixi donant suport a la ciència bàsica
per analitzar i entendre com els processos ecològics interactuen amb
el canvi climàtic i per proveir mesures adaptatives basades en els
ecosistemes que puguin afavorir les defenses naturals contra els
perills climàtics. Juntament amb aquestes mesures cal reconèixer el
paper dels ecosistemes intactes (sobre tot els que són més
extensos) en ajudar a superar els reptes climàtics. Això és així
perquè els ecosistemes intactes no només són un embornal de
carboni i una font de biodiversitat (amb el conseqüent impacte en el
flux genètic) si no que són també reguladors dels règims
climàtics locals i poden ajudar a les poblacions humanes a
adaptar-se millor al canvi climàtic. Així doncs les prioritats de
les organitzacions internacionals no han d'anar només enfocades a la
reducció d'emissions de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gas_amb_efecte_d'hivernacle">GEH</a>
sinó que també aquests esforços cal que vagin acompanyats de la
comprensió dels processos ecològics clau que formen la biosfera a
més de emprendre accions decidides per conservar els hàbitats
naturals on aquests processos operen.
<br />
<br />
Ja veiem doncs benvolgudes lectores, que se'ns ha girat feina, molta feina. Precisament per això cal començar ara a prendre iniciatives urgents individuals i col·lectives. Cal ser molt actives i informar-nos perquè el que hi ha en joc no és només el que ara passi sinó el futur de les generacions que vindran. Els nens que ara comencen el seu viatge per la vida seran els que patiran tots aquests canvis que ja comencem a veure. Encara som a temps de fer-hi alguna cosa. I hi podem fer molt, començant per demanar a empreses i polítics que posin a les seves agendes les actuacions urgents per afrontar aquesta situació. Cal deixar enrere la comòditat i la por paralitzant, ens hem de moure per evitar el pitjor. La finestra d'oportunitat encara és oberta, però no ho estarà molt de temps. Més enllà de les disputes fútils i el curt-terminisme estèril, després de tot, sempre roman una pregunta: com volem que les generacions futures ens recordin a nosaltres i a la nostra era?<br />
Salutacions,<br />
JordiJordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-11924818602554074332016-11-10T15:42:00.002-08:002016-11-13T15:54:03.985-08:00Quan el dit assenyala la lluna... tots mirem al Trump<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg45UePF4bbPEHZDYc6dBNQICDEszYmhiPC2cjm_1Hd-pySFYZMdjLzNyP84Pxvlsp8GXhv4MjX8h4pSaTfwR8D_Lfus51yq3SJiwzqlHvnSaqDEcl_KIGEu5w8b2ZEmciMKBX_32AVi7fm/s1600/president_official_portrait_lores.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg45UePF4bbPEHZDYc6dBNQICDEszYmhiPC2cjm_1Hd-pySFYZMdjLzNyP84Pxvlsp8GXhv4MjX8h4pSaTfwR8D_Lfus51yq3SJiwzqlHvnSaqDEcl_KIGEu5w8b2ZEmciMKBX_32AVi7fm/s320/president_official_portrait_lores.jpg" width="256" /></a></div>
<br />
<br />
Benvolgudes lectores,<br />
Amb aquest post em vull afegir a l'actualitat informativa d'aquests dies: les recents eleccions als EUA i la victòria del controvertit Donald Trump. En aquest sentit, us recomano les brillants anàlisis que n'han fet companys <i>peakoilers </i>com l'<a href="http://crashoil.blogspot.com.es/2016/11/el-colapso-social.html">Antonio Turiel</a>, la <a href="http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3240">Marga Mediavilla</a> o l'<a href="http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2016/11/trump-berlusconi-and-blob.html">Ugo Bardi</a>. Tots ells amb posts sobre diferents punts de vista del que estem patint: l'ensorrament d'un model socio-econòmic caduc i obsolet. Tinc poc a afegir als seus comentaris respecte l'anàlisi de les causes de fons del que està passant al món que, en gran mesura, és causa del declivi material i energètic que venim divulgant des de fa temps. Aquestes i d'altres anàlisis coincideixen en senyalar una tendència en diferents àrees, ajuntant revesos polítics per a la imatge de normalitat que ens entestem a mantenir: Trump, Brèxit, l'auge de l'extrema dreta,...<br />
