Col·lapse: les cinc fases

Benvolguts/des lectors/es,
Avui després d'un llarg parèntesi degut a quefers laborals torno amb una sèrie de posts diem-ne, més futuristes. Segurament alguns lectors documentats ja hauran llegit o sentir a parlar del que explicaré aquí perquè ho poden trobar al blog del Club Orlov directament en anglès. El que faré en aquest post introductori és, doncs, parlar d'aquestes cinc fases que ja introdueix l'Antonio en un magnífic post. Aquestes cinc fases són:

1. Col·lapse financer: Les finances tal com es coneixem actualment deixen d'existir en el sentit de que la predictibilitat de l'evolució dels valors financers desapareix. Així doncs les institucions financeres esdevenen insolvents, els estalvis s'esfumen i es perd l'accés al capital.
2. Col·lapse comercial: La fe en que 'el mercat proveirà' es perd. La moneda es devalua i/o esdevé escassa. Les importacions esdevenen difícils i sovint es veuen tallades. La mancança de productes de primera necessitat s'exten i, per tant, esdevé norma en el temps.
3. Col·lapse polític: La fe en que 'el govern s'encarregarà de mi' es perd. A mesura que el poder oficial perd la capacitat de posar a l'abast del poble l'accés als recursos bàsics aquest perd legitimitat i, per tant. rellevància.
4. Col·lapse social: La fe en que 'la meva gent tindrà cura de mi' es perd, així mateix també es perd la fe en que les institucions socials locals (aquelles que tracten de mantenir una certa cohesió social per emplenar els buits que deixa l'administració en els col·lapses anteriors) puguin donar suport a l'individu.
5. Col·lapse cultural: La fe en els valors que defineixen els aspectes positius de la humanitat (com pot ser la generositat, l'honestedat, la compassió, l'afecte, etc.) es perd. Per tant les famílies es disgreguen i els individus competeixen entre ells per sobreviure. El pensament motor de la gent esdevé: 'millor que moris tu avui que llavors jo podré viure fins demà'. Es pot arribar fins i tot al canibalisme.

Aquest panorama de cinc fases degeneratives es representa des d'una perspectiva totalment freda i basada en casos històrics de societats que han col·lapsat degut, precisament, a patir situacions de mancança de recursos (el llibre Collapse en parla). Fixem-nos però que el transitar d'una fase a una altra no està tant lligat a la situació material factual sino a la percepció de la realitat que la societat, en tant que conjunt d'individus, tingui de la situació i també de la capacitat que aquesta societat i els individus que la formin tingui per adaptar-se a situacions d'escassetat sense arribar a reaccions autodestructives.  Per altra banda, i d'aixo en parla en Jared Diamond en una xerrada, les característiques del col·lapse i el poder evitar-lo o no dependrà bàsicament de l'actuació dels líders polítics en les primeres fases i de l'actuació de la societat en les darreres. Un primer punt a tenir en compte és la disjuntiva dels polítics i dirigents entre el benefici personal a curt termini en front del benefici social més a llarg termini, de la capacitat de gestionar aquesta 'tensió' per part dels dirigents (i aquí per dirigents no entenc només polítics sino 'lobbies' de poder i influència) en dependrà la duresa del col·lapse i el passar d'una fase a la següent. El segon punt és la capacitat d'adaptació a les noves situacions, deixant de costats els esquemes i les maneres de resprondre als problemes que donavem per bones en el passat, en aquest sentit doncs això implicarà una mentalitat oberta sobretot pels liders i dirigents i una gran capacitat de comunicació i de connexió amb la societat per explicar el problema al que ens enfrontem i proposar mesures paliatives. En aquest punt doncs, el bagatge cultural particular de la societat que considerem tindrà una gran influència. Aquests dos punts tenen un punt de convergència clau, que és l'acceptació i conscienciació del problema de les classes dirigents per dur a terme accions que evitin el col·lapse. Així doncs ens trobem al cap del carrer amb un problema psicològic i, aquí cal anar a cercar informació referent a les cinc fases per les que passa un individu al coneixer una tragèdia, documentades per la psicòloga Elizabeth Kübler-Ross: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Per tant la clau per evitar el col·lapse, sobretot a nivell nacional vindrà donada per la capacitat dels dirigents i la societat com a conjunt de passar per aquestes cinc fases de forma més o menys ràpida en comparació amb la velocitat de degeneració i de mancança de recursos, però això ja és tema d'un altre post.
Salutacions,
SZD