dilluns, 15 d’abril de 2013

BAU o insistir en el creixement. L'informe Energía 3.0 de Greenpeace


Benvolguts/des lectors/es,
Recentment he tingut l'honor de participar en un congrés d'energies renovables a Menorca i, tot i que l'entorn era especialitzat, ha estat interessant per tenir una idea de cap a on va la gestió (política) i la indústria energètica renovable. És a dir, per prendre el pols de la indústria i la gestió. Una qüestió que m'ha cridat l'atenció és que es continua insistint, per part d'activistes (en particular el d'una gran organització internacional com és Greenpeace) en una tendència i model que, al cap i a la fi, en el millor dels casos, és un brindis al sol. I s'hi continua insistint presentant certs informes com estudis seriosos i acadèmics que, en estudiar amb cura, en realitat no ho són. Aquest informe és l'informe Energía 3.0 de Greenpeace
Publico doncs aquest post per fer èmfasi en el que per a mi és un error (subsanable) que estem comentent tots plegats com a societat: la insistència en una quimera, el creixement. Veiem doncs com en informes 'especialitzats' es segueix intentant mantenir aquest paradigma, hores d'ara obsolet.
Aquest post també el podeu trobar, en espanyol, a la web del'OCO, l'Oil Crash Observatory, com a resposta d'un post de l'autor de l'informe al seu bloc.



Abans d'entrar en matèria m'agradaria aclarir dos punts de vital importància per nosaltres:

  1. Amb aquest post, pretenc fomentar el debat constructiu sobre les idees plantejades per l'informe. Entenc que el que es planteja en aquest informe com objectiu final és totalment desitjable i, en aquest sentit, alguns membres de l'OCO ja han començat a estudiar la viabilitat de les renovables a nivell global amb un article l'any passat publicat a la revista internacional Energy Policy.
  2. Entenc que la tasca de Greenpeace i els esforços d'aquesta ONG, com els d'altres, han tingut i poden tenir un paper clau en la transició necessària cap a un model de societat que no estigui basat en el creixement. Per tant, en cap moment estem valorant la política de Greenpeace ni les opinions dels seu membres. L'objectiu d'aquesta crítica constructiva és doncs remar en la mateixa direcció plantejant qüestions pràctiques que trobem difícils de resoldre, en el context actual, per fomentar el debat i en conseqüència, per arribar a un objectiu semblant (una societat més justa, sostenible i en equilibri amb el medi).
Comencem doncs amb el que, al nostre entendre són els punts forts de l'informe. I, precisament, el títol ja és prometedor: un sistema energètic basat en intel·ligència, eficiència i renovables 100%. Per la seva extensió, 713 pàgines, pretén desenvolupar aquests conceptes en detall, tenint com horitzó una data final proposada a l'any 2050. En l'estudi es presenten tres escenaris tenint en compte un indicador econòmic, el PIB (Producte Interior Brut que, suposarem, tot i que no ho diu explícitament en l'informe, que és el PIB real, no el nominal): 1) un escenari tendencial (si la situació es mantingués com fins ara, també anomenat BAU), un escenari tendencial amb una cobertura de la demanda del 100% en energies renovables (BAU R100%) i un escenari d'eficiència (E3.0), en el qual la reducció de la demanda es basa també en l'eficiència i la intel·ligència, a més de la cobertura amb generació 100% renovables. Tots tres escenaris suposen com hipòtesi un creixement anual (incremental) del PIB: superior al 3%, del 3% i de l'1%, per a cada escenari, respectivament. Per tant, ja veiem que aquest informe en cap cas, es planteja un escenari decreixentista o d'estancament a curt termini, pel que fa a l'evolució del PIB. Per altra banda l'informe planteja reduir la intensitat energètica (quocient entre l'energia consumida i el PIB) reduint el consum energètic. Segons l'informe es redueix el consum energètic per la introducció d'eficiència i intel·ligència.

