dijous, 8 de desembre del 2011

L'enfonsament d'un estil de vida, part I.


Benvoguts/des lectors/es,
Seguint amb la sèrie de posts sobre el col·lapse, m'agradaria sintetitzar el que es pot trobar a la xarxa sobre l'Oil crash i agrupar alguna informació que pot ser útil en aquests temps de crisi i de neguit constant. Ja he comentat més d'una vegada que la impressió que tinc dels temps que corren és que com més temps passi amb els nostres governants capficats en el BAU, més risc existeix d'un col·lapse directe a la fase 3 (col·lapse de l'estat). Esquivar la fase 4 dependrà de com gestionem el col·lapse de l'estat. També m'agradaria allunyar-me una mica de la típica bibliografia i informació que donen els defensors de l'estratègia del supervivent de les pel·lícules. Trobo més encertat cercar un punt mig, sense obviar les estratègies dels supervivents, al que realment pot ser el col·lapse, començant pel col·lapse econòmic. No em malinterpreteu, no penso que hàgim d'arribar a situacions tipus MadMax, però si que les contemplo com un escenari de risc. En aquest sentit m'agradaria fer un petit incís sobre la teoria de gestió de riscs que ens pot ser útil com un esquema conceptual per començar a treballar. En aquest punt, bengolgut/da lector/ra, si esperaves trobar receptes precises sento decebre't, però no serà el cas, perquè penso que la principal responsabilitat que tenim com a peakoilers és precisament començar a incentivar la nostra creativitat per solucionar poblemes, preparar-nos primerament psicològicament pel que ha de venir i assumir la responsabilitat de, cada cop més des de la nostra petita contribució, cercar la millor estratègia possible pel que ens vagi venint a sobre; i això significa, també, estar oberts a un cert marge d'improvisació. Anem doncs a veure quin és l'esquema que ens dóna la teoria de la gestió del risc. M'interessen bàsicament els següents passos conceptuals:

1) Identificar les amenaces.
2) Avaluar les febleses en aquestes amenaces.
3) Identificar els riscs (ço és, les conseqüències previsibles de
tipus específics d'atacs a certs bens).
4) Identificar maneres de reduïr aquests riscs.
5) Prioritzar la reducció del risc en base a una estrategia
determinada.

D'aquests cinc punts el que se'n desprèn en essencia és que la preparació per a un possible escenari de col·lapse cal que comenci des del vessant psicològic, és dir, estar prou atents al que vagi succeïnt per no caure en situacions en que el risc, sobre tot a la nostra seguretat personal, quedi maximitzat. Però què podem fer per preparar-nos psicològicament per un col·lapse comercial i financer?. Abans que res evaluar què tenim ara i què volem conservar per un costat, per l'altre, tenir en compte amb que ens podrem enfrontar en un escenari greu. Per a mi un dels riscs més gran que ens podem trobar és el de l'explossió social i això, no és res més que la reacció de la gran majoria de població devant d'una siuació de frustració. La frustració porta a la violència i aquesta a la destrucció. Per tant, en la gestió d'aquest risc els paràmetres clau serien com actuar devant d'una situació d'aquest tipus. Alerta, perquè no estic parlant de renunciar a la llibertat d'expressió i de manifestar-se, estic dient que arribarà un punt (en aquest escenari) en que aquesta llibertat d'expressió serà utilitzada per implementar mesures repressives i, per tant, obsedir-se en mantenir una actitut de protesta només acabarà anant en contra de l'objectiu que voliem assolir. Una característica bàsica dels supervivents és aconseguir mantenir una certa calma en situacions de pànic, saber gestionar la por i girar-la en favor nostre. Aquest punt no és fàcil d'aconseguir i requereix una preparació per ser al màxim d'eficients possible en una situació adversa. Aquest és el primer pas, el segon és saber avaluar el que es coneix com a moment oportú per una banda i com a event crític per l'altra, per tal de poder improvisar amb una certa possibilitat d'èxit.
Resumint doncs, podem identificar les principals amenaces en un escenari de col·lapse:

1. Fase de col·lapse financer i econòmic: fluxe de capital cap a les capes socials altes de la població: el gran capital i els centres financers de l'imperi. Empobriment generalitzat de l'anomenda classe mitjana. Risc moderat d'esclat social, control dels Mass Media sobre la població.

2. Fase de col·lapse de l'estat: inestabilitat, fragmentació social corrupció generalitzada, increment de la violència a tots els nivells. Risc alt d'esclat social violent. Fluxe de bens i força de treball de la capa baixa de la població (la majoria) als grans terratinents o poderosos (una minoria).

