dilluns, 26 de desembre de 2011

L'enfonsament d'un estil de vida, part II.

(http://www.hydrolance.net/Page%2031%20-%20Ocean%20Bathtubs.htm)

Benvolguts/des lectors/es,
Seguint amb el post anterior desenvoluparé una mica el primer punt que enumerava: Quines són les principals amenaces amb que ens trobem actualment, en la primera fase del col·lapse (financer i econòmic)? Bàsicament, podriem dir que les derivades d'una actitud BAU. Veiem primer quins indicis es presenten actualment i tot seguit desenvoluparé les amenaces. Sota la remor de fons de tenir una societat extremadament (o podriem dir totalment?) depenent dels combustibles fòssils barats (des del punt de vista de la TRE) i abundants, que no ha fet ni fa res per tal de reduir-ne la dependència, ha emergit a nivell psicològic un individualisme ferotge i, derivat d'això,  una
falta de maduresa generalitzada (o si voleu un infantilisme generalitzat). Només cal veure, per exemple, en aquest reportatge de TV3 la resposta a en Mariano Marzo, minut 16:30, expert en recurosos energètics, d'uns senyors que, teoricament són gent seriosa: trist, molt trist, realment. Aquests indicis ens porten a tres amenaces (que, qui està posat en aquest món del Peak Oil ja té més o menys presents). La primera amenaça és material: el risc, cada cop més evident, de perdre no només valor adquisitiu, sino, més concretament els estalvis o, fins i tot, arribar al punt en que l'impagament dels deutes ens porti a una situació desesperada (això ja va passar a la crisi del 29).  Pel que fa doncs a aquesta primera amenaça hem de tenir en compte que, per tal de tenir una certa precaució, caldria estar a l'aguait de l'actualitat econòmica, però tenint en compte que, passat un cert punt, els principals indicadors macro-econòmics deixaran de tenir sentit. Pensem que, quan la situació es vagi fent més extrema, a part de la desinformació i la distorsió intencionada oficial hem de tenir en compte que es donarà de forma intrínseca al sistema econòmic una falta de poder d'interpretació, bàsicament perquè, prop d'una transició de fase les variables abans correlacionades es comencen a decorrelar. Això vol dir que, per exemple, el que s'utilitza ara com a indicador econòmic, el Producte Interior Brut (PIB, en català) i que es lliga a la generació d'ocupació, deixarà de ser indicatiu objectivament. Ens diuen que el PIB ha de ser positiu i per sobre d'un cert percentatge perquè es comenci a crear ocupació. Doncs bé, es podria donar el cas de creixements del PIB sense que es creés ocupació.
Segona amenaça, devant d'un mercat laboral cada cop més inestable la impossibilitat de poder 'readaptar-nos' a la situació laboral, senzillament perquè la formació pre-crash, anirà per un lloc, la de BAU, i les necessitats socio-econòmiques aniran per un altre. En aquest sentit, la preparació davant d'aquest escenari és indispensable i cada cop més necessària, aquesta preparació cal que vagi en el sentit de fer accions concretes que ens portin a aprendre aspectes de resiliència (com ja apuntava un lector fa poc). Pel que fa a aquesta segona amenaça cal ja, a hores d'ara, anar pensant i preparant possibles 'plans B', sense pressa però sense pausa. I aquí no m'estendré gaire, més que res perquè dels pros i contres dels possibles plans B,  n'escriure alguna cosa en un altre post. Només diré el que ja he escrit alguna altra vegada, en èpoques d'incertesa no hi ha solucions infal·libles i segures, hi ha opcions, la preparació ens dóna més opcions però segons com, tenir alguna opció ja és molt.  
Tercera amenaça, psicològica, que no per ser més inmaterial és menys important. Aquesta amenaça vindrà de la progressiva contaminació dels Mass Media per induir estats mentals que ens facin més manipulables (per si encara no ho erem prou...). En aquest sentit doncs, seria raonable plantejar-nos una certa desconnexió dels mitjans de comunicació de masses. Actualment, és més usual el missatge dels 'experts' econòmics o opinadors varis que ens diuen que hem estirat més el braç que la màniga i que ara toca fer penitència, per dir-ho irònicament. I el cert és que, aquesta idea, està sent acceptada de forma general sense gaires crítiques. És una manera de convèncer a la gent de que, al cap i a la fi les dificultats a les que ens veiem abocats són la nostra responsabilitat i que 'hem fet les coses malament'. Per altra banda, hi ha la idea de la por: les coses estan molt malament i, si no fem el que els entesos diuen que hem de fer, aniran molt pitjor. Si no estessim parlant d'economia, aquestes dues idees diria que venen d'alguna doctrina religiosa: 'ets un pecador i això t'ha portat al pou
on ets, i si no fas el que et dic, no et salvaràs'. Ep! que no se m'ofengui ningú ara, no penso que la religió sigui dolenta per se, però aquesta actitut 'religiosa' s'ha utilitzat molt sovint en la història d'occident i sembla que ara s'intenta tornar a explotar. Així doncs, els mass media cada cop més intentaran induir estats de sotmetiment mental de la població: estrategia de la por per bloquejar una reacció fora del sistema.  Fomentar la por ens fa més manipulables, però si aquesta por
desenboca en frustració o, el que és pitjor, desesperació, pot generar reaccions violentes. Sembla que el nou govern Espanyol ja compta amb això i si no llegeixin les declaracions del flamant nou ministre d'interior. Només dir que si ja ho preveuen doncs també deuen saber com treure'n partit... o no, i potser aquest 'o no' és el que més em preocupa.  Finalment comentar el que ja he mencionat en un altre post, l'actitud BAU s'extén fins i tot en sectors de les renovables o organitzacions ecologistes com Greenpeace. Es planteja un 'canvi' a renovables seguint un model industrial i de creixement com l'actual. És a dir aquesta 'contaminació' ideològica afecta també a sectors que serien més crítics amb el sistema actual, per tant ja podem veure com n'és de poderosa la influència dels mitjans de masses i el que això pot portar com a conseqüència.
Resumint doncs, tres amenaces (per proposar algun esquema senzill): Econòmica, laboral i psicològica.
Seguirem...
SZD