Pel que fa a les estratègies per implementar aquest creixement del PIB, sobre tot en el escenari E3.0, en l'informe es proposa passar d'un sistema governat per l'oferta a un governat per la demanda, on, mitjançant estímuls de preus en temps reals, els usuaris podran decidir quan compren i quan venen energia, utilitzant aplicacions automàtiques programades. Tot i així avisa que la dificultat és troba en fer partícip a la societat d'aquesta 'gestió' energètica. Finalment, com a gran proposta necessària per l'objectiu final suggereix l'electrificació dels sistemes energètics, amb una bona planificació i internalització de costos.


Els punts febles de l'informe són els nombrosos errors d'expressió, conceptuals i físics, aquí en destacarem només els més greus. Abans d'apuntar-los breument ens agradaria dir que les hipòtesis bàsiques de creixement del PIB (com el mateix fet de triar aquest indicador econòmic) indiquen un tecno-òptimisme palès i una dinàmica BAU claríssima. En aquest sentit doncs trobem una contradicció conceptual difícil, que amara tot el treball: al nostre entendre si, segons l'informe mateix hem arribat als límits o estem a prop dels límits del creixement i això imposa un canvi en el mateix sistema, perquè aquest sistema, la raó de ser del qual és el creixement (del PIB) ha de canviar de forma espontània sense deixar de créixer? Què hem de canviar? Com ho pretén canviar? La resposta és totalment difusa i poc clara en tot l'informe. Però tot i així intentarem respondre segons el que hi hem pogut arribar a aclarir. Cal dir que, per qualsevol que es plantegi llegir-lo és una lectura difícil: tant la redacció com les idees desgranades posen al lector davant d'una tasca feixuga, per tal d'anar seguint els conceptes introduïts, i les justificacions (poques) de quantitats, gràfiques i fórmules emprades, la majoria de les quals no són en el mateix informe sinó que cal anar a informes previs per trobar-les. Com a darrer comentari general a l'informe no entenc perquè no es diu clarament i precisa que ja hem sobrepassat el màxim de producció de petroli cru o Peak Oil (WEO de la Agencia Internacional de l'Energia del 2010, , vegis Murray, 2012) que estem prop (en aquesta mateixa dècada) dels pics de producció dels altres combustibles fòssils i que això de seguir amb la dinàmica BAU, ens pot portar a un Oil Crash. No entenem que sent un problema greu i sent l'informe de l'any 2011 no es faci èmfasi en el mateix d'aquest greu problema, per la divulgació que tindria que una organització com Greenpeace se'n fes ressò.


Què hem de canviar? Segons l'informe cal canviar, no només el sistema energètic sinó també el polític i social. No entrarem a valorar els dos darrers punts, però sí els conceptes que introdueix i com s'entén l'actual sistema. A la pàg. 24, nota 20 es diu que l'estructura del sistema econòmic actual és basa en la producció i venda de bens de consum i que això, precisament, és una ineficiència del sistema econòmic i limita la seva capacitat de reacció en situacions de crisi. Hem de canviar la producció i venda de bens de consum? Perquè segons l'informe, això és altament ineficient, llàstima que aquest sistema de producció i venda de bens de consum és el que la humanitat ha adoptat des de la invenció de la moneda. Si no és això doncs, què hem de canviar? Sembla ser que cal disminuir la intensitat energètica (quocient entre energia produïda i PIB) baixant el consum de l'energia sense baixar el PIB, desacoblant producció d'energia i PIB. Realment, si analitzem les dades de l'Agència internacional de l'Energia, fins ara això no s'ha produït mai i sempre que hi ha hagut un pic de producció o davallada de producció d'energia hi ha hagut una caiguda del PIB. Aquest procés, segons l'informe, serà possible incrementant l'eficiència i la intel·ligència del sistema.

