De democràcia va la cosa

Benvolguts/des lectors/es,
Avui toca argumentar el que no caldria argumentar. Però es veu que sempre cal defensar l'evident i cal lluitar contra l'estupidesa i la mala intenció de qui, enganyant, preten ensarronar a la gent de bona fe. Com ja he dit en el post anterior una dictadura desvia recursos per automantenir-se i utilitza aquests recursos en contra de la pròpia població, tant per reprimir com per fer propaganda. Pensem que un dels màxims exponents de la propaganda política en favor d'una dictadura va ser en Goebbels. En una situació de mancança de recursos, permetre que part d'aquests recursos es malbaratin per reprimir la població és, com a mínim, estúpid.
Perquè penso que la democràcia és més eficient? Doncs perquè la idea de base, el nucli de la democràcia, és la participiació del poble en la política i l'administració, en la cosa pública (d'aquí la res publica llatina). Aquesta participació no és només anar a votar cada cert temps, és garantir que els gestors i treballadors dels ens públics evitin utilitzar en benefici propi aquests ens públics per enriquir-se i evitin malbaratar recursos per negligència o incompetència. Per tant, perquè una democracia sigui això: el govern del poble per al poble, cal mantenir dues premises sempre presents: participació i transparència. Participació en el sentit de pertanyença (recorden allò que els partidaris de la dictadura volen que no sentim? pertanyença a l'administració) i responsabilitat (pels que gestionen). Transparència en el sentit de donar i posar a disposició de qualssevol ciutadà la informació necessària per evaluar les decisions que prenen els grups o persones responsables de la 'cosa pública'. En les democràcies occidentals el sistema s'organitza en base a unes eleccions periòdiques més o menys eficients depenent de quin valor s'assigna a cada vot (i aquí hi ha tota una llarga història sobre lleis electorals, partits polítics, llistes tancades, màfies i trifulques...) i a la separació dels tres poders de l'estat: executiu, legislatiu i judicial. En democràcies més avançades aquests tres poders estan sota control del poble mitjançant algun sistema de sufragi i, a més, s'accepta que cadascun dels tres poders supervisa l'altre perquè no s'excedeixi en les seves funcions. En el sistema espanyol el poder judicial no té cap control directe per sufragi, amb les coseqüències que tots coneixem. Doncs bé, l'objectiu de la separació de poders és precisament evitar el que amb la mal anomenada transició espanyola no es va poder evitar aquí, la concentració de poders. En l'estat espanyol, qui és 'elegit' per sufragi acaba tenint tot el poder (executiu, legislatiu i judicial) i així ens va... En fi, res que no sabem, la 'democràcia' espanyola, és una democràcia de 'cartró pedra' la qual, com és natural, no ha fet res per avançar des de la transició cap a un sistema més europeu sino que ha anat degenerant. En fi, no m'estenc més sobre el tema, ja ho faré en un altre post, si s'escau. He fet aquest comentari, perquè parlant amb gent diversa encara hi ha ànimes benintencionades que pensen que la que tenim aquí és una democràcia de 'primera', santa inocència! Deiem participació i transparència és el que ens cal en els temps que venen per, mitjançant aquesta participació i transparència, tenir una societat que gestioni els recursos de manera local i participativa i adaptada a les necessitats particulars de les comunitats i regions (i amb regions em refereixo a l'àmbit comarcal) i que prengui decisions creatives basades en el territori. No estic inventant la roda, prenem exemple de l'ecologia mateixa i veurem com cada hàbitat té les seves particularitas típiques de la zona on es desenvolupa i evoluciona. Doncs bé, l'adaptació i la creativitat que veiem en la natura requereix a nivell polític d'un sistema prou flexible per adaptar-se a la realitat social i geogràfica de cada zona i requereix la implicació de la població cohesionada, conscienciada i cooperativa amb els veïns i una integració al territori. I un sistema al més democràtic possible és l'única via per anar en aquesta direcció. D'aquesta manera es pot arribar a gestionar amb eficiència i obteinir una transició cap a una societat menys fragmentada, més conscient del valor d'allò que menja, vesteix o habita. La resposta a qui reclama més mà dura i més fermesa és que sí, més mà dura, més exigència i més fermesa en la transparència i en el grau de participació en les decisions que es prenen, més informació i explicació d'experts independents del que cal fer per tirar endavant. El que cal és, doncs, que qui mana faci un esforç perquè la política i la gestió la fem els ciutadans i no les restes d'un estat tardofranquista que, més de 30 anys després, encara cueja... nosaltres mateixos.
SZD