L'enfonsament d'un estil de vida, part I.

Benvoguts/des lectors/es,
Seguint amb la sèrie de posts sobre el col·lapse, m'agradaria sintetitzar el que es pot trobar a la xarxa sobre l'Oil crash i agrupar alguna informació que pot ser útil en aquests temps de crisi i de neguit constant. Ja he comentat més d'una vegada que la impressió que tinc dels temps que corren és que com més temps passi amb els nostres governants capficats en el BAU, més risc existeix d'un col·lapse directe a la fase 3 (col·lapse de l'estat). Esquivar la fase 4 dependrà de com gestionem el col·lapse de l'estat. També m'agradaria allunyar-me una mica de la típica bibliografia i informació que donen els defensors de l'estratègia del supervivent de les pel·lícules. Trobo més encertat cercar un punt mig, sense obviar les estratègies dels supervivents, al que realment pot ser el col·lapse, començant pel col·lapse econòmic. No em malinterpreteu, no penso que hàgim d'arribar a situacions tipus MadMax, però si que les contemplo com un escenari de risc. En aquest sentit m'agradaria fer un petit incís sobre la teoria de gestió de riscs que ens pot ser útil com un esquema conceptual per començar a treballar. En aquest punt, bengolgut/da lector/ra, si esperaves trobar receptes precises sento decebre't, però no serà el cas, perquè penso que la principal responsabilitat que tenim com a peakoilers és precisament començar a incentivar la nostra creativitat per solucionar poblemes, preparar-nos primerament psicològicament pel que ha de venir i assumir la responsabilitat de, cada cop més des de la nostra petita contribució, cercar la millor estratègia possible pel que ens vagi venint a sobre; i això significa, també, estar oberts a un cert marge d'improvisació. Anem doncs a veure quin és l'esquema que ens dóna la teoria de la gestió del risc. M'interessen bàsicament els següents passos conceptuals:

1) Identificar les amenaces.
2) Avaluar les febleses en aquestes amenaces.
3) Identificar els riscs (ço és, les conseqüències previsibles de
tipus específics d'atacs a certs bens).
4) Identificar maneres de reduïr aquests riscs.
5) Prioritzar la reducció del risc en base a una estrategia
determinada.

D'aquests cinc punts el que se'n desprèn en essencia és que la preparació per a un possible escenari de col·lapse cal que comenci des del vessant psicològic, és dir, estar prou atents al que vagi succeïnt per no caure en situacions en que el risc, sobre tot a la nostra seguretat personal, quedi maximitzat. Però què podem fer per preparar-nos psicològicament per un col·lapse comercial i financer?. Abans que res evaluar què tenim ara i què volem conservar per un costat, per l'altre, tenir en compte amb que ens podrem enfrontar en un escenari greu. Per a mi un dels riscs més gran que ens podem trobar és el de l'explossió social i això, no és res més que la reacció de la gran majoria de població devant d'una siuació de frustració. La frustració porta a la violència i aquesta a la destrucció. Per tant, en la gestió d'aquest risc els paràmetres clau serien com actuar devant d'una situació d'aquest tipus. Alerta, perquè no estic parlant de renunciar a la llibertat d'expressió i de manifestar-se, estic dient que arribarà un punt (en aquest escenari) en que aquesta llibertat d'expressió serà utilitzada per implementar mesures repressives i, per tant, obsedir-se en mantenir una actitut de protesta només acabarà anant en contra de l'objectiu que voliem assolir. Una característica bàsica dels supervivents és aconseguir mantenir una certa calma en situacions de pànic, saber gestionar la por i girar-la en favor nostre. Aquest punt no és fàcil d'aconseguir i requereix una preparació per ser al màxim d'eficients possible en una situació adversa. Aquest és el primer pas, el segon és saber avaluar el que es coneix com a moment oportú per una banda i com a event crític per l'altra, per tal de poder improvisar amb una certa possibilitat d'èxit.
Resumint doncs, podem identificar les principals amenaces en un escenari de col·lapse:

1. Fase de col·lapse financer i econòmic: fluxe de capital cap a les capes socials altes de la població: el gran capital i els centres financers de l'imperi. Empobriment generalitzat de l'anomenda classe mitjana. Risc moderat d'esclat social, control dels Mass Media sobre la població.

2. Fase de col·lapse de l'estat: inestabilitat, fragmentació social corrupció generalitzada, increment de la violència a tots els nivells. Risc alt d'esclat social violent. Fluxe de bens i força de treball de la capa baixa de la població (la majoria) als grans terratinents o poderosos (una minoria).

Per tot el que he escrit abans, la gestió del risc implica el control de la por com a estat paralitzant. L'estat mental que cada cop s'anirà imposant serà la por i la desconfiança, a mesura que vagi avançant el col·lapse. L'objectiu dels mass media serà induïr aquest estat en el gruix de la població.  D'altra banda, una estratègia que es pot donar és la introducció de pseudo-líders agitadors que incitin les masses a la violència, per després aplicar una repressió que beneficïi als que tenen el poder.

Per acabar aquest post tant negre deixeu-me fer una reflexió final: aquesta és una situació possible, no estic dient que sigui el que passarà, però penso que cal tenir-la en compte com a risc i veure d'enfrontar-nos-hi. La preparació per a un escenari advers també ens ajudarà per a escenaris més benignes.
Continuarà...
SZD