(Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Central_Nuclear_d'Asc%C3%B3_(Tarragona,_Catalunya).jpg?lang=ca)
Benvolgudes lectores,
Degut a que darrerament es parla molt i els lobbies nuclears estan pressionant a nivell polític, em cal tornar sobre el tema de la suposada energia nuclear. Ja vaig fer un parell de posts l’any passat sobre algunes anàlisis quantitatives i també d’interessos creats sobre l’energia nuclear. En aquests posts acabava veient que si consideràvem tot el cicle de vida de la nuclear no era ni neta ni una font d’energia, a més vam veure que la nuclear té lligams molt sospitosos amb la indústria armamentística. Ara anem a aterrar-ho a un territori en concret, perquè els nostres polítics, tant poc susceptibles a les pressions dels lobbies econòmics, es veu que ara es plantegen l’extensió de la vida de les centrals nuclears europees i catalanes, un fet que ens hauria de preocupar molt. Però més enllà d’això, anem a aportar dades i fets, ho faré en 6 punts per desmuntar el relat interessat d’una industria que, hores d’ara hauria d’anar desballestant-se per desapareixer en els propers 40 o 50 anys, perquè les generacions que venen, tot i així, hauran de patir-ne el seu llegat i no crec que n’estiguin gaire satisfetes.
1. El problema: un retorn nuclear més polític que tècnic
En els darrers anys, la Unió Europea ha reviscut un debat intens sobre el rol de l’energia nuclear en el context de l’emergència climàtica i la crisi energètica desencadenada per la guerra d’Ucraïna. El Tribunal General de la UE ha avalat la inclusió de la nuclear (i el gas) dins la Taxonomia Verda, considerant-los “activitats transicionals” que poden contribuir a la mitigació climàtica “si compleixen condicions estrictes”. Alhora, el PINC 2025 (Illustrative Nuclear Programme) de la Comissió Europea proposa ampliar la capacitat nuclear fins a 109 GW el 2050, complementats amb 53 GW d’SMRs i AMRs 2.
Aquesta nova embranzida coincideix amb una pressió explícita de la indústria nuclear europea i organismes com nucleareurope per consolidar la nuclear com a “actiu estratègic” en el mix energètic del continent.
Tanmateix, aquest gir polític no sempre reflecteix els límits materials, operatius i geoenergètics que, més enllà del discurs institucional, condicionen profundament la viabilitat de la nuclear com a opció realista de futur.
2. La gran trampa: la narrativa de la “baixa intensitat de carboni”
Les institucions europees argumenten que la nuclear és una font de baixa intensitat de CO₂, amb “emissions gairebé zero” segons la sentència del Tribunal General (2025). Aquests arguments provenen d’estudis d’Anàlisi de Cicle de Vida (LCA) que ofereixen valors molt baixos:
6,36 g CO₂/kWh (mediana) segons la meta-anàlisi de 2024 que revisa 114 estudis recents.
3 g CO₂/kWh en estimacions modernes d’Argonne National Laboratory per reactors d’aigua lleugera amb enriquiment electrificat i mineral d’alt grau.
Però aquí hi ha la trampa metodològica: aquests valors correspondrien a reactors nous o conceptuals (Gen III/III+), urani d’alt grau i enriquiment amb energia baixa en carboni.
En canvi, la realitat del parc operatiu europeu és molt diferent, com mostra Climate Scorecard el 2025: més de 100 reactors, majoritàriament Gen II dels anys 70–90, amb un parc envellit i dependència forta de manteniments costosos i prolongacions de vida útil.
3. La qüestió que els models ignoren: el cicle global de l’urani
Europa és 100 % dependent d’urani importat, i gairebé la meitat prové de Rússia i Kazakhstan, tant en producció com en serveis d’enriquiment i fabricació de combustible. Segons la Euratom Supply Agency (2023), el subministrament europeu depèn en gran mesura de: Rússia: 23,5 %, Kazakhstan: 21 %, Níger: 14,3 % (amb inestabilitat política). A més, la UE admet que el control rus sobre el procés d’enriquiment afecta fins i tot l’urani que no prové de Rússia. El risc geopolític és, doncs, estructural.
La literatura científica identifica clarament que la qualitat del mineral d’urani és el factor més determinant de les emissions: jaciments pobres necessiten molta més energia per tona d’urani, i això pot multiplicar les emissions del cicle nuclear fins a valors propers a tecnologies fòssils modernes. Això ho confirma la meta-anàlisi de 2024: el grau del mineral i la intensitat carboni de l’enriquiment són les variables crítiques que expliquen la dispersió dels resultats (3 a >60 g CO₂/kWh).
