dissabte, 4 d’agost de 2012

Poder i polítics: una raó del BAU en l'administració

(http://education.scholastic.co.uk/resources/8185)

Benvolguts/des lectors/es,
Tal com vaig anunciar en un altre post, toca parlar una mica dels polítics que tenim i que, cada cop més, estan obtenint, ja no el descrèdit, sinó el menyspreu d'un ampli sector de la societat. Quedi ben clar per endavant que tot el que diré no és una justificació del comportament de certs individus sinó una manera d'entendre què fan i perquè.

La teoria dels sistemes dinàmics i una des les seves derivacions, la teoria del caos, ens pot ser molt útil per entendre certs aspectes (no la totalitat) de la realitat social. Per no fer aquest post molt abstracte deixeu-me parlar d'un insecte: les formigues. Aquest insecte es coneix també com un  'insecte social' (com ho són les abelles, les vespes i els tèrmits) i és que, sent un organisme simple (res en comparació als mamífers o humans) exhibeix un comportament social, és a dir a partir d'interaccions individuals senzilles crea el que es coneix com propietats emergents típiques en els sistemes dinàmics. La creació del formiguer, per exemple, no obeeix cap patró ni disseny establert en els individus sinó que és conseqüència de les interaccions dels individus entre ells i del medi amb el que es troba tota la població de formigues.
Prenent aquest exemple, podem fer una conceptualització senzilla del que fem els humans: creem propietats i estructures emergents: empreses, nacions, estats, partits polítics, grups socials. Un cop creada l'estructura podem dir que adquireix un comportament autònom, més enllà del comportament individual. Un exemple curiós és el de Steve Jobs, crea Apple i, passats un anys, la seva pròpia empresa l'acaba fent fora. Bé, doncs si tenim en compte el sistema econòmic-polític en un estat occidental considerat 'democràtic', tindríem estructures emergents en forma de grans empreses o grups de poder econòmic i, per altra banda, partits polítics. Per un costat els grups de poder econòmic cercaran créixer (en capital, mitjançant l'obtenció de beneficis) per l'altra, els partits polítics també buscaran créixer amb l'accés i el manteniment en una gran empresa, que és l'estat. Per mantenir-se en el poder aquesta estructura emergent, el partit polític, mirarà de tenir influència sobre els electors (deixo al lector/a pensar quin són els mètodes que pot utilitzar un partit polític per obtenir aquesta influència).

Si tenim en compte aquesta manera d'entendre la realitat política veurem que és més senzill posar-nos en la pell d'un polític en el poder: és només un gestor dels interessos econòmics que l'han 'ajudat' (llegeixi's finançat) a arribar allí i, com a gestor d'una gran empresa (l'estat) mirarà d'obtenir el màxim benefici, no per l'estat, sinó pel partit que representa o pels interessos que representa. Quines diferències hi ha entre el directiu d'una empresa i el directiu d'un estat? Doncs que el seu càrrec no només dependrà de l'eficient que sigui i de que l'empresa que dirigeixi tingui un balanç positiu, sinó dels equilibris que pugui fer amb la manipulació de la població per un costat i, per l'altre, tenir contents als sectors econòmics que l'ajuden en aquesta manipulació i, per tant, el mantenen en el poder.

I ara ve la conseqüència del que he anat explicant en el post. Si per una banda tenim estructures emergents de diferent tipus (econòmiques, socials, polítiques) que acaben tenint un impacte sobre la realitat individual, perquè, tal com hem vist adquireixen un funcionament autònom. I, per altra banda, aquestes 'super-estructures' emergents es formen degut a les interaccions individuals (com les formigues que creen el formiguer) llavors, la clau de tot plegat està en canviar la manera d'interactuar individualment.
Tot sovint, en les xerrades sobre Oil Crash surt el tema de canviar l'estructura política i econòmica, de manera que hi hagi un canvi total en el sistema i que això porti a una societat més justa i resilient. Quan comento que el control individual del consum i el canvi en els hàbits que tenim és una peça clau en aquesta transició, sovint surt la idea que ens han inculcat des de fa temps: l'individu sol no pot transformar el sistema. Com veiem, l'ecologia ens diu que això no és així: canviem les nostres interaccions individuals i, conseqüentment, canviarà la societat. No som conscients del potencial que tenim, perquè fa molt de temps que l'abundància de recursos ens ha convertit en peces insignificants davant de les estructures emergents que el paradigma actual ha creat i, realment, els intents de canvi en aquest paradigma sortint des de petits col·lectius o individus sempre han estat difícils. Però estem en un moment únic, un moment on el sistema ha arribat al límit d'expansió i, és precisament en aquestes situacions, en les transicions de fase, on el sistema és especialment sensible a la propagació de petites aportacions (pertorbacions) que canviïn radicalment la tendència: des d'una deriva a una societat en col·lapse, cap a una societat resilient mitjançant una interacció entre individus basada en el decreixement. Ara, més que mai, és necessari el compromís individual per canviar el model que ens està duent al col·lapse.
Salutacions,
SZD



Cap comentari: