Teories de la conspiració, Oil Crash i el mercat del temps

(http://www.carlesarola.com/mercat_de_tarragona.htm) -->
Advertència al lector/a: aquest post és altament especulatiu.
Comencem desmuntant el mite de les teories de la conspiració. En un món com el que vivim tenim una societat que, com tots sabem, és força complexa. Les relacions econòmiques i polítiques entre individus, col·lectius, nacions i estats, presenten aspectes que van més enllà de la linealitat estricta (és a dir, efecte directament proporcional a una causa). Si ens mirem el món des d'aquesta perspectiva, veurem que el fet de pensar que hi ha una elit dirigent que controla l'avenir de la humanitat rere un escenari on els poders públics, els caps d'estat i els grans actors econòmics són titelles en mans d'aquests poders ocults, és una idea que, per dir-ho d'una manera suau, peca de sobre-simplificació. Atenció, amb això no estic dient que no hi hagi poders i elits influents en el món globalitzat en el que vivim, no. Però el marge d'actuació i el seu efecte a llarg termini acaben topant amb la 'complexitat del sistema' i, ja actualment, amb la 'finitud del món'.

Aclarit aquest punt, deixeu-me especular una mica i preguntem-nos: si vostè amable lector/a fos un magnat i, com a tal, estès informat de les prediccions futures a nivell d'esgotament de recursos, què faria? Bé, primer cal dir que, segurament la gent poderosa ja estan informats del que està passant i dels escenaris futurs, perquè benvolgut lector, si fins i tot les revistes científiques, tot i la prudència que les caracteritza, ho anuncien (per exemple en l'article de la popular revista Nature, de principis d'aquest any) doncs és que la notícia ja fa temps que corre pels cercles 'ben informats'. Però és que, a més, també com a multimilionari trobaríeu que els ecosistemes del planeta són a punt de col·lapsar (article recent de revisió també a Nature). Doncs clar, si vostè tingués molts diners i veiés que els escenaris futurs són d'elevat risc i que, a més a més, no sembla que la tendència actual deixi de seguir el BAU, què faria? No podria seguir confiant en el mercat financer, tampoc en les divises dels diferents estats, perquè a la llarga no tindran el valor que tenen ara i el seu canvi serà complicat. Per tant, d'entrada podria pensar en passar el seu capital 'virtual', actualment en el mercat financer, a bens 'tangibles', sent aquests metalls preciosos, per exemple. Però això també té problemes, per tant, segurament, el millor seria comprar terres i bens materials que puguin ser d'utilitat, tant en la transició com en l''estat final'.

Podríem pensar que una altra opció és precisament treballar per difondre el problema i trobar opcions col·lectives que poguessin suavitzar la transició. Però aquesta actitud per algú que ha crescut i està dintre el paradigma del BAU, no és una opció. La seva és, precisament, que quan tot caigui, continuar estant dins del grup dels més poderosos, a qualsevol preu, a qualsevol cost. Bé doncs, ja veiem que si prenem aquest paradigma ideològic com a plausible, és poc probable que mai s'arribi a parlar de l'Oil Crash als mass media controlats pels grans poders econòmics. Per què? Perquè no entra dins els plans de les elits dirigents i, per tant, intentaran evitar-ho al màxim. Atenció aquí tampoc estic dient que no existeixi aquesta possibilitat degut, precisament, a que no existeix la teoria de la conspiració, existeixen tendències i poders amb un abast i influència tot i que gran, sempre limitat.

Continuem, si els magnats tenen clar el que passarà estaran traient capital financer (de la borsa) i desviant-lo cap a d'altres valors materials, i atenció, no estic parlant dels 'valors refugi' financers, que són l'opció actual, estic parlant de que aquesta gent van per endavant comprant, per exemple, terres. Ho estan fent? Sí. Problema: necessiten temps. Com molta gent sap, no es pot treure capitals grans de la borsa en un temps curt sense provocar un efecte en cadena. Per tant, si fos vostè aquest gran magnat, aniria desviant capital invertit en el sector financer, però ho faria de forma que no crides l'atenció i per això, necessitaria que sembles que tot funciona més o menys com sempre durant el màxim temps possible. I això és el que sembla que s'està fent: comprar temps. Quan s'estan donant rescats a la banca, quan s'intervenen els estats europeus, quan es practiquen tisorades als pressupostos, que s'està fent? Comprant temps perquè el sistema és mantingui de forma més o menys estable, sense que la majoria de gent noti res d'inusual, el major temps possible. Bé, preguntarà i què? Doncs que comprar temps amb el BAU implica el risc cada cop més gran d'un col·lapse de grans proporcions. Perquè seguir amb el BAU actual és no invertir i no desviar recursos cap a mesures de contingència, i no fer-ho implicarà la impossibilitat d'aplicar-les quan realment siguin necessàries. Eus aquí doncs que si veiem la situació actual d'aquesta manera el futur no es presenta gaire optimista. I, mentrestant, què fa la classe política? Doncs això benvolguts lectors, és tema ja d'un altre post.
Salutacions,
SZD