Mags verds enfront de ciutats en transició

 Benvolguts/des lectors/es,
Avui toca parlar d'un aspecte més tocant a resiliència que no pas a Oil Crash pròpiament, i parlarem de dues maneres de preparar-se i de fer front a  l'Oil Crash. Un dels moviments que més s'ha extès i que, per tant, és més conegut és el de ciutats en transició (transition towns en anglès), aquest moviment,  fundat per en Rob Hopkins a Anglaterra, ha anat extenent-se i, en certa manera, el seu èxit es deu a que ha sabut combinar elements ja pre-existents anteriorment, com punts de vista ecologistes i de defensa del medi ambient, la permacultura i de potenciació del localisme i la resiliència a nivell col·lectiu i el decreixement en general (tot i que estrictament no són el mateix que el moviment de decreixement, al menys pel que fa a casa nostra). Els transition towns volen ser doncs, una solució local, creant comunitats o ciutats mitjanes al màxim resilient posssible per fer front als reptes del segle XXI, no només pel que fa al Peak Oil, si no també pel que fa a la petjada ecològica, reducció de les emissions contaminants, etc., per tant les iniciatives que proposen estan pensades en construir una comunitat auto-sostinguda començant des d'ara mateix. Els avantatges del moviment de transició són evidents, molt engrescadors i es presenten com una possible estratègia paliativa als efectes de la crisi energètica tant és així que, aquest moviment al Regne Unit té projectes finanaçats per l'administració, per anar adaptant algunes ciutats en la direcció del decreixement, però clar, en aquella illa van molt més avançats que per aquestes terres en aquest tipus d'iniciatives i en moltes altres. Els inconvenients més clars són doncs que, al menys la idea original, parteix del fet d'organitzar la ciutat o el poble partint des d'una xarxa creada amb un estat inicial suficientment energètic per un costat, per l'altre que, des del meu punt de vista, tenen un horitzó temporal de llarg abast (per falta de mitjans i per no crear alarmismes el pla sembla ser adaptar-se amb mitjans actuals i amb una realitat social com l'actual) de forma progressiva perquè tota una població es vagi integrant a la resiliència de forma no traumàtica. Finalment, i seguint en aquesta línia, no es preveu, al menys per la informació que donen de manera general, plans de contingència per un col·lapse. I precisament, és aquí on per a mi l'estratègia proposada per en John Michael Greer, els Mags Verds (Green Wizards en anglès), omple el 'buit' que d'alguna manera no acaben d'omplir les ciutats en transició. Els mags verds són un complement a les ciutats en transició des de la suposició que si és produeix un col·lapse i no estem en una ciutat o poble que hagi fet la transició cap a una societat més resilient, podem trobar o actuar com a Mags Verds, és a dir, aquells que, per la seva formació i predisposció a adaptar-se abans de que es produeixi el col·lapse poden ajudar a anar en aquesta direcció a qui vulgui, és a dir, en paraules del propi Greer: 'individus que estan disposats a assumir la responsabilitat d'aprendre, practicar i dominar a fons una sèrie d'habilitats poc populars però molt valuoses  i compartir-les amb els seus veïns quan arribi el dia en que els seus veïns estiguin disposats a aprendre'. Tot i així, l'aparició del movient dels Mags Verds no ha estat absenta de polèmica pel que fa a un cert recel per part de Rob Hopkins i els representants de Ciutats en Transició, aquí en podeu trobar un post que en parla. Bé, ja veieu que d'opcions per preparar-nos pel col·lapse que cada vegada tenim més a prop, no ens en falten.
Salutacions,
SZD