Per tot el que he escrit abans, la gestió del risc implica el control de la por com a estat paralitzant. L'estat mental que cada cop s'anirà imposant serà la por i la desconfiança, a mesura que vagi avançant el col·lapse. L'objectiu dels mass media serà induïr aquest estat en el gruix de la població.  D'altra banda, una estratègia que es pot donar és la introducció de pseudo-líders agitadors que incitin les masses a la violència, per després aplicar una repressió que beneficïi als que tenen el poder.

Per acabar aquest post tant negre deixeu-me fer una reflexió final: aquesta és una situació possible, no estic dient que sigui el que passarà, però penso que cal tenir-la en compte com a risc i veure d'enfrontar-nos-hi. La preparació per a un escenari advers també ens ajudarà per a escenaris més benignes.
Continuarà...
SZD


10 comentaris:

DavidEBCN ha dit...

Hola Zhongdi,

Coincideixo en tu en la importancia de la preparació psicológica. En el hipotètic cas de un col.lapse del sistema, per tota la gent que no l' hagi vist venir, será definitivament un "shock traumátic" profund.

Ara bé, el análisi de riscs que comentes i la descoberta sobtada de la nostra "fragilitat" pot generar neurosis, anxietat, obsesions i POR en la població en general (jo també he passat per aqui, suposo que es inevitable).

Personalment, m'ha ajudat molt més en aquest control de la ansietat aprendre petites habilitats, en la linea dels "Green Wizards" que sovint cites. Coses simple com fer conserves de oliva arbequina, un petit hort urbà com a hobby (això la meva parella ho ha tolerat prou bé!). En esencia FER en lloc de PENSAR "excesivament" (pensar es una fase previa útil, pero s'ha de anar més enllà).

La via "supervivencialista" pura la considero utópica, la col.laboració entre gent amb ètica i de confiança es indispensable.

M'agrada molt el teu blog en catalá (a banda de la seva gran qualitat) precisament per la seva dimensió local. Ja sé que a tothom li falta temps en aquesta societat, però ens hauriem de procurar conectar més a nivell local per col.laborar o compartir coneixements práctics.

El meu twitter es @DavidEbcn1979 si algú

Gracies pels teu blog,
David

PS: Sento no saber resumir millor els meus comentaris... pot ser pesat de llegir.

AMT ha dit...

Per si no era clar: minijobs casi sense drets per 400 euros al mes. No és Xina, és <a href="http://www.armandobronca.com/minijobs-a-400-euros-en-espana-peor-que-en-uruguay_9701/-2<el que Rajoy contempla per a Espanya</a>. Una majoria treballant per a una minoria...

DavidEBCN ha dit...

Hola Zhongdi,

Estic d'acord que la preparació psicologica es molt important. La gent a qui l'enfonsament del estil de vida l'agafi de sobte i per sorpresa tindra un "shock traumatic" molt fort.

La meva experiencia personal m'indica que tanmateix obsessionar-se amb la gestió de riscos (estil supervivencilista) pot convertir-nos en neurotics. La por i pensar "massa" també pot ser contraproduent.

És molt més interessant FER, encara que sigui a petita escala (hort urba, aprendre a fer pa, conserves, cosir)... qualsevol cosa

Voler-se preparar devant un hipotètic col.lapse de forma individual es estèril i utópic, per molta gestió dels riscos que volguem fer.

M'agrada molt el teu blog, perque ademés de la seva qualitat, té un component local (Catalunya) que m'interesa moltissim. Has citat molts cops el moviment "Green Wizards": estaria molt bé teixir una xarxa de "Green Wizards" locals.

Jo sé que no sé res de molts temes, pero si tingués accés a un llistat de "Green Wizards" locals que dominen una habilitat seria molt enriquidor (no tot el coneixement s'apren en llibres o internet). El coneixement tácit es transmet mitjantçant les relacions personals!

Sé que es com llençar un missatge en una botella al ocea, pero el meu twitter és @DavidEbcn1979 si algú creu de domina habilitats del estil GW utils en un escenari post-colapse i les vol compartir.

Gracies,
David

David ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David ha dit...

DavidEBCN, no coneixia la terminologia de Green Wizards, però trobo el concepte molt encertat.

Hi ha alguns grups locals que poden tenir un objectiu similar, ara mateix se m'acudeixen el moviment pel Decreixement, i la Cooperativa Integral Catalana, al voltant la qual giren els projectes de moneda social alternativa.

El problema principal que els he trobat a moviments d'aquest tipus és que són moviments sorgits de l'espectre polític de l'esquerra/extrema-esquerra ideològica, i aquesta és la crítica que personalment no provenint únicament d'aquest fons ideològic tant concret sempre els faig.

