Futurologia i altres qüestions...

Benvolguts/des lectors/es,
Faré en aquest post una introducció del com em penso que aniran les coses en el futur més proper, ja que som a principis d'any em sumaré a la tradició de fer un avenç del que pot portar-nos aquest 2011. Per això començaré basant-me en les notícies preocupants d'aquest darrer any. Aquestes notícies son preocupants bàsicament per l'escalada d'accions antidemocràtiques d'aquest estat que (em sap greu dir-ho) tenim el fat de patir, fan esparverar, tant per la impunitat i la passivitat de qui hauria de denunciar-ho com per la rapidesa amb que es produeixen. En tenim uns quants exemples, però en citaré només els més greus i més recents: comencem amb la sentència del Tribunal Constitucional (que recordem-ho permet a uns quants jutges carregar-se les decisions de dos parlaments i un referendum sense cap problema), seguim amb les decisions conseqüents del tribunal suprem, per acabar-ho d'amanir la campanya electoral es tenyeix amb brots xenòfobs ultranacionalistes espanyols i tampoc no passa res (Alicia croft), es fa demagògia amb la cultura i l'ensenyament (escola valenciana), es practica directament la censura des de fa anys amb motivacions purament polítiques (censura de tv3 al país valencià), i per acabar, ja he dit que la llista és molt llarga, no és el mateix jutjar la violència d'uns que la dels altres (passivitat judicial devant actes violents feixistes). Totes aquestes notícies tenen un punt en comú i aquest punt de confluència no és res més que l'únic estament estatal que, com bé diuen alguns mitjans, no ha estat democratitzat i, per tant, conserva certes 'tendencies' històriques, tot això fa que aquest estament sigui utilitzat per portar a l'estat democràtic (o lleument democràtic diria jo) que tenim cap a una situació de pèrdua de llibertats, i això no crec que es pugui definir de cap altra manera que com un cop d'estat. 
Bé, pensareu, i ara a que ve tota aquesta parrafada política? doncs ve al cas perquè ens mostra clarament una tendència, que revela una estratègia. Aquesta estratègia, de tant repetida històricament, avorriria si no fos perquè fa fàstic. L'estratègia és clara: si vols mantenir el poder devant d'una situació cada cop més crítica busca un enemic, si no el tens, crea'l. Qui és i serà l'enemic? doncs em sembla que està clar, per segons quins sectors interessats a arribar al poder (o a mantenir-s'hi) a qualsevol preu: 'esos rojos-separatistas' (els sona la frase?, sino rescatin algun episodi del NO-DO i sabran del que parlo) i dins aquest conjunt posint-hi qualsevol persona o colectiu non-grat a qui estigui manant i... tatxan! ja tenen l'excusa per aprovar aquell conjunt de mesures impopulars pel darrera mentre 'soluciones' i poses al seu lloc, portant-los a judici, a aquests miserables que van en contra del benestar de tots els ciutadans. Doncs bé, ens esperen temps de molta violència psicològica i tensió social fomentada i degudament conduïda per l'estat i el seu aparell de propaganda, tant sigui per fer-ne d'altaveu com per anar-hi en contra. Tot per fer-nos oblidar el que és realment important i mantenir-nos distrets, inconscients del que en realitat hi ha al darrere que és realment una crisi sistèmica associada a l'Oil Crash.
Arribats a aquest punt no us penseu benvolguts lectors que us vull vendre una teoria conspirativa, ni molt menys, qui hagi llegit el fantàstic llibre Collapse sabrà que és una tendència natural de les societats reaccionar d'aquesta manera devant d'una situació crítica, tot i que penso que no tenim perquè acabar col.lapsant, si no, no estaria escrivint aquest bloc. Quina és doncs la primera idea que crec que cal desmuntar per evitar que aquestes 'tendències' de certs 'col.lectius' puguin arribar a destrossar la (poca) democràcia que ens queda? Veure que la democràcia és la garantia d'arribar a portar a terme una transició el menys traumàtica possible. Així doncs, qualsevol acció que vagi encaminada a reduïr la democràcia portarà a una acceleració del col.lapse. Bé, això ho desglossaré en els dos següents posts. En el primer parlaré de perquè una dictadura és el pitjor sistema possible en una crisi com la que estem patint, en el segon del perquè un sistema al més democràtic possible ens pot portar cap a una transició més suau.