dijous, 20 de febrer de 2014

Informació, coneixement... i manipulació



(http://www.knowledge-management-tools.net/knowledge-information-data.html)


Benvolguts/des lectors/es,
Avui miraré de comentar un aspecte que en el post anterior vaig deixar només apuntat: com una part del problema social al qual ens enfrontem està creat per com es transmet la informació i el coneixement a totes les escales. Abans d'entrar en aspectes més profunds caldria aclarir què és informació i què coneixement. Segons el DIEC, informació és:

f. [LC] [CO] Acció d’informar o d’informar-se; l’efecte. Donar, haver, tenir, rebre, informacions sobre algú o alguna cosa. Un servei d’informacions. 
f. [LC] [CO] Conjunt de notícies. La informació d’un diari. 
f. [SO] Forma més característica de la comunicació de massa. 
f. [CO] En teoria matemàtica de la informació, innovació que conté un missatge. 
f. [AD] Indagació o constatació jurídica i legal d’un fet o d’un delicte. 
f. [AD] Conjunt de les proves que resulten de l’examen de documents i de testimonis presentats davant un tribunal. 
f. [IN] En inform., contingut d’una o més dades, fent abstracció de la representació concreta que adopta.


Mentre que coneixement és:

m. [LC] [FS] Facultat i acte de conèixer. És una criatura que encara no té coneixement. Té molt coneixement.Té poc coneixement. 
m. [LC] [FS] Consciència de si mateix i dels propis actes. Ha mort amb tot el coneixement. 
 [LC] perdre el coneixement Perdre la consciència. En sentir la mala notícia, va perdre el coneixement. 
m. [LC] Coneixença 
 [LC] amb coneixement de causa loc. adv. Coneixent prou informació per opinar o actuar responsablement.Obrar, parlar, amb coneixement de causa. 
 [AD] prendre coneixement d’un fet Tenir-ne o adquirir-ne coneixença. 
m. [AD] Declaració feta per una persona o un òrgan administratiu per a notificar que s’ha assabentat del contingut d’un document o d’un acte administratiu. 
m. [DR] Examen judicial de les actuacions. 
m. [DR] Document que el capità d’una nau signa i remet a l’armador, reconeixent les mercaderies carregades i les condicions del transport.



Segons les definicions del diccionari, sembla ser que  informació és allò que ens aporta alguna cosa que no sabíem prèviament en un missatge, mentre que coneixement és l'acció de, tenint una informació assabentar-se'n, prendre'n consciencia i d'aquesta manera ordenar-la i integrar-la, contextualitzada, al nostre registre conceptual. M'interessen especialment aquestes dues categories perquè sovint es confonen i, per exemple, es parla de la societat de la informació i el coneixement. Doncs bé, sembla ser que no és el mateix, podem estar molt informats (rebre moltes dades) però per contra, no tenir gaire coneixement (és a dir, assabentar-nos de què implica aquesta informació) per poder actuar en conseqüència. I aquest punt, benvolguts/des lectors/es és la clau de volta que obre la porta de la reacció a qualsevol aspecte de l'Oil Crash.


Per tant, anem a simplificar una mica i, prenent com a referència la piràmide del principi del post, podríem dir que tenim a la nostra disposició una gran quantitat de dades a través dels mitjans de masses i d'internet, però aquestes dades les hem de processar quan ens arriben perquè tinguin un valor informatiu, és a dir, ens aportin alguna cosa diferent del que teníem abans de rebre aquestes dades. A partir d'aquí, per integrar aquestes dades en coneixement cal un pas més, pujar un nivell per a que aquesta informació arribi a formar part de la nostra realitat conceptual, és a dir el que acabarà fent que actuem.

I aquest punt, el del pas de la informació al coneixement, és el pas previ per poder començar a actuar. Així, des de que rebem la informació fins que passem a una acció existeix tot un procés psicològic interior que cal tenir en compte. Un model interessant per escatir aquest procés, és el que utilitza la psicologia militar per millorar l'acció en combat. És el que es coneix com bucle OODA, és a dir,  Observar, Orientar-se, Decidir i Actuar.




(http://atechnologyjobisnoexcuse.com/2012/10/cult-of-the-product/ooda-loop/)

Així, en anglès, OODA loop: Observe, Orient, Decide and Act. Observar: implica la percepció de la informació de l'entorn. Orientar-se: significa destriar, de tota la informació que rebem, aquella que és important. Decidir: en base a la informació i l'experiència que tenim cal seleccionar una, d'entre totes les possibilitats, d'acció. Actuar: portar a terme l'acció seleccionada com més adient.





(http://relationary.wordpress.com/tag/function/)



Aquest bucle ens permet veure on són els colls d'ampolla en la seqüència que impedeix a un individu afrontar la realitat i actuar en conseqüència. En la societat actual, segons el meu punt de vista, es superposen tres aspectes els quals fan que visquem en un cert estat de realitat virtual, mantenint-nos inactius o dins el BAU: Primer, tenim un excés d'informació, davant d'aquest, el cervell té tendència a bloquejar-se i perd la capacitat per integrar-la coherentment. Segon, aquesta informació està esbiaixada, és a dir, hi ha molta dada inútil, que ens manté en un estat de somni despert, una realitat paral·lela que, mentre mantenim el nostre estat material de confort, no té gaire a veure amb la realitat que viuen altres humans molt aprop. I tercer, els dos primers aspectes afecten, minvant-la, la capacitat d'orientar-se (segona fase del bucle). Degut, com deia, a l'excés de dades que ens arriben i al biaix de la informació, la capacitat de decidir objectivament, per sobre del missatge subliminar que se'ns envia és gairebé nul·la. Per tant, és impossible decidir i encara menys, actuar.



Deixeu-me explicar aquests tres punts que he comentat. El primer, l'excés de dades, s'ha convertit en un bombardeig pràcticament, ens col·lapsa els sentits però al mateix temps ens provoca estats emocionals dels quals som totalment dependents. Aquests estats emocionals es tradueixen en hàbits que els reforcen, tancant així el cercle: estímul-hàbit-estímul. El desenvolupament de la tecnologia ha permès transmetre més dades (informació) en menys temps. Així per exemple, una pel·lícula d'acció actual, té molts més fotogrames per minut que una pel·lícula de fa cinquanta anys. El mateix passa amb les imatges en els informatius o la quantitat de missatges que es reben per internet via Facebook, Twiter, per email, o en diaris electrònics que actualitzen la informació de manera gairebé contínua. Però és que sobreposat a aquest flux de dades, en tenim moltes de totalment inútils i, del percentatge que és útil, el missatge subliminar es centra en reforçar les idees (per afirmació o per desqualificació de les que no segueixin la tendència) o conceptes que ja vaig introduir en un altre post. Així doncs això introdueix un biaix molt fort en la informació que considerem útil per integrar en el nostre sistema cognitiu que, mentre no presenti cap contradicció amb el que ens envolta (dissonància cognitiva) funcionarà de manera automàtica només admetent informació processada que reforci i mantingui el paradigma del passat. No és d'estranyar doncs que de vegades es facin defenses amb vehemència de la realitat 'virtual' que el sistema tracta de mantenir.

Però és en els casos en que es comença a trencar aquest paradigma, en el que tenim també un comportament que impedeix l'actuació i que reforça el BAU. Degut al gran desequilibri en quantitat i en qualitat de la informació el procés d'orientació es veu molt afectat, fent molt difícil una decisió. Llavors el bucle es redueix passant a ser un de més curt: observació-orientació. Buscant tenir més informació per confirmar l'orientació que, no ens porta a decidir-nos. Si ens hi fixem però, aquesta tendència a 'no fer res' o a 'buscar més dades' és la que ens inculca el propi sistema perquè ens deixem portar pels missatges subliminars i no anem en contra de la tendència general. Cal doncs trencar aquesta tendència a la inèrcia que tenim tant arrelada, com fer-ho és una qüestió molt personal, tot i així, en algun altre post potser podria donar quatre idees d'allò que pot funcionar i que segur alguns lectors podran complementar comentant-ho. Com sempre, són temps de començar a prendre responsabilitats, sobre tot a nivell individual.
Salutacions,
SZD

15 comentaris:

AdriàFS ha dit...

Sovint m'imagino la següent metàfora.

Nosaltres som persones assegudes en la butaca d'un cinema, mirem la pantalla on constantment s'hi projecten coses... noticies, pel·lícules, documentals, etc. És a través d'aquestes projeccions que nosaltres desenvolupem un seguit de creences i opinions sobre el món, en definitiva, aquestes projeccions defineixen la nostra percepció de la realitat. I malgrat això, tot això que se'ns ensenya no és més que una "Matrix", una realitat modelada per a que estiguem contents, les coses de veritat passen darrera de la pantalla de cine.
I si t'hi fixes molt i fas un gran esforç, pots començar a deixar de prestar tanta atenció a allò que es projecta, i comences a percebre les ombres que es mouen darrera de la pantalla. Allò es la realitat. No l'arribes a veure, ni a tocar, però com a mínim la perceps.