Intel·ligència: (pàgines 34-44) no hi ha en tot l'informe una definició clara del que es vol significar amb aquesta paraula i, a més, com pot afectar això al sistema energètic, potser a la pàgina 37 primer paràgraf se'ns diu que històricament la humanitat ha estat governada per components lluny del concepte d'intel·ligència col·lectiva, però no es precisa què és. És a dir, com incorporem la intel·ligència quantitativament en la disminució de la intensitat energètica? Cap definició, cap expressió matemàtica, cap gràfic que ens permeti valorar com afecta aquesta intel·ligència a la intensitat energètica. Si no ho podem valorar quantitativament, de què ens serveix introduir aquest concepte en els escenaris? Això sembla no preocupar gaire, ja que (pag. 36) 'La activación de estos cambios de rumbo en el sistema económico no requiere más que de una modificación de las reglas de juego puesta en escena por la emisión de las señales de precios e incentivo adecuados' (sic!). I a la hora de parlar del sistema polític intel·ligent, modificar-lo pensant en les interaccions entre individus que cal que incorporin aquesta propietat (pàgina 43 nota 60): 'Primero vino el individuo, y después los sistemas en los que se organizó que fueron creados por los individuos, por mucho que la pereza y tendencia a escurrir el bulto a menudo nos haga creer que el orden es el contrario.'
Eficiència: (pàgines 44-87) no trobem tampoc una definició clara d'eficiència, cap fórmula, cap concepte. Si anem a la pàg. 51, relacionant-ho amb la cogeneració trobem que tot i dir que hi ha una 'eficiència real', assimila el rendiment termodinàmic a l'eficiència de la cogeneració. Però no queda clar què és aquesta eficiència (rendiment) la que es pugui aplicar per aquesta disminució de la intensitat energètica que cal disminuir. Tornem a trobar en tota aquesta secció, com en tot l'informe gràfics amb corbes de les quals no se'ns proporciona la funcionalitat i, per tant, difícilment contrastables. Crida l'atenció, això sí, la gràfica 35, pàgina 60, on es presenten un rendiments que, cap al 2020, superen el 100% i que tendeixen a infinit! Pel que fa a l'eficiència aquí comentada ens preguntem essencialment què hi diu sobre la paradoxa de Jevons respecte a l'eficiència? Ni un mot, ni un comentari, senzillament s'ha obviat, quan és un problema fonamental pel que fa a la implementació de l'eficiència en un paradigma BAU (incloent el E3.0, que, recordem-ho, també és BAU).
Finalment pel que respecta a l'intent, fallit, al nostre entendre, de tenir una comparativa clara per fer la transició d'energies d'origen fòssil a renovables, és no utilitzar un concepte clau, com és la Taxa de Retorn Energètic (TRE). La utilització que es fa del concepte de rendiment termodinàmic en l'informe E3.0 i en l'informe previ Renovables 2050, en el que es basa aquest, pel que fa a la part quantitativa ens pot donar alguns indicis de perquè no s'utilitza la TRE. En Energia 2050 es parla també de rendiments, sense definir-los, i de donar rendiments del 100% pel sistema regulació-transport d'electricitat que, sense més informació, sembla que no tenen en compte el 2n principi de la termodinàmica.
Sembla ser que tot el tecno-optimisme del treball es basa en l'informe previ Renovables 2050, on es calcula, estimant potències mitjanes, que es podria assolir tota la demanda de l'estat espanyol només amb renovables amb una ocupació del territori 'només' d'un 5%, això sí, jugant amb rendiments que van del 56 al 100% (perquè? No es justifica) i sense tenir en compte:

a) costos de construcció i manteniment


b) intermitència de la font renovable vers la demanda i, per tant, la redundància que cal tenir en la generació d'energia per arribar a un 100% de renovable en l'actual sistema energètic.

