Oil Crash: cap a una societat més violenta?

 (http://www.peopleofcolororganize.com/analysis/revolutionary-initiative-political-violence-reactionary-revolutionary/)

Benvolguts/des lectors/es,
Aquest post pretén donar algunes idees sobre un concepte que, fins i tot els més informats en l'Oil Crash comenten només superficialment, ço és, debatre si, amb el decreixement forçat al que ens veiem abocats, hi haurà una deriva violenta de la societat (vegeu per exemple el bloc del Dimitry Orlov com un dels que en fa menció i alguna de les seves presentacions). Aquesta qüestió per delicada i difícil cal, penso, que comenci a ser un tema de debat en els fòrums sobre aquesta temàtica. Llegint treballs de permacultura i sostenibilitat, d'agricultura ecològica o dels Transition Towns el tema de la sostenibilitat en un entorn molt més violent i insegur no s'afronta clarament i, per tant, em sorgeixen algunes preguntes. Davant escenaris de manca de recursos i talls de subministraments com els que haurem d'afrontar, hi ha el risc de saqueig, amb quina intensitat es pot donar? En un escenari de societat amb un alt nivell de corrupció i baixa consciencia social, quina serà l'opció per la gent desesperada? ¿Quin serà el paper de les forces de seguretat en una societat que hagi de fer front a una manca d'abastiment generalitzat (falta de productes d'importació, talls d'electricitat i de comunicacions, infraestructures cada cop més deteriorades, etc.)?

Per començar doncs a donar una mica de llum a aquestes qüestions he llegit el treball de l'ecòleg i estudiós dels moviments històrics Peter Turchin que crec que aporta idees interessants. Aquest científic és capdavanter en donar una visió alternativa de la història, intentant entendre l'evolució de les diferents societats des del punt de vista dels sistemes dinàmics. Doncs bé, en Turchin comença per l'estudi de les societats agràries i intenta caracteritzar els cicles que apareixen en aquestes societats i trobar-ne les causes inherents. A partir de les dades estudiades, proposa una teoria que anomena demogràfica-estructural. Tot seguit proposa un model senzill (que podeu trobar en detall en un dels seus llibres), basat en aquesta teoria, per entendre els cicles històrics, prenent tres variables: el nombre d'habitants, els recursos de l'estat i la violència (guerra) interna. Aplicant aquest model senzill aconsegueix reproduir cicles documentats, per exemple, a la història Xinesa o a l'Anglaterra medieval. 
 

Perquè tot aquest paràgraf amb aquesta teoria històrica? Doncs perquè com diu en John Michael Greer en el seu bloc, la història ens ensenya com poden anar les coses en el futur. Si continuem amb en Turchin i amb la teoria demogràfica-estructural, en un article recent l'aplica a la societat industrial, als EUA, i troba això:

(extret de la web de'n P. Turchin: http://cliodynamics.info/)

Un apunt d'interès és que en la seva recerca mira de quantificar la violència social separant-la de la violència que té com a origen la delinqüència. Així doncs, com podem veure en la gràfica, només es té en compte el que podríem anomenar violència col·lectiva. Si ens hi fixem, i segons el que explica en els seus articles, hi apareixen cicles en el comportament. En particular el que l'autor anomena 'cicles seculars'. Doncs bé, la teoria prediu que, variables com la violència social o col·lectiva, han de canviar durant un cicle secular d'una manera predictible. En particular, les oscil·lacions de violència social es correlacionen positivament amb l'oferta laboral, la desigualtat de la riquesa, i la competència intra-elit (referint-se a les elits dirigents), i es correlacionen negativament amb les mesures econòmiques i biològiques del benestar (preu del treball, salut). Segons l'autor, aquesta correlació pot presentar desajustos, a causa de la mesura i el soroll del procés, i, en alguns casos, pel que fa als processos de retroalimentació entre variables. Però tot i així ens dóna una certa idea quantitativa de per on poden anar les coses. Bé doncs, suposo que ara ja s'hauran fixat en quina és l'evolució cap al següent cicle de violència, no? (l'any 2020).

Només queda afegir-hi una qüestió a tot plegat: aquesta teoria aplicada a l'època industrial dels USA, com es veuria afectada per un decreixement energètic que amplifica les variables d'oferta laboral, desigualtat de la riquesa i competència intra-elit? ¿Sembla ser que hi hauria el que es coneix en l'estudi de les ones com una interferència constructiva de les variables cap a una amplificació de la violència social? 
 
Vostè, amable lector/a, en podrà extreure les conclusions que cregui més adients.
Salutacions,
SZD