David Pi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David Pi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi21 ha dit...

Bon post.
Darrerament el que més m'interessa de l'Oil Crash són justament les accions concretes a nivell individual i familiar per guanyar resiliència i preparar un pla B, alternatiu al BAU.
En el meu cas concret tinc llogada una masia a la Catalunya humida, a prop d'un poble, amb 0'5Ha, un petit riu que passa per casa, alguns arbres fruiters, un hort i un petit galliner.

Jordi, podries explicar-nos quines són les teves experiències i/o propostes d'accions concretes a nivell personal-familiar? I la resta de lectors voldríeu compartir les vostres?

David Pi ha dit...

Des de vacances que vaig enganxar un engostipat que no m'ha deixat anar.

Vaig amb molt retard. Fins aquest cap de setmana no he plantat els alls (en mala lluna segons la tradició). He fangat a correcuita. Ja veurem si estic a temps de fer les fabes. Les patates aquest any les faré a casa el sogre (l'any passat me les van fotre els talps).

La guitlla se'm va cruspir les gallines (que li aprofiti). He de refer el galliner.

No trobo temps per practicar amb rigor l'elaboració de formatge (amb el que em va costar trobar els ferments!)

Sense ferments (industrials), no ets ningú. Ni formatge, ni pa, ni vi, ni cervesa.

No he trobat temps per fer el curs d'embotits que fa la Marta de Cardedeu. (Els he proposat que el facin on line... m'han mirat amb mala cara i he decidit que ja intentaré adaptar-me). Bona gent la de Cardedeu.

Sort que m'encanta equivocar-me!

Si algún dia em de dependre del que cultivem...

a ha dit...

Felicitats pel blog i no pareu de difonfre i reflexionar sobre les noticies al voltant del pic-oil. No podrem fer-hi gran cosa però al menys intentarem adaptar-nos al temps canviants.

Cal que actualitzeu les xerrades del marge no fos que algú hi anés i resulta que s'assabentes llavors que la conferència es va fer l'any passat.

David Pi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David Pi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David Pi ha dit...

País que no es rescata, país que cau a l'abisme. Als que se'ns ha rescatat, hem guanyat una mica de temps que únicament estem desaprofitant. Tinc un mal pressentiment.

Algú té amics a Nova Zelanda?

David Pi ha dit...

A la pàgina de "GRUPO DE ENERGIA I DINÁMICA DE SISTEMAS" han penjat un post sobre una petició de signatures per demanar a Salvados un programa sobre el peak oil. Llegiu aquí

AdriàFS ha dit...

Què passa amb Nova Zelanda?

zhongdi ha dit...

@a moltes gràcies per llegir-me. Ja he actualitzat les dades de les xerrades, gràcies pel comentari.
Salutacions,
SZD

zhongdi ha dit...

@David Pi, deu-ni-do de la feinada que fas! Si algun dia hem de dependre del que cultivem sense adobs ni pesticides certament tindrem problemes, però com en qualsevol altre camp, caldrà adaptar-nos i trobar estratègies creatives per sortir-nos-en.
Salutacions i gràcies pels comentaris,
SZD

zhongdi ha dit...

@AdriàFS. Certament estem hipnotitzats pel que els mitjans ens venen i, precisament, com apuntes cal fer un esforç per sortir-nos d'aquesta 'Matrix', en això, penso, cal centrar part dels esforços, en trencar el BAU mental, el més difícil de trencar.
Salutacions i gràcies pel comentari,
SZD

zhongdi ha dit...

@Jordi21, gràcies pel comentari. Has tocat un tema delicat, el que es refereix a les estratègies personals. I penso que és complicat perquè la qüestió és molt subjectiva, el que em serveix a mi, per qualsevol altre pot ser una pèrdua de temps. Dit això, la meva proposta personal de pla B, passa per mantenir uns bàsics en previsió d'un col·lapse sobtat, aquests bàsics fan referència a l'alimentació i productes de primera necessitat tal com vaig comentar en uns posts al principi del bloc. Això significa una petita inversió en diners en un rebost i alguns objectes. El segon aspecte en que em centro és en aprendre aspectes d'agricultura ecològica, però això ho faig perquè senzillament m'agrada i connecta molt amb la meva feina. Finalment vaig adaptant les meves activitats personals i familiars per cada cop i progressivament guanyar coneixement i tranquil·litat per afrontar els temps durs que vindran. L'opció que tu has triat de llogar un terreny em sembla una molt bona idea per anar posant en pràctica tot allò que es vagi aprenent a nivell teòric.
Salutacions,
SZD