Doncs sí, el cas de Grècia ens l'hem de mirar amb detenció, ja que ens dóna un mapa del que passarà per aquí amb un cert retard. I, com sempre, tot i tenir un exemple de què és el que no hauriem de fer, llastimosament, això és el que segurament acabarà passant-nos a nosaltres. Curiosament, o no, ara Grècia és la gran oblidada dels mitjans de comunicació. En fi, sort tenim de que a la premsa internacional no es practica la censura (encoberta) que tenim per aquestes terres. Bé, doncs deia que Grècia, tot i el rescat de 110 mil milions d'euros no s'ha refet de la crisi (i això que, segons alguns mitjans, Alemanya i el nord d'Europa ja comencen a sortir de la crisi... la demagògia no té límits). Què passa a Grècia? Doncs que està completant la primera fase del col·lapse (el financer) i avançant ràpidament cap a la segona. Violència al carrer, corrupció i, producte d'aquesta, incapacitat de l'estat per mantenir l'ordre. A tot això se li suma la recepta de seguir amb la mateixa dinàmica: reestructuració del conjunt del deute públic grec. Quines conseqüències tindrà això? si hi ha aquesta reestructuració, que vol dir mesures més estrictes d''estalvi', implicarà més retallada en serveis, que alimentarà el malestar social (vagues, protestes, inseguretat i terrorisme) i l'atur. Si no es fa la restructuració doncs el deute grec passarà a ser 'requalificat' i, en l'espectativa de no ser retornat, ja no tindria sentit la mesura anterior (retallades) però això implicaria que l'estat col·lapsaria i aboca a una situació totalment desconeguda. Per tant segurament s'optarà per la primera opció, però això implicarà que es tanquin els hospitals per falta de medicaments i de material i les administracions no tindran diners per pagar als empleats (comptem amb empleats de les administracions els serveis d'ordre, de justícia i la sanitat).
Que podem fer ara i aquí? Aplicar tres punts bàsics en situacions crítiques: 1) Només fer despeses que estem segurs que poguem pagar (ser més eficients amb el que tenim), conseqüència d'això 2) Realitzar les operacions de compra-venda sense financiació, al comptat o per transferència directa i 3) Començar a dipositar la confiança en les persones que ens envolten i que coneixem directament (amics, familiars) i no en persones llunyanes que ofereixen solucions a gran escala i en abstracte (polítics, banquers, grans gestors i directius). Aquestes tres indicacions es podrien resumir en una, reduir l'escala: tant en el temps (no viure de credit en cap sentit) i en l'espai (confiar en qui tenim a prop i que ens pot realment ajudar en cas de necessitat: 'més val un veí a la porta que un parent a Mallorca', es diu a la meva terra).
Salutacions,
SZD
2 comentaris:
En realitat Grècia està començant la fase 3 (col·lapse de l'Estat); l'1 (col·lapse financer) és evident i la 2 (col·lapse comercial) segurament s'està acabant, per què segurament a Grècia es compra bens de fora en molta menys quantitat.
Molt bon post, sobre tot pels consells sobre com finançar-se a partir d'ara.
Salutacions.
Moltes gràcies!
Salutacions,
SZD
Publica un comentari a l'entrada