divendres, 24 de juny del 2011

Mags verds enfront de ciutats en transició



 Benvolguts/des lectors/es,
Avui toca parlar d'un aspecte més tocant a resiliència que no pas a Oil Crash pròpiament, i parlarem de dues maneres de preparar-se i de fer front a  l'Oil Crash. Un dels moviments que més s'ha extès i que, per tant, és més conegut és el de ciutats en transició (transition towns en anglès), aquest moviment,  fundat per en Rob Hopkins a Anglaterra, ha anat extenent-se i, en certa manera, el seu èxit es deu a que ha sabut combinar elements ja pre-existents anteriorment, com punts de vista ecologistes i de defensa del medi ambient, la permacultura i de potenciació del localisme i la resiliència a nivell col·lectiu i el decreixement en general (tot i que estrictament no són el mateix que el moviment de decreixement, al menys pel que fa a casa nostra). Els transition towns volen ser doncs, una solució local, creant comunitats o ciutats mitjanes al màxim resilient posssible per fer front als reptes del segle XXI, no només pel que fa al Peak Oil, si no també pel que fa a la petjada ecològica, reducció de les emissions contaminants, etc., per tant les iniciatives que proposen estan pensades en construir una comunitat auto-sostinguda començant des d'ara mateix. Els avantatges del moviment de transició són evidents, molt engrescadors i es presenten com una possible estratègia paliativa als efectes de la crisi energètica tant és així que, aquest moviment al Regne Unit té projectes finanaçats per l'administració, per anar adaptant algunes ciutats en la direcció del decreixement, però clar, en aquella illa van molt més avançats que per aquestes terres en aquest tipus d'iniciatives i en moltes altres. Els inconvenients més clars són doncs que, al menys la idea original, parteix del fet d'organitzar la ciutat o el poble partint des d'una xarxa creada amb un estat inicial suficientment energètic per un costat, per l'altre que, des del meu punt de vista, tenen un horitzó temporal de llarg abast (per falta de mitjans i per no crear alarmismes el pla sembla ser adaptar-se amb mitjans actuals i amb una realitat social com l'actual) de forma progressiva perquè tota una població es vagi integrant a la resiliència de forma no traumàtica. Finalment, i seguint en aquesta línia, no es preveu, al menys per la informació que donen de manera general, plans de contingència per un col·lapse. I precisament, és aquí on per a mi l'estratègia proposada per en John Michael Greer, els Mags Verds (Green Wizards en anglès), omple el 'buit' que d'alguna manera no acaben d'omplir les ciutats en transició. Els mags verds són un complement a les ciutats en transició des de la suposició que si és produeix un col·lapse i no estem en una ciutat o poble que hagi fet la transició cap a una societat més resilient, podem trobar o actuar com a Mags Verds, és a dir, aquells que, per la seva formació i predisposció a adaptar-se abans de que es produeixi el col·lapse poden ajudar a anar en aquesta direcció a qui vulgui, és a dir, en paraules del propi Greer: 'individus que estan disposats a assumir la responsabilitat d'aprendre, practicar i dominar a fons una sèrie d'habilitats poc populars però molt valuoses  i compartir-les amb els seus veïns quan arribi el dia en que els seus veïns estiguin disposats a aprendre'. Tot i així, l'aparició del movient dels Mags Verds no ha estat absenta de polèmica pel que fa a un cert recel per part de Rob Hopkins i els representants de Ciutats en Transició, aquí en podeu trobar un post que en parla. Bé, ja veieu que d'opcions per preparar-nos pel col·lapse que cada vegada tenim més a prop, no ens en falten.
Salutacions,
SZD 

8 comentaris:

Jaume ha dit...

M'agradaria seguir paralant del tema de la preparació,he vist senyals evidents que això és més aprop del que féim contes.Sóc de Mallorca i per aquí el peakoil és un alien.

Salut.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ Jaume,
Aquí tens el meu correu electrònic: songzhongdi@gmail.com, per si vols comentar alguna cosa més en detall, per altra banda tinc una sèrie de posts en aquest bloc amb algunes mesures bàsiques de resiliència extretes en part de la pàgina de'n Chris Martenson. Seguiré parlant del tema de la preparació més en detall en posts següents.
Salutacions,
SZD

David Pi ha dit...

Una vaca trapella ha desafiat un bancal de dos metres i ha envaït el meu mini-hort. Ha arrasat amb els enciams i les pastanagues. Ara ja sé que a les vaques els encanta les fulles de prunera i les mongeteres. També els agrada la camamilla i l'echinacea. Les patateres no les ha rossegat (el Quim ja sap el perquè) però les ha aixafat totes. Amb tres dies les merles n'han tingut prou per acabar amb les cireres. Les úniques que han sobreviscut una mica dignament han estat les cebes. LA NATURA ÉS IMPLACABLE. Posa bona cara i torna a començar.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@ David,
Em sap greu l'incident. Per curiositat, quines mesures penses prendre per evitar una altra invasió?
SZD

David Pi ha dit...