En aquest sentit recomanaria el treball de Trainer a Energy Policy (Trainer, 2010) per trobar un contrapunt més fonamentat a aquestes qüestions. Per altra banda, tot l'anàlisi energètic es fa seguint un mètode conegut com de baix a dalt, sent aquesta una aproximació que, pel que fa a l'eòlica, és incorrecta, tal com senyalen a Energy Policy, Castro et.al a (Castro, 2011).
Finalment, el treball ignora completament un concepte clau pel que fa a les renovables i de difícil solució: el seu impacte ambiental. Un treball de revisió a la revista Nature (Barnosky et.al 2012) alerta sobre el perill de la dinàmica BAU pel que fa a l'equilibri dels ecosistemes del planeta que, ja a hores d'ara, es troben molt a prop d'un punt de no retorn. L'expansió de les renovables implica necessàriament tres efectes negatius pel medi, cosa que no es comenta a l'informe: ocupació del territori, fragmentació d'habitats i us d'aigua dolça (cas de tecnologies solar i de biocombustibles). Si, segons el treball de Nature ja estem al límit, què hi diu aquest informe sobre incrementar aquesta pressió sobre els ecosistemes? No hi ha ni tant sols formulada la pregunta.

Per acabar només senyalar que, tot i les bones intencions de l'informe, aquest peca de poc quantitatiu (en el sentit de donar informació quantificable i reproduïble) i de falta d'autocrítica respecte les hipòtesis assumides. Pot ser que degut a que, segons les mateixes paraules de l'autor: 'es pretenia donar un producte que fos assumible pels grans sectors econòmics' i per això no s'ha volgut entrar en els problemes que generen la implantació de renovables. No entrem a jutjar aquest aspecte, només que si és així, no entenem perquè critica als que sí ens plantegem la seva implantació amb els pros i contres. Potser és que pensa que filosòficament, per 'vendre', les renovables a la societat com la única opció de futur cal idealitzar-les dient que són la panacea. Pensem que, si aquest és el motiu, des de la nostra humil opinió no ens val la famosa dita 'la fi justifica els mitjans' sobre tot quan el que ens juguem és tant important, i els errors en els mitjans o en la planificació deguts a un optimisme o a una sobrevaloració de l'objectiu ens poden portar no només a una pèrdua de temps preciós sinó, fins i tot, a tenir efectes greus sobre el benestar de la població, tenim una gran responsabilitat com a estudiosos del problema energètic el debat constructiu amb l'objectiu de prevenir en la mesura del possible els errors deguts a una falta d'esperit crític i de contrastació de dades i càlculs.



En general, i aquí és on vull incidir i posar molt d'èmfasi, hem de canviar l'actitud per poder fer una transició no traumàtica. La indústria i l'administració, també la renovable i, també, em sap greu dir-ho, gran part de l'activisme ambientalista, continua en el paradigma conceptual del BAU i, per tant, del creixement. El que encara no es veu és que el decreixement no és negociable i que, com he dit moltes vegades, evitar el col·lapse (la fase tres) depèn totalment d'adaptar el paradigma econòmic, la gestió i la indústria a un entorn amb recursos decreixents. Quina és aquesta estratègia? Això, benvolguts/des lectors/es, ja és tema d'un altre post.
Salutacions,
SZD



Bibliografia

Anthony D. Barnosky, Elizabeth A. Hadly, Jordi Bascompte, Eric L. Berlow, James H. Brown, Mikael Fortelius, Wayne M. Getz, John Hart, Alan Hastings, Pablo A. Marquet, Neo D. Martinez, Arne Mooers, Peter Roopnarine, Geerat Vermeij, John W. Williams, Rosemary Gillespie, Justin Kitzes, Charles Marshall, Nicholas Matzke1, David P. Mindell, Eloy Revilla & Adam B. Smith. Approaching a state shift in Earth’s biosphere. Nature, vol 486, 7 June 2012. 52-58.
Carlos de Castro, Margarita Mediavilla, Luis Javier Miguel, Fernando Frechoso.Energy Policy, Volume 39, Issue 10, October 2011, Pages 6677-6682
Global wind power potential: Physical and technological limits

James Murray & David King. Oil's tipping point has passed. Nature, vol 481, 26 January 2012. 433-435.
Ted Trainer. Can renewables etc. solve the greenhouse problem? The negative case.Energy Policy 38 (2010) 4107–4114.