dimarts, 2 juliol de 2013

Mites i realitats (I): Renovables i oligopolis




(http://2.bp.blogspot.com/-8S4bN9-8XSk/ULxRNOMIurI/AAAAAAAAAGA/eT1UgRKK31Y/s1600/abandoned+wind+turbines.jpg)


Benvolgut/des lectors/es,
Enceto una sèrie de posts per discutir alguns punts que, pel que veig darrerament en els mitjans de comunicació de masses, cal anar clarificant. Més que res per la influència i la hipnotització que exerceixen i, sobretot, perquè sent aquest un bloc dedicat bàsicament a gent conscienciada és important aportar contra-arguments a algunes imbecilitats que de vegades surten als telenotícies. Els mitjans de comunicació, en general i amb comptades excepcions, estan 'desvirtuant' l'opinió pública en una direcció que, sota el meu punt de vista, és molt preocupant. Per tant, la meva intenció en aquest i els següents posts és tractar d'aportar una visió un pèl més crítica que la que darrerament es va difonent i la majoria de la societat creu  com a veritable (sí, sí, creu, perquè tot el que surt a la televisió es creu amb més força del que ens expliquen i/o podem raonar).

Començaré doncs per una idea que està prenent cos en els sectors, diem-ne, conscienciats, sobre el problema de la crisi energètica. Que quedi clar per endavant que penso que cal desenvolupar les renovables com una estratègia de transició a una societat poc depenent de combustibles fòssils, però no penso que aquest desenvolupament s'hagi de fer a qualsevol preu (i quan parlo de preu no parlo de diners). Així doncs, quan hom participa en debats sobre renovables sempre, de forma indefugible, surt la idea de que els oligopolis energètics aprofiten la crisi per 'frenar' el desenvolupament de les renovables, pressionant al govern perquè retiri les subvencions a la fotovoltaica i la eòlica. Sembla ser que hi ha una mà negra d'interessos foscos que van en contra de les renovables perquè sinó aquestes triomfarien. Em perdonaran els lectors però aquesta teoria de la mà negra em provoca una gran recança per dos motius. El primer perquè em sona a teoria de la conspiració i, per deformació professional, en sóc al·lèrgic. El segon motiu és que si no és conspiració si que em sona al mateix argument de 'la mà dels mercats' en que creuen els economistes clàssics: el mercat tot ho acaba solucionant. Doncs bé, de la mateixa manera que el mercat no ho acaba solucionant tot (ho estem veient en aquesta crisi) els oligopolis (si és que n'hi ha) no van 'contra' les renovables. Prefereixo benvolguts/des lectors/es, veure-ho d'una altra manera, sense teories de la conspiració i sense pensament màgic d'una mà invisible que ens va a favor o en contra.



No podríem pensar que, potser, és que les renovables no són tant bon negoci com pretenen els que es dediquen al negoci de les renovables? I potser és que no són tant bon negoci, sobre tot, en el sistema capitalista actual, que pretén retorns ràpids i exponencials de les inversions. Les renovables no representen un retorn de la inversió ràpid a menys que no estiguin subvencionades i, hores d'ara, és dubtós que presentin un retorn gran (comparable a les no-renovables) sense un suport dels combustibles fòssils. Per tant, davant d'aquesta perspectiva, pretenen que uns sectors la raó de ser dels quals és obtenir guanys quasi-immediats, inverteixin en el que és, als seu ulls, un mal negoci? (repeteixo, dins el paradigma econòmic actual). És més, fins ara les renovables s'havien desenvolupat degut a la financiació (en part) dels estats. Bé, en un moment en que els estats comencen a col·lapsar i que l'entorn econòmic fuig del risc i de les inversions a llarg termini per por a no obtenir-ne els retorns esperats, qui hi invertirà? Doncs la situació és clara, cada cop l'estat més afeblit i amb menys recursos es preocuparà per uns problemes que considerarà més urgents: la situació de creixent tensió social i convulsió política. Perquè invertir en renovables si en realitat no hi ha problema amb l'energia no-renovable? Recordo que als mitjans de masses la crisi és econòmica i financera, sense base física d'esgotament dels recursos, per tant la inversió en renovables pot acabar-se veient com una excentricitat típica de hippies mentre hi ha gent que passa gana. Perquè gastar en molins de vent quan la societat té problemes 'més importants' que resoldre? Si és tant bon negoci, que hi inverteixi el sector privat. Aquesta serà, desenganyem-nos, l'actitud de l'estat en el futur si no hi ha un canvi de paradigma. Per tant, veient les coses des d'aquest punt de vista, els 'oligopolis energètics' no van contra les renovables, senzillament intenten mantenir el seu BAU que, recordo, és implícit en el sistema en el qual vivim.



Per altra banda, hi ha autors que diuen que les renovables no són més que extensions dels combustibles fòssils i que, per tant, no està clar si són possibles en un món que funcioni sense ells. Evidentment, ningú pot estar segur de que aquests científics tinguin raó o s'equivoquin, però el que està clar és que el problema de desenvolupar les renovables, presenta a més del problema de la dependència actual dels combustibles fòssils per instal·lació i manteniment de les infraestructures, el problema de l'escalabilitat que ja vaig comentar en un altre post. No és gens clar doncs que sigui assenyat apostar-ho tot a una sola carta (renovables), sense abans plantejar-se una estratègia de decreixement en el binomi població-recursos.