Aquest sol fet crea rebuig i limita ja des de l'inici i també en la hipotètica expansió d'aquestes xarxes socials, que en la meva opinió son molt necessàries ja que son les més organitzades en referència al tema que estem comentant, però que malauradament crec que hi ha un gran risc que es quedin limitades, com està passant malgrat la crisi.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@DavidEBCN, estic d'acord amb en Sanç pel que fa al to de molts grups: tenen una forta càrrega ideològica que, a segons qui, el pot tirar una mica enrera. Tot i això, penso que val la pena anar coneixent diferents iniciatives per veure la que ens vagi fer sentint més còmodes. No crec que hi hagi una sola solució i penso que els GW són precisament una opció pels que no encaixem totalment en un moviment que vagi més en la línia dels Transition Towns o d'altres més entre els que hi ha els que ha citat en Sanç. Crec que el contacte amb gent diversa i l'oferiment per col·laboracions puntuals pot ser una bona opció per anar aprenent habilitats necessàries per un costat i l'altra per interactuar i fer alguna que ens faci, com molt bé dius tu, sentir que fem alguna cosa, i a més, que té un cert impacte social. D'això va una mica el meu següent post. Per altra banda el que proposes dels GW a nivell local sona interessant, tot i que ho veig una mica complicat de posar en pràctica de manera sistemàtica. Una bona idea per anar madurant.
Salutacions i gràcies pels teus comentaris,
SZD

DavidEBCN ha dit...

Respecte al tema la carga ideologica de "extrema esquerra" de alguns moviments com a frè a la seva popularització, potser si que és cert. En el meu cas, el que em tira enrerra son les actituds violentes de certs elements "anti-sistema"/"okupa" (segurament minoritaris).

He de consultar millor les organitzacions que comenta el Sanç com a punt de partida. Potser son el que busco.

Ara parlant mig en broma, el que és trist es que sembla que si no portes rastes al cap i piercings no ets prou "alternatiu" per entrar al seu "mon".

I crec que hauriem de estar més enllà de aquests "codis" tribals, ja siguin els signes de status dels rics (cotxes, relotges, roba de marca) o altres codis "estetics" dels moviments alternatius.

Tot i rebre una educació de "dretes", estic convençut que la solució passa més aviat per la cooperació i valors tradicionalment associats a la esquerra. La llastima es que la esquerra tradicional està totalment fora de joc en la seva comprehensió del Peak Oil i les seves consequencies.

Aprofito per difondre un documental traduit per la Casa Orlandai sobre com Cuba va superar la manca de poetroli despres de la caiguda de la URSS. Molts diuen que és el més semblant a un escenari post-PO.

Link documental

Després de veure'l, crec que en la societat catalana no estem preparats per "racionaments" organitzats pel govern com els de Cuba, ni per un us compartit de la terra per citar només 2 aspectes del documental.

@Zhongdi

Totalment d'acord amb el tema de les colaboracions puntuals. Per exemple al documental sorten uns experts en permacultura australians que van ser claus en formar a la població cubana en noves tècniques menys intensives en energia.

Trobo a faltar precisament aquest tipus de contactes, però potser es culpa meva per no "moure'm" prou!

Salutacions,
David

David Pi ha dit...

Zhongdi,

L'altre dia vaig estar parlant amb un enginyer elèctric que es dedica a l'alta tensió.

Li vaig comentar que què passaria si en algun moment la demanda d'electricitat superés l'oferta esperant una resposta tranquilitzadora per la seva part.

No, no. Això no hauría de passar mai–va dir–si passés, seria un desastre.Fins i tot va parlar d'una reacció en cadena.

L'única solució–afegí–és tallar l'electricitat en alguns sectors per tal d'evitar que això passi.


Per altra banda va comentar l'estat de la xarxa a Girona... "més bones notícies".

No sé el grau de certesa de tota la seva explicació, però només que la meitat fos certa ja ni hauria per cagar-se al damunt.

Quina llàstima,tot just ara que estic fent un curset de soldadura per arc.

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@DavidEBCN, cadascú va al seu ritme en això de l'adaptació al PO, per tant, quan vegis que has de fer un pas per 'socialitzar-te' ja ho faràs, mentrestant hi ha moltíssimes coses que es poden anar aprenent, com molt bé vas dir fer és el més important i aprendre a fer i tenir habilitats que seran útils és el més important. Crec que en aquest proper any tot anirà més de pressa, i la gent també se n'anirà adonant de que cal col·laborar i ajudar-se mútuament. Molt bo el documental sobre Cuba, ja l'havia vist i és molt recomanable.
Gràcies pels teus comentaris,
SZD
Ps. per cert un altre documental, en aquest cas de TV3, sobre el PO: http://www.tv3.cat/videos/3845250/La-insostenible-dependencia-del-petroli

Jordi Solé (SZD) ha dit...

@DavidPi, gràcies pel comentari. Em documentaré sobre la xarxa elèctrica, és un tema al qual porto donant voltes fa temps, potser en faig un post.
Salutacions,
SZD