El segon principi i fi la del tecno-optimisme

(http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c3/Compact-Fluorescent-Bulb.jpg)

Benvolguts/des lectors/es,

Reprenent les idees introduïdes en un post recent de l'Antonio sobre la potència, m'agradaria deduïr-ne algunes conseqüències.

Recuperant la idea essencial d'aquell post, segons la termodinàmica, no només no podem incrementar el rendiment d'un procés energètic indefinidament sinó que el segon principi ens ensenya que: a més potència menys rendiment. Doncs bé, un dels corol·laris d'aquest principi és que si el tenim en compte, el tecno-optimisme se'n va en orris, s'esfuma totalment. M'explico, si el sistema econòmic necessita el creixement exponencial i això implica el creixement exponencial de la potència (energia consumida per unitat de temps) consumida i necessàriament a més potència menys rendiment (eficiència) del sistema llavors una millora tècnica, sigui la que sigui, no pot mai tenir cap efecte global sobre aquest, mentre no es redueixi la potència consumida. Des d'aquest punt de vista es pot entendre fàcilment la paradoxa de Jevons, que dit sigui de pas, no cal veure ja com una paradoxa. Per tant, quan algú diu, com en certs informes sobre renovables, que una millora de l'eficiència implicaria menys consum d'energia pretenent mantenir o incrementar el PIB, a més de ser un tecno-optimista contumaç, no ha entès el segon principi ni les seves conseqüències. 

Per tant, ja sabem, benvolguts/des lectors/es, que la solució tecnològica no existeix dins d'una dinàmica BAU. Així doncs, com a conseqüència, els canvis de paradigma (ni que sigui energètic) en un sistema complexe com en el que estem immersos són a més de poc probables, molt lents com per a evitar un cert col·lapse. Però això no sóc l'únic que ho diu, hi ha opinions de professionals sobre la matèria que ja fa temps que ho estan estudiant.

Salutacions,

SZD