Benvolgudes lectores,
En les darreres setmanes hem tornat a moure’ns en terreny incòmode. La guerra amb l’Iran, l’escalada militar i la possibilitat —ja no tan llunyana— del tancament de l’estret d’Ormuz han reactivat molts debats que, en realitat, fa temps que hauríem d’estar tenint de manera més oberta i honesta. Amb la treva, el trànsit per l’estret d’Ormuz s’ha reprès. Però això no elimina el problema de fons: mentre el conflicte continuï latent, el risc de noves restriccions o d’un nou tancament del pas segueix sent molt elevat, amb potencials impactes globals immediats.
Perquè quan parlem d’energia, de geopolítica i d’estabilitat econòmica, el problema no és només aquest episodi concret, sinó el marc general en què es produeix. Un marc que cada cop costa més sostenir amb la idea que tot plegat és una excepció temporal i que, un cop passi, “tornarem a la normalitat”.
En aquest context arriba el No Normal Tour, impulsat per l’Antonio Turiel, en un moment que no pot ser més oportú. No com un exercici de catastrofisme ni com una profecia, sinó com una invitació a canviar la mirada i acceptar que potser el problema no és que passin coses “anormals”, sinó que el que hem considerat normal durant dècades ja no ho és.
Podeu trobar tota la informació del tour aquí:
I també l’entrada d’l’Antonio Turiel amb el calendari actualitzat al seu bloc:
https://crashoil.blogspot.com/2026/04/no-normal-tour-calendario.html
Quan allò impensable esdevé quotidià
Durant molt de temps, la narrativa dominant ha estat clara: hi ha crisis, sí, però són puntuals, gestionables, i permeten retornar a una certa estabilitat. Però aquesta estabilitat descansava sobre condicions molt concretes: energia abundant i barata, fluxos globals sense interrupcions i uns equilibris geopolítics fràgils però funcionalment acceptats.
L’estret d’Ormuz és un bon exemple de com n’és de delicat tot plegat. No és un simple pas marítim: és un coll d’ampolla crític per on circula una part essencial del petroli que alimenta l’economia global. El seu bloqueig, encara que fos parcial o temporal, no seria un problema regional, sinó un xoc sistèmic, amb repercussions immediates sobre preus, inflació, decisions polítiques i tensions socials.
Parlar de No Normal no és parlar d’un futur hipotètic. És posar nom al present.
No es tracta de dir que “tot s’acaba”, sinó d’assumir alguns fets incòmodes:
- que la volatilitat ja és estructural,
- que els xocs energètics no seran excepcionals,
- i que la transició energètica, tal com l’estem plantejant, no ens aïlla automàticament d’aquests xocs si no va acompanyada de canvis profunds en el model econòmic i material.
Acceptar el No Normal és deixar de tractar cada crisi com una sorpresa inexplicable i començar a llegir-les com a símptomes coherents d’un sistema que ha arribat als seus límits físics.
Pensar plegats, parlar clar
Aquest tour no és només una successió de xerrades. És una oportunitat per parlar sense eufemismes de límits, dependències i vulnerabilitats, però també de quines respostes col·lectives podem començar a construir. No per tranquil·litzar-nos ni per espantar-nos, sinó per recuperar capacitat d’anàlisi en un món cada cop més complex i menys previsible.
En temps de missatges simplificadors i solucions màgiques, aquests espais de debat són més necessaris que mai.
Xerrades No Normal: Barcelona, Palma i Girona
En el marc del No Normal Tour, també faré algunes xerrades pròximes. Us les deixo aquí per si us ve de gust venir-hi:
- Barcelona: 14 d'abril del 2026. LaFede.cat, C. Tàpies, 1-3, 08001 Barcelona
- Palma: 15 d’abril del 2026: Estudi General Lul·lià, Carrer de Sant Roc, 4, Centre, 07001 Palma.
- Girona: 17 d'abril del 2026: Centre Cívic del Barri Vell, Carrer de la Cort Reial, 7, 17004 Girona
Per acabar
Potser el més difícil d’assumir del No Normal no és la idea de crisi, sinó la pèrdua de la falsa seguretat que ofereix pensar que tot plegat és una excepció passatgera. El No Normal Tour ens convida, justament, a deixar de mirar cap a una normalitat que ja no torna i a començar a pensar com viure —i decidir— en un món diferent.
Com sempre, pensar-hi plegats ajuda.
Salutacions,
SZD
