divendres, 11 de març de 2011

Col·lapse: escenaris possibles.

Benvolguts/des lectors/es,
Seguint amb el fil del darrer post (on introduïa el col·lapse), parlaré una mica del llibre que he llegit darrerament de'n D. Holmgren ('Future Scenarios', també té una pàgina en anglès on, bàsicament, hi ha un resum del que diu al llibre) en aquest llibre s'aborda el problema de considerar, a més del Peak Oil, l'efecte del canvi climàtic en la humanitat. Parlo d'aquest llibre per introduir el que, en un altre post futur pretenem desenvolupar juntament amb l'Antonio i el Quim.  Per mi, el realment interessant del llibre és el plantejament i l'esquema que dóna, tant per centrar idees per un debat, com per la
informació rellevant per lectors poc informats sobre el tema. El llibre comença introduint esquematicament les quatre opcions futures pel que fa a la producció energètica que tenim enfront el problema del Peak Oil:

                                                                  (imatge de: www.theoildrum.com)


1- Tecno-explossió: la tecnologia ens permetrà seguir amb el creixemnt il.limitat en el futur, per tant no cal preocupar-se per l'Oil Crash.

2- Tecno-estabilitat: existeix un problema, és evident que el creixement il·limitat és impossible en un món finit, però precisament la tecnologia ens permetra mantenir la producció energètica actual per
altres mitjans que estan propers a venir o fins i tot els actuals, com poden dir els defensors de l'energia nuclear.

3- Descens energètic. El descens de producció energètica es produeix de forma suau, de tal manera que ens permet d'anar-nos-hi adaptant. En aquest cas s'accepta que hi haurà un descens però al ser suau ens
permetra començar a fer els canvis necessaris per adaptar-nos a un futur on cada cop disposarem de menys producció d'energia.

4- Col·lapse. Descens ràpid de la producció d'energia, no és possible l'adaptació i, per tant hi ha una transició brusca de la societat industrial globalitzada a un altre model de societat. De les fases del col·lapse i el que impliquen en parlava en el post anterior.

Aquestes opcions bàsiques són molt útils per dues raons, fonamentalment. La primera, per identificar ràpidament el posicionament de les dues diferents actituts devant del problema de l'Oil Crash. La segona i més important per a mi, que la identificació de la majoria social en alguna d'aquestes posicions ens marcarà clarament un escenari final. Pel que fa a la qüestió de les actituts donaria dues
opcions bàsiques: negació i acceptació i, dins de l'acceptació, optimista i pesimista.

Tant 1 com 2 representen la negació del problema. En el cas d'1, negació rotunda, i en el 2, potser, entrar a la fase de negociació psicològica (com sabem, totalment inútil). El cas 3 representa l'acceptació optimista de l'Oil Crash. Finalment, el cas 4 l'acceptació pesimista.


Veiem doncs, quin són els escenaris finals que proposa en Holmgren tenint en compte el fet d'afegir el canvi climàtic:

a- Tecnologia gris: davallada de la producció energètica suau + canvi climàtic ràpid.

b- Tecnologia verda: davallada de la producció energètica suau + canvi climàtic lent.

c- Guardià de la Terra: davallada de la producció energètica ràpida + canvi climàtic lent.

d- Bots salvavides: davallada de la producció energètica ràpida + canvi climàtic ràpid.

A partir d'aquests quatre escenaris ja podem establir una relació directa entre cada actitut i cap a quin escenari ens condueix. Queda clar que les actituts negacionistes, argumentades des del punt de vista del tecno-optimisme ens porten directament, amb una alta probabilitat, a l'escenari d o el c. Les actituts d'acceptació ens obren la possibilitat de l'opció realment desitjable, la b.

Però, més enllà del que pugui arribar a passar en el futur, crec que a hores d'ara cal tenir, a nivell individual, una actitut proactiva. Això ja ho apunta l'Antonio en el seu post, en el qual, menciona la qüestió de la importància de la consciènciació per fer front a l'Oil Crash. Però a banda de reconèixer el problema i acceptar-ne la gravetat, què implica la consciènciació? Doncs implica responsabilitat individual i col·lectiva, i això es tradueix fonamentalment en acceptar que la situació actual no es només un problema que hagin creat els polítics, els bancs o els especuladors, l'hem creat entre tots, fins i tot els més conscienciats. Això ens evitarà caure en els paranys que, ja ara, comencen a apareixer i que ja he indicat en algun post anterior. La reacció emocional contra bocs expiatoris indica negació inconscient del problema. I quin és, segons el meu parer, el problema bàsic que hem de començar a encarar? Aquell problema que només s'apunta tímidament en els fòrums que alerten sobre l'Oil Crash? El problema que haurem d'afrontar volguem o no en qualsevol dels escenaris apuntats anteriorment? Doncs la reducció de la població mundial. I devant d'aquest problema només hi ha dues opcions: o control de la natalitat planificada i dirigida des dels governs o acceptar que els altres mètodes, diem-ne tradicionals (guerra, fam, epidèmies) seran els que s'imposaran. Al cap i a la fi, el poder transitar pel camí b implica necessariament una reducció de la població mundial.  Qui li posa el cascavell al gat?

2 comentaris:

AMT ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
zhongdi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.