I, honestament, crec que aquesta diagnosi és encertada, i coincideixo en que un punt important és que cal assenyalar responsabilitats polítiques pel que està passant. <b>Perquè tant Trump, com el Brèxit com l'extrema dreta, venen d'una política anterior nefasta.</b> Això ja fa temps ho apuntava <a href="http://thearchdruidreport.blogspot.com.es/2016/01/donald-trump-and-politics-of-resentment.html">J.M. Greer</a> analitzant perquè en Trump pujava en acceptació. Sé que això serà molt políticament incorrecte, però si ara ha guanyat en Trump és precisament per què hem tingut 8 anys d'Obama. O més ben dit, perquè Obama va arribar al poder per canviar el sistema i, després de vuit anys, la gent se n'ha adonat que el sistema no es pot canviar des de dins, ja que té els seus propis mecanismes de 'compensació' i les seves inèrcies. Per dir-ho en forma d'eslogan Obama era el "Yes, we can" i al final la gent se n'ha adonat que, en realitat "Really, we can't". Només una classe mitjana/alta adormida americana no ha volgut, com no vol veure la classe mitjana europea, que el problema no s'arregla només votant, el problema no se soluciona de forma simple i còmoda amb el mateix que hem fet els darrers 50 anys. El problema és molt més greu i terrible que el fet que ara surti un candidat a la presidencia de l'única super-potència militar que representa aspectes realment repugnants. Aquesta classe mitjana Americana i Europea, realment fem auto-crítica? Diria que no... <br />
En aquest sentit ara no es vol veure que així com als USA, a Grècia, primer hi va haver un intent de reforma frustrat. Va passar a Grècia, passa ara als EUA i, en certa manera el Brèxit beu del mateix pou emocional. Perquè, què és pitjor? Que malvisquis dignament o que a sobre t'humilïin? La humiliació és el que sent algú quan confia en algú altre, un company, un igual (un president de color, un lluitador d'una classe social desafavorida històricament) que li promet que l'ajudarà i el que acaba fent és una operació de maquillatge. De fet, el mateix sistema, les mateixes elits, ara volien repetir la jugada posant al davant del país la representació d'un altre col·lectiu històricament maltractat (les dones) per un sistema paternalista, masclista i criminal, però no els ha sortit bé. Molta gent als USA ha preferit la ràbia i el vot de càstig. Perquè et poden enganyar una vegada i poden jugar amb la teva il·lusió, però la gent no és imbècil, per molt manipulable que sigui. Devant d'aquest panorama, què queda? la ira, l'enuig i l'estripar les cartes fruit de la impotència. I aquí ve una reflexió, és que la gent que ha votat Trump ara o vota Le Pen a França, s'ha tornat racista de cop? Realment no, el que passava és que ja era racista, ja era sexista, això ja existia, però quan els recursos són abundants tot queda més difuminat, tot és més passable. El que ha passat és que ara, amb l'absència de recursos, emergeix allò que és inherent en la nostra cultura occidental: el supremacisme, el culte a la superioritat moral i la desigualtat. Perquè si no hi hagués desigualtat, com podríem ser competitius? Si tots som iguals no té sentit sobresortir i trepitjar el cap de l'altre per anar més amunt, perquè entendríem que el que li fem a l'altre ens ho fem a nosaltres mateixos. El que està passant amb aquests fenòmens és que ens està tornant, multiplicada, la nostra hipocresia social i ara, estorats, ens diem: no era això companys! Doncs mireu (companyes) sí és això: i mentre no deixem aquesta superioritat moral que arrosseguen molts moviments d'esquerra i fem autocrítica, humilment, dels nombrosos errors comesos, el terreny adobat pel populisme continuarà creixent.<br />
