diumenge, 13 de març del 2011

Col·lapse i transicions de fase

 Avui toquen algunes analogies per comprendre què significa un col.lapse (DIEC: Paralització provisional de les activitats econòmiques, polítiques, etc.) i anar més enllà del sentit d' una 'catastrofe' (DIEC: Daltabaix, esdeveniment calamitós, desastrós) quan hom compren el significat i el perill real de l'Oil Crash. Prefereixo considerar el col·lapse des del punt de vista d'un canvi sobtat i ràpid (comparat amb l'escala de temps humana, clar) i per tant el pas d'un estat a un altre (socio-econòmicament parlant) de forma brusca. Aquest, per tant, és un post teòric,  que intentaré que sigui al més divulgatiu possible.
Parlant des del punt de vista del que es coneix en matemàtiques com teoria dels sistemes dinàmics, podem considerar un col.lapse com una forma de transició de fase. Què és una transició de fase i quins avantatges té considerar el col·lapse com una transició de fase? Doncs que de transicions de fase en tenim pertot i, per tant, són més fàcils d'entendre que quan parlem de col·lapse. Un exemple clar de transició de fase és el canvi de l'aigua a gel o a vapor d'aigua, tots hi estem familiaritzats. Aquí us poso una figura de com es representa matemàticament el canvi de fase en un 'diagrama de fases':

En el cas de la transició de fase de l'aigua a gel o vapor d'aigua sabem que a determinada pressió i temperatura és produeix el canvi de fase líquida a sòlida i a l'inrevés (o líquid a gas), durant aquesta transició coexisteixen les dues fases i és maté la temperatura constant. Però existeix un fenòmen interessant en les transicions de fase del qual n'hem sentit a parlar algun cop. Suposo que els sona quan algú ens ha avisat que escalfar aigua en el microones un temps excessiu pot ser perillós perquè existeix la possibilitat de que 'esclati'. Aquest fenòmen és pot donar i és tracta simplement de sobre-escalfar l'aigua a temperatures per sobre del seu punt d'ebullició però sense que aquesta ebullició es produeixi, de manera que, quan a l'agafar la tassa provoquem una petita vibració, el sistema entra de manera brusca en la fase de vaporització i, en lloc de crear cel·les convectives, forma bombolles de vapor d'aigua per tot el volum de fluid, amb el conseqüent efecte d'expansió i, per tant, d''explossió' que diriem en llenguatge col·loquial. Bé, doncs prenent aquesta analogia, si posem el sistema socio-economic en un punt de sobre-escalfament, el que pot passar és que 'esclati' i per tant que és produeixin les 'bombolles' per tot el sistema (tot el planeta) de forma brusca, fent que les estructures econòmiques i comercials a nivell global es vegin afectades gairebé simultàniament i homogeniament. Des del meu punt de vista, l'escenari  de col·lapse, tant de Guardià de la terra com el de Bots salvavides implica una transició de fase d'aquest tipus. El problema de patir una transició com la que he comentat més amunt és que el sistema es fortament inestable i presenta un alt grau d'aleatorietat. El preveure mesures paliatives pel procés de canvi de fase un cop hem entrat en la fase de sobre-escalfament és gairebé impossible. L'única mesura possible seria tornar a refredar el sistema, però això implicaria que el mateix sistema s'autoregularia per decreixer... la paradoxa està servida, només cal preguntar-se quin camí seguirem, la transició més ordenada de fer bullir aigua a l'olla, o la brusca, d'aigua sobre-escalfada al microones?
Continuarà.

4 comentaris:

David Pi ha dit...

Quina mania teniu els físics en posar analogies més complicades que la realitat que preteneu fer comprensible. Avegades sembla que us autoparodieu.

En el bar Pepe de sota casa el punt triple de l'aigua son els punts que fa l'aigua quan tira més enllà de la línia de tres.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

:D Hauré de passar-me pel bar Pepe ;)

David Pi ha dit...

@zhongdy,

ara que probablement no molesto a ningú...
Fa alguns mesos que em ronda pel cap una inquietud, una d'aquestes que esperes que algú t'aclareixi per poder pensar en un altre cosa. Pel cas del petroli:

La TRE no és constant en el temps, això m'ha quedat clar.
Va disminuint, també m'ha quedat clar.
Sembla que hi ha certa afinitat entre el seu valor i la quantitat del recurs que queda per extraure.
En fi, quan caldria esperar que la TRE del petroli fos inferior a 10?
A mi m'acollona només pensar-ho.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@David Pi,
De cap manera molestes a ningú amb els teus comentaris, sempre aporten perspectives i idees interessants.
Em sembla que has posat el dit a la nafra pel que fa a la qüestió del temps. Tenia pensat fer un post referent al TRE i la projecció de futur que tenim basant-nos en aquest índex, per tant, deixo la meva resposta per aquest post que, tenint en compte el teu interès serà el següent.
Salutacions,
SZD