Per tant, les renovables no són la solució a la crisi energètica i no ho són bàsicament perquè en el paradigma del creixement res és solució a l'esgotament de recursos, és una equació sense resolució. Per tant, en lloc de pensar en termes de BAU pel que fa a les renovables caldria canviar potser de forma de pensar i ser molt més autocrítics, deixant de banda el 'sinó ets amb mi estàs en contra meu' tant típic del pensament superficial actual, que etiqueta i classifica ràpidament. Cal parar-nos a pensar el com i el quan. Repeteixo, no estic dient que no hàgim d'apostar per les renovables per al futur, estic dient que no ho podem fer amb el paradigma usual fins ara.

Per posar un exemple, pel que fa a les renovables, s'intenta copiar el model de les fòssils pel que fa a l'abastiment de la demanda. Per mi això és un greu error, fonamentalment perquè la demanda actual basada en fòssils presenta pics de potència que són fàcilment assumibles cremant el que sigui (petroli, carbó o gas) més potència? més cremem! però amb les renovables aquesta equació no és tant clara. Per tant un desenvolupament renovable passa necessàriament per un canvi d'hàbits i usos de consum energètic. I això darrer passa per tornar a un estil de vida que al cap i a la fi s'assemblaria més al de fa dos segles que a l'actual, perquè no cal reinventar la roda: fa tres generacions la societat era més resilient en moltes coses, sobretot amb els hàbits.

Així doncs, a part de les diferents raons que he donat, n'hi ha una que em sembla de les més importants, com ja vaig comentar en el post anterior,  si ens entestem a plantejar les renovables com la substitució de les fòssils i ho fem a qualsevol preu (per mantenir el model existent) ens podem trobar amb un problema greu, en un futur proper, de subministrament d'aliments a nivell mundial (no només al tercer món). I llavors potser tindrem subministrament elèctric per fer anar els cotxes elèctrics, però no tindrem menjar, i per tant ningú que acabi portant aquests cotxes. Sé que la situació que plantejo és absurda, però em sembla que hores d'ara per poder posar una mica de seny en les discussions que s'estan duent a terme en segons quins fòrums cal demostrar les coses per reducció a l'absurd.

Compte! el que acabo d'apuntar en el paràgraf anterior no és que subscrigui la teoria de 'hi ha coses més importants' i per tant no desenvolupem renovables, no. Dic que cal plantejar-se el problema d'una forma holística però prioritzant, sobre tot, l'alimentació de la població des d'ara mateix.

Finalment, dir que, vistos els interrogants que planteja aquesta qüestió cal actuar amb molta prudència. Des del meu punt de vista, si cal emprar alguna estratègia no pot ser mai de dalt a baix: energia renovable per arribar a alimentació de la població. L'estratègia cal que sigui sempre de baix a dalt: assegurar alimentació no depenent dels fòssils per després arribar a una societat energèticament renovable. Realment quan plantegem l'estratègia de baix a dalt, veiem la magnitud de la tasca a començar: desmecanitzar el camp, agricultura ecològica, localització, reducció de xarxes de distribució, canvi d'hàbits d'alimentació i dieta de la població... en fi, si tot això és difícil i requereix energia  (fòssil, que és la que ara utilitzem quasi totalment) per a una transició no traumàtica. Pretendre anar de dalt a baix és, al cap i a la fi, començar la casa per la teulada.
Salutacions,
SZD

2 comentaris:

Pau ha dit...

Bon article!

Una solució parcial immediata és penalitzar a qui contamina, obligant a les empreses que contaminen (amb energia o qualsevol altre sector) a carregar els costos mediambientals i en salut que provoquen a medi i a les persones, de manera que acabi sent més barat per al consumidor consumir eco que no fer-ho, però es necessiten un parell d'ous/ovaris i d'aquesta mena de polítics no en tenim. Caldrà fabricar-los, si no ho aconseguim de forma natural, de forma artificial, a l'estil Blade Runner ;). Salut!

zhongdi ha dit...

Moltes gràcies Pau pel comentari. Tens raó en que una solució passaria pel que, entre d'altres coses, proposa l'economia ecològica: computar el cost total de l'energia a les empreses. El que passa és que, segons el meu punt de vista, perquè aquesta mesura funcionés caldria refer tot el sistema de dalt a baix. Si penalitzes a qui contamina a nivell mundial al final hi haurà molts productes que no sortírien a compte amb el paradigma actual. El problema no és ni molt menys simple. Encara que hi hagi polítics amb empenta per fer-ho, qui s'arrisca a implementar mesures que poden tenir un efecte en cascada imprevisible? Com ja he apuntat en altres posts, caldria informar a la població de quina és la realitat i que, al cap i a la fi, totes les estratègies passen per gestionar el decreixement que, volguem o no, ens veurem obligats a assumir.
Salutacions i gràcies pel comentari,
SZD