Precisament, l'eix dreta-esquerra, fins i tot molt de l'anomenat activisme verd és un model obsolet perquè pretèn (il·lusament o maliciosament) transformar el sistema des de dins. La història ens ensenya que els sistemes humans no s'adapten a condicions de recursos mivants d'energia, els sistemes col·lapsen per falta d'energia... a partir d'aquí en pot sortir quelcom de nou, d'esperançador, però en cap cas el model caduc canviarà de patrons espontàniament.<br />
Tenint en compte això, cal dir que, a curt termini, malgrat que la situació empitjorarà a molts nivells, no ho farà tant de pressa com ara alguns vaticinen (aquesta mateixa inèrcia que comentava, farà que en Trump no pugui portar a terme mesures de canvi radical, de la mateixa manera que l'Obama no ho va poder fer). Per altra banda, també cal tenir en compte que, amb el populisme, la societat del primer món ha deixat l'etapa de <a href="http://despres-de-tot.blogspot.com.es/2013/03/collapse-i-acceptacio-individu-i.html">la negació per entrar en la de la ira </a>i això, al cap i a la fi, és una notícia de que les coses estan canviant, tot i que ningú pot assegurar que s'arribi a l'etapa final d'acceptació de manera globalitzada.<br />
Com sempre acabo comentant cal fer pedagogia, molta, i ara més que mai cal tenir clar que, contra el que estem lluitant no és només contra unes elits extractives, contra uns poders i uns lobbies amb interessos concrets, la lluita al cap i a la fi és contra la ràbia i la ira col·lectives que sorgeixen de la humiliació i la desesperació social. Ara, més que mai, cal molta autocrítica i molta humilitat, a més de grans dòsis de paciència.<br />
Salutacions,<br />
SZDJordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-22356111588397171612016-10-08T06:35:00.003-07:002016-10-08T06:36:37.698-07:00El projecte de Llei de Canvi Climàtic de Catalunya: avantatges i aspectes a millorarBenvolgudes lectores,<br />
Tal com vaig dir en el post anterior, degut a la importància
d'aquesta proposta legislativa i a la meva intervenció en ponència
com a representant de l'Oil Crash Observatory (<a href="http://oilcrash.net/?lang=es">OCO</a>) us faré un esbós
de quines són, al meu entendre, les principals aportacions de la llei
i, per altra banda, quins són els aspectes a millorar que, si es tenen en compte, es podrien
incorporar en el text d'aprovació definitiu. Així doncs, primer
explicaré quines són les aportacions i avantatges del redactat
actual, tot seguit em centraré en quins són els aspectes principals a
millorar i finalment acabaré amb unes conclusions breus fruit del
que pot significar aquesta llei i, el que és més important, què ens
indica sobre el nivell de conscienciació polític i social sobre
temes mediambientals.<br />
<b><br /></b>
<br />
<h4>
<b>Introducció</b></h4>
En primer lloc saludar la proposta de
llei, ja que és un pas endavant que ajudarà molt a la
conscienciació sobre el greu problema que estem patint i que patirem
nosaltres i les generacions futures. En aquest sentit m'agradaria