4. Nuclear vs gas: realment la nuclear emet un quart d’una CCGT (Combined Cycle Gas Turbine)?
El gas en cicle combinat emet aproximadament 400–500 g CO₂/kWh segons les estimacions harmonitzades del IPCC i múltiples estudis recents. En canvi, el cicle nuclear real pot situar-se fàcilment entre 30 i 70 g CO₂/kWh quan s’inclou: urani d’origen fòssil, jaciments de concentració mitjana-baixa, enriquiment d’alta intensitat energètica, reactors antics de baixa eficiència operativa. És a dir: en condicions realistes, una central nuclear europea antiga podria emetre un 15–20 % del CO₂ del que emet una central de cicle combinat de gas, una ràtio propera a les estimacions clàssiques de Storm (que situaven la nuclear al voltant del 25 % del gas).
Les LCAs optimistes només són certes en un món idealitzat, no en el món material actual.
5. Flexibilitat i substitució del gas: un mite persistent
La nuclear no pot substituir el gas en la funció que avui té al sistema elèctric europeu: No és flexible en ramping, requereix operació baseload, no serveix per cobrir pics de demanda ni integrar renovables variables.
El mateix Tribunal General de la UE reconeix que la nuclear només és útil com a tecnologia que garanteix “subministrament continu i fiable” quan no hi ha alternatives suficients a escala.
Això la classifica com a baseload, no com a substituta funcional del gas de cicle combinat. El gas fa xarxa i la nuclear fa volum de fons, per tant donen funcions físiques diferents.
6. El taló d’Aquil·les: els residus de segles i la manca de solucions a escala
Àustria (únic estat membre que va impugnar la Taxonomia Verda) va argumentar que la nuclear no es pot etiquetar de “sostenible” perquè genera residus que duren centenars de milers d’anys i cap país europeu té un repositori geològic profund operatiu (Finlàndia n’està en fase de posada en marxa tècnica, però cap altre membre té solució immediata). El Tribunal ho ha reconegut com a risc, però considera que això no invalida el seu “paper transicional”. Això és fonamental: Europa admet el problema però el desplaça al futur.
Conclusions: una tecnologia amb emissions aparents baixes, però amb límits estructurals
La nuclear pot ser baixa en carboni en el paper, si: s’utilitza urani d’alt grau, l’enriquiment és elèctric i net, i el reactor és Gen III.
Però la nuclear existent a la UE no compleix aquests requisits, i el futur apunta a: jaciments més pobres, dependència geopolítica creixent, emissions que pugen a mesura que l’urani s’esgota, models de cicle vital poc representatius del parc real.
A mig i llarg termini, la nuclear no és una solució robusta: és una dependència exterior disfressada i un passiu radiològic durador. La reactivació nuclear de la UE és, en gran part, una resposta política temporal a la crisi del gas, no pas una estratègia energètica sostenible basada en la física del recurs.
Bibliografia seleccionada
Le Boulch, D., et al. (2024). Meta-analysis of the GHG emissions of nuclear electricity. Int. J. Life Cycle Assessment, 29, 857–872. https://doi.org/10.1007/s11367-024-02293-y
Warner, E., & Heath, G. (2012). Life Cycle GHG Emissions of Nuclear Electricity Generation: Systematic Review and Harmonization. J. Industrial Ecology, 16(S1), S73–S92. https://doi.org/10.1111/j.1530-9290.2012.00472.x
Lenzen, M. (2008). Life cycle energy and greenhouse gas emissions of nuclear energy: A review. Energy Conversion and Management, 49(8), 2178–2199. https://doi.org/10.1016/j.enconman.2008.01.033
Sovacool, B. K. (2008). Valuing the greenhouse gas emissions from nuclear power. Energy Policy, 36(8), 2940–2953. https://www.nrc.gov/docs/ML1006/ML100601133.pdf
Ng, C., Vyawahare, P., Benavides, P., et al. (2026). Life Cycle GHG Emissions associated with Nuclear Power Generation in the United States. Argonne National Laboratory (GREET Technical Report).
Ueckerdt, F., et al. (2013). System LCOE: what are the costs of variable renewables? Energy Economics, 40, S74–S89. https://neon.energy/Ueckerdt-Hirth-Luderer-Edenhofer-2013-System-LCOE-Costs-Renewables.pdf
Vehmas, J., Rentto, A., Luukkanen, J., Auffermann, B., & Kaivo‑oja, J. (2023). The Finnish solution to final disposal of spent nuclear fuel. En The Future of Radioactive Waste Governance (pp. 287–317). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-658-40496-3_11
IPCC (AR5/AR6, Annexos LCA). Harmonització d’emissions de cicle de vida per tecnologies elèctriques (taules mediana; nuclear ~12 g; gas ~490 g CO₂/kWh).
Euratom Supply Agency (informes anuals). Estructura i dependència del subministrament d’urani a la UE. https://euratom-supply.ec.europa.eu/publications/esa-annual-reports_en
NEA/OECD. Informes sobre gestió de residus i dipòsit geològic profund. https://www.oecd-nea.org/jcms/pl_13268/progress-towards-geologic-disposal-of-radioactive-waste-where-do-we-stand?details=true
.jpg?lang=ca){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada