Les proliferacions d'algues i les proliferacions d'humans

Aquest post vol ser una reflexió del que s'ha comentat en d'altres blogs amics, fent la comparació entre el comportament humà a escala planetària i el comportament dels ecosistemes marins planctònics. Bé, comencem doncs amb el que es coneix com proliferació algal: degut a certs factors favorables, la població de determinades microalgues pot elevar-se molt per sobre de les concentracions habituals, això pot provocar efectes negatius per altres espècies de l'ecosistema, per exemple, esgotar l'oxigen dissolt a l'aigua (produint el que es coneix per anòxia), del qual respiren els peixos i per tant arribar a matar-los. Vist en conjunt, els 'blooms' o proliferacions d'algues són un fenòmen que altera el comportament de l'ecosistema i, de fet, una hipòtesi de treball actual en ecologia de plàncton és trobar una relació entre l'augment de l'ocurrència dels blooms d'algues i el canvi climàtic o l'escalfament global. Fins aquí cal dir que des d'una visió antropogènica esbiaixada i superficial de l'ecologia es consideraria que els blooms són una 'anomalia' del sistema, ja que el 'desvien' del seu comportament usual (pels humans, és clar). Bé, si prenem un punt de vista més científic, cal dir que no, aquesta 'anomalia' seria com els incendis en els boscos mediterranis, mecanismes sobtats i extrems però ni molt menys aliens a l'ecosistema mateix. El bloom al cap i a la fi el que fa es crear una pertorbació de biomassa que anirà passant als nivells tròfics superiors per tal de 'repartir' d'alguna manera un excés de nutrients inorgànics existent en la base de la xarxa tròfica. Anem al cas que ens preocupa a nosaltres com a humans. Som com un bloom? D'entrada no, els blooms són recurrents en la dinàmica de l'ecosistema (l'altra cosa és la seva freqüència o recurrència i què la condiciona) el creixement exponencial (com el dels blooms de plàncton) de la població al planeta només s'ha produït un cop en la història de la humanitat, per tant no és recurrent i també és excepcional si mirem tota la història de la humanitat (la població humana era més o menys estable en època preindustrial). El bloom està integrat en aquesta dinàmica de l'ecosistema com una pertorbació que es propaga a nivells tròfics superiors, els humans no tenim cap nivell trofic per sobre, som els predadors dels predadors i, fins i tot, predem per diversió (pesca i caça 'esportiva'...). Finalment, el boom com a fenòmen integrat a l'ecosistema no el destrueix, els humans sembla ser que ens estem encarregant de destruir els ecosistemes amb que entrem en contacte. Per tant, sembla clar que l'analogia amb els blooms no és molt afortunada. Però aquí m'agradaria donar un apunt important. Tot i que ens sembli que els humans no considerem el planeta com una part nostra i per tant l'utilitzem com un instrument que acabarà per no servir-nos i al mateix temps per destruir-nos, jo diria que som un experiment curiós de l'evolució, que no ha arribat a un equilibri amb el seu entorn (no s'ha adaptat prou bé) i que, per tant, acabarà desapareixent d'aquest planeta. La vida continuarà i potser que dintre d'uns quants milions d'anys hi hagi alguna espècie que torni a poblar la superfície de la terra de forma majoritària, tal com ho van fer els dinosaures abans que nosaltres (que també, coincidències de l'univers, ara ens estem 'menjant' i són els que ens han permès crèixer exponencialment), si serà una espècie que tingui consciència d'ella mateixa o no, això ja són figues d'un altre paner, però tampoc no crec que sigui molt important, total pel que ens ha servit als humans... Nosaltres mateixos.