emfatitzar que la gestió d'aquest problema (i el del risc de
col·lapse) cal adreçar-lo des de moltes vessants, però una de les
més importants és la política.<br />
<br />
Actualment el discurs polític (i el
periodisme i propaganda que se'n fa) a Catalunya es centra en dos
eixos: el nacional i el social.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj6Lmd_Hl8c5eZrpoYHpe5bBHXHzpzoHirL1xsiFENcgOh-bfsQuaBuIo3OV658k6USPex1gqkgbvyzq8XfP3OfFNlE3bbWQg9oUWV55_jqQQGEugwcmZK2oYZOT191xkcDyhEfkAVKpzs/s1600/eixos_politics.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj6Lmd_Hl8c5eZrpoYHpe5bBHXHzpzoHirL1xsiFENcgOh-bfsQuaBuIo3OV658k6USPex1gqkgbvyzq8XfP3OfFNlE3bbWQg9oUWV55_jqQQGEugwcmZK2oYZOT191xkcDyhEfkAVKpzs/s320/eixos_politics.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Però afegit a aquests eixos n'hi ha
un tercer, l'eix ambiental.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjVd0LY4xETPUOTEPhZlnqc-ZO_nX6NVMn6wQqWZdoMyTdpzWuqnIqMecT4KrdwXH7v2y8ttTQdC2r8Z6jysIwGr65iS_LpVfIosgjzRFx4P-wqOf0L5dA6mqJ1b-m0TlQI63gpGHuBxXo/s1600/eix_ambiental.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjVd0LY4xETPUOTEPhZlnqc-ZO_nX6NVMn6wQqWZdoMyTdpzWuqnIqMecT4KrdwXH7v2y8ttTQdC2r8Z6jysIwGr65iS_LpVfIosgjzRFx4P-wqOf0L5dA6mqJ1b-m0TlQI63gpGHuBxXo/s320/eix_ambiental.jpg" width="247" /></a></div>
<br />
<br />
Aquest tercer eix es negligeix constantment. Aquesta llei doncs és un intent d'emfatitzar-ne la importància i, per tant, d'incloure'l en la política actual. Cal tenir en compte que l'eix ambiental és el que controla els
altres dos eixos: sense eix ambiental (sense un medi ambient
habitable i favorable a la vida humana) no tenim ni nació ni
societat, per tant, les polítiques tant socials com nacionals cal
que es basin en afavorir un medi ambient (clima, ecosistemes i
energia) no degradat. <b>Sense política ambiental ambiciosa no hi pot
haver ni política social ni nacional.</b> Això es veu en la figura: a
més degradació menys capacitat i recursos per als altres dos tipus
de polítiques.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLWuO4yjjeU_v-ZppF_DzGU_h6hyOPEDwkOHVidGKXqrRjRQA3QO3s_5LQA57YwPskM1mHFuD8Asoje9w3xD1Vztk6yhfoFZycuRPxZfaSZpjNAyEVQUyoAJLoO7vJg-uK7fsMMeOay-S6/s1600/eix_collapse.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLWuO4yjjeU_v-ZppF_DzGU_h6hyOPEDwkOHVidGKXqrRjRQA3QO3s_5LQA57YwPskM1mHFuD8Asoje9w3xD1Vztk6yhfoFZycuRPxZfaSZpjNAyEVQUyoAJLoO7vJg-uK7fsMMeOay-S6/s320/eix_collapse.jpg" width="247" /></a></div>
<br />
<br />
<h4>
<b>Avantatges/aspectes positius</b></h4>
<b><br /></b>
<br />
<div style="font-weight: normal;">
-És un primer pas necessari i
imprescindible. Curiosament aquesta llei que, per les seves
implicacions, caldria que es proposes a nivell estatal, es proposa
per part d'una autonomia, en un intent de marcar una direcció a
seguir que és del tot necessària i urgent. El fet d'estar limitada
al marc autonòmic doncs la limita en molts aspectes, perquè són
els estats al cap i a la fi els que tenen major marge de maniobra per
decidir polítiques de reducció d'emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) i per actuar de
manera més efectiva des d'una perspectiva inter-sectorial. Per altra
banda una llei d'aquestes característiques cal ser aplaudida perquè
deixa de costat d'una vegada les estratègies negacionistes del canvi
climàtic d'origen antropogènic.</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br />
-S'alinea parcialment amb alguns dels
objectius de les directives europees (SET-Plan, Energy Roadmap 2050)
pel que fa a les reduccions d'emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle.