4 comentaris:

AMT ha dit...

Amb respecte al nou ministre d'interior, jo faig malauradament la mateixa lectura, per què el cas és que ho han dit molt obertament, però la gent es pensa que no va amb ells, que només desallotjaran a aquests "perro flautas" que es posen tan pesats ocupant les places.

M'ha agradat el post, tens molta raó. Ara, a veure com passem el 2012.

Una abraçada.

zhongdi ha dit...

Moltes gràcies Antonio!
SZD

Sanç de Viladoms ha dit...

Interessant el reportatge de TV3 sobre el tema energètic, me l'havia perdut, suposo que mica en mica aquest tema s'anirà posant de relleu social, encara que a baix nivell fa força temps que és considerat, encara que no en la seva totalitat cosa que fa que en moltes ocasions la seva aproximació sigui esbiaixada, però bé, potser per començar millor això que res.

Tot i això, el monopoli de la opinió com bé apuntes el seguiran exercint els interessos cojunturals que l'status quo vagi considerant, aquí sí que sóc pessimista al respecte.

En fi, a veure què ens depararà l'any vinent. Pot ser un any molt important o fins i tot crític de cara a despertar consciències, perquè ens podem trobar en una nova reedició de diverses crisis alhora, i crec que el tema enegètic de fons es podrà percebre amb més claredat encara que el 2008.

Molta sort per a l'any vinent a en Zhongdi i a la resta de seguidors del bloc!

zhongdi ha dit...

Moltes gràcies Sanç pel teu comentari i també molta sort en aquest any 2012, esperem que tot i que no sigui en els Mass Media, del problema energètic se'n vaig fent més difusió.
Salutacions,
SZD