La ironia és que aquest any tenia el millor tancat que hem tingut mai a l'hort. L'únic que tira enrere a una vaca és el vaquer elèctric, que òbviament no instal·laré, així que de moment simplement millorarem el tancat.

Bona nit

DavidBCN79 ha dit...

Al llibre "The Party's over" de Richard Heinberg parla de una clasificació de les eines pensant en un mon post-colapse:

Eines tipus A: Es necesita energía/coneixement humana per fabricarles, i energia humana per fer-les servir.

Eines tipus B: Es necesiten fons de energía externa per fabricarles, i energia humana per fer-les servir.

Eines tipus C: Es necesita energía humana per fabricarles, i el domini / coneixement de una energia externa per fer-les servir (eolica, hidraulica, animals de tir).

Eines tipus D: Es necesita energía externa per fabricarles, i energia externa per fer-les servir (aparells electronics, motors de combustió).

Els mags verds i els seus coneixements ajudarien a la societat en les eines tipus A i C, pero potser caldria tenir una reserva de eines B pel futur(martells, serres, visos, claus, broques, pales). Son eines aparentment banals en la societat actual de energia barata, pero que en un futur poden ser un tresor.

Els eines del tipus D tindrien el problema del manteniment a llarg plaç (encara que tinguessin generadors de electricitat de fons renovables per utilitzar-les en el curt plaç).

Què opineu? Quines habilitats / coneixements creieu que haurien de cultivar aquests mags verds per servir a la comunitat post-colapse?

Obviament un d'ells es la agricultura, pero coneixeu a gent en el vostre cercle social que tingui els altres coneixements práctics necessaries?

Adeu
PD: Quina "putada" lo del David Pi. A mi em passa 3/4 del mateix amb els ocells i fa molta rabia! Anims.

David Pi ha dit...

@davidBCN79: Amb la classificació d'eines del Richard Heinberg sospito que tenim la mateixa problemàtica que amb la TRE. Produir i vendre magalles no crec que sigui possible avui en dia sense eines tipus D.

Personalment tinc l'esperança que després de la transició i havent millorat el rati energia/individu es pugui establir una nou model de societat.

Però donat que cada cop tenim més números per una transició caòtica i cruel no està de més preveure algunes contingències. A aquestes alçades ens hauria d'haver quedat clar que el model actual no ens pot alliberar del vòrtex. Potser tot és inútil o potser tindràs avantatge si saps transformar la llet en formatge. Davant la incògnita, aquest estiu a casa meva farem formatges (amb la llet de la maleïda vaca).

I si algun dia canvien les coses i el sistema capitalista és dóna per vençut i s'imposa la pau i la fraternitat entre les persones i aconseguim crear un model de societat que no entri en contradicció flagrant amb si mateix, jo i els meus fills menjarem formatge casolà.

“Ya no te espero.
Llegarás, pero más fuerte
más violenta la corriente
dibujándose en el suelo
de mi pecho, de mis dedos
llegarás con mucha muerte.”
(...)
Silvio Rodriguez

DavidBCN79 ha dit...

@ DavidPi,

La magalla (aixada) seria una eina tipus B. Per fabricar-la en metall sense els mitjans actuals de les eines D seria teoricament posible, però caldria bastanta energia(o es podria fer en fusta pero seria menys resistent - aleshores seria una eina A).

Caldria tenir coneixements de ferrer "tradicional" sobre com treballar el metall: poder calentar el metall fins la temperatura de fundició (molta energia), saber de aleacions, tenir minerals disponibles, saber fer motllos de sorra/cera o bé treballar el metall amb eines (martells, etc).

En resum que caldria tot un veritable MAG VERD "McGiver" per reposar-la... i potser millor tenir stock de les eines B que seran molt practiques el dia de dema.

Veure videos relacionats:
http://www.youtube.com/watch?v=VHY6M82RZ4w&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=Mq4w17Opfok&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=T_RYJ9s2VlQ&feature=related

Sobre el teu comentari del TRE, doncs per aixo millor aprofitar per preparar-se ara que "encara queda temps" que no pas quan no disposem de eines D ni energia barata per fer coses utils.

La meva preguna sobre les habilitats dels futurs mags verds era perque, per exemple, crec que la construcció de un molí com el dels videos seria interessant pero sobrepassa de llarg les meves capacitats... jeje.

Felicitats si saps fer formatge casola (quina enveja), una excelent forma de "enmagatzemar" llet (apart de delicios clar!).