Benvolguts/des lectors/res,
Degut a algun comentari dels lectors del bloc (gràcies Jacobo i Antonio) a la darrera entrada posaré un exemple per il.lustrar el que hi vaig explicar. L'exemple és el cas d'una màquina tèrmica coneguda per qualsevol habitant d'aquest planeta: el cotxe. El cotxe utilitza energia que ve de la benzina per produir moviment, i tots sabem com consumeix més energia (benzina) el cotxe: anant a més velocitat o també en el cas de no anar molt de pressa si variem la velocitat tot sovint (conducció urbana). Bé anem el primer cas (velocitat alta) si correm molt, tot i anar a velocitat constant, consumeix més benzina perquè li demanem més potència al cotxe (més energia per unitat de temps). A aquesta velocitat més alta el cotxe consumeix més perquè el motor és més ineficient i al ser més ineficient, contamina més (de retruc) però també escurcem la vida del motor (produeix més fatiga en les peces del motor). Així quan ens diuen que un cotxe consumeix X litres als 100 km, ens ho diuen per una velocitat mitjana que no és ni de lluny la velocitat màxima a la que pot anar. Bé tot això suposo que és conegut per tots, el segon cas, el de la conducció urbana té a veure també amb que la potencia incrementa molt quan hem d'accelerar, si aquestes acceleracions són a més, més brusques, encara consumim més: allò de 0 a 100 km/h en 10 segons és el paroxisme de la ineficiència (el que no diu el fabricant és la quantitat de combustible necessària per produir aquesta acceleració i el que representa pel motor una acceleració d'aquesta magnitut). Doncs bé, ara suposem que algú ens demanés que, amb la mateixa quantitat de benzina anessim més de pressa amb el cotxe, adduint que hi ha alguna manera de fer més eficient el cotxe perquè tot i correr més, consumeixi menys, i que això sempre és possible. Doncs bé, per sentit comú ja es veu que això té un límit, tot i que els cotxes ara consumeixen menys que fa uns anys per velocitats 'de creuer'. No es pot aconseguir un cotxe que corri més cada vegada gastant cada cop menys benzina, la termodinàmica assenyala aquest límit i no ens el podem saltar (no és negociable). Doncs això és el que ens diu l'economia: sí, és negociable, sempre podrem fabricar un cotxe que sigui més eficient. I bé, doncs el que està passant ara és que ens adonem que aquest cotxe que pot correr més (que és més potent) ja ha arribat al màxim de la seva eficiència. Clar, si l'economia no s'ajusta a la física, el que ha d'acabar passant és que s'hi acabi ajustant o que s'esfondri (catàstrofe o decreixement). És com negar la llei de la gravetat, ja sabem que pot acabar passant, no? Així que ja tenim el paradigma... nosaltres mateixos.
5 comentaris:
Petit afegit: a l'augmentar la velocitat hi ha un increment de energia utilitzada per unitat de temps (potència) que va veritablement a incrementar l'energia cinètica del cotxe, i una altra quantitat de potència que va destinada a mantenir aquesta velocitat. La primera és només gastada al moment d'accelerar, la segona va primer linealment com la velocitat però a velocitats més altes esdevé quadràtica i fins i tot cúbica. Si només hi hagués la primera, sortiria a compte anara més ràpid (arribaries abans amb un lleuger increment de consum); mentre que la segona resta al règim quasi-lineal, és indiferent la velocitat en termes del treball realitzat (es gasta l'energia més depresa però arribes abans, i l'energia gastada per trajecte és la mateixa). El problema és que de seguida sortim del règim quasi-lineal i es gasta moltíssima més energia per trajecte a velocitats més elevades.
Salutacions.
Gràcies Antonio, les puntualitzacions que fas, com sempre, importants. Les incloure en el tercer post sobre la potència ;)
Salutacions
No estoy de acuerdo con el final (o corolario) del post. Yo no pienso que la economia niegue la fisica.
Por supuesto que se puede mejorar la eficiencia de los coches, y por supuesto que habra limites fisicos, pero en el terreno de la economia el problema no se define en terminos tan especificos como los que explicas en el articulo, sino mucho mas amplios: en funcion de las utilidades que se obtienen del coche
@ Hank. Gracias por tus aportaciones, creo que tu visión nos ayuda mucho a mejorar los posts y a clarificar las ideas sobre las que publicamos y opinamos. Dicho esto, clarificaré un punto que creo central sobre lo que dices, la economía no es tan simple como yo lo expongo en el post, faltaría más, esto, hasta a un profano como yo lo entiende. Lo que estoy diciendo aquí, és que para un economista, el mundo es el sistema económico, tal como tú dices, no sólo la energía, sino además unas utilidades definidas subjetivamente (por el 'mercado' claro). Lo que sugiero en el post (y no es idea mia, hace años que ronda por estos mundos) es que precisamente esta visión es peligrosa porqué si defines el mundo en base a parámetros de mercado los 'límites' de este mundo económico són límites económicos sólo, y aquí está el problema porqué los límites del mundo són físicos (a menos que uno no viva en Matrix, como parece que viven algunos políticos) y por lo tanto esa és la referencia básica. Creo, y ya me corregirás porque de esto no entiendo, que el problema de la economía hasta ahora es que no se ha planteado seriamente la pregunta crucial: ¿que pasa si vivimos en un mundo limitado?
Creo que se me fue la mano con el comentario anterior y conteste a este tambien
Publica un comentari a l'entrada