Tal com vaig mencionar en el post anterior el projecte de llei
proposa clarament l'objectiu de reducció d'emissions un 20% per
l'any 2020, seguint les recomanacions que ja existeixen en els
diferents plans d'actuació de governs anteriors (com el PECAC
2012-2020). També es comenten les expectatives de reducció al 2050
d'un 80% d'emissions. Cal comentar que l'any de referència pel
càlcul, tot i dir que l'IPCC pren el 1990, és el 2005.</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal;">
-Planteja la integració de les
diferents àrees político-econòmiques en un esforç de
transversalitat. En aquest sentit. L'esperit de la llei és que
serveixi de paraigües per qualsevol iniciativa legislativa en àmbits
que afectin directament o indirecta el medi ambient (emissions,
pol·lució, política agrària i ramadera, etc.) i per tant és un
aspecte positiu i certament ambiciós comparat amb altres
legislacions en països industrialitzats.</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br />
-Estableix un intent de fiscalització
en el marc competencial autonòmic i la necessitat d'exemplificació
en l'actuació de l'administració pública catalana. En aquest
sentit, ajustant-se al marc competencial actual, planteja només
l'actuació sobre el que es coneix com emissions difuses, que és
sobre la part que tenen competències les autonomies. Les emissions
difuses representen sobre un 70% del total d'emissions de GEH a
Catalunya (dades de l'<a href="http://canviclimatic.gencat.cat/ca/oficina_catalana_del_canvi_climatic/">Oficina Catalana del Canvi Climàtic</a>)
i fan referència a aquelles emissions de fonts mòbils o no
puntuals.</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<h4>
<b>Aspectes a millorar</b></h4>
<br />
-Tot i ser un primer pas, cal preveure modificacions més ambicioses segons els
futurs tractats internacionals de l'ONU i la UE. En el text es
comenta que es poden fer aquestes modificacions però el que
cal que quedi clar és que aquestes modificacions seran més
restrictives pel que fa a les emissions de GEH, en cap cas més
permissives.<br />
<div style="font-weight: normal;">
<br />
-No planteja ni es compromet amb els
acords recents de la <a href="http://www.cop21paris.org/">COP21</a>, ni en les normes europees de reducció
d'emissions per al 2030 i 2050. Això s'entén si pensem que la llei
va estar redactada abans d'aquests acords de la COP21, per tant seria molt
interessant poder-los incorporar.</div>
<div style="font-weight: normal;">
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
-La llei, talment com els acords de la
COP21 és voluntarista, però més indefinida que els acords internacionals.
Cal delimitar clarament uns mínims compromisos en matèria
energètica (suport legislatiu, fiscal o d'assessorament) per portar
a terme una transició massiva a fonts renovables. A més caldria que, en ser una llei que depèn de només una administració, no fos
voluntarista sinó que contingues també un règim de sancions, com
qualsevol altre llei important que impliqui cert grau d'urgència social.
<b>Si es volen trencar inèrcies de degradació del medi i d'emissions, els incentius són importants però les sancions també</b>, sobre tot en
un sistema econòmic que tot ho tradueix a un valor monetari. Així,
les sancions per grans empreses que podrien plantejar-se pagar per
contaminar (si els surt a compte) caldria que es dimensionessin
d'acord amb això, fent impossible aquesta perversió de la sanció, per tal de dissuadir-les.</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br />
-Tot i l'esforç de transversalitat
cal delimitar objectius clars, sobretot en tres sectors clau: Energia
(transició renovable), Agricultura, Ramaderia (foment de la
producció ecològica i local) i Pesca (totalment absent en la llei, com si les flotes pesqueres catalanes no depenguessin totalment del dièsel) i transport (reducció del transport
privat, racionalització i foment del transport públic).</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br />
-Seguint aquesta línia de poca
definició hi ha un tímid intent de fiscalitat, excessivament
restringida al marc competencial actual, amb un impost als vehicles
de motor lleugers. L'aportació econòmica per fer polítiques de
mitigació i adaptació prové només d'aquest impost i de
l'aportació del comerç d'emissions de GEH, que recapta l'estat
Espanyol. En aquest sentit, per exemple, el Fons Climàtic de què parla la llei, depèn
en una part molt important de l'estat. Una possible proposta seria: adaptar i coordinar tributs
propis del Govern per tenir en compte una fiscalitat climàtica per a
una nova estratègia político-econòmica</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<h4>
Conclusions</h4>
<br />
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal;">
Tenint aquests avantatges i inconvenients presents, una possible estratègia per una més gran
concreció en els objectius a assolir i els mètodes per arribar-hi, es podria basar en tres grans pilars que escric tot seguit:</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br />
<br /></div>
<div style="font-weight: normal;">
<b>Suport</b> a les actuacions i
iniciatives existents en la reducció d'emissions de GEH i
d'implantació d'energies renovables.</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br />
<br /></div>
<b>Incentivació</b> de: la recerca,
<span style="background-color: white;"><span style="color: red;"><b>la conscienciació social dels reptes a assolir en el futur proper</b></span></span> i
l'impuls de noves iniciatives en la reducció d'emissions (socials i
tecnològiques).
<br />
<div style="font-weight: normal;">
<br />
<br /></div>
<div style="font-weight: normal;">
<b>Responsabilització</b> respecte a
emissions i dany als ecosistemes. Això vol dir: Sancions + eliminació de subsidis
indirectes (o ocults) a fonts d'energia no renovable.
</div>
<div style="font-weight: normal;">
<br /></div>
<div style="font-weight: normal;">
Per acabar, tal com dèia al principi la llei és un primer pas que cal aplaudir, tot i així, aquest primer pas cal que apunti a un desenvolupament ràpid de polítiques urgents decidides (amb mesures més concretes d'incentius i penalitzacions/sancions) en un ambit inter-sectorial integrat. Cal veure amb perspectiva aquesta iniciativa, del redactat final de la llei que s'acabi aprovant acabarem veient fins a quin punt la societat catalana actual està conscienciada de la gravetat del canvi climàtic i, per tant, quina importància dóna la nostra classe política a la gestió d'un dels reptes més importants que té la nostra societat actualment. </div>
<div style="font-weight: normal;">
Salutacions,</div>
<div style="font-weight: normal;">
SZD</div>
<br />
<br />
<br />Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3804161061505045394.post-50625757107355022782016-09-24T15:58:00.003-07:002016-09-24T16:05:24.821-07:00El projecte de Llei de Canvi Climàtic de Catalunya<h1 class="western">
<span style="font-family: , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></h1>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcJPDF950bwILc7Y32GQHnDUu2DRwidg8k0vg3JYPtUgesEBU822ifP1eNtPH7gCUuU7lHcwsACxaDRdRJ6PBqWznSkjGfRxDvKMS6zRX8-sVphBqN8IZOsALeO3-3WeKXRr3Y4PC8f9ij/s1600/parlament_cat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcJPDF950bwILc7Y32GQHnDUu2DRwidg8k0vg3JYPtUgesEBU822ifP1eNtPH7gCUuU7lHcwsACxaDRdRJ6PBqWznSkjGfRxDvKMS6zRX8-sVphBqN8IZOsALeO3-3WeKXRr3Y4PC8f9ij/s320/parlament_cat.jpg" width="320" /></a></div>
<h1 class="western">
<span style="font-family: , serif; font-size: 16pt;"><br /></span></h1>
<h1 class="western">
</h1>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black; font-family: inherit;">Benvolgudes lectores,</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: black;">Degut
a la meva participació en les compareixences que s'estan duent a terme al Parlament sobre el projecte de Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, us faré
en aquest post cinc cèntims del contingut d'aquest projecte de llei,
que no pretén ser de cap manera exhaustiu. Per a aquelles que en
vulguin més informació poden accedir al projecte de llei <a href="http://www.parlament.cat/document/antecedents/166570.pdf">aquí</a>.
