divendres, 25 de març de 2011

Projeccions de futur i altres foteses...



 Prenent el darrer post com a imatge il·lustradora vull fer una
reflexió sobre l'estat actual i la possible evolució del món. Si bé és molt
complicat fer estimacions sobre què passarà i com passarà, sembla ser
que les pitjors previsions s'estan complint d'una manera
inexorable. L'economia mundial no es pot permetre perdre recursos
energètics i, amb l'excusa d'una missió humanitària de defensa dels
civils, es munta una campanya militar per defensar els pous petroliers
posats en perill pel conflicte Libi. Per altra banda, els anomenats
PIGS estan caient de més petit a més gran: Grècia i Irlanda han estat
'rescatats' i Portugal ho serà en els propers mesos. Per tant, només
cal esperar que l'estat espanyol sigui rescatat per veure quin efecte
tindrà això sobre l'euro i/o sobre l'economia domèstica. Mentrestant
anem tirant, sense fer absolutament res (tal com deia la lletra de la
cançó dels Pets). De tot això cal deduïr-ne que si no es fa res ara per
aconseguir un decreixement suau, com més temps passi menys
possibilitats hi haurà de que s'encari el problema frontalment i
s'adoptin solucions realistes per adaptar-nos al decreixement. Com més
temps passi, repeteixo, sense adoptar mesures proactives (és a dir mesures per
evitar el mal abans de que es manifesti) més augmenta el risc de
col·lapse, que, recordem-ho, és una transició desordenada cap a un
estat de molt menor consum energètic. Per tant, encara que sembli un
contrasentit, ara mateix caldria començar a incentivar el decreixement i
desactivar activitats malbaratadores d'energia, però clar, això aniria
en contra d'interessos de multinacionals (i lobbies de poder). Pensem
què passaria si es deixessin d'invertir o incentivar des dels governs
activitats com el turisme globalitzat, la industria automobilística o
la de begudes refrescants, per posar alguns exemples...
El fet és que les mesures que es prenen des dels governs són 'per anar
tirant' sense fer res, i això ens indica cap a on anem: cap a
l'abisme econòmic. És així de clar, admetem-ho.
I què és aquest abisme econòmic? Doncs penso que es traduirà
fonamentalment en, primer, una pèrdua progressiva de poder adquisitiu de
la població, que és el que ja estem experimentant, per acabar agreujant-se just abans del col·lapse en una hiperinflació (pujada dels preus sobtada, molt per sobre del que és
habitual) que esfondrarà els ja malmesos mercats financers i portarà al
col·lapse comercial. És a dir, és produirà una transició de fase
'explossiva' amb la conseqüent fragmentació social i descens cap a
fases del col·lapse més profundes (ràpidament del financer al
comercial fins arribar al col·lapse de l'estat). Quan es produirà
això? Evidentment no ho se, però esta clar que la previsió no és ni
molt menys que aquesta fase de pèrdua de poder adquisitiu suau abans
de l'arribada de la hiperinflació duri més de 6 o 7 anys i molt menys
no crec que s'allargui fins als propers 10 anys. Ja se que donar
números és mullar-se i per tant corro el risc que després algú m'ho
retregui, però francament quan algú em pugui retreure alguna cosa
estarem tant fotuts que dubto que ningú en tingui ganes. Bé, després
d'aquest post 'pesimista' el següent va sobre els comentaris que havia promés del
llibre que estic acabant de llegir de'n Dimitri Orlov.
Salutacions  

4 comentaris:

AMT ha dit...

Doncs, saps què? Que crec que encara ets optimista. Jo no nos dono ni tres anys...

zhongdi ha dit...

Bé, ja ens coneixem, de cara a la galeria sempre intento ser optimista ;)

DPi ha dit...

Molt bona l'exposició que vas fer ahir al cmsc i molt necessària.

No havia tingut el plaer de sentir a Mariano Marzo encara. Va estar molt bé. Diàfan.

David

zhongdi ha dit...

Moltes gràcies David, me n'alegro que t'agradés. Pel que fa al Mariano Marzo, he tingut l'ocasió d'escoltar-lo altres vegades i, com sempre, instrueix i transmet amb una claretat i pedagogia admirable.