- La primera és entendre que les administracions (polítics i poders econòmics) no admetran públicament mai que el Peak Oil és al darrere dels problemes econòmics. Des del punt de vista capitalista, basat essencialment en el moviment de diners mitjançant la inversió i, sobretot, en l'especulació dels beneficis que es poden obtenir amb la inversió del capital, admetre un escenari de no-creixement global implica el col.lapse del sistema i, per tant, perd el sentit l'invertir en res, perquè sempre es perdran diners. Per posar un exemple, suposem que algú que té 100 Eu. veu que sigui quina sigui la seva inversió sempre acabarà tenint al cap d'un temps, en el millor dels casos, 100 Eu. A aquest senyor no li surt a compte invertir els seu 100 Eu. en res, millor quedar-se'ls, que així no corre el risc d'acabar-ne tenint menys després d'haver-los invertit. Aquí doncs podem veure perquè els polítics, que no són més que les titelles dels grans poders econòmics, no posaran mai al corrent a la gent del que en realitat està passant i, a més, intentaran vendre i fer veure que sí, que passat un temps tornarem a estar millor econòmicament. Bé, doncs veiem que el primer punt que comentava en el post anterior (conscienciació) no serà mai possible.
- La segona és el temps que cal tenir perquè els canvis necessaris per fer una trancisió suau es puguin portar a terme. És a dir, com més ràpids siguin els canvis (la degeneració del sistema) menys capacitat tindrem d'adaptació i, per tant, més trasbals social causaran (transició menys suau).
Crec que des dels estaments dirigents s'hauria d'endegar una política de mínims centrada en tres punts:
- Estalvi energètic amb mesures de reducció i eliminació de l'ús del vehicle privat. Aquest punt és clau, pensem que el consum d'energia, el transport privat en representa un 25 %. També una política d'estalvi d'energia elèctrica que no passa només per pujar els preus del rebut de l'electricitat, si no per impulsar una racionalització de l'ús d'aquesta energia eliminant subvencions a empreses que no apostin per l'eficiència i la racionalització del consum. Bé, aplicar aquestes mesures donaria més temps i això faria que ens poguessim adaptar com a societat millor als temps de vaques magres.
- Una reestructuració de la política d'ocupació i de formació. Pensada no com ara, per servir de matalàs temporal a l'aturat i donant una formació que no s'adapta però que fa veure que s'adapta a les exigències del mercat. Hauria de ser una política d'atur centrada en els aturats com una força potencial de mà d'obra i de servei a la comunitat. Una política eficient per afrontar un atur creixent i que no disminuirà és una peça fonamental per poder tirar endavant amb un mínim de garanties.
- Seguretat i ordre. Aquest punt va lligat a l'anterior. L'augment de l'atur sense cap esperança de reducció introduirà molta inestabilitat social. La solució fàcil és aplicar polítiques repressives, aquestes però, només serveixen a curt termini, perque no disminueixen la tensió sinó que la incrementen. Pensem que si tenim una gram massa de gent sense feina i amb prou feines per alimentar-se la taxa de criminalitat creixerà, posant més pressió als cossos de seguretat i a l'administració en general. Per altra banda en aquesta situació és genera desconfiança social envers tot el que representi servi d'ordre, amb l'agreujant de que una política repressiva normalment va acompanyada d'un alt grau de corrupció. Per tant, com ja vaig dir, implicació de l'administració amb les entitats cíviques, cercant solucions particulars per a cada comunitat o barri i, cosa clau, per la qüestió del manteniment de l'ordre: donar alguna cosa a fer als aturats que els faci sentir útils i socialment integrats per un costat i creació de patrulles ciutadanes o somatents per poder actuar amb complicitat amb els serveis de seguretat. Per altra costat cal una política decidida d'eliminació de la corrupció a tots els nivells, la corrupció fa que el sistema i l'administració siguin menys eficients i per tant, requereixen més recursos que podrien emprar-se en qüestions fonamentals com la sanitat.
5 comentaris:
O no... Donada la no-linealitat del sistema, la qüestió sorgeix de si tenir una actitud reactiva en comptes de proactiva no porta necessàriament a una degeneració major e irrecuperable, en el sentit que tants cops hem parlat de que el estat final depèn de com es faci la transició.
Salu2.
Doncs sí, certament, però aquí suposo que l'actitut reactiva es fa coneixent que no es pot anar a millor, és a dir són mesures per evitar el màxim d'efectes pel que fa a reduir la mortalitat, per això em referia a que aquestes mesures han de ser en la direcció correcta: paliatives i amb vista al llarg termini no a posar un pedaç. L'altra cosa és que amb la classe dirigent que tenim això sigui possible, aquí no hi entro.
Salut,
ZD
Ya que nos ponemos religiosos yo traigo a colacion una parabola de la religion de aqui, de toda la vida, que es la parabola de los talentos.
http://www.tubiblia.net/parabola-de-los-talentos/1311
Espero que sirva para matizar las criticas al capitalismo y "su afan por el crecimiento".
Amen.
PD: ¡pero si Jesucrito era capitalista y neocon!. ¡Este domingo vuelvo a la Iglesia!
@ Hank. Gracias de nuevo por tu aportación. La parábola, ciertamente, és clarificadora y creo que además de cruel va contra el concepto cristiano de un Dios bondadoso y generoso. Creo que a San Mateo se le fué la mano aquí. Pero tampoco no me preocupa mucho ateo como soy. Sólo decir que con partes de la biblia como esta se entiende el porqué de lo del opio para el pueblo. Pero en fin, éste comentario me ha dado una idea para un post, que pensaba hacer sobre las actitudes frente a una catástrofe. Saludos y gracias de nuevo.
Yo tampoco soy muy religioso que digamos, pero estoy bastante de acuerdo con el mensaje fundamental del la parabola: debemos de desarrollarnos personalmente. La cuestion es que el desarrollo personal tiende a tener como como secuencia un crecimiento de la renta o del patrimonio o de la produccion en general. Dificilmente se puede separar una cosa de la otra (aunque la relacion inversa no es cierts, se puede ganar pasta sin desarrollarse personalmente)
Publica un comentari a l'entrada