La importància de la Taxa de Retorn Energètic (TRE) i les previsions de futur (II)

Benvolguts/des lectors/es,
Aquest post és una continuació de l'anterior. Em basaré en un article de Dolores García a The Oil Drum complementat amb informació també de l'article del professor Ugo Bardi a Energies per fer una mica de futurologia numerològica. Quan volem fer prediccions sobre el futur, els científics fem el que anomenem 'models', deduïm uns principis bàsics, els traduïm a llenguatge matemàtic (normalment equacions en les que el temps és una de les variables) i mitjançant la resolució de la màtemàtica fem les nostres estimacions de com s'anirà desenvolupant en el temps el sistema que estem estudiant. Bé, això és el que fan tant els meteoròlegs quan ens donen la predicció pel temps que farà demà, com alguns brokers de borsa per veure d'endevinar l'evolució dels valors futurs (tot i que en economia la cosa no és tant clara perquè no és una ciencia que es basi en lleis bàsiques falsejables). En qualsevol cas, tenim doncs 'models' que ens donen una predicció del que passarà en el futur. Aquest és el cas del model World, que va formular el Club de Roma per prediccions a la seva obra Els límits del creixement. Actualment el model World te una versió més moderna, el World3 i una altra millorada, World3-energy, implementada per la investigadora Dolores García incloent-hi les energies renovables i l'efecte el TRE, per fer les seves prediccions. Us parlaré de les principals conclusions a que arriba en aquest estudi. Que té en compte? doncs l'evolució de l'estat del món pel que fa a us de fonts d'energia, població mundial, producció d'aliments, explotació del sòl i producció industrial, entre d'altres. Quines hipòtesis utilitza? doncs el que ens interessa ara, diferents evolucions del TRE, a partir d'aquí veu quina evolució en el temps futur tenen les variables que he anomenat abans. Bàsicament es pot dir que considera tres comportaments per la disminució del TRE (1) una ajustant una funció quadràtica (comportament intermedi), (2) una lineal (comportament optimista, el TRE baixaria molt lentament) i, (3) finalment una cúbica (una 'catastrofista' el TRE baixaria molt bruscament). És a dir, el que fa és partint de dades conegudes de l'evolució de la TRE als USA hi ajusta una corba quadràtica: TRE = (fracció de petroli que queda)^2*100, una recta o una cúbica.
(1) Amb el comportament 'intermedi' els resultats són que el TRE arriba a valors molt baixos sobre el 2030 i la societat col·lapsa.
(2) Si alentim el decreixement del TRE llavors el que passa és que el col·lapse es retrassa, però quan es dóna és molt més ràpid i catastròfic, bàsicament perquè afecta de manera dramàtica a la producció d'aliments.
(3) Si fem que el decreixement de la TRE sigui més ràpid, la societat no es pot adaptar al pic del petroli canviant, per exemple, a renovables i llavors la producció industrial col·lapsa i arrosega a totes les altres variables: producció d'aliments i població. El decaiment és molt brusc i es veu que s'arriba a nivells molt baixos al voltant del 2025.
En el treball a més es donen escenaris sobre què passaria si el TRE de les renovables pugés espectacularment, però el que interessa de l'article és el final, què passaria si s'implementa una política de potenciació de renovables sense tenir en compte el seu TRE i sense tenir en compte 'el mercat'? Doncs que tot i que tant la població com la producció d'aliment van decaient suaument no hi ha col·lapse i es mantenen uns nivells semblants als actuals fins al 2100.
Bé, en el següent post les crítiques a aquest article.
(To be continued)
Salutacions,
SZD