En un altre post analitzaré el projecte de
llei des d'una perspectiva energètica i ecosistèmica. </span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: black;">El
projecte de llei presenta un preàmbul i un articulat en set capítols que en concreten el marc
conceptual. </span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">El
preàmbul consta de quatre parts que justifiquen i documenten la
necessitat de la llei. Bàsicament aquestes tres parts son:</span></span></div>
<ol>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Explicació
seguint l'IPCC (de les sigles en anglès <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Grup_Intergovernamental_sobre_el_Canvi_Clim%C3%A0tic">Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic</a>) de la connexió entre l'increment d'emissions de gasos d'efecte
hivernacle (<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_d%27hivernacle">GEH</a>)
i el canvi climàtic, unes de les conseqüències més importants i
mesurables del qual és l'augment de la temperatura mitjana de la
Terra des dels nivells de referència pre-industrials.</span></span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: black;">Exposició
de les iniciatives a nivell global i Europeu en front de la reducció
d'emissions de GEH. Pel que fa les iniciatives Europees, el període
de referència que pren la proposta de llei arriba al 2020. En
aquest termini cal que les emissions de GEH es redueixin un 20%
respecte l'any de referència (1990), s'incrementin un 20% l'ús
d'energies renovables en el consum brut d'energia final i es
redueixi un 20% el consum d'energia primària degut a l'augment de
l'eficiència. Això és coneix com l'objectiu 20-20-20. Es parla
del mercat internacional d'emissions i de que l'objectiu 20-20-20,
és només un pas cap a l'objectiu més ambiciós al 2050 de
reducció d'emissions al voltant del 80-95% respecte als valors del
1990. </span>
</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: black;">Reconeixement
per part de la comunitat internacional (Nacions Unides) de la
importància dels esforços a nivell regional (per sota dels estats)
en l'èxit futur de les polítiques d'adaptació i mitigació del
canvi climàtic i, per tant, la necessitat d'endegar una iniciativa
a nivell del govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya
que vagi en la direcció en que apunten les polítiques i tractats
internacionals i per tant, no delegar aquest paper únicament a la
capacitat legislativa de l'estat, emmarcant, això sí aquesta
legislació a les competències de l'estatut d'autonomia català. </span>
</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: black;">Justificació
de la necessitat de la llei per consolidar i donar coherència a la
trajectòria legislativa de Catalunya amb els diferents plans
energètics i de mitigació del Canvi Climàtic (<a href="http://canviclimatic.gencat.cat/ca/politiques/politiques_catalanes/la_mitigacio_del_canvi_climatic/pla_marc_de_mitigacio_del_canvi_climatic_a_catalunya_2008-2012/">Pla marc del Canvi Climàtic del 2008</a>, el <a href="http://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/home/actualitat/docs/pecac_informacio_publica.pdf">PECACC 2012-2020</a> i l'<a href="http://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/home/actualitat/docs/escacc.pdf">ESCACC</a>, aprovat el 2013)
per una banda. Per altra banda, la necessitat de consolidar la
contribució de Catalunya com a entitat 'sub-nacional' en els
esforços per fer front al Canvi Climàtic, ja que s'estima que el
80% de les contribucions a nivell global són a aquest nivell. </span>
</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">S'exposen
les cinc finalitats de la llei: 1) reducció de GEH i impactes del
Canvi Climàtic a Catalunya, 2) reforçar les diverses estratègies
anteriors en adaptació i mitigació, 3) promoure i garantir la
coordinació de tots els instruments de planificació i de totes les
administracions públiques catalanes a més de la participació
ciutadana, dels agents socials i econòmics, 4) esdevenir un país
avançat en la recerca i aplicació de noves tecnologies i 5)
Fomentar la projecció catalana a l'exterior en aquest àmbit tant
pel que fa a iniciatives de cooperació com en els debats en fòrums
internacionals. Finalment es resumeixen els set capítols (amb un
total de cinquanta articles), les vuit disposicions addicionals,
cinc disposicions transitòries i onze disposicions finals del
projecte de llei.</span></span></div>
</li>
</ol>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtEgSKBOszNOvKMa650m2iBdlZ2HsKwBlea5zNY4I_0Drls7b4-aRYxYl5-aZOhmZPP3z2G_NLMo1Qw8-LbYGz0ICpQGjQ2oiPWaOCRqRLeDGZzlBeojmI8GfHdYgHKBIhWAfq_0b1SDC/s1600/annual_temp_proj.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" height="165" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtEgSKBOszNOvKMa650m2iBdlZ2HsKwBlea5zNY4I_0Drls7b4-aRYxYl5-aZOhmZPP3z2G_NLMo1Qw8-LbYGz0ICpQGjQ2oiPWaOCRqRLeDGZzlBeojmI8GfHdYgHKBIhWAfq_0b1SDC/s400/annual_temp_proj.png" width="400" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: black;">(font: </span>Projeccions de la NOAA: temperatura (2071-2099))</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;">Tot seguit, us faig un breu resum de cadascun dels set capítols de la llei.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<ol>
<li><span style="font-family: inherit;"><b>Objecte.</b> El capítol preliminar determina l’objecte de la
Llei, en detalla les responsabilitats, concreta l’àmbit
d’aplicació i estableix les definicions a les quals fan referència
les disposicions de la Llei.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><b>Mitigació.</b> El capítol primer es dedica a les polítiques de
mitigació en dos aspectes. El primer aspecte és sobre reducció
d'emissions dins un model català de desenvolupament sostenible. El
segon aspecte és la creació d'un inventari d'emissions a
l'atmosfera segons la llei 34/2007 i com a complement de la xarxa de
vigilància de contaminants atmosfèrics actualment en funcionament.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><b>Adaptació.</b>
El capítol segon aborda els objectius d'adaptació. Recull de
requisits per l'assoliment dels objectius dels diferents sectors de
manera coordinada en el nou marc regulador. També es reforça el
paper del Servei Meteorològic de Catalunya.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><b>Integració.
</b><span style="font-weight: normal;">En el capítol tercer es recullen disposicions en
relació amb el sector agrícola i ramader, de l’aigua, de la
biodiversitat, dels boscos i la gestió forestal, del sector
energètic, de la indústria, els serveis i el comerç, de les
infraestructures, dels residus, de la salut, del transport i la
mobilitat, del turisme, de les universitats i la recerca, així com
de l’urbanisme i l'habitatge.</span></span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><b>Estructura
administrativa. </b><span style="font-weight: normal;">En el capítol quart es delimiten
les responsabilitats del departament de Territori i Sostenibilitat,
Es reforça el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi
Climàtic i, en el marc del foment de la participació ciutadana en
matèria de Canvi Climàtic, es regula el Consell Català del Clima
com a òrgan de participació d'organitzacions i institucions. A més
s'estableixen criteris exemplificadors sobre l'administració
pública i sobre la simplificació i racionalització
administratives.</span></span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><b>Fiscalitat. </b>En el capítol cinquè s<span style="font-weight: normal;">'introdueixen mesures
econòmiques per fomentar la producció i el consum més net, amb
menys impacte ambiental i menys malbaratament de recursos ambientals
escassos.</span></span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><b>Instruments. </b>Finalment, en el capítol sisè es delimita la <span style="font-weight: normal;">Creació del Fons Climàtic,
que preveu nodrir-se de la transferència de recursos territorials
provinents del Fons del Carboni per a una Economia Sostenible.
Aquest darrer fons fou creat pel govern de l'estat pel Reial decret
1494/2011, de 24 d’octubre, el qual regula tant el Fons de Carboni
per a una Economia Sostenible com el
règim del comerç de drets
d’emissió. A més es fa referència als programes voluntaris de
foment per donar suport a la participació d'empreses,
administracions i altres institucions en projectes de reducció de
GEH. Finalment, es refereix a la promoció, innovació i
desenvolupament del coneixement creant una plataforma digital i
col·laborant amb els centres de recerca.</span></span></li>
</ol>
</div>
<ol start="2">
</ol>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-weight: normal;">Finalment
la llei, tenint en compte la urgència de legislar sobre aquesta
qüestió, en una disposició final aborda l’accés a determinats
recursos bàsics, i estableix com una nova prioritat social la lluita
contra la pobresa energètica, especialment en aquells col·lectius
més exposats a la pobresa i exclusió social. </span></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Veiem
que aquesta és una proposta de llei que intenta aportar al marc legislatiu
autonòmic una visió ambiental que va més enllà de planificacions
anteriors, elevant la lluita, mitigació i adaptació al Canvi
Climàtic a rang de llei i en aquest sentit, més que una llei més, pretén ser <b>la llei de política ambiental Catalana</b>. Així doncs cal fer una anàlisi acurada dels avantatges i mancances
d'aquesta proposició de llei en el següent post.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-weight: normal;">Salutacions,</span></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">SZD </span>Jordi Solé (SZD)http://www.blogger.com/profile/14291670903200720883noreply@blogger.com2